dimarts, 8 de novembre de 2016

Desconnexions i canonades

(Encetem un micaco preventiu…)

Divendres passats, poques hores després de que el Gobierno Español publiqués el nom dels nous ministres i no gaire després de que Espanya finalment tingués un Presidente de Gobierno que no estigués en funcions vam poder assistir a la que podria ser la primera canonada (judicial) de la Batalla de Catalunya : La detenció per part dels Mossos (a ordres de la judicatura espanyola) de la batllessa de Berga per un delicte electoral.

En aquest cas el delicte és el de menys, l'important és l'ofensiva per part d'Espanya d'anar judicialment cap a càrrecs electes catalans. Les amenaces es comencen a concretar i l’aposta del Gobierno per resoldre "el problema catalán" queda clar quin és : amenaces, repressió i indiferència.

El pitjor de tot ha estat la resposta des de Catalunya, que ha estat pràcticament una desbandada: uns treien la bandera espanyola de l'ajuntament per tornar-la a posar pocs després, altres feien concentracions de protesta, altres penjaven la bandera de Berga a les seves cases de la vila mentre que d'altres atacaven directament als Mossos. En definitiva, unes actuacions que han fet feliços als espanyols.

I és que ha donat la sensació que ens hem passat mesos preparant la desconnexió i ens hem oblidat de pensar l'estratègia a seguir pel moment que bé just abans de la desconnexió, el de la oposició a les mesures espanyoles que miraran d'evitar-la. I ells si que semblen tenir clara la seva estratègia, ja que la detenció de la batllessa de Berga no ha estat un fet causal, ha estat una autèntica andanada dirigida a la línia de flotació de la unitat de Junts per Sí i de la CUP, ja que tenen clar que la forma de derrotar-nos és que ens derrotem nosaltres solets perden la unitat.

Per això ara toca posar-se les piles i preparar a corre cuita una estratègia única i, sobretot, sòlida per a que coses com aquestes no tornin a passar. Estem en un moment delicat i estem seguir que ho podem aconseguir, però hi ha coses que no ens podem permetre i aquesta és una d'elles.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

2 comentaris:

XeXu ha dit...

És veritat, a hores d'ara ja no ens poden guanyar. Només podem perdre nosaltres. Però en saben molt, i saben on fa mal. Ells estaran a l'alçada en aquesta batalla final. Ho sabrem estar nosaltres?

pons007 ha dit...

Has pensat alguna proposta estratègica?

Publica un comentari a l'entrada