Si viatgeu en aquestes dates al País Valencià podreu gaudir d'un dels millors plaers que ara podeu trobar per aquelles terres. Gaudir-ne és molt fàcil, cerqueu un dia esplèndid que faci una mica de vent, localitzeu un agradable camí entre camps de tarongers i gaudiu de l'espectacle de veure els arbres carregats d'aquelles precioses i oloroses flors blanques, amb una fragància tan magnífica que el vent, qual Mercuri, s'encarregarà de fer-vos arribar la seva flaire, fina delícia que us embriagarà amb l'olor de la tarongina...
... potser estic exagerant, però a mi és que m'encanten aquests petits grans plaers que ens ofereix la vida, què voleu que us digui, sóc senzill!! I com sóc senzill m'agrada veure que es recorden de mi, i per tant, em va agradar que la Rita em nomenés amb el premi-mem anomenat Premis Dardo...
"El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s'obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blogaire mostra cada dia en l'esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades".
I com ja sabeu tots que aquests premis-mem han de continuar la seva singladura nomino a...
· en Dan, perquè sé que té molta il·lusió a fer un estudi geneticoevolutiu dels mems i necessita quants més millors!! Bé... i perquè dels seus apunts aprenc un munt de coses, tantes que en Petete estaria orgullós de mi.
· l'Anna per la seva continuada i gran feinada comentant llibre rere llibre que ens permet als que no som tan lectors com ella afinar la punteria quan hem d'escollir un llibre i conèixer d'altres que, per l'idioma, no els coneixeria pas.
· l'Isaac i la seva gran tasca de divulgació de la cultura i societat japonesa entre tots aquells que no sabrem si algun dia trepitjarem aquelles terres, però sobretot per ser un dels millors ambaixadors que la nostra maltractada i estimada terra pot tenir en aquests mons de Déu.
· La trappola, per moure el foc de la nostra consciència nacional impedint que les brases s'apaguin i recordar-nos que, per molt que alguns estiguin encaparrats a repetir-nos-ho, no som pas un país normal... encara.
· La Nimue, per aportar relats plens d'aquesta fantasia i vitalitat que falta ens fa avui dia per mirar d'aïllar-nos alguns moments i enfrentar-nos a una societat que cada dia sembla, lamentablement, més inhumana.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
4 comentaris:
Tinc uns tarongers força a l'abast i, aquests dies, cada cop que hi passo per davant sento aquesta olor tan fantàstica. Jo també sóc senzilla i gaudixo molt dels petits plaers... :)
mmm.... només amb la foto ja en sento la olor :)
ah, i ja que hi sóc aprofito per recollir el dard... enverinat? :P
felicitats noi
rita: serà veritat que els senzills vivim més tranquils ? ;)
anna: llàstima no poder fer fotografies oloroses... imagina't les fotos del xocolata !!! I no, el dard no és gens enverinat !! Serà possible... :P
ddriver: gràcies company !!
Publica un comentari a l'entrada