Història i Llegendes
Avui parlarem d'un cavaller que va matar un drac.... ja, ja... ja sé que Sant Jordi va ser l'altre dia però no m'estic referint pas a ell. De fet el relat d'avui té dracs, cavallers i espasses màgiques, i no Anna no, no és cap nissaga de llibres de rol, només és una de les nombroses llegendes de la nostra terra en la seva variant barcelonina.
La història comença al barri que coneixem avui com a Born, concretament al carrer de Cotoners, al tocar de l'actual carrer Princesa. Allà hi tenia el seu palau el noble Vilardell. Un dia, al sortir de casa es va trobar un pobre molt afable que li demanà almoina. En aquell moment en Vilardell no portava ni una moneda sobre, però no dubtà ni un moment en tornar a ca seva a cercar-ne alguna i al sortir es va portar una gran sorpresa, puix en comptes de trobar al captaire es va trobar una flamant i lluent espasa. Sorprès i meravellat va interpretar que en Sant Martí, el sant amb espasa i patró dels teixidors, se li havia aparegut per a lliurar-li la seva espasa encisada per a que pogués combatre un dels mals que assolaven en aquells moments la nostra terra: un temible drac que tenia el cau a prop de Sant Celoni.
I és que segons conta la tradició, abans de ser foragitats de la nostra terra els àrabs van deixar un terrible i ferotge drac per a fer tan mal com fos possible al país i a les seves gents, ja que necessitava cada dia un gran nombre de persones pel seu nodriment i tenia un alè fètid que, a gran distància, emmetzinava i empestava. El bo i millor de la cavalleria catalana havia provat d'enfrontar-se amb el drac, però tots havien fracassat en el que semblava una empresa impossible. En Vilardell, però, estava convençut en que ell se'n sortiria gràcies a l'ajuda de la seua espasa encantada i es va posar de seguida en camí. Així no va trigar en arribar allà on rondava el monstre i de seguida va trobar al drac, que va matar d'un únic cop d'espasa. Joiós pel ràpid desenllaç va alçar l'espasa en l'aire com a senyal de victòria, però llavors una gota de la emmetzinada sang del drac va lliscar fulla avall i va tocar el braç de l'heroi, que va morir a la poca estona.
Aquesta llegenda va ser molt famosa en altres temps, com queda palés si visiteu la Porta de Sant Iu de la Seu de Barcelona , puix allà podeu trobar representada aquesta llegenda en les figures escultòriques que decoren part de la porta ...
... i també va comportar que l'espasa d'en Vilardell ( o de Sant Martí, ja que és coneguda pels dos noms ), arma de la qual se n'expliquen mil i una històries i que és membre destacat del conjunt d'aquells objectes històrics mítics de la nostra nació ( i que, sembla ser, actualment està a París ). De fet aquesta espasa era una de les dels Comtes de Barcelona ( i després reis d'Aragó ) i la podem trobar mencionada, com comenten els d'Histocat, al testament de Pere III ...
"... et quinque enses quorum unus vocatur Sancti Martini alius de Vilardello alius Tison..."
... on també apareix un altre dels nostres objectes històrics mítics, curiosament una altra espasa, l'anomenada Tisó... però aquesta és una altra història...
Efemèride : 25 d'abril, data de la Batalla d'Almansa, un d'aquells llocs on vam començar a perdre la nostra llibertat ara fa 301 anys. Una data per la memòria que no hem d'oblidar mai.
Nota Turística: Cap de setmana a la romana en Badalona, ja que celebrem de nou la Magna Celebratio, ací podeu trobar més informació. Bon cap de setmana a tothom.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
10 comentaris:
em quedo marevellat sempre llegin aquestes llegendes,en saps un niu
és curiós veure l'efecte de la sang dels dracs al llarg de les mitologgies, que cobreixen l'ampli espectre que va des de la mort fins a la immortalitat.
i per cert, sí que la podríem fer una saga de rol a partir d'aquesta llegenda... ;)
"Casa" "Espasa" (Repassa les "s" sordes i sonores. Si és molt fàcil...). Majúscules al començament de frase (pels comentaris).
Uiiiiii! Eixa Ortografia... Està lleig fer faltes si som catalans, catalans. Si fóra jo, que sóc de segona...
Ostres, aquesta és més original que la de St Jordi!! No tan ensucrada, i malgrat que el cavaller acaba morint ho fa amb l'honor d'haver vençut al drac...
Bon diumenge :P!!
ddriver: som el que llegim, company. Gràcies !!
Anna: Ja tens raó, a Sigfrid l'efecte li va ser radicalment diferent.
García: Ja tens raó, és imperdonable. No és excusa, però tot és culpa de les preses. Sort que et tinc a tu... t'hauria de posar com a servei d'ortografia del Google Docs !! ;)
laia: Crec que hi ha alguna altra versió que potser és una mica més ensucrada, miraré a veure. Bon diumenge quasi acabat... :(
Trobo aquest micaco massa religios i poc historic. De debo hi va haver cap Vilardell mort?
Ja tenen això les llegendes en aquesta terra: una mica de història, una mica de fantasia i una mica de religió. Per conèixer a un poble és necessari conèixer les seves religions, tan passades com presents, i això a les llegendes queda palès.
S'agraïx l'oferiment, però no. Es qüestió de deformació professional, no tinc encara vocació de diccionari. (Et recomane el de l'Enciclopèdia Catalana. És molt bo).
Quan hom vol vendre un producte, el presenta de la millor manera que sap. I jo me l'estime molt el Valencià, encara que no intente imposar-li'l a ningú.
Salutacions cordials.
PS:preSSes.
ains.... ja no es fan cavallers com els d'abans. I de dracs, encara menys!
Garcia: presses, presses... veus com et necessito !! Bé, si t'ho repenses amb això del català avisa eh? ;)
nimue: Ni cavallers ni altres coses, una pena la veritat...
Publica un comentari a l'entrada