dimarts, 26 de febrer del 2013

L'església dels cops de cul

(Encetem un micaco eclesiàstic…)

Si cerqueu informació sobre l'església de Sant Jaume de Barcelona, us trobareu amb un edifici de planta de creu llatina i portalada gòtica situat al carrer Ferran. I és correcte, però no ha estat sempre així.

Església de Sant Jaume

Originàriament, l'actual Església de Sant Jaume va ser l'Església de la Trinitat, una església aixecada per jueus conversos al segle XIV al límit del Call i, possiblement, construïda damunt d'una sinagoga. Al segle XVI l'edfici va passar als trinitaris que la van ampliar fent-hi un convent que va durar fins l'exclaustració de 1835. Aquell mateix any es va traslladar la Parròquia de Sant Jaume al vell edifici convertint l'antiga Església de la Trinitat en la nova Església de Sant Jaume.

Aleshores, on estava l'antiga Església de Sant Jaume ?

Doncs el seu nom dóna una clara pista d'on estava, i és ni més ni menys que en l'actual Plaça de Sant Jaume

Ubicació antiga Església de Sant Jaume

… en temps medievals la Plaça de Sant Jaume era molt més petita del que és avui dia. bàsicament era una petita plaça limitada pel creuament del carrer de la Ciutat (que era més llarg que avui en dia), del Call (que també era més llarg), del Bisbe i el carrer de la Llibreteria (gairebé un rectangle limitat per Can Conesa i el Bocatta de la Plaça de Sant Jaume per una banda i les projeccions del carrer del Bisbe i de la Ciutat per l'altra).

I enganxada davant del que seria el costat esquerrà de l'actual façana de l'Ajuntament estava l'antiga església de Sant Jaume, que arribava gairebé fins al davant del Palau de la Generalitat (el separava el carrer del Call i un petit fossar que tenia l'església just al davant).

Aquesta originaria Església de Sant Jaume era un edifici del segle X originàriament romànic, tot i que també contava amb parts gòtiques, com ara un porxo gòtic de cinc arcs molt similar al que resten de l'antiga Església de Sant Antoni Abat, al carrer de Sant Antoni de Barcelona. Dos d'aquests arcs s'obrien al carrer de la Ciutat i tres d'ells al petit fossar de l'església que donava al davant del Palau de la Generalitat.

És aquesta una església amb moltes tradicions, i una de l'elles està relacionada amb un refrany, aquell que diu 'Anar a donar els tres cops de cul a sant Jaume' i que ve a ser, si fa o no fa, una declaració pública de suspensió de pagaments. La part del porxo que donava al carrer de la Ciutat contava amb tres esglaons. La tradició deia que qualsevol mercader que es veiés en la impossibilitat de fer front als seus deutes havia d'enfilar-si al damunt d'aquells esglaons i baixar-los amb el cul donant un cop cada vegada alhora que proclamava públicament la seva impossibilitat econòmica de complir .D'aquesta manera es feia entendre que era persona de bé i que no cometia cap mena de fallida malintencionada, permetent que s'acollís a una determinada protecció de la llei per a fer front a la situació. Per aquest costum aquella part del temple es coneixia com les Culades de Sant Jaume.

Situacons esglésies de Sant Jaume

Avui en dia, però, aquestes situacions de suspensió de pagaments es fan d'una altra manera que no permet diferenciar a aquells homes de bé d'aquells altres que només són uns aprofitats. A aquests també els faria jo baixar donant cop de cul per les escales… però per les Escales de la Font del Mont !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 21 de febrer del 2013

Un candidat ideal

(Encetem un micaco candidatori...)

Fa uns dies el cap de l'Església Catòlica va anunciar que ho deixava. Com el Tron de Sant Pere queda buit i s'ha d'obrir un procés per a trobar successor ja hi ha qui es postula com a candidat.

Una de les persones que s'ha ofert per a ser Papa és Dean Burnett, neuròleg i escriptor del The Guardian. I les raons que presenta són força… això, raonables :

· "Com a científic estic acostumat a vestir llargs vestits blanco, el que sembla una de les principals funcions del càrrec"

· "He fet conferències sobre neurociència, a gent a la que li costava mantenir-se desperta, el que em fa ideal per a dir missa"

· "Tinc experiència en miracles: mantinc una carrera científica en aquests temps"

· "Ara no sóc cèlibe, però com adolescent aficionat a la ciència, estic molt familiaritzat amb el concepte"

Oi que sembla que reuneix les característiques ideals per al càrrec ?

