dilluns, 20 de juny de 2011

La Dama Roja


(Encetem un micaco màgic...)Dama Misteriosa

Aquesta setmana esdevé la Festa Nacional dels Països Catalans, aquella festa silenciada com a tal que es celebra de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, aquella festa de la nostra cultura que tothom celebra fins i tot si no volen integrar-se a ella, aquella festivitat pagana que el cristianisme va assimilar però que no va poder amagar el seu veritable origen, aquella festa on la coca, el cava i el foc són elements imprescindibles, aquella llarga festa llarga de la nit més curta de l’any: la Revetlla de Sant Joan.

I aquesta nit màgica, en la que les fronteres etèries entre el nostre món i el màgic món de l’altre costat semblen caure i permeten que tota mena d’éssers fantàstics i llegendaris es puguin passejar pel nostre cantó alhora que totes les màgies i energies misterioses fan acte de presència, és una nit plena soroll de petards, olor de pólvora i l’aroma inconfusible de velles llegendes i tradicions màgiques. Des d’aquesta petita pàgina he anat publicant algunes d’aquestes els darrers anys, i aquest any no serà una excepció.

Al Principat, damunt d’un turó de 650m situat ben a prop d’Arbúcies, a la comarca de la Selva, trobem les restes del Castell de Montsoriu. Aixecat al segle X, aquesta castell important i imponent fou residència del poderós Vescomtat de Cabrera i actualment s’està restaurant i s’estan fent excavacions arqueològiques. Però a més de la seva importància històrica la tradició assegura que aquest edifici està habitat per multitud d’éssers màgics i, de fet, té nombroses llegendes al voltant seu.

Castell de Montsoriu

Una d’aquestes llegendes assegura que totes les Nits de Sant Joan, al punt de tocar les dotze, surt al cim de la torre més alta del castell, coneguda com la Torre de l’Heura, la Dama Roja, una dama mig despullada amb la cabellera estesa que porta una llanterna en una mà i un gran corn a l’altra. S’assegura que l’espectre apropa el corn als seus fantasmals llavis i fa sonar el corn amb un so que fa estremir de por tota la rodalia.

Al moment s’escolta un altre corn que contesta, tocat per un cavaller negre muntant un gran cavall del color de la nit que treu foc per la boca i que es situa damunt del Coll Castellar. Tot seguit, el cavaller, en una ràpida cursa, arriba al castell on munta a la dama de la torre a la gropa i ambdós desapareixen com enduts pel vent fins a l’any següent.

N’hi ha qui assegura que la misteriosa Dama Roja és una vescomtessa de Cabrera, de nom Marquesa, que esperà el retorn del seu marit, el comte d’Empúries, quan aquest anà a la guerra contra els francesos per defensar les seves terres empordaneses durant la Creuada contra Catalunya esdevinguda en el segle XIII.

Potser si hom va a la mitjanit de la Revetlla al castell de Montoriu els podrà veure... o potser no, són així de capritxosos els éssers sobrenaturals. En tot cas, hi ha una cosa és ben segura: aquesta festa nostra és una de les més màgiques de l’any... a l’igual que la nostra estimada terra, que també n’és, i molt, de màgica.



Nota Tradicional : Una de les poblacions que també celebrarà la Nit de Sant Joan és Castell de Ferro. Tot i que pel nom us pot semblar que és un dels pobles de la nostra terra, aquesta vila és un poble situat a la provincia de Granada que va ser repoblat per catalans després de la Guerra del Francès. Una de les moltes tradicions que van portar a aquelles terres va ser celebrar la Nit de Sant Joan amb fogueres, tradició que ha arribat fins als nostres dies. En homenatge a aquells repobladors, un dels carrers del centre del poble s’anomena Calle de los Catalanes.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 17 de juny de 2011

dilluns, 13 de juny de 2011

Els vencedors segueixen escrivint


(Encetem un micaco memorístic...)Biografies

La cançó ‘Mentides’ del disc ‘Benvinguts al Paradís’ dels valencians Obrint Pas comencem amb aquestes paraules del Franco del Polònia : “Españoles todos: Ya está a la venta la obra definitiva sobre la Guerra Civil: ‘la Guerra Civil contada por mi’. Una obra objetiva en la que se muestra sin maniqueísmos quienes fuimos los buenos y quienes fueron los malos". Una de les característiques del Polònia és utilitzar la ironia, la paròdia i l’exageració per parlar, i sovint deixar en evidència, diferents aspectes polítics de la nostra societat. I per això fa por veure que a vegades no exageren massa.

