dilluns, 15 de febrer de 2016

Detalls ferroviaris

(Encetem un micaco en tren…)

Actualment, el AVE Barcelona-Sevilla triga entre 5h 11m i 5h 30m (depenent de l’hora en que l’agafis), però la primera vegada que vaig viatjar en aquest AVE el viatge durava unes sis hores. El que ha canviat bàsicament és que aquest AVE ara no para a Madrid ja que s’ha fet una circumval·lació.

I com és que s’ha guanyat més de mitja hora? Doncs perquè Puerta de Atocha, l’estació de Madrid, és una estació del tipus terminal (com l’Estació de França de Barcelona o l’Estació del Nord de València), de tal forma que el tren ha de sortir pel mateix lloc on entra. I això feia que quan l’AVE arribava a Madrid ens feien baixar a tots els passatgers a l’andana mentre li donaven la volta a tots els seients per a continuar el viatge.

No deixava de ser curiós que un tren d’alta velocitat perdés mitja hora en aquests coses. Per sort ja ho han arreglat, però no deixa de ser un exemple significatiu de com s’implementen les infraestructures ferroviàries en aquest Estat. Per cert, a l’Euromed que va de Barcelona a Alacant (i a l’inrevés) li passa el mateix a València però allà no han fet mai aquesta operació.

Un dels temes recurrents en aquest blog ha estat Renfe i els trens, fa més de 20 anys que agafo regularment els seus diferents serveis (Rodalies, Mitja Distància , Grans Línies, AVE…) i he pogut veure unes quantes estacions i línies diferents, i després del caos que es va crear la setmana passada i de llegir aquest interessant article a Vilaweb sobre les infraestructures d’Adif a Catalunya voldria comentar només tres detalls :

Maqueta Barcelona-Sants

· L’Estació de Sants-Estació, la més important de Barcelona, continua tenint una connexió tren-metro deplorable 20 anys després. Només hi ha dues escales mecàniques que fan la connexió i cap ascensor. I des de fa menys d’any (per sort) una de les escales aquestes es de baixada, que abans no hi havia cap. Si hom vol agafar l’ascensor per baixar al metro ha de sortir a l’exterior i fer una volta de 200 m. I durant el Mobile World Congress de l’any passat les dues escales mecàniques estaven en obres i no funcionaven, donant una imatge ben trista de la ciutat. I tot això després d’haver fet una reforma integral de l’estació amb el motiu de l’arribada de l’AVE. De qui és la responsabilitat? Adif. La part del metro està adaptada (tot i que la volta per anar a la L5 direcció Vall d’Hebron en ascensor no és petita, però almenys existeix…)

· L’Estació de Clot-Aragó, un punt clau de connexió entre Metro i els Rodalies del Maresme i el Vallès té una situació similar. Si hom vol anar del tren al metro en ascensor o escales mecàniques l’únic camí és sortir per l’exterior i travessar la Meridiana. Aquí la responsabilitat està compartida ja que ni TMB té ascensors/escales des del passadís que ve de les instal·lacions del tren ni Adif ha fet un ascensor que no deixi a un altre lloc que no sigui el carrer (encara que, com a Sants, si que ha fet escales mecàniques de pujada i bailada cap a aquest passadís d'interconnexió)

· Quan vaig començar a agafar l’Euromed ara fa uns 14 anys el viatge trigava 3h 5 minuts i sovint arribava puntual. Actualment el viatge triga entre 3h 9min i 3h 27min i sovint arriba entre 10 i 15 minuts tard (per cert, no t’han de fer cap tipus de devolució mentre no arribi amb 20 o més minuts de retard). En 14 anys una de les línies més utilitzades no només no ha patit cap millora significativa en la infraestructura de les vies sinó que el temps de viatge ha augmentat. Sens dubte, que encara hi hagi zones amb via única afecta, i molt, en aquest temps de trajecte. Això sí, els trens d’ara (Alvia) són molt més comòdes i sovint (no sempre) tenen fins i tot endolls als seients…

Tres detallets per veure com en la política ferroviària del nostre país hi ha coses que no han canviat gens en anys mani qui mani a Madrid.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 8 de febrer de 2016

Els colors del Nadal

Des de fa anys sovint per les vacances de Nadal passem uns dies al camp, en concret a Real, un poble de la comarca de la Ribera Alta del País Valencià. I encara que sovint els colors que s'associen al Nadal és el blanc o el vermell, nosaltres tenim una varietat cromàtica un xic diferent.

I és que per a nosaltres els colors característics del Nadal és el taronja i el verd dels tarongers...

Taronges

...el blanc del fum de la xemeneia que es difumina en l'immensitat del blau del cel...

Xemeneia

...el groc i el verd dels "canelons" de Sant Esteve...

Paella

...el daurat del sol en les passejades de la tarda...

Sol

...i el blanc i el negre de les boires de primera hora del matí...

Boira

...potser no son els colors més traditionals per aquella época de l'any, però per nosaltres son els nostres, i ens sentim molt a gust amb tots ells !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!