Miro, Penso, Opino
M'agrada fixar-me en les coses que passen al meu voltant, observar detalls i treure'n idees i teories, potser errònies ja que depenen del meu punt de vista, però realitzar l'exercici de formular-les m'apassiona. I una de les coses que crec veure darrerament és que tenim un greu problema amb el fracàs escolar i en l'àmbit de l'ensenyament en general, aquesta eina que ha de formar a les generacions futures i que, a pesar dels molts esforços que realitzen els professionals dedicats a aquestes tasques, sembla que cada dia vagi una miqueta pitjor.
No és ja el fet de que la gent sigui més o menys culta, amb més o menys títols, que domini més o menys llengües o que tingui més o menys civisme i respecte vers els altres ,aspecte aquest darrer que, penso jo, és més responsabilitat de les famílies que dels centres educatius, tot i que aquests s'acaben trobar els problemes derivats d'això, ja que segons un informe l'Estat Espanyol és una dels països amb més problemes d'indisciplina a les aules. El problema de fons que crec veure és que entre amplies capes de la societat cada vegada està més oblidada (per no dir desprestigiada) l'ànsia de saber, d'interessar-se per alguna disciplina, d'ampliar coneixements... i això en un món com l'actual en que internet proporciona ingents quantitats d'informació utilitzant poc esforç em crida enormement l'atenció. Avui dia sembla haver-se instaurat la llei del "ja m'ho explicaran" del mínim esforç. I el problema no és "no saber" sinó "no voler saber".
Si la situació no fos ja de per si greu per ella mateixa, només faltava que els polítics fiquessin també la seva mà al món de l'ensenyament, i ho fan de tal forma que ben bé sembla que, per a ells, les escoles no són més que granges de futurs votants. Quantes vegades no han parlat els diferents mitjans de comunicació de la "polèmica" de la llengua que s'utilitza per ensenyar als nens a les escoles del Principat? Doncs bé, aquesta discussió no és social ni lingüística, és simplement política, i sorgeix d'un raonament simple i infantil: "si el nen parla català, votarà partits catalanistes; si el nen parla castellà, votarà partits espanyolistes". De fet, no fa gaire va sortir el sr. Aznar dient que un estudiant català que fa "dues hores de castellà a la setmana acabarà els seus estudis sense parlar castellà" i què els seus pares "si tenen recursos, hauran d'invertir perquè, en lloc d'anar a Londres a estudiar anglès, vagi a Albacete". Un fet aïllat i excepcional? Molt em temo que no, de fet, a la resta de l'Estat també hem pogut veure un cas similar respecte a l'Educació per a la Ciutadania, i en aquest cas el raonament infantil venia a ser: "si l'infant fa Educació per a la Ciutadania votarà al PSOE, si fa religió votarà al PP". Aquest raonament ha generat actituds realment grotesques, com la que ja vaig comentar no fa gaire al País Valencià i la seva idea de realitzar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en anglès.
La darrera mostra de la influència més o menys descarada que volen exercir els polítics en els processos educatius la vam poder veure la setmana passada, en els exàmens de selectivitat. Així, sense anar més lluny, a les proves fetes al Principat va aparèixer un escrit de la ministre d'Igualtat Bibiana Aído sobre el desinterès polític del jovent. El tema és interessant, però clar, a un li ve al cap aquella màxima que diu "la baixa participació juga a favor de la dreta" i no pot deixar de veure certa oloreta d'intencionalitat política darrera de tot això; potser no, potser m'equivoco i tot són paranoies meves, però no costa res fer les coses amb cura, que ja se sap que la dona del Cèsar, a més de ser vituosa, ho ha de semblar. Com no podia ser d'una altra manera, els senyors del PP van montar en colera i vant titllar aquest fet "d'adoctrinament polític".
