El cavaller blanc

Història i Llegendes

(Encetem un micaco santjordístic...)

Aquest dia especial per a tota la nostra terra recordem una de les més belles llegendes que hom ha escrit, aquella que ens parla d'un valent i valerós cavaller sobrenatural que s'enfronta a un temible perill per a salvar una donzella a la que, finalment, fa obsequi d'una rosa. La història s'ha encarregat, a més, d'afegir-hi un altre element clau a aquesta Diada com és un llibre, que fa una parella d'allò més poètica amb la bella flor. Però per molt poètica que sigui la composició i per molt romàntica que sigui la història, cal recordar que Sant Jordi protagonitza també altres llegendes, moltes políticament incorrectes avui dia. I aprofitaré aquesta diada per explicar-ne una ambientada a Barcelona.

L'any 985 el cabdill àrab Abu-Àmir Muhàmmad b. Abd-Al·lah b. Àmir b. Muhàmmad b. Abi-Àmir b. al-Walid b. Yazid b. Abd-al-Màlik al-Maafirí al-Qahtaní, més conegut com Almansor, va organitzar una expedició contra Barcelona. Al tenir-ne notícia el Comte Borrell II va organitzar els seus homes per sortir al seu encontre mentre demanava suport al seu senyor, el rei dels francs, sense obtenir resposta. Finalment va produir-se una terrible batalla, que alguns situen al Vallès, altres al Priorat i la tradició a peu del desaparegut Castell de Montcada. Fos on fos, l'enfrontament va acabar en desastre pel bàndol cristià i prou feines va tenir el comte i els pocs supervivents de les seves forces per tornar a la Ciutat Comtal i tancar-se dins de les seves muralles.

Però a aquestes muralles van arribar Almansor i les seves forces, i el dia 6 de juliol de 985 les superen ja sigui escalant-les, obrint-ne forats o esbotzant les portes. Les forces sarraïnes van entrar a mata-degolla i van arrasar la ciutat quasi completament, només unes quantes torres i reductes forts es van mantenir inexpugnables vers els invasors. D'un d'aquests reductes va sortir fugint el Comte Borrell II amb les poques forces que li restaven i amb una única idea a la ment: reunir una força de combat per expulsar als enemics i reconquerir la ciutat.

Amb aquest objectiu, va demanar novament ajuda al seu senyor, el rei franc Lotari I, però aquest el va tornar a ignorar. Mentrestant Almansor, coneixedor d'aquest fet, va decidir tornar cap a Còrdova amb el botí i part de les seves forces, deixant, això sí, una nombrosa força a Barcelona que considerava més que suficient per a mantenir el control de la ciutat davant de les minses forces del derrotat comte. I tot i que aquest darrer s'afanyava a demanar ajuda a tots els seus nobles i feudataris, no va aconseguir reunir més que un grapat de cavallers i un número més aviat discret de tropes.

I tot així, decidit com estava a recuperar el control de Barcelona, el Comte Borrell II es va posar en marxa cap a la Ciutat Comtal al capdavant de les seves forces. Els musulmans de la ciutat, al veure'l arribar, van decidir sortir fora de les muralles a presentar-los batalla, ja que eren molt més nombrosos i millor equipats, i així podien evitar desagradables sorpreses en forma de reforços cristians inesperats en cas de veure's sitiats dins dels murs. L'enfrontament va tenir lloc davant del Portal del Mar, on avui dia està situada la Plaça de l'Àngel, i tal i com passava darrerament, les forces cristianes des d'un bon inici van començar a endur-se la pitjor part.

Tot d'una, però, va haver una lluentor estranya al camp de batalla, i entre la fila de guerrers cristians va sobresortir un brillant erlm d'argent. Era l'enorme figura d'un cavaller cobert d'una argentada armadura relluent i gairebé blanca, que cavalcava un elegant cavall també blanc com la neu. El cavaller anava armat amb una llança, una espada i un escut argentats i també blancs, i cobert d'una capa igualment blanca en que destacava una gran creu vermella, creu que es reproduïa també al seu escut. De seguida va cridar l'atenció als guerrers dels dos bàndols, però la sorpresa més gran se la van emportar els lluitadors moros al veure com aquell desconegut guerrer va arremetre tot sol amb la seva llança cap a les seves files damunt d'aquell cavall tan brau que ben bé semblava de foc.

En cada llançada enfilava sis o set moros i quan es va decidir a agafar la seva espasa cada cop semblava ben bé la fúria d'un raig del cel i tallava el cap a una dotzena de musulmans. Lluitava amb tant de delit que ben aviat els àrabs es van espantar i van afluixar tant la resistència que van començar a flaquejar. Mentrestant, les tropes d'en Borrell, encoratjades per aquests fets, van reprendre amb més ardor la lluita i ben aviat van controlar la batalla i van fer fugir a l'enemic. Així, triomfals, van entrar a la ciutat entre les aclamacions d'alegria dels barcelonins seguint al Comte i al misteriós cavaller fins arribar a la Plaça de Sant Jaume , al costat de la desapareguda església del mateix nom i, des de sempre, cor de la ciutat.

Allà tots es preguntaven qui era aquell guerrer, però ell no va dir res, només va mirar cap al cel i amb la seva llança i la seva espasa va fer la senyal de la creu... i immediatament desaparegué enmig d'un fum tan blanc com la seva silueta. Tothom va restar admirat i va comprendre ben bé que era Sant Jordi que havia vingut a ajudar als barcelonins a lliurar-se dels sarraïns , i és des d'aleshores que la creu de Sant Jordi va passar a ser el símbol de la ciutat (i que després passà també a la Diputació del General de Catalunya) i, segles més tard, va formar part de l'escut de Barcelona juntament amb les armes dels Comtes-Reis.

Així mateix, va fer-se costum que tots els cavallers s'hi encomanessin a ell abans de la lluita i que lluitessin al crit de "Sant Jordi firam! firam!" per tal de ser protegits pel sant. I és que Sant Jordi va mostrar certa predilecció pels cavallers catalans, i pels monarques del Casal de Barcelona en particular, ja que anys més tard va tornar a aparèixer per ajudar a un dels descendents de Borrell II, un jove rei anomenat Jaume I, en les batalles per la conquesta de Mallorca, València (el Puig) i Alcoi, lloc on es fan les famoses festes de Moros i Cristians en honor seu.

• Sant Jordi a Barcelona
• Un Sant Jordi diferent
• Passejada,llibre i rosa
• Què és Sant Jordi?

• Històries i Llegendes de Barcelona
• Llegendes de Barcelona
• Fantasmes de Barcelona

Nota rosística : Un petit detall per a tots vosaltres, feliç Diada i bon cap de setmana !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!