dilluns, 30 de novembre de 2009

El curiós cas de Bernad Weiss


(Encetem un micaco curiós...)Imatge Uhh

Durant un any no precisat a un lloc desconegut d'Alemanya potser hauria nascut un nen anomenat Bernard Weiss. Segurament hagués passat la seva infantesa, adolescència i joventut fent coses d'alemanys (que no sé pas quines són) i convivint amb un fenomen realment curios: el de canviar-li el nom a les coses. Aquesta mania, com segur que compreneu, pot provocar més d'un aldarull domèstic, com seria el cas que la seva mare li demanés sal i el bon d'en Bernard li portés sosa càustica.

I així, entre anècdotes, a l'inexistent Bernard li va agafar afició a això de jugar amb les paraules i va acabar com a filòleg al Departament de Llengües Romàniques de la Universitat de Munic. Potser un bon dia, avorrit per haver canviat de nom a tot allò que els alemanys li van deixar canviar, va mirar cap a on anaven els seus compatriotes de vacances cap, va veure la nostra terra i si li va obrir tot un món de noves possibilitats. Engrescat pel nou escenari que se li va obrir al davant, va començar a enviar ponències a reunions blaveres i articles per a la premsa valenciana en què validava el secessionisme tot donant-li una legitimació científica. Tot anava tan rodat que els blaverets el van convidar al "primer congrés de la llengua valenciana" fet l'any 1985 i allà va fer el major dels miracles: anar i no anar alhora!! Això ho poden comprovar en dues contradictòries notícies que van aparèixer al diari Las Provincias...

Notícia Las Províncias
Notícia Las Províncias

... i a partir d'aquell dia més res es va saber d'en Bernard. Consultada la Universitat de Munic aquesta va dir que allà no tenien ningú amb aquell nom i, finalment, no es va aconseguir aclarir si l'assumpte va ser un un invent dels blavers per a legitimar les seues teories o bé un intent de ridiculitzar-los. Encara que, potser, l'assumpte té més ramificacions de les que veiem a primera vista... i si resulta que en Bernard no era alemany? I si resulta que era... soviètic ? Aleshores la història canviaria substancialment... així, hagués passat la seva infantesa, adolescència i joventut fent coses de soviètics (que tampoc sé pas quines són) i s'hauria encarregat de vetllar per la "llengua moldava" que, de fet, és el romanès que es parla a Moldàvia i que durant l'època soviètica es va pretendre que fos una llengua diferent i se li va imposar l'alfabet ciríl·lic. Caiguda la Unió Soviètica tot va anar tornant a la normalitat, i qui sap si en Bernardov va saltar a l'antiga RDA i des d'allà (amb el nom canviat a Bernard) va seguir fent de les seves ?

I per si no fos prou gran la paranoia que acabo de crear basant-me en aquest personatge inventat... encara la puc fer més gran ! Així, després de ser descobert a mitjans d'anys 80 en Bernardov-Bernard es va amagar a l'Aragó, i allà es va dedicar a provar de fer plantacions d'enciams espigats a los Monegros sota el nom de Bernardo. Poc a poc es va fer a la seva nova terra amagatall fins que va ingressar al PAR, en concret a la seva divisió lingüística, des d'on va continuar fent de les seves ser el principal impulsor de la següent jugada...

Notícia Avui

Així que ja sabeu amics, no és que els blavers s'inventessin un filòleg alemany per a validar les seves teories, ni que els soviètics volguessin fer desapareixer els romanès a Moldàvia, ni tan sols que la catalanofòbia romanent al PP i al PAR vulguin atacar la llengua catalana fragmentant-la encara més... és que existeix un estrany ésser sobrenatural conegut com Bernard* i que volta pel món des de temps immemorials al qual li encanta fer aquesta mena de coses qui sap amb quin fosc propòsit...



Nota Personal : Millor cercar la part divertida de les rucades, no ?