Per si no ho sabíeu, al país del costat tenen una institució anomenada Real Academia de Historia aprovada per Felipe IV d'Aragó ,.... cosa que als catalans ja ens ha de fer témer el pitjor considerant l’amor que li tenia Felipe IV d'Aragó a aquest camp del saber, demostrada perfectament en el seu desig d’esborrar la ciutat de Xàtiva de la història, tan física com nominalment.

Darrerament aquesta institució s’ha dedicat a fer el ‘Diccionario Biográfico Español’, obra on s’ha d’explicar la vida de diversos personatges importants de la història espanyola i realitzada mitjançant un conveni amb el Ministerio de Cultura espanyol. Segons expliquen ells mateixos, el seu procediment de treball és “Bajo la supervisión de las comisiones de académicos -coordinadas por el académico Quintín Aldea-, se seleccionan los personajes, se clasifican, se decide el autor más calificado, se asesora bibliográficamente al equipo de trabajo y se revisan los trabajos finales”.

Doncs bé, sembla ser que aquesta supervisió, decisió d’autor i revisió és, com a mínim, peculiar. Tenim, per exemple, el cas de la biografia de la Rita Barberá on es va demanar la fitxa del personatge directament a l’Ajuntament de València i el va acabar fent una periodista que treballa com a assessora. Veient aquestes coses ja podem pensar el que va passar amb la fitxa d’un altre d’aquest personatges il·lustres: Francisco Franco.

Davant de la impossibilitat de que fos el mateix personatge qui l’escrigués (cosa que ves a saber si fins i tot van tenir en compte) van encarregar-li la feina a Luis Suárez, patró de la Fundació Francisco Franco i president de l'Hermandad del Valle de los Caídos. Veieu una mostra del resultat...

“Va muntar un règim autoritari, però no totalitari, ja que les forces polítiques que li donaven suport, Falange, Tradicionalismo i Derecha, van quedar unificades en un Movimiento i sotmeses a l'Estat”.

... on, òbviament, no és titlla a Franco de dictador en cap moment i s’amaga la repressió física i el genocidi cultural del seu règim. De fet, sembla ser que nombrosos personatges franquistes han rebut aquesta mena de tracte de favor, favor del que no han gaudit personatges republicans, ja que si bé a Franco no se l’anomena dictador en cap moment al govern republicà espanyol de Negrín se’l titlla de "prácticamente dictatorial" i a l’entrada que fa referència a en Santiago Carrillo es pot llegir ...

“Va aplicar una política de terror revolucionari que van compartir totes les organitzacions del Front Popular. [...] Va coincidir així amb els assassinats de Paracuellos i Torrejón de Ardoz, on milers de persones de totes les edats i condicions, la majoria tretes de les presons madrilenyes, van ser afusellades sense més ni més. Carrillo mai va assumir la seva responsabilitat en aquestes matances”.

Segurament el sr. Carrillo no haurà estat un angelet, però després de llegir aquestes entrades hom pot arribar a pensar que qui va ser dictador durant quasi quaranta anys va ser Carrillo i no Franco !!

Després de la polèmica i de diversos tires i arronses la RAH espanyola ja ha comentat que rectificarà la seva obra, però només en noves edicions i en la seva versió digital... tot i que vist el vist a mi em fa por pensar en les rectificacions !!

Si voleu consultar aquesta obra elaborada amb fons públics només cal que us la compreu, són 3500 euros de no res, o que aneu a la Biblioteca Nacional, ja que de moment no hi ha edició digital en obert. En fi, només una mostra més de que la famosa ‘Transición española’ no està acabada ni de bon tros i que ho van deixar tot ‘atado y bien atado’ i de que els vencedors són els que escriuen, i continuen escrivint, la història.



