dimarts, 28 de febrer de 2017

La torre de les muntanyes roges

 

(Encetem un micaco medieval...)

En aquest bloc ja he parlat amb anterioritat de Montroi, un poble valencià de la Ribera Alta. El tret més distintiu d'aquest poble és una torre almohade construïda sobre una muntanya de terra rogenca que està al costat del poble. Aquesta terra s'utilitzava per fabricar teules i atovons i el seu color va donar nom al poble, ja que del llatí vulgar "Monte Rubeos" (muntanyes roges) va derivar "Motrobios" i d'ell "Montroyo" com era conegut l'indret pels àrabs i que tenia certa importància en aquella època.

Vista de la Torre de Montroi

Aquesta torre almohade construïda al segle XII és present a l'escut de la població, i tot i que avui en dia és pràcticament l'únic que es veu al seu origen aquesta torre comptava amb un complex sistema defensiu format per un albacar i una muralla. Dins de la torre, al seu soterrani, també contava amb un aljub i un depòsit de queviures i un magatzem, Avui en dia encara es poden veure les escales que s'utilitzaven per pujar als diferents pisos de la torre, tot i que, lamentablement, plenes de pintades de brètols.

Detall interior torre

Amb la conquesta cristiana la torre es va contenir en un símbol feudal i va passar per les mans de l'Ordre del Temple i de la Ordre de Montesa. Finalment, va tornar a mans de la Corona. A banda de protegir l'alqueria musulmana, formava part del segon cinturó defensiu de la ciutat de València, juntament amb altres fortaleses de la Vall dels Alcalans, històrica comarca del País Valencià inclosa actualment a la Ribera Alta.

Torre de Montroi

Les vistes des del peu de la torre són magnifiques i ofereixen una bona panoràmica de bona part de la Vall dels Alcalans, i podem divisar part dels pobles, el riu Magre, que recorre bona part de la Vall, rodejat de les nombroses terres de conreu i petites muntanyes que conformen un paisatge típicament mediterrani.

Vistes des de la torre de Montroi Vistes des de la torre de Montroi

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 17 de febrer de 2017

dimarts, 14 de febrer de 2017

Lladres de trens

(Encetem un micaco ferroviari…)

Quan jo era xiquet sentir parlar de lladres de trens era transportar-te a temps del Far West, amb un grapat de cowboys amb un mocador lligat a la part baixa del rostre cavalcant i foten trets al costat d'un tren de vapor enmig de praderes mig desèrtiques plenes de pols i cactus. Però el temps canvien i ara els trens es roben des dels despatxos per part de senyors amb corbata que no es conformen només en emportar-se en que va dins dels trens, sinó el tren sencer... i la via i tot !

La setmana passa el secretari valencià d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori Josep Vicent Boira denunciava que la connexió entre les estacions madrilenyes d'Atocha i Chamartín es pagaven amb els fons que la UE destinava al Corredor Mediterrani. I com podia ser això?

Fa anys la UE va definir el Corredor Mediterrani com un dels eixos fonamentals, davant de l'oposició del Gobierno Español (amb la ajuda del PSOE). I què ha passat ara? Doncs que el Gobierno Español ha ‘redefinit' el seu traçat i l'ha fet passat en part per... Madrid, tal com demostra aquest document on queda ben clar que s'ha inclòs la connexió Madrid-Algeciras en el Corredor Mediterrani amb el qual resulta que, a Espanya, el Corredor Mediterrani passa alhora per la costa mediterrània pel mig de la península... i ja sabem tots on es gasten a Espanya els calers quan passen aquestes coses. Per cert, per si no estàveu ja prou enfadats que sapigueu que la connexió de l'aeroport de Barajas amb l'AVE també es pagarà amb aquests diners.

Mentrestant, al Corredor Mediterrani de debò seguim amb zones de via única, amb zero plans d'ampliació i amb una execució de les obres d'Adif a Catalunya del 26,8% de les pressupostades (a Madrid és d'un 77%). El tema és tan greu que els empresaris valencians i catalans s'estan organitzant per reivindicar la seva construcció i a ells s'afegeixen també empresaris andalusos i murcians.

I és que, tot i que sembla increïble, el tema pot ser encara més greu, ja que hi ha gent que afirma que el famós tram Madrid-Algeciras és de fet inadequat per les mercaderies, bàsicament per l'orografia del terreny (que faria limitar massa la llargada dels trens de mercaderia) com pel negoci bàsic del mateix port d'Algeciras, que és més un port de transbord entre vaixells que un port de descàrrega. Així les coses, un pot arribar a sospitar que la utilització que faria el Gobierno Español d'aquesta connexió seria únicament per desviar els fons pels seus propis interessos i per bloquejar aquells que políticament no els interessen. El resultat? Inflar la capital i seguir deixant la indústria de gran part de l'Estat sense infraestructures competitives.

Recordeu allò del 'Espanya ens roba' ? Doncs poques vegades s'ha vist de forma tan clara.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 7 de febrer de 2017

Retorn a 1977

(Encetem un micaco crononauta…)

L'altra dia a Twitter podíem llegir una d'aquelles coses que has de llegir un parell de vegades ja que no t'acabes de creure el que estàs llegint...

Piulada Grup PP a les Corts

... el grup de les Corts Valencianes del PP es fa seu allò que diu un testimoni anònim entrevistat pel diari Valencia Plaza on es ve a dir que el valencià és més un destorb que una altra cosa.

Tot i que el PP valencià sempre ha estat hostil amb la llengua, darrerament està arribant a uns extrems com no es veien des dels temps més àlgids de la Batalla de València. Pocs dies abans, el PP van presentar una proposició per a que el Consell defensi que el valencià i el català són dues llengües diferents. Així tal qual, de cop i volta tirem 40 anys enrere.

