dimarts, 29 de gener del 2013

Inversions i infraestructures

(Encetem un micaco infraestructural...)

Fa un dies, amb el motiu de l'arribada del TGV a Girona, vaig parlar d'alguns trams del Corredor Mediterrani que encara tenen una única via. Doncs bé, encara hi ha una cosa més a comentar. I és que just al costat d'un d'aquest trams, el de Vandellòs, podem veure la següent imatge si passem en tren per allà …

Túnel a Vandellòs

… si ho mirem amb un servei de mapes (Google Maps, Bing Maps o els mapes d'Apple, que són els que vaig utilitzar) ho podem veure molt millor …

Túnel a Vandellòs - Apple Maps

… podem observar com, quasi paral·lelament a la via del Corredor Mediterrani, hi ha un túnel que travessa la muntanya per la llera d'una futura via encara inexistent de la que poca cosa més podem observar.

Ara bé, si utilitzem el servei de mapes per a veure el recorregut d'aquesta via en obres s'aclareixen alguns interrogants …

Mapa obres TGV a Tarragona

…podem observar com la via en obres (de color blau) parteix dels voltants de l'estació del TGV de Camps de Tarragona (vermell i negre) i connecta amb la línia del TGV (de color vermell) i passa pels voltants de l'aeroport de Reus (de color negre) mentre va cap al sud fins a Hospitalet de l'Infant, travessa la muntanya del túnel abans esmentat i acaba pocs metres després. Vist el recorregut, podríem afirmar que aquestes són part de les obres d'un futur TGV Barcelona-València.

Ara bé, considerant que fa com a mínim tres anys que sé que el túnel està allà, que darrerament no veig pas que es realitzin obres per a la seva continuïtat cap al sud (les observo una vegada al mes), que no serviran per a millorar el pas de les mercaderies i que passa per les zones on el Corredor Mediterrani té una única via… no hagués estat una inversió més intel·ligent utilitzar els diners que s'han gastat en aquestes obres, fins ara no amortitzades, en desdoblar les zones de via única ?

I això per no parlar de totes les inversions que s'estan fent en TGVs d'altres zones que ja es sap que seran deficitàries i no estan incloses en cap plan d'estratègia de la Unió Europea...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 24 de gener del 2013

Sobiranies

(Encetem un micaco sobirà…)

"En l'ordre judicial, ha obstruït l'administració de justícia, oposant-se a les lleis necessàries per consolidar l'autoritat dels tribunals, creant jutges que depenen només de la seva voluntat, per rebre d'ell el nomenament de les seves feines i el pagament dels seus sous, i manant un eixam d'oficials per oprimir al nostre poble i empobrir-lo amb les seves estafes i rapinyes.

Ha atemptat a la llibertat civil dels ciutadans, mantenint en temps de pau entre nosaltres tropes armades, sense el consentiment de la nostra legislatura: procurant fer al militar independent i superior al poder civil: combinant amb els nostres veïns, amb pla despòtic per subjectar-nos a una jurisdicció estranya a les nostres lleis i no reconeguda per la nostra constitució: destruint el nostre trànsit a totes les parts del món i posant-nos contribucions sense el nostre consentiment: privant-nos en molts casos de les defenses que proporciona el judici per jurats: transportant-nos més enllà dels mars per ser jutjats per suposats delictes: abolint el lliure sistema de la llei anglesa en una província confinant: alterant fonamentalment les formes dels nostres governs i les nostres pròpies legislatures i declarant-se ell mateix investit amb el poder de dictar lleis per a nosaltres en tots els casos, fossin quins fossin ".

Aquest extracte de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica fa referència a part de les acusacions que de les actuacions del rei anglès George III fan els habitants de les colònies americanes. Fa feredat veure com als catalans ens són de conegudes i actuals algunes d'aquestes actuacions del segle XVIII.

