El món on vivim
Els meus gustos musicals són variats, escolto una mica de tot i, generalment, al conjunt de cançons que porto al meu reproductor la barreja sòl ser dispar. Evidentment hi ha estil musicals que no m'acaben d'agradar però sóc capaç de reconèixer que, tot i no agradar-me la seva música, un cantant o fa bé o no. Doncs bé, canviem ara de camp, passem al món polític i mirem un moment el nostre panorama local, nacional i estatal ... hi ha cap polític actual (independenment del seu color polític) que us faci el pes? A mi no, la veritat. I és ho tenia més fàcil el nen del "sisè sentit" per veure morts que jo per a veure polítics, ja que darrerament només veig "trepes", personagets grisos sense cap tipus de carisme i massa replenats d'ambició incapaços de fer vibrar amb la seva oratòria a ningú tret dels seus més acèrrims seguidors, gent aquesta per a la qual aquests "trepes" no són més que la personificació del seu partit (una mena de sigles amb potes) i que viuen la política com si fos una competició esportiva.
No sé si a vosaltres us passa, però jo sovint sento vergonya aliena al veure el que diuen determinats polítics quan es senten una mica acorralats o estan quedant en evidència. Mirem sinó les darreres declaracions de diferents polítics del PP, i em centro en els populars perquè actualment estan passant una temporada remoguda en la que estan fora de lloc, cosa que permet veure realment com són aquestes persones, però això mateix es podria extrapolar a personatges d'altres partits en situacions similars. Veiem una mostra de les virtuts d'aquests "polítics", com ara...
... grans nocions de geografia i història (a saber on situa aquesta senyora Varsòvia, Brussel·les o Dublín) ...
... una oratòria vibrant construïda amb un vocabulari ric i variat ...
... assumir els propis errors sense caure en actituds infantils de fer recaure totes les culpes en els altres ...
... diferenciar clarament càrrecs (entitats abstractes) de persones (entitats físiques) (molt important!!) ...
... mostrar una contundent imatge d'ètica i honestedat ...
... i amb una trajectòria ideològica coherent i d'àmplia tradició democràtica.
On han quedat aquells polítics d'ingeni ràpid i formes educades? On han quedat els discursos vibrants i la coherència ideològica? On ha quedat l'elegància de les formes i la convicció ferma en allò què és creu? Què lluny queden el temps on hi havia gent com en Churchill, que eren capaços fins i tot de declarar la guerra amb elegància i justificar-se davant de les crítiques amb un enginy envejable. Potser l'Obama, el tan anomenat Obama, és d'aquesta tipus de gent? Potser per això està la gent tan esperançada amb ell? Només el temps ho dirà, espero que no es quedi només en promesa, però el que realment espero és recuperar a la nostra terra polítics aquest tipus de polítics, realment ens fa falta.
5 comentaris:
dona la impresssió que anyores al pujol, perquè sinó... quan n'hem vist de polítis així com els descrius?
nota: els del nord potser pensen que a madrit no hi podrien posar tants sols :-)
Enhorabona! Ja no cal fer-te recomanacions de visitar el meu pais per adonar-te dels grans desastres que els politics poden provocar. :-D
Ara nomes queda que aneu a pescar gent honesta amb ganes d'ajudar el poble i li doneu alts carrecs pels quals no siguin pagats... La unica forma d'exterminar la corrupcio es que no hi hagi diners pel mig!
Totalment d'acord amb tu, carquinyol.
El problema és que la classe política -oxímoron?- surgeix i representa la societata a la qual teòricament serveix... Potser el que caldris canviar el mataeixa societat, perquè si es fos una mica més exigent, molts d'aquests que "trepen" haurien de seguir foradant sota terra com els talps.
PD: Puntualitzar que després del llistat de capitals europees n'hi havia un altre amb les destinacions turístiques europees, on Palma i Alacant eren les úniques representats constitucionals.
doncs sí... tot té un cert aire de mediocritat i coentor... :(
kika: anyorar anyorar no, però si qe pori aprendre de les seves formes.
ahse: tal i com està muntat tot, la gent honesta no pot manar mai e la vida.
met: és un peix que es menja la cua, ja que moltes vegades la societat canvia perquè algú la fa canviar.
nimue: realment és així tal com dius.
Publica un comentari a l'entrada