Nota històrica : Després de veure aquest manipulació històrica barroera i sense vergonya no puc més que fer un somriure sarcàstic al recordar el rebombori que es va organitzar quan a TVE se li va ocórrer parlar de la ‘corona catalano-aragonesa’, tant que fins i tot van haver de demanar disculpes públicament. Potser no estaria de més recordar que, si bé el terme s’ha utilitzat poques vegades històricament, la realitat de la confederació s’ajusta molt més a aquest terme que no pas a ‘Corona d’Aragón’, que hom fora de les nostres contrades generalment associa a ‘Reino de Aragón’ i sembla representar una submissió dels comtats catalans al regne aragonés que no va succeïr mai. Ara bé, no cal oblidar que hi ha gent molt interessada en que això sembli que ha estat precisament així. I per què no parlen mai dels reis catalans del Reino de Aragón, em pregunto jo ?...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 10 de juny de 2011

El batlle dels colons


(Encetem un micaco populista...)

Paraules García Albiol

... doncs segurament no ho haurà dit mai, però ho ha deixat entreveure sempre que ha pogut... i com a mostra el famós díptic que van publicar fa un temps ...

Díptic PP

... sembla mentida que a aquestes alçades s'hagi de recordar que tot i que dins del col·lectiu de la nova immigració n'hi ha individus que delinqueixen i n'hi ha que són incívics, no costa gaire trobar individus d'aquests tipus en altres col·lectius que ja existien anteriorment a la ciutat. O és que abans Badalona era una mena de Jardí del Paradís impol·luta i segura i jo no m'havia assabentat?

Badalona, aquella ciutat on una part dels colons i una part dels conversos colonitzats han triat a un personatge populista i entabanador per a que els defensi dels perversos immigrants. Què Déu ens agafi confessats !



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 8 de juny de 2011

Benvolgut Duran


(Encetem un micaco badaloní...)

Benvolgut Duran, vos no em coneixeu ni heu sentit parlar de mi en tota la vostra vida, així que permetreu que comenci presentant-me: El meu nom el van decidir mon pare i ma mare seguint la tradició familiar però em podeu dir Carquinyol, sobrenom que porto anys ençà i al que li tinc molta estima. Em pot ubicar sense cap tipus de problema en aquella classe de ‘funcionaris’ i ‘pobres’ que no volia que anés a parar al Congreso de los Diputados, ja que sóc home de pocs bens i molts tresors, d’aquells tresors que no cotitzen a la Borsa: una noia maca que m’alegra la vida amb els seus somriures, un trosset petitó d’internet on explicar les meves ocurrències i penjar alguna que una altra foto, un gos de plàstic simpàtic que vigilava la porta de casa heretat dels meus pares i un xiquet de cinc mesos que mostra més civisme i més coneixement que la majoria dels meus conciutadans.

Per explicar-li la raó d’aquest text li haig de dir que habito en aquell conglomerat de barris que mai s’han acabat de fusionar el necessari per a formar una ciutat que hom anomena Badalona. Ja, un horror.... no es pensi, jo també preferiria viure a un altre indret més tranquil i solitari, però no m’ho poc permetre,... coses de ser de la classe ‘pobres i/o funcionaris’. En fi, que m’aparto del tema... sens dubte sap els resultats de les darreres eleccions locals al meu municipi on la major part dels meus conciutadans van decidir concedir el seu vot al Partido Popular. Com si no tinguessin ja prou calamitats al municipi amb el Jorge Javier Vázquez i la Pilar Rahola, ara a sobre ens tocarà aguantar a un crescut García Albiol de batlle.

No us penseu que el motiu d’aquestes línies és retreure al vostre partit que no faci tot el possible per evitar que el PP governi a Badalona, això s’ho deixo per aquell grapat de votants seus que tinguin consciència, jo de fet tenia molt clar que no hi farien res en contra. De fet, un dels motius pels quals no els hi voto és perquè són una colla de botiflers acomplexats. Bé, per això i perquè per molt que ho vulguin dissimular són tan de dretes com els altres, cosa que es nota de seguida quan sota de la màscara que porten les primeres paraules a eixir són paraules ‘retallar’ i ‘privatitzar’.

