divendres, 28 d’octubre de 2011

La ronda del Comte


(Encetem un micaco espectral…)

Per aquells que seguim sèries dels EUA arriba la setmana en que la majoria de shows emeten episodis ambientats en Halloween. Aquesta tradició anglosaxona vincula la nit del 31 d’octubre, Nit de Halloween, als esperits, apareguts, fantasmes i a tota mena de personatges dels contes de por. La tradició catalana, en canvi, assenyala més temps en que els morts i els maleïts passegen per la terra al costat dels vius. I és que, segons la nostra tradició, aquest temps especial on el més enllà s’uneix al més ací comença la nit del 31 d’octubre vigília de Tots Sants, i acaba del dia 2 de novembre, Dia de Difunts.

Al Ripollès hi ha una tradició que assegura que cada any per la Nit de Difunts el Comte Guifré s’alça de la seva sepultura i s’encamina cap al claustre del monestir on està enterrat, el monestir de Santa Maria de Ripoll, on l’espera un espectral i impressionant cavall blanc. Cavalcant damunt seu fa una rapida cursa al voltant de tot el Principat per assegurar-se que la morisma no ha tornat a envair la nostra terra tal i com asseguren que van jurar fer.

Santa Maria de Ripoll

Quan s’ha ben convençut que la terra que va alliberar dels sarraïns segueix lliure d’ells, dirigeix la seva muntura cap al claustre del monestir d’on ha partit i, a l’arribar, se’n torna de nou satisfet a llur sepultura tot esvaint-se en l’aire.

Explica la llegenda que, si arribat el cas, un dia consideres que la terra estigues en perill de caure de nou sota el poder islàmic, cridaria a tots els braus guerrers que van donar la vida per ella i lluitarien per a foragitar de nou a l’invasor. Vaja, com en el llibre tercer del Senyor dels Anells però a la catalana !

Cosa que em fa pensar que, de moment (i per sort per a ells) no hi veu gaire problema en el col·lectiu d’immigrants islàmics que s’han vingut a guanyar les garrofes entre nosaltres. Ja resulta curiós que els espectres d’antics guerrers siguin més tolerants que alguns de (massa) vius !



Nota Personal: Desitjo que gaudiu tots d’un bon pont i d’uns dies de descans, compte amb els refredats i amb les nits misterioses !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Animals amb nacionalitat


(Encetem un micaco animal...)

A mitjans d'agost llegia una terrible notícia sobre una d'aquelles pors més arrelades en l'ànima humana...

Notícia Levante-EMV

Notícia Levante-EMV

... i no vaig poder evitar fixar-me en allò de "un tiburón extranjero", ara tenen nacionalitat els animals? Trobo que hom ja fa un gra massa culpan als estrangers de totes les coses dolentes que passen al món mundial.

Ara bé, posats a fer-ho almenys que ho facin bé ! Anem a veure... tenia el tauró tots els papers en regla per a entrar al país? No? Doncs apa, ja tenen una descripció més completa: el culpable és "un tiburón extranjero inmigrante ilegal que ha entrado en el país sin los permisos necesarios para realizar su actividad habitual"

Tot i així, jo segueixo recomanant no assignar nacionalitat als animals.




Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 24 d’octubre de 2011

la democràcia de la memòria selectiva


(Encetem un micaco recordatori...)

Després de la comunicació que va fer ETA el passat dijous, el president del Gobierno Español va realitzar unes declaracions...

Font: Ara

… i jo voldria fer-hi alguna matisació, ja que és cert que la democràcia espanyola té memòria, no és pas una democràcia amnèsica (tot i que en determinades circumstàncies ho sembli). Ara bé, no és menys veritat que és una memòria com a mínim "curiosa".

Quan en el conjunt de l'Estat Espanyol es parla de víctimes del terrorisme i de la violència per motius polítics es sol fer referència de forma gairebé exlusiva les víctimes dels terroristes d'ETA i, com a molt, del GRAPO. I sense treure gens d'importància al patiment d'aquesta gent i llurs famílies voldria fer notar que sovint se n'obliden unes quantes víctimes, "massa quantes" diria jo, com per exemple…

· Guillem Agulló, assassinat l'any 1993 per un grapat de militants d'extrema dreta. De tot el grup només es va condemnar a un membre a 14 anys de presó, dels quals només va complir 4 i anys més tard es va presentar a les eleccions municipals en les files d'Alianza Nacional.

