dilluns, 19 de desembre de 2011

Castells encantats nadalencs


(Encetem un micaco encantat...)

Estem enmig d'una època de tradicions: el tradicional pessebre, les tradicionals llums nadalenques, els tradicionals dècims de loteria... I és clar, aquest bloc no podria ser menys i tenir les seves pròpies tradicions nadalenques: afegir guarniments a la plantilla i parlar de tradicions nadalenques diferents a les habituals. Així, aquest any toca parlar de castells encantats.

A la Conca de Barberà es troben les restes del Castell de Prenafeta. Queden bens pocs restes d'aquest castell, a l'igual que també queden bens pocs restes del poble medieval situat molt a prop seu, conegut com a Vilafreda i que va ser el precursor de l'actual població de Prenafeta, situada a la vall que s'obre als peus del cingle on està el castell.

La tradició assegura que tan el castell com l'abandonada població estan encantats i que durant la Nit de Nadal ambdós indrets prenen vida i retornen a l'aspecte que tenien durant la seva època de màxim esplendors, il·luminats per una llum màgica que els envolta. Asseguren que a la església del desaparegut poble es celebra la missa del gall on hi van tots els fantàstics veïns de la població. Així mateix, el castell, a més de presentar l'imponent aspecte del seu antic esplendor, desencanta els seus tresors que queden a l'abast de qui els vulgui agafar... i s'atreveixi a fer-ho !

Així que ja sabeu, si algú de vosaltres vol passar una Nit de Nadal diferent, el Castell de Prenafeta és un dels llocs més indicats.

Ara bé, aneu amb molt de compte, perquè hi ha una part de la història que encara no us he explicat...



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 16 de desembre de 2011

Alienacions


((Encetem un micaco irreal...)

Una de les malalties cròniques de la casta política que ens toca patir, ja sigui a nivell nacional o estatal, és la corrupció. D'aquesta pràctica es parla de tant en tant als diferents mitjans de comunicació, sense anar més lluny l'altre dia mateix es parlava de l'escandalós cas Emarsa al País Valencià, tot i que encara s'hauria de parlar més i s'haurien de realitzar controls més exhaustius per combatre-la.

En canvi, d'una altra d'aquestes deficiències cròniques que tenen els polítics del nostre entorn no es parla tant: l'alienació. És cert que aquí entrem a un terreny més pantanós, ja que costa saber quan aquesta alienació és interessada de cara a la galeria o quan és real, però ja sigui d'una manera o d'una altra penso que és prou preocupant: en el primer cas pel desvergonyiment amb que els polítics menteixen i volen manipular a aquells als quals serveix; en el segon cas perquè no saber com és la realitat t'incapacita per millorar-la.

Anem a veure uns casos concrets, com aquest del sr. Mas l'altra dia ...

Font: Ara

Si mires la plana web de la UE i mires qui són els seus membres no veuràs al Principat de Catalunya per enlloc. Això és així perquè qui sí forma part és Espanya, de la qual el Principat forma part avui dia. Dir el que ha dit el sr. Mas només té dues explicacions: o ens està venent una cosa que sap que no és certa o viu a un perillós (per a nosaltres) món virtual. I per cert, ja podem anar nosaltres fotent retallades que si "l'entitat que ens engloba" no les fa el que estem fent és el babau, com sempre...

Però no és el sr. Mas l'únic dirigent alienat, el recentment elegir sr. Rajoy no està gaire millor ...

Font: El País

Tothom sabem que l'origen de la crisi que estem patint està en els bancs i en les seves males pràctiques. Sabent això... realment cal reunir-se amb els dirigents dels bancs per decidir que s'ha de fer ? Vist el que han fet, quina mena de credibilitat tenen per a dir el que hem de fer? A no ser que la reunió sigui per rebre instruccions i que el sr. Rajoy no sigui més que 'la voz de su amo', és clar...

I ja per acabar anem al darrer cas. Si en els dos casos anteriors podem tenir dubtes de si les alienacions són interessades o no, crec que en aquest cas queda molt clar que això no és així ...

Font: Público

Què el sr. Aznar fa temps que viu al seu món és una cosa que tothom sabem. Què un sr. que gaudeix d'una pensió vitalicia a més d'altres privilegis...

Fon: El Confidencial

.. es dediqui a donar lliçons de que s'ha de fer amb les pensions dels altres és malaltís. O una mostra de tenir una cara més dura que el formigó armat. O les dues coses alhora !

Veient el panorama, només se m'ocorre pronunciar una de les celebres frases d'en Higgins de la sèrie Magnum : 'Mare de Déu senyor!!"



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 14 de desembre de 2011

Arthur Christmas


(Encetem un micaco públic...)

Aquests dies l'ambient entre els treballadors del sector públic del Principat de Catalunya és força nadalenc: treu fum, fum fum... a causa del pla de retallades que té previst aplicar la Generalitat de Dalt. Com ja vaig comentar fa temps, jo treballo al sector públic tot i no ser funcionari, i per tant aquests temes em toquen de ben de prop. Un intenta portar-ho el millor que pot i no perdre l'humor. Així, per exemple, cada vegada que veig l'anunci d'una de les pel·lícules nadalenques d'aquest any al cap en vingui la següent imatge ...

