dimecres, 25 de juny de 2008

Espanyols i francesos


(Encetem un micaco comparatiu...)

Farà un dos mesos i escaig podíem llegir per tots els mitjans els fastos realitzats a diferents indrets d'Espanya per commemorar allò que ells anomenen "Guerra de la Independencia" i nosaltres "Guerra del Francès". I si bé espanyols i francesos sovint no es poden veure gaire, hi ha un tema en que es posen d'acord molt fàcilment. Així, si fa uns dies podíem llegir coses com ara ...


Font: La Vanguardia

... ara podem trobar la versió hispànica en ...


Font: El Mundo

... i si llegiu el manifest podreu trobar coses curioses només començar, com ara ...


Font: Manifiesto

... similar en el tema de la unicitat en allò que deien els intel·lectuals de la Academia Francesa ( i a mi que m'expliquin les raons per les quals una única llengua política fa que la democràcia sigui més rica, perquè no ho veig la veritat... no vam quedar que la democràcia s'enriqueix quan més plural és ? ) ...


Font: La Vanguardia

M'agradaria destacar allò de que "todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas y merecedoras de protección institucional como patrimonio compartido". Curiosa afirmació quan en una de les màximes institucions de l'Estat ( el Congreso ) no permeten que hom les utilitzi. Un fet que, sens dubte, il·lustra clarament també aquesta altra frase que diu "hay una asimetria entre las lenguas españolas oficiales españolas, lo cual no implica injusticia de ningún tipo". Us recomano llegir el manifest, és entretingut. És divertit llegir com insisteixen en que no s'ha d'imposar cap tipus d'obligació respecte les "lenguas cooficiales españolas" quan la Constitución Española obliga a tots els ciutadans de l'Estat a saber espanyol. És aquesta una altra de las "asimetrias" ?


Aps... si us pregunteu quins intel·lectuals signen el document aquí teniu uns quants : Mario Vargas Llosa, Félix de Àzua, Albert Boadella, Arcadi Espada i Fernando Savater. O sigui, els de sempre. Fa fins i tot gràcia llegir això de "los intelectuales representan el ideológico-político español". Quan parlem del tema català sembla ser que el "ideológico-político español" és molt limitat en amplitud.


PS: No són aquests els que sempre diuen que no s'ha de barrejar idioma i política ?


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

10 comentaris:

Rita ha dit...

A mi això no em sorprèn, lamentablement, és clar. Fins que els partits d'aquí, amb representació parlamentària a Madrid no es posin d'acord i plantin cara... Però com sempre, només miren de fer pactes per als seus interessos partidistes i prou. I aquí, que ens bombin! Molt penós tot plegat...

Alasanid ha dit...

Ben mirat el que hauria estat notícia és que els intel·lectuals espanyols es manifestessin en contra de l'Acadèmia francesa.

Sí, són els de sempre. Tot i que m'ha sobtat no veure-hi l'Unamuno deu ser que ja és mort...

Laia ha dit...

Ufff és un esport que els encanta, això de mesclar la llengua amb la política, i crec que tiren pilotes fora sense adonar-se'n, moltes vegades...

Amb això dels francesos... El terme patois ens l'han remarcat molt, a Llengua Catalana. Descriu força bé quina és la seva mentalitat...

Marga ha dit...

Diu el diccionari de l'IEC: http://dlc.iec.cat/

intel·lectual

1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a l’enteniment. Treball intel·lectual.

2 1 m. i f. [LC] [FS] Persona dedicada a les coses intel·lectuals, al coneixement.

2 2 m. i f. [LC] [FS] Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació.

Tenint en compte les definicions, jo em pregunto: Mario Vargas Llosa, Félix de Àzua, Albert Boadella, Arcadi Espada i Fernando Savater, són de veritat intel·lectuals? Au, va!

AhSe ha dit...

Lamentablemente, los franceses son mas autenticos que los espanyoles...

Traduint al catala, aixo vol dir que els francesos tenen la decencia de dir a les coses pel seu nom.

Uribetty ha dit...

En el moment que vaig veure aquesta noticia vaig pensar, i perdona el vocabulari empleat, "hi ha algú més gilipolles?" i després, colla de fatxes...
Salut i país!

García ha dit...

Quan una cosa no pot ser, no pot ser. I, a més a més, és impossible.

Adéu, Carquinyol. Ha estat un plaer conéixer-te.

García ha dit...

P.S. A tots:
Si estimeu la llengua com dieu, us recomane l'ús del diccionari, perquè no la cuideu com es mereix una cosa que s'estima.

ddriver ha dit...

jo a la fi,he declarat l´indpendencia unilateralment dins el taxi i ja no reconec el castella com a llengua a utilitzar dins al meu taxi.Alla nomes es parla catala i angles.No es volen sentir perseguits...doncs s´acabat,m´es igual que acabin d´aterrar de xixon,Huelva o on sigui,ara sabran el que es que la seva llengua estigui marginada

Carquinyol ha dit...

rita: jo no sé que passa que quan la gent s'afilia a qualsevol cosa perd la perspectiva de la unitat.

laia: allà patois, ací polaco, les coses no canvien gaire...

alanasid: el que no hauria de ser notícia és que els de sempre diguessin el de sempre

Marga: psss... és que potser han mirat en el diccionari de la RACV ;)

AhSe: el que passa és que si els espanyols fan això no es podran autojustificar. Els francesos no necessiten autojustificació, saben prou bé que pel que volen fer no hi ha.

Ubibetty: a mi no m'agraden les paraulotes però bé,... ho entenc perfectament !!

García: esperem tornar-te a veure !! Aprofitant això dels francesos "sempre ens quedarà París" :)

ddriver: la república independent del meu taxi... mola !!

Publica un comentari a l'entrada