· Manuel Sanchís i Guarner, aquest il·lustre escriptor, historiador i filòleg va patir un atemptat amb bomba l'any 1978 i l'any següent un altre intent. Mai es van trobar als responsables.

· Revista 'El Papús', la redacció d'aquesta revista satírica va patir un atemptat amb una potent bomba el dia 20 de setembre de 1977 que va matar al senyor Juan Peñalver, conserge del edifici i va ferir setze persones més. Mais es va trobar els responsables.

· Miquel Grau, assassinat l'any 1977 durant una enganxada de cartells. Al responsable el condemnaren a 12 anys de presó. No va complir ni 4.

· Joan Fuster, va patir dos atemptats, un l'any 1978 i l'altre l'any 1981 mitjançant aparells explosius. Mai es van trobar als responsables

Aquestes persones (i moltes altres) també són víctimes de la violència, però sovint no tenen el mateix tracte que els que han hagut de patir les bestieses d'ETA. És més, moltes vegades són ignorats i fins i tot insultats públicament.

Així que sí, sr. Zapatero, l'Estat Espanyol és una democràcia amb memòria, però amb una memòria selectiva que tracta diferent a les persones segons qui ha estat el seu botxí.



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 21 d’octubre de 2011

Mediterràneament mesetaris


(Encetem un micaco ferroviari...)

L'altre dia vam viure una d'aquelles estranyes jornades en que la Generalitat de Baix, la Generalitat de Dalt, el Govern Balear i un senyor de Múrcia van veure com el motiu d'aquesta unió, ignorat amb més o menys disimul des del Gobierno Central, rebia el tan anhelat recolzament estratègic i econòmic per part de la Unió Europea

Font: Ara

… fet que provocava, com no podia pas ser d'una altra manera, un bon grapat de reaccions diverses, algunes d'elles de ben curioses …

Font: Ara

… i dic estranyes per no dir alguna paraula més forta, ja que veure a un senyor que fa quatre dies mirava de torpedinar per sorpresa la designació del Corredor Mediterrani com a infraestructura prioritària i al que li manca menys d'un mes en el càrrec (a ell i a qualsevol dels seus) fent-nos promeses "desde el Gobierno", a aquestes alçades de la pel·lícula et fa bullir la sang.

Però bé, mires de deixar-ho córrer perquè no passa sovint això de que des d'Europa et donin una mica d'aquella raó i estima que et nega l'Estat Espanyol de forma continuada… fins que els sempres atents senyors de Vilaweb fan un petit comentari que fa saltar les alarmes…

Font: Vilaweb

… i aleshores t'expliquen que tot i que part dels diners els posa Europa les obres les ha d'impulsar l'Estat Espanyol i t'ensenyen un magnífic mapa d'allò que s'ha aprovat…

Font: Vilaweb

… i és en aquell moment en que tu, que coneixes el govern espanyol i les seves idees massa bé pel teu gust, comences a intuir que hi ha forces possibilitats de que les primeres fases d'aquest ansiat Corredor Mediterrani no siguin gaire 'mediterrànies' i saps que encara queda molta lluita pel davant i molts pals a les rodes que evitar. No en va, no cal oblidar que l'Estat Espanyol és especialista en allargar projectes 'ad eternum' i molt europeu..., però només per allò que li interessa...



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Plaques i enganxines


(Encetem un micaco CATístic...)

El tema de portar el CAT a les plaques dels cotxes ha tornat a l'actualitat durant aquest estiu, tot i que no ha estat, lamentablement, per a solucionar-lo sinó com a cortina de fum sobiranista de cara a les properes eleccions espanyoles. I és que com l'Estat Espanyol ha avançat les dates electorals els diferents partits que s'hi presenten han de forçar les màquines. Un d'aquests partits, CiU, està especialment interessat en aconseguir bons resultats per a poder aconseguir bons pactes amb un PP que tot indica escombrarà als socialistes arreu, i per això mira d'estimular tot el possible els seus votants.

