Miro, Penso, Opino
Una vegada caiguda Barcelona sota el poder dels borbons l'any 1714 es va prohibir als seus ciutadans tenir més d'un ganivet de cuina a casa com a precaució davant de possibles revoltes. A més, aquest havia d'estar sempre lligat amb una cadena a la pota de la taula. Per a qui gosés tenir el ganivet deslligat el càstig seria la pena de mort. Aquesta és una d'aquella moltes humiliacions que els catalans hem hagut de patir de part dels nostres veïns i una d'aquelles que avui en dia encara resta gravada a la nostra memòria.
La setmana passada vam tenir un setmana d'estatutet (per cert, el que penso sobre l'estatutet ja ho vaig explicar fa temps aquí), una setmana que semblava mogudeta políticament parlant però que al final va quedar en res de res, en un tornar a esperar a veure si d'una vegada el Tribunal Constitucional (espanyol) decideix alguna cosa al respecte, en una situació rocambolesca que defineix molt bé el trajecte d'aquest darrer estatutet que des de Madrid han tingut a bé (o no, que encara està per veure) atorgar-nos. I és que, mirant-lo de forma resumida, la tramitació de l'estatutet és tot un vodevil : Comença amb la promesa del que seria President del Gobierno de España de que acceptarà l'estatut que redacti el Parlament del Principat de Catalunya, Parlament que aprova un text que al dia següent molts dels seus membres frisaven per retallar. Continua la història amb la retallada de l'estatut a Madrid (amb el beneplàcit de molts d'aquells que el van redactar) i la seva retornada al Principat convertit en estatutet per a que la ciutadania l'aprovés en referèndum, com així va passar cosa. I una vegada ocorregut tot això els més espanyolistes d'entre tots els espanyolistes pensen que, tot i la retallada, aquest estatutet encara té el cabell massa llarg i presenta tot una sèrie de recursos al Tribunal Constitucional (espanyol) per a que li practiquin una altra sessió de tall i confecció. I en aquest punt estem, esperant a que el Tribunal Constitucional (espanyol) decideixi quin look aplica a aquell text que anteriorment ja havia adquirit una estètica molt mesetaria i que, tot i així, la majoria dels ciutadans del Principat van aprovar.
Jo segueixo pensant en que cada dia queden més retratats tota la colla d'hipòcrites que dirigeixen tots els partits del Principat. Ja van quedar retratats quan van acceptar sense protestar la gran retallada que es va fer al text estatutari, però és que cada vegada que esperen la resolució del Tribunal Constitucional (espanyol) es retraten més. Divendres mateix podíem llegir com diversos dirigents, entre ells el President de la Generalitat de Dalt anul·lava la seva agenda en espera de la sentència. Davant d'això no puc deixar de preguntar-me.... és que no sabem ja quina decisió tindrà el Tribunal Constitucional (espanyol)? Jo almenys la veig força clara.
Perquè el panorama està ben i l'origen de tota aquesta indecisió també: el Tribunal Constitucional (espanyol) no s'atreveix a triar entre retallar una mica o retallar un molt l'estatutet aquest, però que serà una nova retallada és una cosa que tothom té a ben segur. Aleshores... per a què tota aquesta comèdia? Per a què tot aquest muntatge de cara a la galeria si el mateix president Montilla va declarar que «Les sentències s'acaten però això no significa que s'hagin de compartir» deixant ben clar que és el que pensen fer? Resumint: Un text que ja va ser retallat a Madrid i aprovat per la majoria de votants del Principat ara tornarà a patir una nova retallada per part d'uns senyors de Madrid i els nostres dirigents pensen a fer.... no res ! Aquest és el resum de tot el que passarà, i tot el demés que podreu veure o escoltar no és res més que guarniments per amagar la realitat.
I és que, tot i que sembli el contrari, l'assumpte de l'estatutet no és pas un assumpte de relació Espanya-Catalunya, i no ho és perquè, ara per ara, els nostres dirigents no gosen qüestionar que aquesta relació ve marcada des de "la capital del reino (del costat)". És més trist que això: és una discussió entre els espanyols mateixos, entre aquells espanyols que ens volen mantenir vençuts (recordant-nos qui pren les decisions tot i deixant-nos prendre certes iniciatives) i aquells espanyols que ens volen mantenir vençuts i humiliats (recordant-nos qui pren les decisions i qui ha de prendre totes les iniciatives).
O sigui, una discussió entre aquells que ens volen continuar mantenint el ganivet lligat a la taula i aquells que ens volen donar un ganivet poc esmolat però sense cordill. Hi ha coses que, tot i semblar-ho, en el fons no canvien...
Nota Censurada : L'Ajuntament de València va prohibir interpretar la muixeranga i l'himne de la II República Espanola en una cerimònia en memòria de les víctimes del franquisme en les fosses comunes del Cementiri de València amb la justificació de no 'torbar als altres visitants' ja que 'el cementiri és obert a persones de diferents ideologies i confessions'. Una llàstima que aquesta sensibilitat no la demostri també quan autoritza a grups feixistes com España 2000 a manifestar-se pels carrers del centre de la ciutat amb tota la seva parafernàlia habitual, quan manté símbols feixistes a diferents edificis de la ciutat o quan fa sonar l'himne espanyol durant les falles...
5 comentaris:
Prohibir la Muixeranga? Això és legal?
Què trist... Us en sortireu mai?
Només ens en sortirem quan alguna persona AMB CARA I ULLS vulgui liderar la independència de veritat.
Molt bon apunt, carquinyol!
És vergonyós això del (in)constitucional. I més vergonyosa és la històrica habilitat que tenim per baixar-nos els pantalons.
I sí,ja sabem com acabarà això de l'estatut. Francament, m'importa poc. Jo, d'estatut, no en vull cap.
Ah, i els que haurien d'estar en un forat haurien de ser els membres de l'ajuntament de València. Així segur que no sentirien himnes malsonants!
*Sànset*
tobuushi: doncs no, però no els importa.
ahse: sí !!
rita: alguna persona amb cara i ulls, carisma i els mitjans necessaris...
sànset: ah... però porten pantalons ?
Publica un comentari a l'entrada