Arthur Christmas

Bromes apart, des del govern ho venen com que els treballadors públics han de posar el seu gra de sorra per combatre la crisi i "treballaran el mateix per menys". Fins i tot el sr. Homs es va atrevir a dir que el que es feia eren "eliminar avantatges que s'havien aconseguit aquests anys de bonança". Mentires podrides.

Comencem amb el sr. Homs... aquests anys de bonança, i parlo des del meu punt de vista, amb molta sort hem tingut el privilegi de que els sous ens pugessin l'IPC. Les condicions laborals (tiquets menjadors, dies d'assumptes propis, horaris, etc...) no han variat i han estat les mateixes des de que vaig entrar a treballar (fa quasi vint anys) i que van ser pactades amb els representants dels treballadors a canvi de contenir la pujada salarial.

I ara acabem amb el 'més per menys'. A veure senyors de la Generalitat de Dalt: Si en Zapatero ja em va retallar el sou, si vosaltres me'l voleu tornar a retallar, si foten fora personal interí, si em voleu allargar l'horari laboral i si a més em voleu treure tots els beneficis aconseguits a canvi de renunciar a pujades de sou, el resultat no és fer el mateix per menys per una baixada de sou, el resultat és fer molt més per molt menys amb dues baixades de sou de forma directa i varies acumulades de forma indirecte  !

A sobre sembla que hagis de demanar disculpes per emprenyar-te perquè, ei... treballes al sector públic ! Ets un privilegiat ! Coi, com si m'ho haguessin regalat ! Ni en el sector públic ni en el privat hom regala res ! Recomano llegir aquest apunt de na Nur on explica molt millor que jo això que comento.

Arribats a aquest punt i vist que des del Govern les mesures que han previst per acabar amb la crisi han estat aplicar la tisora a la sanitat, a l'educació, a les infraestructures, pujar els preus de l'educació universitària i del transport públic i pujar els impostos indirectes... ara em pregunto: I als rics quan els faran "col·laborar" per acabar amb la crisi? I quan dic "rics" dic "rics, rics" no els pobres autònoms ni petits empresaris. Si tots hem de col·laborar, per a quan un impost directe amb cara i ulls al capital i als seus rendiments? Per a quan un impost de patrimoni com Déu mana ? Per a quan un impost de successions realment eficaç? Per a quan combatre de forma efectiva el frau fiscal ? Per cert, del 5% del meu sou que em va treure en ZP per ajudar acabar amb la crisi... què se n'ha fet? En què s'ha utilitzat?

Ep!... que no dic jo que al sector públic no hi hagi coses a millorar (n'hi ha moltes) ni que es puguin reduir les despeses i optimitzar el funcionament (que també), però la pel·lícula sempre és la mateixa: Et diuen que "debe arrimarse el hombro" i això no vol dir "anem a veure si abans de res podem reorganitzar les coses per fer el mateix estalviant calés" sinó "mirarem de continuar igual, tu cobraràs menys i els altres tindran pitjors serveis".

Amb en Zapatero ja vam "arrimar el hombro" (l'esquerra), amb en Mas ens tocarà "arrimar el hombro" (el dret)... Sr. Mariano, ja nos ens queden més "hombros que arrimar".

I, lamentablement, la pròxima estrena serà ...

Año Mariano

Què Déu ens agafi confessats !!



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 12 de desembre de 2011

La creu de la senyera


(Encetem un micaco de revelacions...)

Si hom volta la Seu de València per fora, es trobarà amb una petita capella situada més o menys just al davant de la Plaça de l'Almoina. Segons la tradició, aquell va ser el lloc on les tropes de Jaume I van realitzar la primera misa després de conquerir la ciutat. En aquella petita capella es pot observar una bandera de la Creu de Sant Jordi i la reproducció d'una part d'una obra de començaments del segle XV realitzada pel pintor Marçal de Sax que s'anomena Gran Retaule de Sant Jordi i que actualment està al The Victoria and Albert Museum de Londres. En aquesta part de l'obra, titulada la Batalla del Puig, el pintor va plasmar la llegendària participació de Sant Jordi en aquesta batalla de la Conquesta de València lluitant al costat de Jaume I contra els sarraïns.

Doncs bé, gràcies al Levante-EMV del passat 9 d'octubre, vaig poder assebantar-me d'una cosa ben curiosa i, penso jo, ben representativa de com és la societat que compartim. Per a fer-ho, cap saber que la gent que s'acosti a la petita capella valenciana pot observar aquesta obra…

Retaule València

… en canvi els que vagin al V&A londinenc podran observar aquesta altra …

Retaule Londres

… veieu alguna 'petita' diferència entre les dues ? Doncs sou afortunats, ja que sembla ser que ni el que va encarregar la reproducció ni el que la va pintar s'hi van fixar !

