Miro, Penso, Opino
Si hom es deixés emportar per les notícies que apareixen als principals mitjans de comunicació podria arribar a pensar que dues ciutats veïnes com ara Barcelona i València s'ignoren mútuament. I des del punt de vista polític potser si és així, diferents interessos tan a València com a Barcelona (i sobretot a Madrid, no ho oblidem) han portat a aquesta estèril manca de relacions polítiques. Però en els aspectes històrics, artístics i socials la cosa és bastant diferent. De fet només cal agafar un divendres o un diumenge per la tarda un tren entre les dues ciutats per veure com el trànsit de persones entre elles és immens. Què amb altres ciutats (com ara Madrid, de nou...) també hi tenen molt trànsit? Doncs és veritat, però ni molt més al mateix nivell.
Però és que, a més, sembla que hi ha com una "llei de relació oculta" que fa que succeeixin de tant en tant fets molt similars a les dues ciutats, tot i que en aquesta darrera ocasió han canviat una mica d'allò que venia sent habitual els darrers temps. Recordem que en aquests darrers temps es parla molt dels escàndols polítics i financers a València, mentre que a la Ciutat Comtal es torna a parlar de la llengua i de les acusacions que fa sovint l'espanyolisme de que es censurà al castellà i a tot allò que ve d'Espanya. I just ara va i resulta que tan el Palau de la Música de Barcelona com el de València es posen d'actualitat per afers d'aquest tipus, però a l'inrevés del que venia sent habitual.
Així, el Palau de la Música de Barcelona està en boca de tots per la investigació de les apropiacions indegudes de diners que va fer el president de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música, Fèlix Millet, part dels quals, sembla ser, van anar a parar a partits polítics, com ara aquella efímera aventura de l'Àngel Colom anomenada PI, a una fundació vinculada al CDC i, potser, fins i tot a les FAES del PP. A una ciutat acostumada a veure com els escàndols relacionats amb diners i política passaven en altres bandes això, diu la premsa més socialista, ha estat com una revelació a la crua realitat, tot i que jo penso que si investiguessin a fons diversos ajuntaments i diputacions, organismes aquests que no han canviat d'amos des de fa massa temps, es trobarien molts cassos similars.
I mentre això passava al Palau de la Música de Barcelona, al de València el Cor de la Generalitat de Baix estava assajant l'òpera "Roger de Flor" escrita pel valencià Ruperto Chapí al segle XIX i que es vol representar amb motiu de la Diada del País Valencià el 9 'Octubre quan arriba el director de l'orquestra i els hi diu: "Por órdenes de arriba tenemos que eliminar las referencias a catalán y Cataluña", amb les propostes de canviar "pueblo catalán" per "pueblo valenciano o valencianoaragonés". Davant de l'escàndol que es va organitzar el director va assumir la responsabilitat de la substitució i diu que ho va fer després de reunir-se dilluns amb varies persones i perquè "pensaba en lo que fuera mejor para el público de aquí". Oh... que maco... el govern procurant preparar allò que pensa que és millor per als seus governats,... en quin tipus de govern hauré vist jo aquest tipus de filtratge social d'obres artístiques durant el segle XX?
Nota Comentarista: En aquest món bloquístic és comú veure com els comentaristes apareixen i desapareixen, tots tenim les nostres obligacions i inquietuds i és normal i legítim que canviin amb el temps. El que ja no es tan comú és que un comentarista t'envii un correu electrònic indicant-te que per motiu de les seves obligacions no té gaire temps lliure i potser ja no apareixerà més, afegint que transmetis una salutació de la seva part a la resta de comentaristes. Això va fer el company Jordi Mas i Manjon l'altre dia, i la seva actitud d'autèntic senyor cal que s'ho reconegui de la millor manera possible. Moltes gràcies pels teus comentaris, pel teu missatge i aquí estarem pel que necessitis, company.
7 comentaris:
Que maco. Les relacions van de mal en pitjor. Encara hi ha gent que creu en els Països Catalans?
Sort en tenim de tu que ens expliques aquestes coses que seria tan difícil de saber per altres víes...
Una més! Poc més es pot dir d'aquesta gent tan petita i encara molt més de mires...
Una salutació al comentarista Jordi Mas i Manjon per la seva actitud i el meus millors desitjos!
Com dius. Si investigessim de veritat, mira que no sortirien poques coses. Arreu.
Quin fàstic tot plegat. No hi ha un pam de net. Enlloc.
Tot un senyor, en Jordi Mas. Salut i arreveure.
Jo, de moment, tampoc no tinc massa temps per comentar però vaig llegint. ;-)
Espero que tan tu, Carquinyol, com els lectors i comentaristes, hagueu tingut un bon estiu. Ara, bona tardor a tothom!
Em sembla que a valència (entengu's aque ara parlo d'una certa classe política capsosa), està obsessionada amb Catalunya i els plans de reconquesta... I no s'adonen que la majoria de catalans ignoren què passa més enllà de la Sénia... o del mateix Llobregat en el cas de Barcelona. :(
Que canviïn catalans per valencians.. i de pas que ens expliquin perquè hi ha dos Palau de la Música o dues Generalitat...
Sr. Jordi Mas, una salutació, encara que no sé quan la llegirà. :p
Doncs jo no hi veig cap cosa de l'altre mon. Al meu pais tambe cantavem al coral sobre les meravelles del nostre partid comunista, del nostre pais mes gloriosament ficat dins el socialisme, i, especialment, del nostre estimat extraordinari genial cap de l'estat. (Mentre els caps del partid i el de l'estat robaven tranquil-lament on i com els venia de gust, es clar.) Les coses sempre han estat aixi i, mentre la gent sigui poc-cervellada i no-educada, seguirant essent-ho. Que passa!?
Increïble... Quan anem enrere en lloc d'anar endavant fa basarda, sembla mentida...
Per cert... avui toca estirada d'orelles em sembla, no??? Que tinguis un bon dia!!! :)
Publica un comentari a l'entrada