Encara que, realment, tampoc no s'ha de fer excessiu cas d'aquesta protesta airada dels populars. I perquè? Doncs perquè un fa un cop d'ull als textos de la prova de selectivitat del País Valencià i es troba amb un text de "l'amic" Fernando Savater amb "perles" com ara "Por lo demás, ¿educación para la ciudadanía? Hombre, en un país en que los medios de información clericales consideran el laicismo un desvarío de extrema izquierda y el establo "progre" llama fascista a reivindicar el derecho a ser educado en la lengua común... ustedes me dirán." com denunciava el company Cucarella. En una sola línia es fica amb l'educació per la ciutadania, els progres i defensa "la lengua común" !! Només els hi ha faltat ficar el "agua para todos" i el "no mos fareu catalans" per acabar-ho d'arrodonir. Protestar perquè uns altres fan el mateix que tu... un dels senyals identificatius dels polítics d'avui dia, fidels seguidors de la doctrina "fes el que dic, no el que faig".
I per si ja no n'hagués prou embolic amb tot el que he comentat abans, s'afegeix un nou ponent a la polèmica... o més aviat, un nou color: el blau. Així, el diari Las Provincias titulava no fa gaire : "La Universidad elige un texto de un periódico catalán para examinar de valenciano" i donava el tret de sortida per a que tots els simpatitzants de Coacción... perdó, Coalición Valenciana i blaverets similars tornessin a "dedicar boniques floretes" al món universitari, aquell món que tan odien perquè "incomprensiblement" no dóna suport a les seves esbojarrades teories històriques i lingüístiques i al que acusen, sempre que poden, de ser "catalanista" puix defensa la unitat de la llengua. Un clar exemple d'analfabetisme cultural per raons polítiques. Potser s'haurien d'haver parat a pensar (pensar... oh, blasfemia!!) de quin diari valencià en paper podrien haver extret un text en valencià..
Però el que més em crida l'atenció és que cada facció política ataca als altres i els acusa de voler "adoctrinar" als jovenets, però cap d'ells sembla preocupar-se seriament del baix nivell cultural i del fracàs escolar existent... sincerament, sembla ben bé que ja els hi va bé que hagi "masses incultes" a les que manipular sense gaires problemes.
Nota Personal: No sé el que ha passat per la vostra zona, però per on visc jo hem sofert dies d'un calor espantòs. És nota que s'acosta l'estiu, però realment crec que s'està passant un pelet... ara més que mai, m'agrada passejar de nit a la fresca gaudint de la llum de la lluna. Bon cap de setmana a tothom.
4 comentaris:
molt ben dit!
amb aquests passejos fresquets a la llum de la lluna et deu venir tota la inspiració! :-)
És una llàstima que no sigui veritat el que diu Aznar. Perquè als catalans, l'espanyol no ens cal. És una llengua que a Europa no serveix de res, i en català, ja ens fariem entendre a subamèrica, no és tant dificil.
Jo visc a l'Àsia on l'espanyol va desapareixer de les colònies tant punt els pobles ocupats es van veure lliures del jou imperial, per adoptar com a llengua internacional l'única que l'és en realitat, l'anglès.
La meva filla parla, japonès, català i una mica d'anglès. I tothom em pregunta si parla espanyol, jo els contesto que, no! És clar. A casa no emprem i al Japó no serveix de res. A més a més, per quins setze ous l'hauria de parlar? Si mai viatge a Espanya ja s'espavilarà en anglès.
Hi hauria moltes coses a comentar d'aquest post, però em centraré en el que em sembla més flagrant (difícil triar, eh?) que és la voluntat electoralista dels partits polítics. Com que darrerament les votacions estan força igualades, ara ja no es busca solucionar problemes del país, ara es busca fer coses per guanyar les següents eleccions. Em crec que intentin adoctrinar la canalla, i que ja els vagi bé que siguem una mica rucs, així no ens adonarem d'aquesta manipulació.
Pel que fa als nens, és cert que sembla que hi ha cert passotisme en l'aprenentatge, segur que molts pensen que, total, ja ho trobaran a Google.
Per fi has obert els ulls! Els politics, evidentment, nomes volen manipular-nos.
Publica un comentari a l'entrada