Avui el Parlament del Principat ha aprovat la Declaració de Sobirania. Hi ha molta gent que es pregunta, i això que és? Una resposta curta seria dir que el que ha fet avui el Parlament es deixar constància davant del món sencer que Catalunya serà allò que els seus habitants vulguin que sigui, sense tenir en compte a ningú més. I per a què serveix es pregunten altres? Serveix per a legitimar tot el procés d'autodeterminació que es pot encetar a partir d'aquest moment, ja que qui ho encetarà ha estat investit de forma democràtica amb el poder per a fer-ho gràcies justament a aquesta declaració.

Hi ha a més un aspecte molt important a tenir en compte: amb aquesta declaració el Parlament del Principat es situa fora del marc legal espanyol. A la sentència de l'Estatut el Tribunal Constitucional espanyol deia 'la sobirania nacional no és fragmentable ni tampoc ho és, en conseqüència, el poble espanyol. No és aquest un concepte federatiu, format per agrupació dels pobles de les diferents comunitats espanyoles'. El Parlament justament ha emancipat la sobirania de Catalunya de la de la resta de l'Estat i es situa, si l'exerceix, fora de la legislació espanyola. I fora d'aquesta legalitat no hi ha consulta d'autodeterminació il·legal, excepte que les lleis catalanes diguin el contrari.

No està de més, penso jo, recordar a hores d'ara que una part del catalanisme polític ha tingut sempre una certa obsessió en voler justificar les ganes d'independència en termes històrics, linggüístics o econòmics. Aquesta obessió ha estat utilitzada de forma insistent per la part contraria per fer just el contrari. No us seran estranyes aquelles declaracions que volen restar importància i personalitat al nostre poble : que si no som una nació, que si mai hem estat independents, que si parlem un dialecte de l'espanyol, que si només erem una 'pedania' del Regne d'Aragó (una 'pedania' que convocava unes Corts, ves per on…) i altres arguments de similars.

Els colons americans ho van tenir força clar :

"Sostenim com evidents per si mateixes aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat, que per garantir aquests drets s'institueixen entre els homes els governs, que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governats; que sempre que una forma de govern es torni destructora d'aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la, i instituir un nou govern que basi els seus fonaments en aquests principis, i que organitzi els seus poders de tal manera que a ells els sembli més probable que generi la seva seguretat i felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que els governs establerts fa molt temps no es canviïn per motius lleus i transitoris , i, d'acord amb això, tota l'experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer-se justícia mitjançant l'abolició de les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie de abusos i usurpacions, que persegueix invariablement el mateix objectiu, evidencia el designi de sotmetre sota un despotisme absolut, és el dret d'ells, és el deure d'ells, enderrocar aquest govern i proveir noves salvaguardes per la seva futura seguretat."

Aquest és el preàmbul de llur Declaració de la Independència dels Estats Units d'America. Fixeu-vos un moment en el següent paràgraf :

"Però quan una llarga sèrie de abusos i usurpacions, que persegueix invariablement el mateix objectiu, evidencia el designi de sotmetre sota un despotisme absolut, és el dret d'ells, és el deure d'ells, enderrocar aquest govern i proveir noves salvaguardes per la seva futura seguretat."

Tres línies que resumeixen el que hem patit durant més de tres cents anys. Tres línies escrites fa gairebé tres cents anys per gent que no havien patit això que denunciaven més de cent anys. Tres línies que ens donen la suficient raó per actuar com estem actuant i que deixen ben clar que per a garantir el nostre futur com a poble i el benestar de la nostra gent tenim motius de sobra per a fer el que estem fent.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 21 de gener del 2013

El nou Sant Ofici

(Encetem un micaco inquisidor…)

Al Barri Gòtic de Barcelona hi trobem un dels carrers més visitats de la ciutat: el carrer dels Comtes de Barcelona. Aquest carrer separa la Seu del Palau Reial Major i en la façana d'aquest darrer edifici que avui allotja al Museu Marés podem trobar aquest cridaner escut ...

