Miro, Penso, Opino
Durant la carrera la majoria d'assignatures que vaig realitzar tenien dos tipus de sessions: teòriques i pràctiques. Les teòriques solien ser (excepte honroses excepcions) llargues hores de bombardeig de conceptes i tècniques que, en el millor dels cassos, t'acabaven sonant però que no sabies molt bé la utilitat que tenien, i era durant les sessions pràctiques (sobretot en les llargues hores que dedicaves a preparar-les) quan els termes i els mecanismes teòrics es materialitzaven en el món real com si fossin paraules màgiques que permetien modelar aquella part de la realitat que t'interessava. Avui passarà una miqueta d'això en aquest bloc, ja que no fa gaire vaig parlar, de forma molt teòrica, de com determinades lleis poden ocasionar grans injustícies en cas de no utilitzar-se correctament. I tot i que vaig posar alguns exemples, l'actualitat ha decidit donar-me un cop de mà i m'ha ofert un clar exemple d'allò que volia explicar, un exemple que té nom propi : Egunkaria.
Egunkaria era el nom d'un diari que s'editava íntegrament en basc. Ara farà uns set anys els responsables del diari van ser acusats de vinculació amb ETA i a partir d'aquell moment va començar l'infern amb l'aplicació de la llei antiterrorista, una d'aquelles terribles lleis que, a la pràctica, elimina de cop tots els drets que tenen els acusats, comportant, entre altres coses, el tancament immediat del diari i el trasllat dels acusats a la Audiencia Nacional. I ara, set anys després, set anys en que aquesta gent ha hagut de passar un autèntic infern, ha estat la mateixa fiscalia qui ha demanat l'absolució de tots ells. Davant d'aquest fet força inusual, juntament amb l'estudi de les evidències del cas, els jutges han procedit a l'absolució de tots ells, deixant ben clar que el jutge que va portar el cas no tenia cap tipus d'autoritat per a ordenar el tancament del diari i que no havia cap tipus de contingut en la línia editorial que indiqués cap tipus de vincle de la publicació amb la banda terrorista. Aleshores, us podeu preguntar,... què va passar?
Doncs bé, el que va passar és que certes organitzacions de pell massa fina amb tots els que no pensen com ells, com ara Victimas del Terrorismo y Dignidad y Justícia van denunciar al diari... perquè estava escrit en basc! Els jutges han hagut de recordar que «l'estreta i errònia visió segons la qual tot el que tingui a veure amb l'eusquera i la cultura en aquesta llengua ha d'estar fomentat o controlat per ETA és una valoració errònia de dades i fets». Aquest fet, de claredat suprema per a qualsevol ment mínimament lògica, no va ser interpretat així al seu moment i amb la complicitat de la majoria de la societat espanyola, que es va dedicar a insultar i menysprear a les poques veus que van sortir en defensa dels acusats com bé explicava en Vicent Partal l'altra dia, va fer caure el pes de la més terrible de les lleis a uns innocents. I el pitjor de tot és que encara no s'ha acabat, ja que aquesta gent encara han d'afrontar una altra acusació que els acusa de finançar ETA. Si aquesta també es desestima, aleshores podran demanar a l'Estat una compensació.
Tot i que l'Estat acabi pagant aquesta compensació jo trobo que no hi ha prou, ja que penso que qui realment ho hauria de pagar són els que van impulsar l'acusació: Víctimas del Terrorismo i Dignidad y Justícia. No pot ser que s'hagin d'utilitzar els diners dels nostres impostos per a que aquesta colla d'ultradretans es dediquin a fer la vida impossible als que no pensen com ells. I també haurien de pagar, com no, el jutge que va portar el cas i els membres de la Guardia Civil que el van investigar, perquè no es pot tolerar que l'encarregat, en teoria, de vetllar per a que el procés s'ajusti a la legalitat s'extralimiti amb les seves decisions, com tampoc es pot tolerar que els cos de seguretat de l'Estat s'encomanin d'aquella complicitat que comentava abans, i arribant a emetre informes que eren "tan sols meres ingerències o deduccions del seu autors", tal i com afirmen els jutges en la seva resolució. Però el pitjor de tot és que... demà ens pot tocar a qualsevol de nosaltres !
I, ja per acabar, també voldria recordar "a qui correspongui" que si el que volen és perseguir terroristes no sempre cal mirar cap a Euskadi i utilitzar complicats mecanismes d'espionatge. A vegades, simplement, cal llegir el diari...
4 comentaris:
La veritat que la gent sense cervell i amb ganes de fotre fa por. Aquestes "intel-ligencies colectives" fetes amb cervells rentats no oferiran mai cap cosa bona. No seria millor per a la societat en general que els eduquin a tots per pensar per a ells mateixos i deixar d'estar manipulats com unes estupides ovelles? :-(
Aquesta "llei anti-terrorista" no s'hagués aplicat en cap altre estat democràtic per la senzilla raó que inclou punts que no són precisament democràtics. El PSOE i el PP la van servir en safata a associacions d'ultradreta perquè acabessin amb tot rastre d'independentisme democràtic basc.
El que passa al País Valencià tb és demencial. Saben qui són i no fan res per aturar-los. No perquè no puguin, perquè no volen.
El que avui ens expliques és massa trist.
I tot això és culpa d'Espanya, un país ultranacionalista que ha intentat, des de que existeix, destruir tot allò que no és com ella.
Però persistim. Per molts blaveros que hi hagi. Per molt inútil que, sense saber qui va ser Joan Fuster, sense haver llegit mai ni una paraula del "Nosaltres, els valencians" té prou valor per atacar la seva memòria. Per no parlar del Guillem Agulló (ni oblit ni perdó).
Que es fotin, si no els agrada que se'n vagin al seu país. Com va dir el poeta, hem de seguir "tossudament alçats".
Ànims, que en som molts. I més que en serem.
*Sànset*
ahse: si els eduquessin com tu dius no serien manipulables...
albert: i a molts això els hi sembla perfectament normal
sànset i utnoa: Tot el que podem fer es restar amb les nostres idees. Ni menys ni més.
Publica un comentari a l'entrada