Estem acostumats a pensar que els escenaris de la nostra vida diària són estàtics i no pateixen cap tipus d'alteració, tot i que, realment, són tan dinàmics com la vida mateixa, encara que a un ritme diferent al nostre. I és que les nostres ciutats i pobles també canviem amb el temps i cap d'elles tindrà ja, segurament, el mateix aspecte de quan vau ser xiquets. Així, moltes vegades ens quedem parats al veure que un establiment comercial "de tota la vida" ja no hi és al seu lloc de costum perquè l'han traslladat de local. I si això ens passa amb un negoci, imagineu el que ens passaria si veiéssim que tot un edifici sencer s'ha canviat d'indret ! De casos d'aquests a Barcelona ciutat n'hi ha uns quants, i avui us proposo una petita excursió per a conèixer alguns d'aquests curiosos edificis amb potetes de la Ciutat Comtal.
Avui seguirem aquesta ruta, si cliqueu al damunt de l'imatge podreu accedir al seu format en Google Maps ...
... com gairebé sempre em moc en transport públic començarem la passejada des de la sortida de la parada de metro de Passeig de Gràcia a la Gran Via de les Corts Catalanes. Anem per la Gran Via i després agafem el carrer Roger de Llúria pujant fins el carrer d'Aragó, i allà trobarem la primera parada d'avui: l'església de la Concepció (punt 1). Aquesta església havia estat l'església del Monestir de Jonqueres, situat a prop de la Plaça Urquinaona. Aquest monestir havia estat un centre important on anaven a parar els fills de la noblesa barcelonina. L'edifici data del segle XV tot i que a finals del segle XIX es va traslladar tant l'església com el claustre gòtic a la seva ubicació actual. Paga la pena visitar aquest curiós claustre gòtic de l'Eixample, l'entrada al qual es fa pel carrer Roger de Llúria. També cal a dir que el campanar de l'església és un afegit posterior, ja que és (amb afegits) el campanar de l'església de Sant Miquel, una de les més antigues de la ciutat actualment desapareguda
... seguim la nostra passejada carrer Roger de Llúria amunt i girant després pel carrer Provença, que ens farà passar al costat de la famosa Casa Milà (punt 2) o, com més és coneix, La Pedrera, que tot i no haver tingut (de moment) potetes sempre és agradable de veure. Continuem el nostre camí i arribem a la Rambla Catalunya, on tornem a girar fins arribar pràcticament a la cantonada del carrer Rosselló, on trobem el segon edifici amb potetes del nostre recorregut: l'església de Sant Ramon de Penyafort (punt 3).
Aquesta església, també del segle XV, correspon justament a un altre monestir: el de Santa Maria de Montsió, que estava situat a l'actual carrer Montsió cantonada amb l'Avinguda del Portal de l'Àngel. De forma similar al cas anterior a finals del segle XIX van ser traslladats fins aquest indret de la Rambla Catalunya tan l'església con el claustre de l'antic convent... tot i que el claustre va tornar a moure's quan a mitjans de segle XX la comunitat de monjes va decidir traslladar-se a un nou convent a Esplugues de Llobregat i van emportar-se el claustre gòtic amb elles.
Continuem la nostra passejada per la Rambla Catalunya però ara en direcció contraria, i tranquil·lament anem baixant cap a Plaça Catalunya, la travessem i passem pel costat del l'església de Santa Anna (punt 4), que anteriorment fou convent i col·legiata i que tot i haver perdut algunes de les seves edificacions originals de moment no s'ha mogut del lloc. Continuem la nostra ruta fins a la Plaça Nova, on creuarem les torres romanes i anirem a parar a la tranquil·la plaça de Sant Felip Neri lloc on, si ens fixem, veurem una casa que llueix un lleó curiós a la façana ...
... aquesta és la Casa del Gremi de Sabaters (punt 5), construïda a mitjans del segle XVI al carrer de la Corríbia, al davant de la Catedral. Aquest carrer va desaparèixer a l'obrir-se l'Avinguda de la Catedral i a mitjans del segle XX es va traslladar aquesta casa que podem veure a la seva ubicació actual. El lleó correspon al lleó de Sant Marc, patró dels sabaters, i actualment l'edifici allotja el Museu del Calçat. Sortim de la placeta i fem via cap a la no menys fantàstica Plaça de Rei (passant, per exemple, pel carrer Paradís) on trobarem un altre dels edificis amb potetes de la ciutat: L'antic palau Clariana Padellàs (punt 6)
Aquest palau del segle XV estava afectat per les obres de la Via Laietana i es va traslladar l'any 1931 a la seva actual ubicació fent cantonada amb el carrer del Veguer i la Plaça del Rei. Va ser justament durant l'excavació dels seus fonaments quan es van trobar importants restes romanes de la ciutat de Barcino que ara formen part del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.
Continuem fins el darrer punt de la nostra passejada que trobarem al carrer Ample. Podem arribar, per exemple, passant pel carrer de la Dagueria, el de La Palma de Sant Just, del Cometa i el del Regomir. Una vegada al carrer Ample anem fins a la façana que té l'església de la Mercé (punt 7) en aquest carrer ...
... i si la mirem el que estarem mirant serà la façana renaixentista de la desapareguda església de Sant Miquel, església de la que ja haurem pogut observar el seu campanar al punt 1 d'aquest recorregut. La figura del timpà ho deixa ben clar, l'arcàngel Sant Miquel, cap dels Exèrcits de Déu, representat com un àngel amb armadura de general romà amenaçant amb la seva espasa a un dimoni.
I aquí acaba la passejada d'avui, i caldria dir que no estan, ni de bon tros, tots els edificis amb potetes de la ciutat en aquest breu apunt. Ah... jo per acabar la passejada vaig aprofitar per passejar pel moll i després anar a agafar el metro a la parada de Drassanes, però de ben segur que podeu trobar altres variacions molt millors.
Nota Mapística: Afegeixo una imatge del Google Maps on es situen (aproximadament) les ubicacions originals dels edificis amb potetes dels que us he parlat. Bon cap de setmana !
7 comentaris:
Molt interessant, tu!
Almenys, i això es d'agrair, no es van carregar vílment les edificacions quan aquestes els molestaven. En tenim massa exemples d'això...
Una altra bona ruta a practicar per Barcelona.
Visca la terra!
*Sànset*
Ben llarg el post, molt maques les fotos, però malgrat tot segueixo sense entendre la tecnica del moviment dels edificis. Com ho feien??
Quin recorregut sense moure'ns de casa! Tot i ser de Barcelona, desconeixia força de les coses que expliques. Gràcies!
Prenc nota!
Quina passada!!!
I quina feinada això d'endur-se els edificis amunt i avall! M'ha fet gràcia això de l'església de st miquel... en van escampar els trossets aquí i allà!
sànset: realment s'han perdut masses edificis històrics a la nostra terra.
ahse: era una tècnica digital: amb els dits desmuntaven pedra a pedra l'edifici i el tornaven a muntar ! :D
albert: de res, a disposar! :)
joana: ;)
laia: i encara es van perdre trossets molt interessants !
Merci pel recorregut, el faig cada cop que passo per davant d'uns d'aquest edificis viatgers.
I després diran que les pedres són inertes, però si són plenes d'històries. Només cal saber-les escoltar com has fet tu.
Prefereixo això a què desapareguin sota la picota en nom del progrés.
Publica un comentari a l'entrada