«Es un detalle en el que no me he fijado», afirma Martín Villalba a Levante-EMV sobre la diferencia entre las dos obras, al tiempo que reivindica la naturaleza de copia de la tabla de la capilla valenciana. En todo caso, si es diferente, «no es por quitar la bandera de Aragón, que nos cae muy bien, aunque el original es la bandera pontificia y luego se la han apropiado los catalanes», añade.»

I aquí trobem la vella cantarella de que si la senyera no és catalana, de que si és aragonesa i ens la vam apropiar, de que si mos furten l'aigua, la paella i les taronges i tota aquella mena d'afirmacions pseudoeconòmiques i pseudohistòriques sense proves que es solen fer per denigrar els catalans. O sigui, res de nou sota el sol.

Ara bé... per ser 'aragonesa' bé que es molesten a canviar la història i les obres d'art per mirar d'amagar-la sempre que poden !!



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 9 de desembre de 2011

Can Follet

L'altra dia parlava de l'olla d'or del final de l'arc de Sant Martí i del follet que la guarda. Prop del lloc on vaig fer aquella fotografia vaig fer aquesta altra...

Olivera misteriosa

... qui sap si aquesta és la morada del follet guardià !

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

dimecres, 7 de desembre de 2011

L'olla d'or

Una popular llegenda irlandesa assegura que al final de l'arc de Sant Marti hi ha una olla plena de monedes d'or custodiada per un follet, concretament un leprechaun. Aquesta mena de follets solen treballar de sabaters però també es dediquen a custodiar tresors. Sigui cert o no, aqui teniu un lloc on podeu començar a cercar aquesta meravellosa olla del tresor ...

Arc de Sant Martí

Per cert, és força comú que aquests tresors estiguin enterrats i tinguin el seu origen en riqueses enterrades durant les guerres per evitar el seu espoli, així que si esteu decidits a sortir a la caça del tresor no oblideu pas una pala i l'estratègia per a distreure al follet !

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

divendres, 2 de desembre de 2011

Ni clar, ni català, ni tan sols parlar


(Encetem un micaco censurat...)

El Parlament és un lloc on es va a parlar. Bé, en teoria a parlar i a escolar el que diuen els altres, però la part d'escoltar la deixarem de banda que està per demostrar. En fi, continuem, al Parlament s'hi va a parlar, i per a fer-ho s'han de respectar unes normes de convivència i respecte per evitar que allò es convertís en un programa de Telecinco (tot i que hi ha gent als que els agradaria que fos així). El problema ve quan es volen definir aquestes normes de forma massa exhaustiva i partidista.

L'altra dia llegiem el següent titular ..

Notícia Ara

Notícia Ara

Al siutadano Jordi Cañas, com tots sabem mestre en l'art de l'oratòria i posseïdor d'un discurs ric i elaborat, sembla ser que no li agrada escoltar que 'Espanya ens roba' i que practica 'espoli fiscal' vers el Principat. És simptomàtic que el membre d'un partit que ha fet bandera de la falsa acusació de que el nostre país no permet que certs col·lectius s'expressin d'una determinada manera vulgui censurar com s'expressen els altres. Pel que es veu, si fos per ells, nosaltres ni parlaríem català, ni parlaríem clar, ni tan sols parlaríem !

El cas és que a la presidenta del Parlament(CiU) això, sembla ser l'ha semblat correcte i ha decidit prohibir determinades expressions. Prohibir parlar de determinades coses en el Parlament és una d'aquestes alarmes que haurien de saltar quan s'avalua la cultura democràtica d'un país... ai Nurieta la que pots liar !

Anem a agafar-ho per la vessant torracollons.. 'Espanya ens roba' no es pot dir, però 'Espanya ens furta' sí? Suposem que prohibim també tots els sinònims... 'el govern d'Espanya és un lladre' seria admissible? i si volem dir 'Espanya ens roba la il·lusió' ho podrem dir ? I si diem 'Espanya ens (renta la) roba' ?

Canviant una mica de tema, el mateix dia en que llegia aquesta notícia, podria llegir una altra de similar ...

Notícia Levante-EMV

Notícia Levante-EMV

Al PP tampoc li agraden determinades expressions i mira de reprimir-les. Just com els Siutadanos amb la ajuda de SiU, perdò, CiU. Els uns i altres no es cansen de repetir que vivim a un estat democràctic, amb llibertat d'expressió, on totes les idees són defenibles però alhora de la veritat apliquen la censura vers tot allò que no els hi agrada des de les més altes instàncies de poder.

I ara és quan anem al nucli de la qüestió, i és que hi ha determinats grups 'democràtics' que no volen que es parli de determinats temes. Aquesta és la seva democràcia. De nou, no han inventat res, tampoc volen que diguem que 'Som una nació' o el 'Catalonia is not Spain'. Potser tenen por de que de tant dir-ho ens acabem convencent-nos de que és possible. Per cert, que no tenen prou en intentar fer-nos callar sinó que a sobre es dediquen a vendre que els que reprimim als demés som nosaltres...

I per cert... som una nació, Catalunya no és Espanya i Espanya ens roba !!



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra lliure!!