Miro, Penso, Opino
Les celebracions de Setmana Santa són una de les coses que em treuen de polleguera. Em sembla molt bé, i ho respecto, que cada religió celebri els seus ritus i les seves festivitats, però trobo molt hipòcrita el que passa amb aquestes festivitats de la religió catòlica, i ho trobo molt hipòcrita perquè els màxims jerarques d'aquesta religió ens volen marcar directrius al conjunt de la societat, siguem o no creients, fent ostentació de la seva elevada (per a ells) posició moral quan és evident que aquesta moralitat deixa molt de desitjar entre els seus fidels.
Francament em molesta veure com els dies de Setmana Santa no es deixa de parlar de la fe dels que participen a les processions i com no paren de posar per televisió imatges de com aquests ploren si no poden treure la seva imatge de passeig o de com d'orgullosos es senten quan ho fan, posant-nos exemples com l'Antonio Banderas. Però clar, resulta que aquest senyor va deixar a la seva muller per anar-se'n amb una altra, i això, segons la seva religió, li agradi o no, és pecat. I si tirem del fil... ens hem de creure que entre tots els demés participants ningú ha avortat, ha robat, ha mentit, s'ha separat o l'ha fotut banyes a la seva parella ? Es comporten durant tot l'any com cristians catòlics segons diu la Santa Mare Església ? Jo no m'ho crec, i com no m'ho crec em toca els dellonsis que durant aquesta setmana es vulguin comportar com a tals.
I no m'ho crec perquè després de veure tot de senyores i senyors ben arregladets per assistir a les representacions religioses, d'aquests als que els molesta tan que a la unió d'un home i un home se l'anomeni matrimoni, me'ls trobo en Divendres Sant menjant tot contents un garrí al forn i bevent vi sense parar, per no parlar d'aquells que se'n van a veure processions... i mentre esperen es dediquen a anar de bar en bar a prendre vinets. "Esto es lo tradicional" et contesten si els hi dius que aquests costums no acaben de quadrar amb les seves creences religioses. Doncs que voleu que us digui, serà la tradicional hipocresia que molts practiquen, que els agrada estar a missa i repicant.
Per si no hi haguessin prou contradiccions poses la tele i veus que a una processió amb la imatge de Crist crucificat hi participen soldats de la Legión (espanyola, no romana) d'uniforme amb subfussells automàtics d'assalt i cantant el "soy el novio de la muerte" entre gran alegria del públic. Però no diuen les escriptures que Jesús renunciava a la violència? No deia allò de "posar l'altre galta" ? No és un dels déu manaments "no mataràs" ? I ja posats a recordar coses de la Biblia, no repeteix diverses vegades que Déu no vol que s'adorin estatuetes ? Llavors que fan els catòlics en Setmana Santa sinó passejar estatuetes ?
Però és que això de les interpretacions de les escriptures és una de les altres coses prou interessants, ja que segons la Bíblia la figura de Jesús seria més comunista que en Karl Marx, i avui en dia, paradoxalment, la seva figura i les de les seves religions són sovint monopolitzades i utilitzades pels partits de dretes mentre els d'esquerres miren de que no se'ls relacioni gaire amb tot això. Curiós oi ? Estaran bojos aquests catòlics? tal com diria l'Obèlix, o potser els bojos són tots aquells que es deixen donar lliçons de moral per gent d'aquest tipus? I a tot això no dic pas que no hi hagi catòlics conseqüents, que segur que n'hi ha... però als que veig per la tele jo els qualificaria com a "folklorics catòlics" com a molt. En fi, serà que avui no tinc, ves per on, un dia molt catòlic jo ? ( ni ahir, ni abans d'ahir, ni l'altre, ni...)
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
7 comentaris:
Jo només espere que, quan els musulmans recuperen Al-Andalus, hagen passat uns quants anys i ja haja desaparegut del mapa (jo).