Fotografia Escut

... aquest escut no pertany al Rei ni a cap noble. De fet no és pas un escut nobiliari sinó eclesiàstic: és l'escut del Sant Ofici, més conegut com a Inquisició. De fet, concretament és el de la Inquisició Espanyola, que va arribar a les terres de la Corona d'Aragó de la mà del rei Ferran al segle XV i que va utilitzar part de les dependències del Palau Reial Major al segle XVI una vegada que aquest va deixar de tenir ús reial. De fet, el carrer on està situat es deia Carrer de la Inquisició fins a l'any 1835 en que es va rebatejar amb l'actual nom de Comtes de Barcelona.

Els objectius del Sant Ofici eren ben clars: perseguir fals conversos (sobretot jueus) perseguir protestants i qualsevol tipus d'idees heretges com ara les 'heretgies morals (bruixeria, etc...). Bé, aquesta és la teoria, perquè a la pràctica ja des de bon començament a les terres de la Corona Espanyola es va utilitzar per a perseguir tot allò que molestava al poder. No cal oblidar que va ser l'única institució comuna tant al Regne de Castella com a la Corona d'Aragó i es va utilitzar per a reforçar el poder de la monarquia. No és estrany així que ja al mateix segle XV la Inquisició es dediqués a perseguir i cremar la primera bíblia escrita en català, la Bíblia Valenciana o la persecució que van patir diversos intel·lectuals al llarg dels segles.

Però el temps passa i les coses canvien. Així que avui ja no trobem al Sant Ofici al carrer dels Comtes del Barcelona i la Bíblia sembla un llibre menys sagrat que aleshores. Ara bé, després de llegir segons quines coses fa tota la sensació que tot això no ha desaparegut sinó que s'ha transformat, que s'ha traslladat a l'Avinguda Marqués de l'Argentera, que s'anomena Delegación del Gobierno i que ara el llibre sagrat és la Constitución Española ...

Notícia El Punt Avui
Notícia Vilaweb
Notícia Vilaweb
Notícia Vilaweb
Notícia Ara
Notícia El Punt Avui

Si abans s'utilitzava la religió per anar contra les idees polítiques i socials, ara s'utilitza la legislació feta a mida per anar contra aquestes mateixes idees. De fet és el mateix, només es canvien els mitjans, però no per això deixa de ser menys terrible. Centenars d'anys després i encara hi ha qui aposta per la via de la repressió en comptes de la del diàleg. Per no variar,...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 18 de gener del 2013

Frikades i distraccions

(Encetem un micaco friki...)

Hi ha titulars que quan els llegeixes els has de llegir dos cops perquè no t'acabes de creure el que estàs llegint ...

Notícia Ara

Als Estats Units d'Amèrica sembla ser que es poden fer peticions oficials mitjançant la pàgina web de la White House (Casa Blanca) de tal forma que si aquestes arriben a un mínim indicat de signatures han de rebre una contestació oficial.

Doncs bé, una d'aquestes peticions oficials demanava que es construís una Estrella de la Mort perquè això dinamitzaria el mercat de treball i milloraria la defensa nacional. Com aquesta petició va arribar al número mínim de signatures, va rebre la resposta pertinent, que ha declinat la proposta bàsicament per tres raons :

· 1. L'administració Obama no és partidària de fer esclatar planetes.

· 2. El cost econòmic és massa gran

· 3. Construir una enorme estació espacial amb un cost monstruós que té una errada descomunal de disseny que fa que una nau monopilot la pugui fer esclatar generalment no és una bona estratègia defensiva.

Com podem comprovar, els frikis no només estaven darrera de la proposta,... sinó també de la resposta !

Però la cosa podria haver estat pitjor, molt pitjor…

… imagineu per un moment que l'encarregada de contestar la qüestió és la protagonista de la següent notícia ...

Notícia Ara

… una bona senyora tan distreta tan distreta que es va creuar mitja Europa Occidental sense gairebé adonar-se. Molt en temo que si aquest fos el cas en comptes de respondre la qüestió,... hagués ordenat construir-la !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 14 de gener del 2013

Via Única

(Encetem un micaco ferroviari...)

