dimarts, 28 de setembre del 2010

68, 55 i 9

(Encetem un micaco taurí...)Foto Torero

Gran aquelarre taurí ahir a la Monumental. A la plaça de braus de Barcelona, amb menys de mitja entrada, els seguidors de “la fiesta nacional” van tornar a reivindicar el seu dret a veure com assassinen animals per diversió. Entre les protagonistes de la jornada no va faltar (com no!) la “nina popular”Alicia Sánchez-Camacho, a qui “brindaron un toro” segons informa El País , en un romantic gest que faria plorar a la mateixa Belén Esteban... ai que maco això de que et dediquin l’assassinat d’un animal !! La festa va discórrer enmig d’aquest ambient de pau, amor i espases sagnants fins al seu climax final, en que. en un enunciat propi d'un acudit, un torero, un diputat del PP i un de Siutadans van sortir damunt de les espatlles dels aficionats de la plaça, dexain ben clar que “els problemes que realment preocupen als ciutadans” i que tan defenien aquests dos partits eren les curses de braus.

I és que sobre això de les curses de braus podríem dir moltes coses. Realment des d’un punt de vista animalista no té sentit prohibir les curses de braus i no prohibir els correbous. I és que per molt diferents que siguin els dos esdeveniments el fet és que l’animal pateix en el dos, ja que sense entrar a discutir en qui pateix més i en quin menys la veritat és que per l’animal tant l’un com l’altre són una autèntica mala passada. Cal recordar que tot aquest patiment només es per a divertir a una grapat d’espectadors.

Ara bé, des d’un punt de vista legal i polític això és perfectament lícit fer-ho. A mi és que em fa molta gràcia escoltar totes aquestes veus de titllen tot aquest assumpte d’‘hipòcrita’. No és hipòcrita la Constitución Española que permet a unes determinades ‘comunidades autónomas’ associar-se si així ho decideixen i ho prohibeixi taxativament a unes altres? O no és hipòcrita un sistema de finançament que permet que unes ‘comunidades’ tinguin un de determinat i aquest mateix se’ls negui a altres escudant-se en la Constitución? O no és d’hipòcrites celebrar uns determinades festivitats religioses on l’activitat més practicada és prendre ‘finos’ i menjar tapes de carn de porc en unes dates en que aquella precisa religió prohibeix fer-ho? O no és hipòcrita dir als altres el que han de fer a casa seva però posar-se les mans al cap quan són els altres els que insinuen que has de fer tu a casa teva per arreglar els problemes que tens? És coherent demanar coherència als altres quan un mateix només la coneix si la cerca al Google?

Però anem al que els cou de debò. El que els cou de debò a certs sectors no és la prohibició de les curses de braus en sí, sinó que aquesta decisió s’hagi pres de forma unilateral des del Govern de la Generalitat de Catalunya. I els cou sobretot pensar en que legalment (amb aquelles lleis que han tingut a bo ‘donar-nos’) *no hi poden fer res en contra* (i per això ja estan avisant de que canviaran les lleis, que si aniran al Constitucional, que si patatim, que si patatam...), O sigui, que ens han donat una sèrie de competències ben delimitades... i tot i així s’ha fet des d’aquí quelcom que els ha molestat !! Serà possible aquests catalans !!

I és que el que realment els cou és pensar que si amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencionsel Parlament ha decidit prohibir les curses de braus, amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions també es poden decidir altres coses... sempre que hi hagi unitat per a fer-ho ! I és precisament això, només la existència d’aquesta possibilitat, el que els posa ben nerviosos !

Nota coherent: El que passa amb tot això és que els que ens demanen coherència no han entès el problema. Al Principat de Catalunya el problema no els tenim amb els bous (per això no els prohibim).... sinó amb el toreros !!

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 20 de setembre del 2010

Explotant la desesperació

(Encetem un micaco immigrant...)Cartell xenòfob

Dijous passat la meva ciutat va rebre la visita de dos dels principals membres del Partido Popular a Cataluña, la candidata a la Presidència de la Generalitat, Alícia Sánchez Camacho i el candidat a batlle de la ciutat, en Xavier García Albiol. Com sempre han fet darrerament, la seva visita estava centrada en el tema dels immigrants, tot i que en aquest cas els acompanyav una diputada del UPM francès, per aprofitar tot el rebombori mediàtic que s’ha creat amb la expulsió dels gitanos indocumentats del seu territori.

El primer que volia fer notar és una ironia, ja que han escollit uns barris d’immigrants per queixar-se de la immigració. I és que la Salut i Sant Roc, entre altres, són barris que es van expandir sobretot entre els anys 1940 i 1970, anys en que la població de la ciutat va passar de 48.000 habitants a 162.000. La immensa majoria nouvinguts provenien d’Espanya i molts d’ells van habitar en aquests barris, barris que van patir un creixement desmesurat i un urbanisme caòtic que encara avui en dia els castiga en el seu desenvolupament. Ara el temps ha passat i aquests nouvinguts i els seus descendents de la primera gran onada immigratòria a la nostra terra del segle XX han vist com els seus barris s’han omplert amb nouvinguts d’altres països que han conformat la segona gran onada migratòria de finals del segle XX i començaments del XXI.

