dimarts, 2 de maig de 2017

El corredor de pa sucat amb oli

(Encetem un micaco corredor…)

Uns dels apunts que més m'agraden del company XeXu són aquells que fan referència a "l'excursionista de pa sucat amb oli", tal com s'anomena a ell mateix. Doncs bé, jo avui confesso que sóc un 'corredor de pa sucat amb oli'.

Sembla ser que anar a córrer (o 'running' com li agraden dir ara) s'ha posat de moda, no és estrany llegir notícies sobre el dolent que potser fer-ho sense preparació o dels diners que es gasta la gent que practica aquest esport. Jo ho vinc fent des de fa més de 25 anys, tot i que quan va néixer en Micaquet ho vaig deixar durant uns anys i ara farà justament un any que ho vaig reprendre, sobretot per consell del metge que hem va dir que m'aniria molt bé per la hipertensió (i realment ho va).

Sempre he fet més o menys el mateix trajecte, de Badalona a Montgat per la platja, uns 10km (una mica més d'una hora) que faig dues vegades per setmana a un ritme tranquil (no arriba a 9 km/h). De vegades puc fer una carrera més de 5km a la setmana, però d'aquí ja no hi passo.

Recorregut

I tinc moltes manies sobre aquest assumpte: no m'agrada córrer pel mig de la ciutat, m'agrada fer-ho per la platja (mira, el corredor mediterrani!...), ja que allà tinc dues coses que trobo fonamentals : aire menys viciat (tot i que no deixes d'estar en una ciutat) i no haver d'estar parant i arrancant cada dos per tres, agafes el teu ritme i vas tranquil, cosa que mentalment em va d'allò més bé. Unes altres manies són sobre l'equipament: no m'agraden les coses ajustades i no m'agrada portar allò del braç per portar el mòbil. Prefereixo portar una motxilla on guardar les coses i… la meva gorra de córrer de sempre !

Equipament

La motxilla, a més, em va bé per portar una jaqueta pels temps en que fa fresqueta i que em poso just a l'acabar, ja que una altra de les manies és que m'agrada caminar una estona abans i després de córrer. De fet, generalment acabo pel centre de Badalona, compro el pa al forn que més m'agrada de la ciutat i vaig caminant cap a casa.

Tampoc no m'agraden les grans curses més o menys populars ni les massificacions, a mi córrer em relaxa i per això prefereixo fer-ho a primera hora i amb tranquil·litat. Tampoc tinc obsessió per reduir temps o fer més distància, el que faig és el que he fet sempre, em fa sentir bé i amb això ja en tinc prou. Em sembla molt bé la gent a qui sí li agradi tot això, però a mi no em va.

I per acabar les manies, m'agrada córrer a primera hora del matí, sortir abans de que surti el sol i veure com es fa de dia mentre corro (o quan just acabo). I això fa que darrerament m'emporti una càmera per fer fotos de la sortida de sol.

Sortida de sol

Durant aquests anys ha canviat molt tot el relacionat amb aquest esport. De fet ha canviat fins i tot l'escenari, recordo que als primers anys a Badalona no s'havia fet bona part del Passeig Marítim i els petrolers encara arribaven al Pont del Petroli, per no parlar del camí entre Badalona i Montgat que era… Ara tot això ha canviat molt, i per a bé. També recordo aquells walkmans que portava i que no tenen ni punt de comparació amb els auriculars bluetooth i els smartphone d'avui dia, que et diuen la distància que portes, el ritme, el temps total… de fet, no sabia que havia fet 10km durant tota la vida fins l'any passat !

En fi, que jo seguiré fent les meves carreres mentre el cos m'aguanti, em trobi bé, em faci sentir bé i el metge no em digui el contrari.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

1 comentari:

XeXu ha dit...

Home, amb tot el que expliques no diré allò que sempre em dieu a mi, que si 10 quilòmetres és molt, i que té molt mèrit, i que bla bla bla. El que et diré és que ets un corredor de veritat! No un runner (de merda) que és tot gadjets i aparença, ets un paio que surt a córrer per esport i per salut, perquè li agrada i en gaudeix, amb les seves manies, perquè els que s'hi dediquen de veritat les tenen. I m'alegra saber-ho. La distància que corres és molt respectable, la veritat, però això t'ho modules tu, no fas més, però tampoc menys, tot i que amb l'entrenament segurament podries tirar una mica més, o fer-ho més ràpid. El que et diria és que els que són de pa sucat amb oli són els altres, els xixerel·los que es pensen que l'esportista d'elit el fa la roba que porta i tots els aparells possibles connectats. Bé per tu, i a seguir gaudint d'aquestes sortides de sol, que veig que en tens un bon munt de fotos. I per cert, qui redimonis es banya a aquelles hores?

Publica un comentari a l'entrada