 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 18 de febrer del 2013

Immoralitat

(Encetem un micaco vergonyós…)

D'això …

Notícia El Punt Avui

… a això …

Notícia Vilaweb

… hi ha això …

Notícia Ara

… dues morts. Però no us enganyeu, ni tan sols la pèrdua de dues vides els ha fet reflexionar. A ells no els importa aquestes dues vides, com no els va importar totes les anteriors. Ells només han fet això per evitar que a l'endemà els titulars dels diaris mostressin al món sencer la immoralitat del partit que governa l'Estat. El factor determinant va ser una por tremenda als titulars de l'endemà, no a que l'endemà es segueixin perdent i arruïnant vides.

Una falta d'escrúpols i de vergonya enorme que fa que al portaveu dels populars digui que el seu partit feia seva la causa dels membres de la plataforma contra els desnonaments, quan poques hores abans havien dit que s'oposarien a la iniciativa. Realment vergonyós. I ells mentrestant mirant de guanyar temps per a sortir-se amb la seva.

Per cert, us en recordeu d'aquella campanya publicitària de 'l'anima de La Caixa' ?. Doncs al llegir això…

Twitter

… l'ànima de La Caixa sembla tan putrefacta com alguna classe política de l'Estat.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 11 de febrer del 2013

Xoc de trens

(Encetem un micaco de colissions…)

Aquests darrers temps molt em escoltat a parlar de les tensions entre el Gobierno Español i el Govern Català. Degudes a les profundes diferències entre tots dos a aquest fet se'l va anomenar 'xoc de trens' i de forma continua han anat sorgint diferents veus (sobretot des de l'unionisme) per mirar d'evitar, o si més no relativitzar, aquest fet. Molts van afirmar que la declaració sobiranista aprovada pel Parlament del Principat va ser el moment en que aquest 'xoc de trens' es va materialitzar.

Però ara sabem que no va ser en aquell moment. El 'xoc de trens' va esdevenir el passat dia 8 de febrer quan podíem llegir el següent …

Notícia Diari Ara
Notícia Diari Ara
Notícia Vilaweb

El Gobierno Español havia decidit passar per sobre de la cada vegada més minsa autonomia de la'Comunidad Autónoma de Cataluña'. Per una banda anul·lant allò que el Parlament del Principat havia aprovat per amplia majoria (prohibir les curses de braus amb la mort de l'animal i la declaració de sobirania) per una altra banda retallant i anul·lant, de facto, competències atorgades per l'Estatut d'Autonomia.

Aquest fet és un greu menyspreu cap al Parlament i el Govern de Catalunya, un menyspreu que cap societat democràtica ha de permetre. Si el PP pensa utilitzar la seva majoria des de Madrid per imposar allò que no pot imposar al Principat de Catalunya per manca de suport electoral és l'hora d'utilitzar la majoria del Parlament del Principat per imposar allò que el poble català ha decidit majoritàriament.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 8 de febrer del 2013

Mecanismes bancaris

(Encetem un micaco financer…)

L'altre dia quan vaig arribar a casa em vaig trobar una carta d'aquelles de propaganda que envien els bancs amb el conegut text de "Préstamo preconcedido!". Ja veieu quines coses, en uns temps on la falta de crèdit és notícia diària als mitjans de comunicació hi ha entitats que encara es dediquen a fer aquestes coses!.

Tot i no estar gens interessat en allò que pogués dir la carta (segur que hi ha mètodes de patiment molt més agradables que tenir un préstec amb un banc) vaig llegir-me el que deien. En aquest cas concret m'oferien un préstec de 8000€ a retornar en 48 mensualitats de 213,22€, sumant a tot això una comissió d'apertura del 3%. O sigui, que ells em prestaven 8000€ i jo als quatre anys els hauria retornat 10474,56€. No m'estranya pas que al prèstem en qüestió l'anomenèsin 'Préstamo alegria'… alegria per a ells, és clar !

Fent quatre numerets podem veure que els interessos que obtenia el banc eren 2474,56€, que dividit en quatre anys (i deixant de banda impostos) li haguessin representat una rendibilitat aproximada d'un 7'75% anual. No està gens malament, sobretot llegint l'altre dia que el Banc d'Espanya recomanava a les entitats bancàries fa pocs dies no oferir més d'un 1,75% per a períodes inferiors a l'any, i sabent que els dipòsits a més d'un any més rendibles solen estar al voltant del 4%.

O sigui, la cosa va així: Tu vas al banc i contractes un diposit de quatre anys per una quantitat de 8000€ i el banc t'ofereix un 4% d'interès anual, que vol dir a al cap de quatre anys obtindràs 9280€. Jo vaig al dia següent i contracto (amb alegria...) el préstec que m'han ofert, així que ells em deixaran els "teus" 8000€ i jo al cap de quatre anys hauré retornat 10474,56€, dels quals el banc obtindrà els 9280€ que t'ha de retornar a tu i obtindrà un benefici de 1194,56€ (tot això aproximadament i abans d'aplicar impostos, repeteixo). Fixa't que només amb aquesta operació el banc ja ha guanyat quasi el mateix que tu, sense haver arriscat ni un euro.