El problema està en que el Sr. Duran, el seu candidat, no desperta precissament cap tipus de trempera en el sector més sobiranista del seu electorat, així que per evitar qualsevol temptació en aquests votants els senyors convergentsunionistes han decidit treure a relluir de nou signes identitaris i han tornat a parlar del CAT a les matrícules. Però com tampoc els interessa enfadar als seus actuals amics ocults i futuribles socis estatals del PP ho han fet poquet, així que res de demanar el CAT a les plaques ni l'aparició de cap tipus de símbol autonòmic que això pot semblar massa radical i no sigui pas que s'enfadin per la Meseta. La seva acció s'ha limitat només a defendre i mirar de potenciar l'us de l'enganxina CAT.

Tot i així, des del PP igualment els hi van contestar...

Notícia Avui
Notícia Levante-EMV

..."enganxar a la matrícula qualsevol tipus d'inscripció està prohibit"... ja... segur que a l'individu d'aquí sota la Guàrdia Civil el multa contínuament...

Placa Estanquera


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Un port de llarg abast


(Encetem un micaco planetari…)

Estava no fa gaire passejant amb la família pels parcs de Montjuïc gaudint de les altes temperatures d'un octubre més estiuenc que no pas tardorenc quan observant el panorama des del Mirador de l'Alcalde vaig clavar la mirada en un objecte que potser no crida gaire l'atenció entre una part important de la població, però que l'iniciat sap valorar en la seva justa medida.

Stargate al Port

I allà, gairebé al final de l'escullera del port, vaig poder observar un Stargate !! Tant anys escoltant des de la Meseta Central que per allà tenien un 'aeropuerto intercontinental' i ves per on a la Ciutat Comtal tenim un Port Planetari ! (com a mínim!)

Allò era excepcional, però clar, també comportava un risc: què passaria si els goa'ulds ens vulguessin envair? com actuarien? No vaig poder evitar pensar el que farien els nostres partits polítics davant d'una situació així :

- El PSoeC denunciaria la criminalització dels nouvinguts pel fet de ser estrangers, tenir una cultura diferent i portar una mena de cuc-serp al seu interior que els controla. Paral·lelament miraria de negociar amb ells l'afegir una caseta goa'uld a la Feria de Abril.

- Els de CiU anunciarien que no tindrien prou diners per a fer front a l’atac, retallarien encara més i demanarien a l’Estat el concert econòmic. Duran per la seva part demana la cartera de ministre de defensa.

- El PP assenyalaria com  a culpable de la situació a la Generalitat per no fer controls d’estrangers sense papers, demanaria l’ajuda a la cabra de la Legión (que preferiria anar-se’n a l’Afganistan) i finalment enviarien a l’Albiol, que es dedicaria a retirar bancs i a posar multes per incivisme.

- ERC denunciaria contundenment l’agressió i la passivitat estatal al Parlament Europeu, ompliria el twitter de missatges de condemna aconseguint fer tredin topic #catalunyaniespanyolanigoauld i demanaria als goa'ulds que, posats a conquerir, almenys conquereixin en català.

- SI exigiria als goaulds que conquereixin Catalunya de forma separada a Espanya.

- Siutadanos denunciaria que tot era una maniobra de la Generalitat per a no introduïr l’espanyol a l’escola.

- ICV es dedicaria a regalar als goaulds abonaments al Bicing i a fer tallers sobre cuina jaffa

- Democracia Catalana revelaria que darrera de tot l’assumpte està en Rossell.

I les CUP combatrien a l'invasor… però només a nivell municipal.



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Dret (i deure) a no decidir


(Encetem un micaco d'intencions...)

Finalitzava el mes d'agost i l'Estat Espanyol estava enmig d'un d'aquells símptomes psiquiàtrics dels que parlava l'altre dia demostrant que en aquella terra de prodigis no existia la paraula impossible i que allò que era etern i immutable es podia canviar en deu dies de no res quan un expresident del Congreso i "padre de la Constitución" va fer unes declaracions que haurien de fer obrir els ulls a més d'un, tot i que es ben sabut que no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure...

Notícia La Vanguardia

Notícia La Vanguardia

Una declaració d'intencions perfecte que haurien de tenir en compte tots els federalistes, autonomistes i defensors de encaixos varis. I encara que aquests col·lectius no siguin defensors de l'autodeterminació, haurien de tenir també molt en compte altres coses d'aquest text.

