Un castell entre vinyes

Escapades

(Encetem un micaco caminant...)

Les meves companyes sempre em diuen que vaig "de comarques" perquè m'agrada molt anar visitar pobles i indrets de la nostra terra que estan relativament propers a la zona on visc, en contraposició a alguns grans viatges que elles solen fer. I la veritat és que tenen raó, ja que m'agrada molt anar a visitar qualsevol raconet de la nostra terra mentre hi hagi alguna cosa que justifiqui, ni que sigui mínimament, la visita. Així no és estrany veure'm un matí de cap de setmana equipat amb la meva motxilla, la meva ampolla d'aigua, el meu entrepà de tonyina amb olives ( què no falti!!! ), un paquet de galetes, un suc i la càmera de fotos disposat a anar allà on sigui i a anar en transport públic que sóc encara una d'aquelles rares cuques que no té cotxe.

I una d'aquestes excursionetes ens va portar a Castellet, un poblet del municipi de Castellet i La Gornal situat a la comarca de l'Alt Penedès i dins d'un dels parcs de la Xarxa de Parcs Naturals, el Parc del Foix. És una excursioneta ideal per aquest temps de primavera en que fa bon temps i per començar a estirar les cames, ja que no és un recorregut massa llarg i és molt senzill i pla...

... partim de l'estació de Renfe de l'Arboç i agafem la carretera que va cap a Castellet i de seguida que travessem la N-340 ens trobem a banda esquerra el Camí del Pantà amb els senyals vermells i blancs dels Senders de Gran Recorregut que ens portaran cap al poble. És nota que estem a una comarca vinícola perquè des d'un primer moment el paisatge és així ...

... continuant el camí, i ja a prop del poble de Castellet, que és visible durant gran part del camí, travessem el riu Foix ...

... i ja pràcticament hem arribat al peu del turó on està el poble, sense deixar en pràcticament cap moment la companyia de les vinyes ...

... en aquell moment comença una de les poques pendents del trajecte just pels carrers de Castellet, poble que té vistes i racons preciosos ...

... i així arribem al Castell de Castellet, fortificació del segle X amb molts afegits posteriors i que formava part de la densa xarxa de defensa que separava els territoris originàriament francs de la Marca Hispànica i els mahometans de l'Al-Andalus i va participar als diferents episodis bèl·lics de la història com ara laGuerra Civil Catalana del segle XV ...

... rodejant el castell s'arriba a l'església que hi ha darrere seu i a un excel·lent mirador del Pantà de Foix ...

... i una vegada descansats, ja sigui en algun dels pedrissos del poble que ofereixen unes vistes inmillorables del pantà i del Penedès o bé prenent algun refrigeri al bar-restaurant del poble ja podem fer el camí de tornada... encara que si us heu quedat amb ganes de caminar també podeu anar a fer un volt per la carretera que porta cap a Clariana des d'on podeu observar panoràmiques com aquesta ...

Nota Seat : Als espanyols a la mínima que els deixes sols se'ls hi veu el llautó, com ha mostrat , una vegada més, un senyor manaire de la Seat : els catalans no som espanyols i la seva fàbrica no està a Madrid perquè no se la poden emportar. I és que el bo d'en Francisco García Sanz ho té tot : espanyol, bocamoll, amb ganes d'espoliar i un pèl ignorant, ja que s'hi haurà de posar fulles perquè Eivissa és una ciutat tan catalana com pot ser-ho Tarragona...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!