Miro, Penso, Opino
Aquesta setmana tenim la cita electoral que menys trempera aixeca en general. Les causes? Bé, poden ser diverses, com ara la relativa novetat d'aquests comicis o una certa sensació de llunyania de la seu del Consell que es tradueix en una sensació de que allò que es decideix o es parla allà té cap o ben poca influència en els esdeveniments quotidians del dia a dia.
I ben bé no és així, com s'encarregava de recordar-nos en Vicent Partal des del seu Mail Obert no fa pas gaire, on enumera una sèrie de cassos i esdeveniments on les decisions i les pressions realitzades pel Parlament Europeu han trencat antigues inèrcies de l'Estat que ens han imposat patir. De fet aquesta idea de poder aconseguir a Europa el que no s'aconsegueix a l'Estat Espanyol és una de les idees que utilitza Esquerra a la seva campanya. Així, per exemple, des d'aquesta formació s'anunciava que es volia utilitzar la UE per a limitar l'esforç fiscal català. De fet, inclús s'ha arribat a insinuar que l'Estat Espanyol frena la presencia dels catalans a Europa (cosa que estic segur que passa en certa mesura, tot i que no es culpa només dels espanyols), donant la sensació que la Unió Europea sigui un contra-poder que afavoreix els interessos catalans, al contrari del que passa amb l'Estat Espanyol.
Però, lamentablement, la cosa no és tan maca com la pinten. Només cal recordar un recent titular per veure-ho...
Potser Europa ens ha afavorit en algunes decisions, però en altres clarament no. Això, de fet, ja ho explica en Vicent Partal al seu text. El que no diu és que ara mateix, a Europa, cadascú fa una mica el que vol deixant clar que això de "unió" ara mateix és més formalisme que una altra cosa. Sí, la Unió Europea ha dictaminat en contra de l'urbanisme valencià, però...ha fet alguna cosa la Generalitat Valenciana per corregir-ho? Doncs no. Ha fet alguna cosa el Govern Central? Tampoc. Un altre exemple: al Consell Europeu es va aconseguir evitar l'aprovació d'un paquet de mesures contràries al P2P i a la neutralitat de la xarxa i prohibint que es desconnectés a cap ciutadà d'Internet per aquests motius. Doncs bé, pocs dies després a França es va aprovar una llei que justament feia això, contravenint les normes europees. Això deixa clar que encara queda molt per fer, i que a hores d'ara els estats que pertanyen a l'Unió encara interpreten les seves decisions en favor dels seus interessos. I cal recordar que , a hores d'ara, a la Unió només tenen veu els Estats, els demés només ho podem fer a través d'aquests estats (amb major o menor llibertat segons la seva voluntat) o d'organismes que , a la pràctica, poc pes polític tenen.
Per aquest motiu és important la nostra presencia al Parlament Europeu, no tant per allò que podem fer (que sempre vindrà delimitat per Espanya o França) sinó per mostrar que existim. De fet, per això és important la presència en qualsevol acte internacional, ja sigui cultural, esportiu, polític o culinari per mostrar al món una voluntat de ser, de voler continuar sent i de tenir veu pròpia.
Deia el President del Parlament Europeu que «heu de començar per Espanya». S'equivoca. Hem de començar per Catalunya, hem de començar per obtenir un Estat per a la nostra terra que ens permeti parlar de tu a tu amb els altres estats del nostre entorn sense intermediaris i sense limitacions. Potser és hora de tornar a recordar que la independència no s'obtindrà a Brusseles ni a Madrid, sinó a Barcelona, a València o a Palma.
Nota Romana: M'informen des del Museu de Sant Boi de Llobregat que aquest cap de setmana vinent celebren el Ludi Rubricati, unes jornades de divulgació històrica dels temps romans que es celebren en l'edifici de Can Torrents (c/ de l'Hospital nº 9) i al de les Termes Romanes (Av. Maria Girona cantonada c/ de l'Hospital) que arriba a la cinquena edició. Aquest any, a més, també es celebrarà el dia 19 de juny el Rubricati Convivium, un banquet romà a la riba del riu Llobregat. Podeu trobar més informació d'aquests esdeveniments a la web del Museu de Sant Boi i al seu bloc. Sempre es interessant visitar els actes d'aquests tipus que es celebren als diferents indrets de la nostra geografia i que permeten conèixer la història de forma alegre, festiva i propera. Així que si no sabeu ben be que fer aquest cap de setmana sempre us hi podeu acostar, segur que passareu una molt bona (i interessant) estona. Bon cap de setmana a tothom.
5 comentaris:
Com menys campanya en contra de l'abstenció fan els partits, més crec que és Europa qui mana més.
Jo ja he votat. I cada vot que hi hagi debilita els Estats i ens fa europeus, fent-la democràtica.
Jo... jo... serà el primer cop que voti. Tinc un parell de butlletins de propaganda electotral (òbviament, per no faltar als vells costums, n'hi ha que tal i com arriben van a la senyora paperera).
Una curiositat és que a casa ha arribat propaganda del PP per a tots, i dies després una d'extra només per a mi... es pot saber per què??? Si no he fet res dolent!! :-(
Bon post, carquinyol!
És important votar i fer-nos presents.
Em sembla be, mentre no vulguis ficar Valencia a l'estat catala, es clar. Els drets han d'esser de tothom, eh!
vullunfestuc: Tan de bo sigui veritat això que dius, però amb gent com Sarkozy o Berlusconi aquesta Europa em fa por...
Laia: Encara serà perquè vas visitar l'Oceanogràfic... que vas tirar cap paper a terra ? :P
Rita: A veure si els nostres representants ho fan de debò.
AhSe: València estarà a l'Estat Català si vol, és clar. En tot cas estarà a l'Estat Valencià, no pas a l'Estat Principantí, ni molt menys a l'espanyol.
Per cert... que penses dels resultats electorals d'aquests pobles "tan avançats socialment" del nord i centre d'Europa ?
Publica un comentari a l'entrada