Així, per exemple, s'ha de tenir molt en compte això del "nunca se dejará"… que vol dir això? Què insinua que passaria si el Parlament del Principat declara la independència? Utilitzaria la força? Ja m'agradaria saber que faria aquest senyor en el cas de que una dona és vol separar del seu marit i aquest no vol ni sentir a parlar de la separació.Trobaria bé obligar a la dona a no separar-se? Una mostra més de que una cosa anomenada Transición mai va ocórrer, almenys des del punt de vista de la ideologia nacionalista espanyola.

Ah, per cert, també fa molta gràcia veure com diu el que faria la UE. Només volia recordar que abans de la Guerra dels Balcans des de la UE també es va dir clarament que no s'acceptarien cap de les ex-republiques iugoslaves dins de la Unió. Doncs bé, mireu a on està a hores d'ara Eslovènia...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Les tisores i la falç


(Encetem un micaco emprenyat…)

Tot va començar com si fos una broma surrealista de molt mal gust...

Font: Ara

Font: Directe.cat

… com la cosa era prou escandalosa, van fer alguna maniobra per a mirar d'emmascarar-ho una mica …

Font: El Punt Avui

… i així vam descobrir que hi ha 350 persones en el govern que, de mitja, cobren uns 5.142€ de paga extra… i ens volen fer creure que aquesta mesura es pot equiparar a retallar el 50% de la paga extra a un mil·leurista ? No contents amb això, van aprofitar-ho per a tornar a utilitzar les tisores...

Font: Ara

… i tanquem el cercle tornant a l'estil de la broma surrealista de mal gust del començament…

Font: Ara

… abans d'arribar al definitiu estat de 'aquí no ha passat res de res' i fer veure que han fet alguna cosa, quan, en realitat, ho han deixat tot tal i com estava …

Font: El Punt Avui

Què un conseller d'economia vulgui rebaixar els sous als treballadors públics a nivells de l'any 2007 defenent que 'en aquell any tot anava ja prou bé' és una demostració ben clara de que ens prenen a tots per imbècils. El cost de la vida també el baixarà als nivells del 2007? Baixarà la Generalitat el preus dels seus transports públics als del 2007? I els preus dels crèdits i les taxes universitàries? Els hi pujarà als treballadors públics el 5% de sou que els hi va baixar el Gobierno Central? I l'IVA… el tornarà a deixar al 16%?

Srs. polítics: Què estan fent? Què collons estan fent? Quina forma d'arreglar les coses és aquesta? Per aconseguir diners deixant de pagar nòmines no fa falta ser cap geni de l'economia, qualsevol empresari mediocre ho sap fer ! La seva feina és aconseguir mantenir l'estat de benestar del conjunt de la societat aconseguint aprofitar al màxim els recursos disponibles augmentant alhora la seva eficiència. I no ho estan fent !

No ho fan sobretot per dues raons: La primera és que continuen amb la mala gestió que han realitzat governs anteriors, però aprofitant això de la crisi per a fotre mà en camps com la sanitat o l'educació. I és que veient com l'actual Conseller de Sanitat havia estat un dels caps principals de la sanitat privada un no pot menys que malfiar-se, i si a sobre es recorden els comentaris elitistes fets per destacats convergentsunionistes sobre el fet que no tothom havia de poder accedir a l'educació superior les sospites de que en part estan aprofitant la crisi per a fer-nos el llit es disparen de forma exponencial, i més encara al veure que en determinades despeses (associades als privilegis dels nostres polítics) sovint no s'hi retalla. I no només això, estan obviant de forma conscient una de les causes del problema: l'espoli fiscal que pateix el Principat per part de l'Estat Espanyol. Si la nostra economia està tan malament i anem tan malament de diners… perquè seguim aportant el mateix que quan (deien) que estàvem d'allò més bé? És que fa talment la sensació que ens estem menjant nosaltres el pitjor de la crisi per a que uns altres no l'hagin de patir tant !!

Recordin una cosa: Qui s'excedeix en l´ús de les tisores pot trobar-se amb un grapat de falçs passejant pels carrers.



