El tresor de l'illa del roure

Història i Llegendes

(Encetem un micaco pirata...)

Sobre els pirates s'ha parlat molt darrerament, des de dos vessants ben diferents. Per una banda tenim els pirates en la seva versió més clàssica, encarnats pels grups que assalten i segresten vaixells davant de les costes de l'ex-estat de Somàlia i que ha fet saltar l'alarma de gran part de la comunitat internacional que ha reaccionat també de la forma clàssica, enviant vaixells militars per a garantir la protecció dels vaixells que naveguen per aquelles aigües. D'altra banda tenim la pirateria digital, aquella en la qual, recordem, certs personatges es lucren venent còpies de productes dels que no tenen els drets d'autor. I cal deixar clar això de "és lucren" perquè sense aquest fet no hi ha pirateria, cosa que el Ministerio de Cultura no sembla tenir gaire clar quan es dedica a barrejar el temes de pirateria i programes p2p mentre inverteix diner públic en campanyes orientades a defensar els punts de vista de certs "lobbys" privats que volen influenciar al govern per a que dicti lleis en llur benefici.

En tot cas avui no parlaré ni d'uns ni d'uns altres, sinó dels pirates antics, d'aquells de les potes de fusta, dels lloro a l'espatlla, de les botelles de rom i de les illes del tresor. I mireu, justament ens centrarem a una illa amb tresor (o presumpte tresor), i per fer-ho hem de deixar enreda les càlides aigües del Carib i hem de viatjar fins a les fredes aigües de l'Atlàntic Nord, concretament a les costes de Nova Escòcia, lloc on està el nostre destí, la Illa del Roure (Oak Island).

La nostra història comença un estiu de 1795, quan el jove Daniel McGinnis va anar a passejar fins a la deshabitada Illa del Roure. Passejant entre els seus vells roures un d'aquests arbres li va cridar l'atenció, ja que una de les seves branques estava tallada i d'ella penjava una vella politja de vaixell, a més el terreny a sota de la branca semblava que s'havia remogut. L'idea d'haver descobert el possible amagatall va fer que tornés ràpidament al continent i demanés l'ajuda a dos amics seus, Paul Smith i Antonhy Vaughan. Els tres, equipats amb pics i pales, van tornar disposats a cavar sota el vell roure.

Van començar a cavar i a uns 60 cm de profunditat van trobar una capa de pedres de llosa, van treure les pedres i van seguir cavant i als 3 m de profunditat van trobar una plataforma de troncs de roure, obstacle que van tornar a superar per, de nou, trobar-ne una altra una plataforma de roures idèntica als 6 m de profunditat. Esgotats, van marcar el lloc amb el pensament de tornar-hi un altre dia.

Però aviat es va estendre el rumor de que a l'illa havia un tresor i un home de negocis va decidir organitzar una expedició per a continuar l'excavació. A mesura que els seus homes cavaven van anant trobant més plataformes de roures cada tres metres, però també van trobar capes de carbó vegetal i fibra de coco. A l'arribar als trenta metres es van trobar una inusual pedra amb caràcters estrany i a partir d'aquesta profunditat es va començar a notar que el fons del pou es començava a omplir d'humitat, tanta que al dia següent l'aigua va inundar els darrers 10 metres del pou. Una representació de la pedra trobada la podeu veure en la foto d'aquí sota.

La recerca va quedar pausada fins a l'any 1849 en que una nova expedició va trobar l'origen de l'aigua que inundava el pou, i era un origen certament inesperat, ja que provenia d'una platja artificial. A partir d'aleshores es van anant succeint les expedicions que sembla ser han anat descobrint diferents objectes, des de trossos de pergamí fins a fusta del segle XVI i tota sort d'objectes curiosos dels que no es saben gaires coses ja que ho bé s'han perdut o bé s'han robat. Al mateix temps, en la seva ràpida recerca de resultats també han destruït nombroses proves, pistes i indicacions que es trobaven a l'illa i que, potser haguessin pogut aportar una mica de llum a tot aquest misteri. Com a curiositat cal indicar que un dels membres de l'expedició de 1909 va ser el mismíssim Franklin Delano Roosevelt. Per la seva part, des de la vessant més escèptica, s'assegura que aquest pou no és més que una dolina d'origen natural, mitificada per les nombroses històries de tresors pirates de la regió.

Respecte l'origen del tresor, s'han generat infinitat de teories: des de que l'illa amagava el tresor secret dels templers (on figuraria el Sant Grial) que aquests cavallers haurien aconseguit treure de França durant a la seva persecució. Una altra de les possibilitats que apunten és que sigui un autentic tresor pirata, del que es barallen diferents propietaris com seria el Capità Kidd o sir Francis Drake. Una altra de les teories és que fos l'enterrament d'un tresor d'origen militar, ja sigui per les forces britàniques durant la Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica ja sigui per les tropes franceses durant les guerres Franco-índies. Una altra teoria apunta a que aquell lloc és on estan amagades les joies de la reina Maria Antonieta. Altres teories apunten a que en realitat és una mena d'arxiu on es van guardar manuscrist secrets del filòsof Francis Bacon. Com es pot veure, de teories hi ha de tots gustos i colors.

I per acabar, tot tresor mític ha de tenir una llegenda al seu voltant i aquest no és pas l'excepció. Si de fet ja es comenta que per l'illa no és inhabitual veure fantasmes de soldats anglesos del segle XVIII, hi ha una llegenda que assegura que fins que no morin set persones durant la recerca no es podrà recuperar el tresor. De moment, ja n'han mort sis...

Nota Personal: Bon cap de setmana llarg a tothom!! El meu és una mica més llarg... ja que no tornaré a la feina fins després de reis!!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!