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 27 de novembre de 2009

Un dia de fúria


(Encetem un micaco enfadat...)España i Catalunya

Ahir s'alçava el dia amb la publicació d'una editorial conjunta titulada "la dignitat de Catalunya" per part de dotze diaris catalans (en una maniobra sense precedents) defenent l'Estatut aprovat pel Parlament del Principat, el Congreso de los Diputados i pel poble del Principat en referèndum davant el molt més que probable pronunciament en contra per part del Tribunal Constitucional español. I seguint fidelment la Tercera llei o llei d'acció i reacció, "l'altre banda" no s'ha pogut estar de dir també la seva i el diari El Mundo, exercint una altra vegada d'avantguarda de l'espanyolisme més ranci, ha contestat ràpidament d'aquella forma prepotent que a mi particularment tan em toca els nassos i, de fet, me'ls ha tocat tan que avui he decidit que millor no practicar allò que faig de tant en tant de sintonitzar Intereconomia TV per a veure com escenifiquen els seus odis els representants mediàtics d'aquella España casposa intransigent i cavernícola que tan m'agradaria a mi tenir a un estat de distància. I dit això, i sabent que aquestes coses millor treure-les fora perquè a dins fan més mal que bé, voldria comentar allò que penso de tot plegat als següents punts.

· L'Estatut és una merda, així de senzill, més clar i català impossible. Ni obtenim un nou tipus de finançament més interessant com el que gaudeixen el País Basc o Navarra, ni obtenim noves competències transferides totalment sense control estatal i, en canvi, veiem que aquest control es present fins i tot en aspectes interns i en la definició i ús dels nostres símbols. Sembla ben bé un Estatut fet per a tapar-nos la boca mentre tot continua igual i estic segur que, per dins, això ho sabem fins i tot els senyors populas i altres espanyolistes en general.

· Coincideixo plenament en l'argumentació que ha fet en Vicent Partal i penso que "la dignitat de Catalunya" ja es va perdre quan van acceptar oblidar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i van tramitar aquell que els hi va arribar fortament retallat i modificat des de Madrid. No seré jo qui defensi aquest Estatut aprovat finalment (del que he deixat molt clar el que en penso al punt anterior), però el que toca ara no es tan defensar una dignitat empassada fa temps sinó evitar la humiliació que representaria que després d'haver abaixat el cap i d'haver-se resignat amb les molles que ens volia donar l'amo ara vingui l'amo i ens digui que pensa que aquelles molles són encara massa per a nosaltres.

· El Parlament de Catalunya aprova un Estatut, aquest arriba a Madrid on es retallat de totes les formes possibles i retornat al Principat, on el fan seu, l'aproven i l'envien al Congreso de los Diputados, el qual al seu torn l'aprova permetent d'aquest forma que es convoqui un referèndum al Principat per a que la població en digui la seva i aquest finalment el torna per aprovar. I després d'haver fet tot això apareixen uns senyors que formen el Tribunal Constitucional español i que estan als seus càrrecs gràcies, sobretot, als dos principals partits espanyols i ens diuen que tot això no ha servit per a res perquè va més enllà de la Constitución. En resum, que seguin mitjans democràtics, pacífics, consensuats i a més segons les seves normes, i tot i així no aconseguim res de res. Aleshores, què hem de fer? Jo la resposta la tinc ben clara, i vosaltres?

· El Tribunal Constitucional pot decidir moltes coses de l'Estatut, pot dir si segons el seu parer qualsevol dels seus punts s'ajusta a la Constitución o no. Però una cosa es decidir que una cosa s'ajusta a la Constitución Española i una altra molt diferent dir que "és" aquella cosa. O sigui, El Constitucional té competències per a dir si la definició (ambigua en l'actual Estatut) de Catalunya com a nació té cabuda o no en el marc de la Constitución, però no té cap tipus de competències per a decidir si Catalunya és o no una nació. I no les té perquè això només ho podem decidir els catalans, una decisió que, per molt que els hi pesi, fa ja molts segles que vam prendre. No caiguem en la trampa d'atorgar-los unes competències sobre nosaltres que no tenen, i que mai de la vida poden tenir.

· N'estic fart. N'estic fart de fer pedagogia, que n'estic fart de que ataquin a la meva llengua, que n'estic fart que de qualsevol cosa que diem se'ns hi tirin al damunt, que n'estic fart de que no respectin els meus símbols ni la meva forma de pensar, que n'estic fart de que em diguin nacionalista per mostrar la meva bandera i ells no s'apliquin el mateix raonament quan ensenyen la seva sempre que poden, que n'estic fart que em demanin moderació quan el que volen realment és que calli, que n'estic fart que em diguin totalitari per defensar la meva llengua quan jo no obligo ningú a que la parli sinó a que m'entenguin a diferència del que fan molt d'ells, que n'estic fat d'haver d'escoltar cada Nadal allò del "boicot al cava catalán", que n'estic fart d'haver de llegir sempre els comentaris de l'estil "pues si quieren que se hagan independientes pero que no pidan nada, hacemos una muralla en la frontera y que se queden en su tierra, y que se olviden de la UE", que n'estic fart de tantes coses que necessitaria un blog sencer per a parlar-ne i és que ja n'estic realment fins al capdamunt.