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 7 d’octubre de 2011

Mocadors i massapans


(Encetem un micaco dolç...)

Aquest pròxim diumenge serà la Diada Nacional del País Valencià, que commemora la data en que el rei Jaume I va entrar amb les seves tropes a la ciutat de València. Però a més d'aquesta data història, el 9 d'octubre té altres coses a celebrar i una forma molt específica de celebrar-les.

I és que aquest dia, en que es celebra la festivitat de Sant Dionís també coneguda com Mocadorà, la tradició obliga a la fadrinalla a regalar a les seves promeses un mocador per al coll que embolica dolços de massapà cru que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador. La costum també diu que les noies han de guardar tots els mocadors que la seua parella els hi ha regalat.

Segons la llegenda romàntica, aquest fet representaria els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.

Estàtua Jaume I

La història, però, generalment no és tan romàntica i ens explica que aquesta tradició tindria el seu origen en la costum medieval que tenien les viles i ciutats d'oferir safates d'argent plenes de viandes a llurs convidats. Amb el pas del temps, les viandes es van substituir per dolços, van aparèixer les figures especials de la piuleta i el tronador per a recordar els coets i focs d'artifici que es llançaven en aquella data i que van ser prohibides per un monarca espanyol a causa d'un accident i, finalment, s'hi va afegir el mocador al segle XIX.

I a més de ser una tradició ben dolça i maca, també va servir per a burlar una prohibició. I és que al segle XVIII els Decrets de Nova Planta van suprimir la celebració oficial de l'entrada de Jaume I a València… però els valencians van continuar celebrant-la, amb l'excusa de que no celebraven pas aquell fet, sinó la festivitat de Sant Dionís. I és que en aquella època i amb un sant per mig les prohibicions ja no eren tan fàcils de justificar.

Quanta raó tenia en Quixot al dir la famosa frase "Con la Iglesia hemos topado" !!



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Por a les alçades ...


Por a les alçades

... o por a veure que l'aniversari d'en Carquinyol s'acosta cada vegada més i aquest any comporta un canvi del primer dígit ?



Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Castells que passen en un sospir


(Encetem un micaco en moviment...)

L'altre dia em vaig adonar que des de que vaig traspassar el blog a Blogger encara no havia fet ni una sola entrada utilitzant la categoria "La Finestreta". Per posar-hi remeï vaig decidir escriure un d'aquests apunts que sempre has pensat a fer però que mai acabes de fer, ja sigui perquè has de dedicar massa temps o perquè sempre n'hi ha un altre tema que passa al capdavant.

Com molts sabreu, faig sovint el trajecte Barcelona-València en tren. En tots els anys que el faig no m'he cansat mai de mirar per la finestreta, i just per aquesta finestreta per on tot passa de forma molt ràpida he vist una de les coses que més m'agrada veure: castells. I d'això us parlaré avui, dels castells que podeu veure si mai feu aquest trajecte ferroviari i que, com bé indica el títol de l'apunt d'avui, sovint només estan visibles un moment de no res.

Abans de començar voldria aclarir que les fotos que acompanyaran aquest apunt no fan justícia, ni de bon tros, a cap dels castells que hi apareixen… però fer-les des de darrera d'un vidre dins d'un tren que pot anar tranquil.lament a 200 Km/h fa difícil agafar l'angle òptim per a fer-les !!

El primer castell el podem veure al cap de poc temps d'haver sortit de Sants. Just quan el tren deixa enrere l'estació de Gavà si hom mira cap a la banda dreta del tren en sentit de la marxa pot veure la silueta d'un castell a una muntanya, És el Castell d'Eramprunyà, un dels castells mítics del món excursionista. Realment no es veu de forma gaire clara (les fotos no solen quedar gens bé, està molt lluny) però no cal fixar-se gaire per a veure'l.

Tot seguit el tren entra a Castelldefels i allà, si ho sabem i estem a l'aguait, podem veure el castell que dona nom a aquesta població. Es veu durant poc més d'un segon entre dos blocs de pisos si mires cap a la dreta. No he aconseguit mai fer-li una foto !