Està bé el mecanisme, oi ? Tenint en compte que, alhora, poden utilitzar els diners que es van retornant per altres préstecs (a un any, per exemple), i multiplicat per multitud d'operacions similars els números resultants poden ser força impressionats,... sempre i quan tinguis una mica de cura d'estudiar a qui estàs prestant els diners per assegurar-te que els puguin retornar amb els interessos corresponents.

Però com quan hi ha diners pel mig la cura generalment s'oblida i l'avarícia tira molt passa el que passa... que els hem de rescatar amb diners dels nostres impostos per a permetre que continuin fent negoci... amb els nostres diners !

Realment vivim en un món de bojos !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 4 de febrer del 2013

Estat de setge

(Encetem un micaco assetjat…)

La vida política de l'Estat pateix des de fa dies un fot sotrac degut a diferents revelacions que apunten a una possible corrupció generalitzada i sistemàtica de la cúpula del partit en el govern, el PP. Això, però, no ens hauria de fer oblidar la situació en que viu el Principat de Catalunya. I quina és aquesta situació? Doncs ni més ni menys que un estat de setge.

El setge és una de les formes més antigues d'estratègia militar. Consisteix en realitzar un bloqueig militar a una fortalesa o ciutat per aconseguir finalment o bé la seva rendició o bé la seva ocupació per la força. Això succeeix quan el lloc en qüestió no pot ser conquerit fàcilment mitjançant un atac frontal i, aleshores, l'atacant opta per rodejar l'objectiu amb les seves forces bloquejant les seves línies de proveïment, tallant les seves comunicacions amb l'exterior, bombardejant l'objectiu i minant subterràniament les seves defenses amb l'objectiu de reduir-es. Nombroses viles de la nostra terra han patit setges al llarg de la història, sense anar més lluny la mateixa ciutat de Barcelona n'ha patit no menys de tretze, a mans de francs, sarraïns, tropes reials, tropes franceses, austriacistes o castellanes.

I ara mateix Barcelona, i de fet tot el Principat, n'està patint un altre. Perquè els temps passa i les coses semblen canviar, tal i com comentava l'altra dia en l'apunt dedicat al Sant Ofici, però en el fons el que passa no és més que una mera adaptació al temps moderns del que ha passat des de fa centenars d'anys. Repassem el que hem comentat en el paràgraf anterior punt per punt.

· Bloquejar línies de proveïment: Actualment (i en part gràcies a un acord que van aprovar PP i CiU al Congreso) el finançament de la Generalitat de Dalt depèn del Fons de Liquiditat Autonòmica del Gobierno Español, el qual ja anunciat més d'una vegada que ens pot tallar quan ho desitgi i ens ha recordat que estem lligats de peus i mans amb ell. Evidentment, tota l'estratègia del finançament de la Generalitat, l'incompliment de les transferències pactades en l'actual Estatut, el recórrer les taxes de l'euro per recepta o de les taxes sobre depòsits bancaris i l'escandalós resultat de la balança fiscal va dirigida a aconseguir això.

· Tallant les seves comunicacions: No fa gaire van sortir informacions d'un projecte de llei impulsat pel PP per a que el Gobierno Central 'supervisi' les actuacions fora de l'Estat de les diferents autonomies i faci 'recomanacions'

· Bombardejant l'objectiu: No cal dir gaire cosa d'aquest punt, només cal fer una ullada a aquest recull de declaracions que vaig fer no fa gaire temps per trobar una mica de tot: des d'amenaces de quedar fora de la UE, a intervencions militar o a la pèrdua de les pensions.

· Minar les defenses: Un dels pilars de la identitat catalana ha estat la llengua i la seva defensa, i aquest pilar el vol fer saltar pels aires el Ministro de Educación amb la seva llei per carregar-se la immersió lingüística i deixar el català gairebé com una anècdota dins de l'àmbit educatiu.

Un exemple més de que les coses no han canviat tant com alguns voldríem i altres ens venen. Les tècniques canvien però les tàctiques són les mateixes.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 1 de febrer del 2013

Eixides i postes

M'encanta anar a la casa que tenen els meus sogres a Real (Ribera Alta). La tranquil·litat de l'entorn rural, els aromes del camp (sobretot quan plou) i la caloreta d'una estufa de llenya són d'aquelles coses que t'ajuden a carregar les piles. I a tot això s'ha de sumar precioses eixides de sol …

Eixida de sol

.. i postes de sol espectaculars …

Posta de sol

De vegades ser feliç és d'allò més senzill !

 

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!