El fet és tan bèstia que fins i tot dins del PP ja hi ha hagut discrepàncies. Un eurodiputat del PP li recorda a la líder del PP valencià que el català i el valencià són la mateixa llengua i que en política no tot s'hi val. Per una altra banda el president provincial del PP de València es demarca de la piulada feta pel seu grup de les Corts.

Des del meu punt de vista, revifar de forma tan virulenta aquesta polèmica només demostra que el PP del País Valencià és incapaç de generar noves propostes que facin que la ciutadania aposti de nou per ells. Això, en un partit tan tacat per la corrupció, que defensa re-centralitzar l'Estat i que no vol ni sentir a parlar en millorar el finançament tan deficitari que rep el País Valencià és mortal de necessitat, i per això recorren al vell anticatalanisme que tan bé els hi va funcionar en unes altres èpoques.

No deixa de ser simptomàtic que els populars, tan proclius a demanar als altres que no visquin al passat, vulguin tornar a temps passats de nou. Bé, potser mirant qui van ser els pares fundadors del partit tampoc és tan estrany...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 3 de febrer de 2017

Badalona, Albiol i els musulmans

(Encetem un micaco badaloní…)

L'altra dia la regidora de Guanyem Badalona Fàtima Taleb va denunciar públicament haver rebut atacs xenòfobs a Badalona per causa de la seva condició de musulmana i ho va atribuir al clima de crispació que cap aquesta comunitat va crear l'exalcalde popular Xavier García Albiol. Aquest va contestar amb una piulada on va titllar a na Fàtima d'incompetent i de voler amagar la seva incompetència darrera la denúncia dels seus atacs. Com no podia ser d'una altra manera, no se'n va poder estar de recordar que la regidora és musulmana.

Que na Fàtima sigui competent o incompetent no ho puc dir, no tinc dades al respecte, però el que sí sé és que els atacs que ha rebut no han estat per aquesta causa sinó per la seva religió. Sospito que si aquests atacs es fessin per motius d'incompetència uns quants companys de partit del sr. Albiol en rebrien sovint. Us imagineu que passaria si ataquessin a membres del partit de l'Albiol per ser espanyolistes? I si diguéssim que només ho denuncien només per tapar les seves incompetències ?

Badalona és una ciutat complexa. De ser un petit llogaret va passar a cert una populosa ciutat en poc temps, amb molta gent nouvinguda que tenia altres costums i fins i tot una altra llengua. Encara avui en dia no s'ha acabat de poder integrar del tot a la societat catalana part d'aquelles persones i els seus descendents. Enmig d'aquest procés hem tingut una nova onada migratòria que ha portat a la ciutat gent amb orígens, costums i llengües encara més diverses. Com els nouvinguts (els d'aquesta onada recent i els de l'anterior) és concentren en determinats barris de la ciutat això complica moltíssim tota la feina dels integradors socials, de les escoles i dels serveis socials com ara els encarregats de l'assistència sanitària.

Si a això li sumen unes minories autòctones en determinats barris, com ara els gitanos, que també tenen la seva problemàtica particular i que es solapa amb els problemes anteriors ens podem fer una idea de com de complexa és la realitat badalonina. I si a aquesta realitat l'afegeixes la manca de recursos a causa de la crisi i de les retallades obtens un clima totalment explosiu on els populismes troben un entorn idoni per a desenvolupar-se.

Els prejudicis xenòfobs a Badalona no els va crear l'Albiol, venien de molt abans, només cal viure en un dels barris per saber-ho. Evidentment no és que tothom siguin uns xenòfobs i es vagi escopint a tot el musulmà/xinès/negre/sudamericà que va pel carrer, però si que hi ha un substrat que ha calat amb el típic discurs de l'incivisme, de que no respecten res, de que s'emporten tots els ajuts socials i que es carreguen els sous i el comerç.

Però va arribar l'Albiol i en comptes de mirar de frenar això ho va precipitar i cristal·litzar. I si abans l'idea ja estava arrelada ara va arrelar encara més. I ho va fer amb una visió electoralista clara, només cal veure com són socialment els barris on el PP té més força. Va atiar el foc xenòfob contra els musulmans (i contra els independentistes també, que a Badalona som minoria) i la cosa li va funcionar. Ho va calcular perfectament, sabia que molts musulmans no poden votar i que els independentistes no li votarien mai de la vida, així que pèrdues de vots 0. El càlcul era clar.

Un detall per a que ho veieu: heu vist a l'Albiol dir res dels gitanos? Crida l'atenció que no digui ni piu d'ells quan són una de les minories que també pateixen prejudicis arrelats i sovint al barri de Sant Roc, on viu bona part de la comunitat gitana de la ciutat, hi ha sovint notícies relacionades amb l'incivisme, la inseguretat o la violència. En canvi, no dubta en carregar contra altres minories de la ciutat. Perquè? Perquè els gitanos voten. I de fet, molts d'ells estan força a favor del discurs de l'Albiol. Fa uns anys fins i tot li van mostrar suport a l'Anglada, i aquests era un sac de vots que el PP de l'Albiol no volia perdre.

Davant de tot això exigir que s'ha de jutjar a la gent per allò que fa (o que deixa de fer) independent de que sigui musulmà/cristià/gitano/xinès/blanc/negre/marcià no és un 'postureo buenrollista' sinó una forma d'actuar bàsica i absolutament necessària si volem cimentar una ciutat sòlida i sense prejudicis per a tothom. Per fer-ho caldrà molta paciència, molta feina i, sobretot, molta transparència (encara que ja sabem que hi haurà qui no la voldrà ni veure) per combatre els prejudicis. I això costarà. I molt. Però no fer-ho és molt pitjor perquè ens pot portar a un món on manin els Albiols.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!