Una de les notícies més repetides la setmana passada als mitjans de comunicació va ser la inauguració de la línia de TGV (AVE en espanyol) que comunicava les ciutats de Girona i Figueres amb Barcelona i amb la resta de xarxa de TGV estatal.

Molts articles es van escriure sobre aquest tema, i la política no va ser pas aliena a la notícia, ja que no van ser precisament pocs els articles escrits per la premsa més espanyolista en que venien a dir que els catalans independentistes érem tots una colla de desagraïts que no valoraven les grans inversions que feia l'Estat en el Principat. Evidentment, també van aparèixer articles d'una altra mena, uns recordant el malbaratament que comporta tota l'estructura de TGV construïda per l'Estat Espanyol i uns altres recordant que per molt TGV que ens volen vendre en el sempre esmentat i inacabat Corredor Mediterrani hi ha zones en les quals només hi ha una única via.

I justament en això em centraré: en les sempre esmentades zones del Corredor Mediterrani que tenen una única via. Perquè no són pas una llegenda urbana, existeixen realment. Amb l'ajuda de captures de pantalla fetes amb el Google Maps us posaré tres exemples que conec prou bé.

Un d'ells està a l'Hospitalet de l'Infant, tocant la central nuclear de Vandellòs ...

Hospitalet de l'Infant

… l'altre està una mica més al nord, en terres de Vila-seca i Salou, just al costat de Port Aventura

Vila-Seca i Salou

… i el darrer està a tocar d'aquest darrer, en plena petroquímica tarragonina …

Petroquímica de Tarragona

… no deixa de ser paradigmàtic que una zona d'un valor econòmic tant important com és la petroquímica tingui zones de via única !

Cal recordar que per aquesta única via hi circulen tant els trens de passatgers (Euromed, Talgo, Arco, Alaris, Regionals i Regionals Express) com els de mercaderies. També cal tenir present el volum de trànsit que hi ha sobretot a les dues darreres zones, on coincideixen un punt d'atracció turística amb tot el trànsit generat pel port de Tarragona i per la petroquímica. Però sobretot cal tenir present que, a hores d'ara, per les vies de TGV no hi circulen pas mercaderies i que, per tant, la seva incidència sobre la economia de l'estat és centra només en el trànsit de passatgers.

Mentrestant, l'Estat es gasta milers de milions en construir un TGV de la zona centre cap a Galícia, TGV que ja sap que no serà pas rentable. I aquí només podem confiarven que aquestes solitàries vies aguantin el trànsit que reben diàriament per a no quedar-nos sense un dels motors de la nostra economia.

I qui tingui ulls que vegi...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 10 de gener del 2013

Qui dia passa, set anys empeny

 

6è aniversari

 

Els dies passen un rere l'altre i sovint estem massa atabalats per a ser conscients del present, tot i que hom diu que realment el present no existeix ja que quan un se n'adona del que passa ja és passat... bé, deixant de banda les discussions filosòfiques el cert és que els dies han anat passant i aquesta petita pàgina ja fa set anys que es manté a la blogosfera.

Després de set anys que puc dir que no hagi dit ja? Doncs ara mateix no ho sé, de fet darrerament haig de remirar el blog abans d'escriure segons què no sigui cas… que ja l'hagi escrit ! En tot cas, confesso que darrerament vaig una mica atabalat i amb certa fatiga així que miraré de continuar amb la meva activitat blogaire però a un altre ritme i sense marcar-me una freqüència fixa de publicacions.

A tots aquells que encara em llegiu de tant en tant només us puc donar mil gràcies per aguantar-me, sou uns sants i de ben segur que si existeix un cel en teniu una bona plaça guanyada ! Per cert, com és aquest escrit el primer apunt de l'any 2013 que fa res hem començat, permeteu-me que us desitgi un molt bon any 2013, espero que aquest any us vingui ple de joia i d'alegries.

Moltes gràcies per continuar passant per aquí, de debò.

 

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!