Travessant el primer dels túnels del Garraf el tren arriba al poble del mateix nom i allà a la dreta, al poc temps de sortir del túnel es pot observar una de les nombroses torres de guaita i defensa que també podem veure al llarg del camí. Aquesta en concret està just al costat de l'edifici modernista el Celler Güell. I allà mateix, en un petit turonet que hi ha al fons es poden divisar també les restes del Castell de Garraf, també conegut com a Castellet.

Fotografia de la Torre de Garraf

Seguint el camí cap a Tarragona el següent castell que es pot observar de forma clara és el Castell de Creixell, ja al Tarragonès. De fet, entre el Castell de Garraf i el de Creixell n'hi ha uns quants altres, però o no es veuen des del tren o no els he sabut veure, i per això no els menciono.

Fotografia del Castell de Creixell

I ja de seguida, gairebé al tocar si parlen del temps que triga el tren, podem veure el Castell d'Altafulla.

Fotografia del Castell d'Altafulla

Si tot just veure el Castell d'Altafulla girem el cap i mirem cap a l'esquerra, cap al mar, podem veure en la llunyania la silueta del Castell de Tamarit, castell romànic situat en primera línia de platja, una cosa poc habitual.

Després d'això estarem una bona estona sense veure'n cap, i haurem d'esperar a arribar a l'Hospitalet de l'Infant per a veure una torre de guaita, la Torre del Torn, edificada en un antic illot (Illot del Torn) que actualment ja no ho és, puix està connectat amb la platja.

Fotografia de la Torre del Torn

El tren segueix el seu camí i una vegada passat el riu Ebre i pràcticament al llindar entre el Principat i el País Valencià observem el Castell d'Ulldecona…

Fotografia del Castell d'Ulldecona

Mirant-lo entrarem de sobte al País Valencià, i a no gaire distància d'allà, una vegada passada l'estació de Benicarló si ens hi fixem i mirem cap a la platja podrem veure en la llunyania la silueta del Castell de Peníscola al mateix moment en que el tren poc a poc es va separant del litoral i es fica per una ampla vall on hi trobarem dos castells més, primer el Castell de Polpís ...

Fotografia del Castell de Polpís

… i després el Castell de Xivert...

Fotografia del Castell de Xivert

… poc després el tren torna a acostar-se al litoral i poc abans d'arribar a aquella monstruositat coneguda com a Marina d'Or podrem veure les poques restes del Castell d'Albalat dels Ànecs, on el més visible és l'església fortificada que hi ha a peus del turó del Castell...

Fotografia de l'Església d'Albalat

… i més tard podrem observar el Castell d'Orpesa, al vell mig de la població i una vegada passat Benicàssim en un petit turonet el Castell de Fadrell (encara que el més visible és l'ermita de la Magdalena), quasi de seguida el tren es fica sota a terra i arribem a Castelló de la Plana.

Continuem el camí cap a València i més o menys a mig camí ens trobem amb el Castell d'Almenara i les seves dues torres aïllades, una de les quals es va reutilitzar com a torreta de telègraf òptic (torretes de les quals, per cert, es poden observar unes quantes durant tot el trajecte en el tren) ...

Fotografia del Castell d'Almenara

…i al cap de poc temps el Castell de Sagunt, que de forma apropiada hauria de ser la Ciutadella de Sagunt perquè la superfície que encerclen les muralles és tan gran que dins cap un poble d'una mida gens menyspreable…

Fotografia del Castell de Sagunt

…i aquest és el darrer castell que es pot observar, ja que tot i que el tren passa pel costat de la muntanyeta de El Puig no es veu a simple vista cap resta del castell que va ser testimoni de la batalla que va permetre a en Jaume I conquerir la ciutat de València.

Espero que us hagi agradat el relat i que si mai feu el trajecte en podreu gaudir.



Nota Itinerari: Si us estranya que n'hi hagi un número tan elevat de castells al trajecte penseu que les vies fèrries generalment es van traçar al costat de les carreteres existents, i aquestes carreteres seguien els vells camins, molts d'ells amb origens a les vies romanes. A més, penseu que els castells tenien una doble funció: defensiva i d'assegurar i controlar el territori, i quina millor forma de controlar-lo que controlant els nusos i les vies de comunicació !

Me'n vaig al badi….

Visca la terra !!