dimarts, 29 de novembre de 2016

Els invisibles del CAP

(Encetem un micaco sanitari…)

Avui faré un 'cafèambllet'. L'altra dia a El Periódico van publicar un article titulat 'Un dia amb els metges de la pobresa'. En aquest article es parla del CAP de Sant Roc, un dels CAP de la ciutat de Badalona del qual s'afirma que és el primer en la llista de tots els CAPs de Catalunya en els que s'atenen a la població més pobre.

L'article explica molt bé les coses que es poden veure de forma quotidiana en aquest CAP, però al meu parer s'obliden d'una dada molt important: al mateix centre, al mateix edifici i compartint serveis i personals hi ha un altre CAP: El CAP de El Gorg. El Gorg és un altre barri de Badalona, amb menys de la mitat de població que Sant Roc. I, ves per on, és el meu barri. I, per tant, aquell és el meu CAP.

Per això sé de primera mà que les coses que expliquen són certes, però també sé de primera mà que quan venen retallades aquestes les nota la gent de Sant Roc, però també la gent de El Gorg. Si els de Sant Roc les passen magres per les condicions socials i econòmiques del barri, els de El Gorg les passem també per les nostres pròpies condicions i per les generades pel barri del costat, que influeixen en els serveis que compartim. Ara mateix, la gent dels dos barris patim coses com, per exemple, que els dissabtes al matí ja no tenim pediatra de guàrdia i que les urgències, on es combinen personal dels dos CAPs , sovint estan saturades. Ja, això passa a tot arreu, però si ja de per si el CAP de Sant Roc té un problema afegit per la diversitat de gent que atén, amb les retallades aquests s'accentuen.

I a mi ja em sembla perfecte que a la gent de Sant Roc se li posin els mitjans per a millorar-les l'assistència i els serveis i es tingui en compte la realitat social del barri, però també estaria bé que miressin, ni que fos una mica, pels que compartim els serveis amb ells. Potser som poquets, o potser no tenim tanta 'diversitat social' (tot i que Déu n'hi do…) però ei, també existim !

I dit tot això, i ampliant una mica les queixes, tampoc trobo gens normal coses com que a la 3a ciutat en població de Catalunya arriba un dissabte per la tarda o un diumenge i no hagi ni un pediatra de guàrdia. Si tens cap urgència, com ara una febrada originada per angines o otitis, has d'anar a l'Hospital de Can Ruti, situat fora de la zona urbana de la ciutat i en plena Serralada de Marina.

De veritat costaria tant tenir UN pediatra d'urgència per a tota la ciutat per aquests casos no tan greus però que necessiten, per exemple, receptar un antibiòtic ? Jo crec que els hi sortiria a compte, sobretot per evitar col·lapses a urgències. Però ei, que en sabré jo...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 25 de novembre de 2016

dimarts, 22 de novembre de 2016

L'estat del Procés

(Encetem un micaco processístic…)

A Catalunya seguim immersos en allò que hom ha anomenat Procés i que ens ha de portar a la independència o, en el seu defecte, a un referèndum sobre ella. Però exactament com està el Procés ?Aquesta sembla una pregunta fàcil de respondre però no ho és, per la senzilla raó de què qualsevol que la contesti tindrà una posició al respecte i aquesta posició, vulguis o no, condicionarà la resposta. Així que per mirar d'esbrinar-ho anem a revisar uns quants titulars.

Per una banda tenim que al Principat el Parlament està en plena discussió dels pressupostos, i això dels pressupostos és la pedra angular de qualsevol legislatura. Qui governa necessita uns pressupostos que li permetin fer allò que diu que vol fer. Ara mateix JxSí i la CUP segueixen negociants aquets pressupostos, i segons les darreres declaracions els de la CUP no estan gaire satisfets amb ells. Veiem com evoluciona el tema, però recordem que aquest tema ja va originar una moció de confiança per part del President.

Mirem ara què fan des de el recentment estrenat Gobierno Central. Una de les coses que ha fet és canviar el Delegado del Gobierno a Catalunya, acte que han aprofitat per voler vendre una actitud diferent del Gobierno Central vers Catalunya i oferir diàleg.

Per una altra part també les dades de les darreres enquestes del CEO que donen al NO un avantatge d'un 0,2% respecte al SI en un referèndum de la independència i que donen la volta a les dades de la darrera enquesta que es va publicar on el SI guanyava per més d'un 5% de diferència.

