Miro, Penso, Opino
Una persona de la nostra terra que hagués desconnectat del món el dia 20 d'abril (per exemple) i hagués tornat a connecta el dia24 del mateix mes podria arribar a pensar que per algun estrany i misteriós fenomen havia estat transportat a un món paral·lel. O bé que aquesta passada diada Sant Jordi va fer molta feina per la nostra terra...
I és que, en pocs dies, hem pogut contemplar canvis d'actitud radical respecte a les tendències marcades des de fa ja molts anys, tendències tan marcades que coses que haurien de ser normals ens sorprenen com si fossin extraordinàries, com ara ...
... que el País Valencià, les Balears i el Principat facin front comú en alguna cosa !! Ja... d'acord que és per aconseguir més diners i que en aquest tema és fàcil "fer amics", però la veritat és que ni amb guanys econòmics per mig era fàcil veure d'acord en alguna cosa a la Generalitat de Baix i la Generalitat de Dalt. I, de fet, si ara s'han posat d'acord és pel mateix motiu pel qual abans no es posaven d'acord en res: estratègia política. Aquesta circumstància no és més que la nova estratègia "rajoyística" del PP, o sigui, moderar el seu discurs, semblar més centristes i assetjar al govern socialista espanyol des de tots els angles possibles però sense caure en la crispació angoixant dels darrers temps, i quina millor manera d'assetjar que contant amb els "companyeros catalanes" ? I tot i saber això què us voleu que us digui? Fa goig poder llegir coses així.
I fa més goig encara perquè, com dic des de fa molt temps, si els nostres diferents territoris s'unissin altres territoris de l'Estat es posarien a tremolar. I ja no per demanar la independència ni res semblant ( cosa del tot improbable amb els governs espanyolistes que manen actualment en tota la nostra terra ) sinó només per demanar allò que ens pertoca. I, ho confesso, m'agrada que aquest fet hagi originat coses com ara ...
... veure al Chaves preocupat és un gest molt més destacat del que sembla a primera vista. Penseu que, tal com em comentava un conegut que és militant socialista, qui talla el bacallà al PSOE és la federació andalusa, i es pot ben dir que si en Chavez està preocupat, el PSOE està preocupat. I és que, per segons quines coses, els socialistes tenen molt clar el que són unes amistats perilloses.
Nota ferroviària: Això de Renfe comença a semblar als anuncis de les companyies de telèfon mòbil, on el que de veritat interessa s'ha de llegir a la lletra petita. Primer va passar amb allò de la tarifaweb, i ara ha passat amb els TGVs Regionals, on els preus que s'han esbombat han estat els aconseguits mitjançant abonament, quan l'ètic seria fer-ho amb el preu normal i, a posteriori, afegir els descomptes que es poden aconseguir, però és clar, així les notícies són menysimpactants...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
7 comentaris:
Doncs a mi no me'n fa gens ni mica, de goig, aquest assumpte. Què és allò que ens pertoca i que no pertoca a la resta d'Espanya? Perquè, tant si ho volem com si no (jo sí que ho vull), encara som Espanya.
Jo em sent valencià,per naixement, per cultura, per amor a la terra. Però no em sent menys espanyol. Et sona això de "divideix i venceràs"? És el que passa a Espanya.
Dubte molt que te'n vages al Regne Unit, posem per cas, que expliques que ets català, i que t'ubiquen més fàcilment que si dius que ets espanyol. I no sé per què, és el que diu el teu DNI.
Bona nit.
a veure quan dura... i com acaba! ;)
aimare... a mi aquestes aliances m'inspiren més poca confiança...
garcia: i et deixaries de sentir menys espanyols si paguessis i rebessis els mateixos serveis que els demés? Jo crec que no, però allà cadascú, escolta. Per cert, em fa gràcia això de recórrer a un tros de paper plastificat que els espanyols m'obliguen a portar per justificar que sóc espanyol =)
anna: a part de veure quan dura també m'agradarà veure qui trenca el consens...
nimue: més aviat gens de confiança, però en fi, millor veure les coses amb esperança oi ?
No m'has entés. Jo et preguntava, CONCRETAMENT, quins són eixos serveis que hauríem de rebre i no ens concedeixen. Algun exemple, encara que siga. Es que jo no em sent discriminat per a res. Vaig per la meua comunitat i la trobe bastant bé. I quan vaig per Catalunya -no tan sovint com m'agradaria- veig una terra pròspera, rica i que sempre he admirat. Pense que ambdues comunitats són privilegiades dins d'Espanya. No la veig, la discriminació. T'agraïria de debò que m'ho explicares.
Naturalment, respecte el que tu no et sentes espanyol, però, què anem a fer-li? Les coses són com són.
No va de broma, concreta-m'ho.
Salutacions cordials.
No confiis en els amants dels diners Carquinyol, que acabaras malament!
García: mira company, sense anar gaire lluny aquesta mateixa setmana publicava "El País" un article sobre finançament per autonomies. Resulta que mentre Extremadura rep 2504 euros per habitant, Aragó 2301 i Andalusia 2044, el País Valencià rep 1825, el Principat 1920 i Ses Illes 1665 gràcies als Fons de Suficiència. Això es fa en teoria per a obtenir un nivell similar per a totes les Comunitat Autònomes, de forma que les més riques cedeixen guanys a les més pobres... però resulta que després d'aquesta distribució tan Extremadura com Aragó com Andalusia tenen més recursos per habitant que les altres tres. I això no ho entenc, la veritat... no haurien de ser iguals ? perquè hem de sacrificar part del nostre benestar i patir més pressió fiscal, per a que els que tenien menys acabin tenint més que nosaltres ?
AhSe: No em refio pas d'aquests companya, però gràcies per l'avís.
Publica un comentari a l'entrada