El que em molesta de debò, i suposo que també molestarà a uns quants del meus conciutadans (almenys a aquells als que encara els hi quedi com a mi una neurona o dos en funcionament, cosa difícil en aquesta ciutat) és que vos aneu fent comentaris públics que denoten que Badalona i els badalonins els importem tres raves a CiU i que només som monedes de canvi amb el PP. Això, que a mi em molesta molt, als seus votants els hauria d’enfurismar. I és que després d’aquestes declaracions el que queda clar és que la vida política del sr. Falcó a Badalona està morta, puix si no és capaç de defensar les prioritats de la ciutat davant el seu propi partit (ell mateix va titllar a Albiol d’irresponsable i no és aconsellable deixar en mans d'un irresponsable el govern de la teva ciutat) com podem esperar els badalonins que ens defensi davant d’altres impediments ? De fet, si tinguessin la més mínima vergonya, tota la secció local de CiU hauria de plegar pel mateix motiu.

Veureu Duran,  ja posats us confesso que una altra cosa que em molesta és que em preguin per babau. Potser als votants del sr. Albiol els hi agrada que els menteixen, els enganyin i són feliços i contents i s’empassen tot el que diuen els d’Intereconomia, però a mi no m’agrada que em vulguin enredar. Ja no em va agradar que vos, com a representant de la Generalitat de Dalt a Madrid, us posicioneu en contra de les consultes sobiranistes amb l’excusa de que apostàveu per «la confederació, que no un Estat federal», amb un model que reconegui «el fet nacional, la sobirania i el dret a l'autodeterminació» de Catalunya. Si una confederació, com segur sabeu, és una associació d’estats sobirans,... em podeu explicar perquè s’ha de garantir el ‘dret a l’autodeterminació’ quan, de facto, tots els membres són estats sobirans? I el que és millor... com voleu construir una confederació si, de bon començament, no sou estat sobirà ? Doncs de la mateixa manera no m’agrada que ara em vingueu amb la cançoneta de ‘la llista més votada’ puix no tenim un sistema d’elecció directa, no votem a un candidat a batlle o president, votem a uns partits que obtenen una sèrie de representants, i amb aquests representants i amb els pactes que puguin fer amb altres partits el que han de mirar és de configurar una majoria suficient per a governar, siguin o no siguin la llista més votada. Aquest és el sistema, vos el coneixeu bé i el vostre partit també, així que no ens sortiu defenent unes ‘ètiques polítiques’ que tothom obvia quan no els hi interessa.

I ja per acabar només us voldria dir que sé perfectament que el que busqueu es tenir (de la manera més soterrada possible) els favors del partit que, segons apunten tots els indicis, governarà l’estat a partir de l’any vinent. és la vella dita castellana de “a quien buen árbol se arrima...” però el que vos no sembleu saber (i mireu que ja porteu temps per Madrid ) és que quan aquesta gent obtingui la majoria absoluta (com sembla ser que passarà) faran allò que se’ls hi roti... i una de les coses que se’ls hi rota és desmuntar tot el possible aquesta autonomia tutelada i de fireta que ‘gaudim’ des de fa uns anyets, començant per l’escola i acabant per la llengua.

Vos, juntament amb altres del vostre partit i d’altres, us penseu que això ho podreu aturar o, com a mínim, reduir fent una sèrie de concessions, però no estarà pas així. Hauríeu de tenir present que ‘Roma no paga a traidores’ i que des de certs sectors de la Meseta fa anys que s’estan acumulant perilloses energies en contra dels catalans en general i dels principantins en particular.

Recordeu només una cosa.... Esquerra va obtenir els millors resultats just quan el PP tenia la majoria absoluta i els va perdre quan va pactar amb el sector espanyolista del PSOEc i aquests, tan espanyolistes en el fons com els del PP, no ho demostren ni una quarta part que els populars. S’ha parat a pensar com es sentiran tots aquells sobiranistes despistats que van als mítings de CiU amb estelades i senyeres ? Doncs desitjo que els seus votants de Badalona s'ho facin veure...

Que tingui un bon dia



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 6 de juny de 2011

Anuncis automàtics


(Encetem un micaco googlelià...)

De vegades els anuncis automàtics del Google ofereixen situacions ben curioses...


Captura Google

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 2 de juny de 2011

No és La Toscana...

... i tampoc li fa falta ser-ho, ben bonica que és La Garrotxa !

Paisatge de Santa Pau

 

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!