I això ha provocat que les condicions socials, força precàries abans, d’aquests barris es degradin ràpidament. Ja vaig explicar anteriorment en aquest apunt i en aquest altra apunt la realitat social dels barris. Sempre han estat barris treballadors on l’atur i la crisi es feien notar amb força i on la seguretat i el civisme sovint es troben a faltar. És aquest un ambient delicat i més encara si es satura amb un bon grapat de nouvinguts entre els quals podem trobar elements conflictius i elements amb nul·la capacitat d’integració (com en qualsevol altre col·lectiu social) i com passa, i ha passat, en qualsevol gran onada migratòria.

Si a més sumem a tot aquest fet que des dels barris hi ha la sensació de que les administracions fan ulls grossos al que passa allà, l’ambient es torna fàcilment propici per oportunistes demagogs que no dubtaran en aprofitar la por i la desesperació d’uns quants en benefici propi, i és que és quan la desesperació et fa cridar a Déu i veus que no et fa cas, és molt fàcil caure al costat del Diable si aquest almenys fa veure que t'escolta.

Voldria mostrar-vos un d’aquells detalls de la situació que es viu diàriament en aquests barris. La vaig trobar a la pàgina de Consensus, una pàgina on els ciutadans exposen les seves queixes a l’Ajuntament de la ciutat i us recomano que invertiu tres minuts en llegir-la. Fent un ampli resum, s’explica com una colla de pares té por de portar els seus fills a jugar a un parc perquè aquest està sota el control d’una colla d’individus que han arribat a foradar una pilota amb una navalla i han amenaçat amb ella als nens que estaven jugant. Situacions com aquestes d’inseguretat, d’amenaces i greu mostres d’incivisme que degraden encara més aquests barris són els que pateixen a diari els seus habitants davant la indiferència de les diverses administracions, que s’entossudeixen en defensar allò que és políticament correcte i en explicar que tot es pot arreglar amb diàleg, sense parar-se a pensar que per molt que un vulgui, si l’altra no vol dialogar no es pot arribar enlloc. O no és pas menys veritat que no hi ha pijtor sord que el que no vol escoltar ? Doncs en aquests barris hi ha molts, de forans i de nadius, que no volen escoltar, ja que saben que ningú els obligarà a fer-ho.

I ja fora hora que algú es dediqués a posar ordre tant entre els de fora com entre els de dins. I a més de veritat.

Nota Ludoviquense: La darrera prova que han realitzat al futur micaquet ha sortit perfecte, tot avança amb normalitat !!.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 15 de setembre del 2010

Tornant... però poquet


Acabades les vacances ja fa uns quants dies, miro de retornar certa activitat blocaire, tot i que no sé encara ben bé amb quina freqüència. I és que aquestes vacances, que pintaven de forma molt similar a altres anys, al final han resultat ser ben diferents, tot i que cal dir que el motiu del canvi va ser a bé, ja que la meva dona està embarassada !!

A començament de juny ens van confirmar la notícia i ens hem passat el mes d'agost realitzant proves, esperant resultats i fent repòs, ja que justament coincidia amb el final del primer trimestre de l'embaràs i és aquest un període on s'ha d'anar amb un cert compte i realitzar tota una sèrie de proves per comprovar la salut del xiquet. Tots els resultats han estat positius i, si l'Univers i els Déus diversos no s'hi oposen, a final de gener vindrà un nou micaquet al món que, seguin la tradició familiar, rebrà el nom de Ludovicus o Clodoveus, en la seva versió més moderna i usual, això sí !!

I jo per la meva part he aprofitat aquest temps d'estar a casa per posar una mica d'ordre entre el munt d'arxius que tenia desendreçats per l'ordinador. Així m'he passat uns quants dies catalogant i etiquetant a programes com iTunes,iPhoto,iDocument i uns quants altres més que comencen (o no) per i. Aquesta temporada de feina estiuenca no esperada sembla que no ha estat gaire ben rebuda per l'iMax, el meu ordinador, ja que a mitjans d'agost ha tingut una petita fallada que l'ha portat a visitar al servei tècnic.

Recuperada ara una certa normalitat, és temps d'anar preparant l'arribada del nou membre de la família (esperada per a finals de gener) i d'anar fent coses que per diversos motius no s'han pogut fer durant el temps de vancaces. És per això que, com ja indico al títol d'aquest apunt, torno però poquet, perquè no sé quina freqüència bloguística podré portar ! Aprofito per saludar-vos a tots i dir que ja he pogut comprovar que alguns heu passat unes vacances força boniques, interessants i entretingudes, cosa de la qual me n'alegro moltíssim !!


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!