Històries de Sant Jordi

En primera persona

(Encetem un micaco de Diada...)

Hi ha dies especials, dies en que, no sé ben bé perquè, hi ha com unes forces misterioses que es dediquen a fer i a desfer al seu caprici. Això fa que, per molt que tinguis planejat fer durant aquelles jornades, si les forces es fixen en tu inevitablement acabaran variant tot allò que havies pensat fer. I un d'aquests dies especials és Sant Jordi. Sí, ja sé que molts diran "una altra festa comercial" i blablabla... bé, sí..., però això és com tot a la vida. I hi ha qui només veu i viu l'aspecte material de la jornada i n'hi ha d'altres (en els que m'incloc) als que ens agrada gaudir de l'ambient del carrer en companyia dels que estimem. A més, penso jo, si tota festa comercial es centrés només en regalar una flor i un llibre, per mi podrien haver-hi unes quantes més !!

Aquest Sant Jordi tenia previst fer el que faig cada any quan estic al Principat. Com vaig tenir la sort de poder agafar-me la jornada de festa, la idea era passejar pel centre, visitar la Generalitat i comprar allà (com cada any) la rosa per a la meva muller, visitar l'Ajuntament (el Saló del Consell de Cent és un d'aquells indrets a on hi vaig sempre que puc) voltar les parades de llibres cercant aquell que em cridés l'atenció (realment no tenia cap en ment) i acabar comprant-lo en alguna de les paradetes de les llibreries tradicionals (Catalònia, Ona...) , fer una breu i ràpida passejada per la Rambla i poca cosa més.

Però la cosa va començar a canviar ja des de primera hora, fent cua per entrar a la Generalitat. I tot va ser perquè davant nostre havia un parell de turistes italianes que ens van preguntar "parleu italià?", "no" vam contestar nosaltres, "ah... és que semblàveu italians" ens van contestar i així vam continuar parlant i parlant en italià, castellà i català i vam acabar fent una estona d'imprevistos guies turístics. Durant la cua els vam estar orientant de les coses que podien veure a la ciutat i explicant una mica la festa de Sant Jordi. A l'entrar al Palau els vam estar explicant, entre rialles, una mica les històries del Palau, de Catalunya i el perquè de les diferents representacions artístiques que podien veure. Ens vam fer una foto els quatre plegats a les escales del Pati Central i allà els hi van regalar una rosa a cada una.... obtenint com a recompensa unes grans cares de sorpresa, encara més rialles i més fotos dels quatre plegats. Ja sortíem del Palau quan els hi vam comentar "anem a visitar l'Ajuntament, voleu vindre?" i cap allà vam anar els quatre plegats de nou, a passar una altra estona entre més rialles i més fotos.

I al sortir d'allà encara vam acompanyar a les dues simpàtiques napolitanes a veure les columnes del Temple d'August, el Palau del Lloctinent i la Plaça del Rei, lloc on ens vam acomiadar i els hi van desitjar una feliç estada. I ens vam anar a dinar a un petit restaurant que hi ha a tocar de la plaça de Sant Just, plaça que sempre m'agrada visitar per Sant Jordi ja que cada any mostra una ambientació un xic diferent a la de la resta de la ciutat, i que en la que en aquest cas particular havia molt ambient.

I d'allà vam anar a tafanejar les parades de llibres. Primer les de la Plaça Sant Jaume, on vaig trobar ja un parell de candidats a llibre. Però va ser allà al costat vam tenir la segona sorpresa del dia, i és que al carrer de la Fruita havien inaugurat les visites en un nou espai del Museu de Història de la Ciutat que permet contemplar les restes d'una domus romana (mosaics inclosos) i d'unes sitges medievals, i no vam desaprofitar l'oportunitat. Al sortir vam passar pel costat de la Sinagoga Major de Barcelona i ens vam dirigir a la Plaça Nova i a l'Avinguda del Portal de l'Àngel, lloc on vam continuar tafanejant llibres. Després vam pujar una mica per Passeig de Gràcia, a tafanejar les paradetes de, entre altes, les llibreries Ona i Catalònia (i on ja em començava a decidir sobre el llibre a comprar) per continuar baixant travessant Plaça Catalunya i anar per les Rambles, amb molta gent però encara transitables on vam continuar el tafaneig llibreter i on va aparèixer la tercera sorpresa del dia, ja que en una petita paradeta totalment inesperada vaig trobar la que seria la meva adquisició literària de la jornada ...

Content amb la recerca, ens vam desviar per la Plaça del Pi i vam acabar passant de nou per la Plaça de Sant Jaume i vam fer via cap al Maremàgnum, escapant de la gent i cercant una mica de tranquil·litat. Allà ens vam prendre un capuccino acompanyat d'un tros de pastís de mascarpone i ens vam asseure una estona contemplant la tranquil·litat de l'aigua, abans d'agafar el metro per tornar cap a casa, en el que va resultar una jornada prou entretinguda tot i que els núvols no ens van deixar en tot el dia veure el sol i, al final del dia, fins i tot va caure alguna gotellada.

• Un Sant Jordi a Barcència

Nota Meteorològica: Els vells badalonins explicaven que la culpa de que les gotellades fossin freqüents durant la Diada de Sant Jordi era culpa dels habitants de Montgat. Així, explicaven que durant la Festa Major que els montgatins celebraven durant aquesta diada, un any van treure el sant de processó amb la mala fortuna que al passar pel costat de les barques dels pescadors aquest va caure a l'aigua. I és per aquest motiu que cada any el sant recorda aquell bany inesperat que va patir...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!