I per acabar tenim les declaracions de la Presidenta de la Comunidad de Madrid dient que els madrilenys estan pagant els serveis dels andalusos, mostrant a un important membre del partit del Gobierno en un discurs que sempre s'ha associat als independentistes catalans.

Bé, i amb tot això, què podem dir del Procés ? Des del meu punt de vista el Procés està en un moment de compàs d'espera i s'està centrant en qüestions més domèstiques (però no menys importants) com ara els pressupostos. Després del gran 'boom' del 12-O i de les actuacions judicials contra càrrecs electes sembla que hom està esperant què passarà amb el Cas Forcadell, perquè aquest pot ser el gran Big One que sacsegi definitivament el Procés. Mentrestant els partits independentistes estan mirant de consolidar les seves posicions i un dels temes claus és el pressupost. Espero que arribi a bon port i que, de retruc, també acordin una unitat d'acció respecte a tot el que ha de venir.

Mentrestant les notícies que arriben del CEO no són tranquil·litzadores, però hem de tenir en compte que durant aquests temps la gran màquina de fer independentistes que és el PP ha estat a mig gas, i que ara torna i amb l'ajuda del PSOE. Veurem com influeix la nova el nou balanç de poders a Madrid en les noves enquestes, però de moment el PSC no està sortint ben parat. El PP no és aliè a això i per això vol oferir una imatge més 'moderada' i 'dialogant', el problema és que al PP amb el diàleg li passa el mateix que a mi amb la papiroflèxia, que sé què és però no ho sé practicar.

I mentrestant a les Espanyes, concretament a Madrid, ja comencen a aplicar la medicina que sovint s'ha utilitzat contra Catalunya contra altres regions, primer contra el País Valencià i ara contra Andalucía, difonent aquella idea de que si no fos per Madrid tothom viuria en la pobresa. Veurem també com acaba tot això.

Però pas a pas, primer el que cal és refermar a Catalunya la unitat d'acció i aprovar uns pressupostos que puguin contentar més o menys a la CUP i a JxSí. I després ja veurem què toca...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 11 de novembre de 2016

dimarts, 8 de novembre de 2016

Desconnexions i canonades

(Encetem un micaco preventiu…)

Divendres passats, poques hores després de que el Gobierno Español publiqués el nom dels nous ministres i no gaire després de que Espanya finalment tingués un Presidente de Gobierno que no estigués en funcions vam poder assistir a la que podria ser la primera canonada (judicial) de la Batalla de Catalunya : La detenció per part dels Mossos (a ordres de la judicatura espanyola) de la batllessa de Berga per un delicte electoral.

En aquest cas el delicte és el de menys, l'important és l'ofensiva per part d'Espanya d'anar judicialment cap a càrrecs electes catalans. Les amenaces es comencen a concretar i l’aposta del Gobierno per resoldre "el problema catalán" queda clar quin és : amenaces, repressió i indiferència.

El pitjor de tot ha estat la resposta des de Catalunya, que ha estat pràcticament una desbandada: uns treien la bandera espanyola de l'ajuntament per tornar-la a posar pocs després, altres feien concentracions de protesta, altres penjaven la bandera de Berga a les seves cases de la vila mentre que d'altres atacaven directament als Mossos. En definitiva, unes actuacions que han fet feliços als espanyols.

I és que ha donat la sensació que ens hem passat mesos preparant la desconnexió i ens hem oblidat de pensar l'estratègia a seguir pel moment que bé just abans de la desconnexió, el de la oposició a les mesures espanyoles que miraran d'evitar-la. I ells si que semblen tenir clara la seva estratègia, ja que la detenció de la batllessa de Berga no ha estat un fet causal, ha estat una autèntica andanada dirigida a la línia de flotació de la unitat de Junts per Sí i de la CUP, ja que tenen clar que la forma de derrotar-nos és que ens derrotem nosaltres solets perden la unitat.

Per això ara toca posar-se les piles i preparar a corre cuita una estratègia única i, sobretot, sòlida per a que coses com aquestes no tornin a passar. Estem en un moment delicat i estem seguir que ho podem aconseguir, però hi ha coses que no ens podem permetre i aquesta és una d'elles.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 4 de novembre de 2016