A poc a poc, entrant per tot arreu, hi ha gent de molts tipus, religions, aspectes... No em donen pena. Només tinc por, i de lluny -no em trau la son-, del grup musulmà, que va a per totes.
El catolicisme de processons, de Setmana Santa, de Nadal, del Patró del Poble -el que siga- , doncs, ja ho sabem. De tota manera recordem que, als països més pobres, als hospitals on és ple de gent amb malalties greus, contagioses...,mancances, incomoditats, perills físics per a ells, sempre trobarem religiosos missioners que, després d'haver sigut segrestats, maltractats, etc., tornen una temporadeta a descansar i el seu desig és tornar al lloc que han deixat amb tanta misèria. Pense que s'han de mirar les dues cares de la moneda.
Només una observació. T'has fixat en com queda un dels teus textos després de fer la traducció que indiques al quadret de la dreta? Jo m'ho plantejaria.
Bona nit.
Escorpí.
suposo que les processons de setmana santa te les pots mirar des del punt de vista religiós o folclòric.
Entre la gent que hi va per religió, n'hi haurà de convençuts i n'hi haurà d'hipòcrites (sospito, com tu, que més dels segons), però molts i van simplement per veure una "festa" o "acte" tradicional, com qui va a veure les falles (:P) o qualsevol altra festa popular, i no crec que aquests darrers hi hagin de creure ni siguin criticables. Vaja, com qui entra a una església per resar i qui entra per veure'n l'arquitectura!
(per cert, jo trobo que aquest traductor automàtic queda molt bé. Evidentment no és perfecte, no n'hi ha cap, però és dels millors!)
Garcia: I què tenen que veure els musulmans en això? Jo no critico, ni molt menys, a la religió catòlica a la general, ni a molts dels seus integrants, gent que fa una gran feina sense demanar res a canvi, tal com marca la seva religió. Però a aquests no els veuràs tu per la televisió fent gala de la seva fe ni perseguint-te perquè tu has decidit viure a la teva manera, no, jo em refereixo a aquells que es barallen per passejar una estàtua, que ploren al veure passejar una altra o que ens volen fer creure que per participar en aquests actes són més catòlics i creients que els Sant Pare.
Anna: Tal com tu dius, hi ha de tot entre els assistents, però jo voldria referir-me sobre tot als participants i a aquells que diuen que hi van per les seves "profundes conviccions", que després ja es veu com són "de profundes". Les creences s'han de demostrar i practicar tot l'any, no només en jornades folklòrico-festives. ;)
evidentment que hi ha de tot a tot arreu. Després d'aquesta observació meu tan òbvia, ehemmm... doncs res, jo em considere molt folkòrica perquè m'agrada observar, normalment des de fora, les diferents tradicions i maneres de fer de cultures i pobles diferents dels meus. Algunes em resulten més interessants que altres, clar. La setmana santa, ni fu, ni fa... M'agrada obervar de quina manera el ritus pagans es cristianitzen. Però no compartisc el sentiment religiós. Ara bé, cadascú... ja se sap...
Efectivament, no té res a veure però, un moment abans, havia estat llegint el teu article que tractava de la xenofòbia, del 13 de març i se me n'ha anat el sant al cel. Ho he barrejat tot. I és que a eixes hores es fa tot un poc borrós.
Intentaré la propera vegada, si s'escau, no eixir-me'n del tema.
Arrivederci.
Pero tu que volies?! La religio cristiana no ofereix cap cosa bona a la gent...
Nimue: A mi també m'agrada observar tot tipus de tradicions, no pensis!! Quan em refereixo a "folklòrics catòlics" em refereixo a aquesta gent que és catòlica per a dir-ho o participar en actes ludico-festius i res més.
García: Suposo que hi ha de millors i de pitjors traduccions, també depèn molt de si l'article està millor o pitjor escrit ;)
AhSe: Suposo que pels veritables creients això no serà així.
Publica un comentari a l'entrada