· I, sobretot, n'estic fart de que ens fiquin amb nosaltres només per reivindicar de forma pacífica i democràtica allò que volem i que se'ns vulgui manipular amb titulars com el que m'ha fet explotar avui ...


Notícia El Mundo

... i més si recordo "perles" d'aquest diari com ara ...

Notícia el Mundo

... "Es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio". Doncs no, ni molt menys, els de El Mundo particularment ens demostren que, en aquesta matèria, són capaços de superar-se cada dia més.

I per acabar només dir que si realment el que es vol es recuperar aquesta dignitat i no utilitzar de nou als catalans com a carn de canó en la guerra que mantenen en España socalistes i populars, queda força clar després de tot el que hem vist durant anys que la nostra única sortida és la independència. Encara hi ha algú que pensi que hi tenim lloc dins d'España sense renunciar a allò què som i que del no res des d'España es respectarà la nostra forma de pensar, la nostra llengua i la nostra forma de fer les coses ?



Nota Personal : Els de El Mundo anunciaven per avui "una respuesta" a l'editorial dels diaris principantins i molt em temo que seguirant tensant una corda que comença a estar massa tensada, avisats quedeu... Jo, per la meva part, aquest cap de setmana m'ho penso passar el millor que pugui i sense deixar que aquella colla de desgraciats em toquin el que no sona. Bon cap de setmana a tots !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 23 de novembre de 2009

Amb el títol equivocat


(Encetem un micaco llegendari...)Entrada de Poblet

Un dels principals monuments del nostre país és el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, un monestir de l'ordre del Cister fundat a mitjans del segle XI i situat enmig en un indret deliciós als peus de les muntanyes de Prades. A més de significat artístic (fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1991) que ha tingut per a la nostra terra, aquest monestir també té un important significat simbòlic, ja que des del segle XIV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó.

I, com no podia ser d'altra manera en un lloc important en la història com és aquest, hi ha nombroses llegendes al voltant seu. Una d'elles diu que estava el sobirà Felip I d'Aragó (i II de Castella) de viatge i la seva ruta l'anava a fer passar per Poblet. Tal i com marcaven les costums de l'època va enviar un missatger per a comunicar-los a la gent del monestir que al dia següent hi faria nit allà. Dit i fet, el missatger reial es va posar de seguida en camí i al arribar al monestir va demanar per l'abat, que el rebré immediatament. Després de les pertinents i protocol·laries salutacions, el missatger va començar dient-li que venia de part del Rei d'Espanya, fet que provocà que l'abat li respongués immediatament amb un "No el conec!". Estupefacte el missatger, que no s'esperava aquella resposta, va comunicar-li, de nou, que el Rei d'Espanya arribaria el dia següent... i de nou obtingué la mateixa resposta per part de l'abat: "No el conec!".

El claustre de Poblet

Totalment desconcertat, i atemorit d'haver de transmetre a Felip I la contestació rebuda per part de l'abat de Poblet, el missatger es presentà davant del monarca i, molt inquiet i temorós, explicà al sobirà el succeït. el rei Felip se'l mirà i li contestà "Demà de bon matí torna a Poblet i anuncia l'arribada del Comte de Barcelona". I així fou com el missatger tornar de bon matí al monestir i, de nou, parlar amb l'abat, al qual digué : "Us anuncio l'arribada d'aquí unes hores del Comte de Barcelona al monestir per a passar la nit", a la qual l'abat respongué "Les portes del monestir s'obriran de bat a bat per rebre'l amb tots els honors que li corresponen".



Nota Aclaratoria : Diu la llegenda que, en aquella època, l'abat de Poblet era, alhora, el President de la Generalitat de Catalunya. I també cal dir que Poblet no era pas un monestir més del territori, ja que el Senyoriu de Poblet va arribar a ser un dels més extensos de Catalunya, només superat pel dels Comtes de Cardona, i aquest fet conferia a l'abat de Poblet un poder considerable. Aquest senyoriu incloïa sis baronies, una d'elles al País Valencià. Aquesta darrera ha mantingut fins avui dia en el nom de la població aquesta relació, ja que la vil·la s'anomena Quart de Poblet. I, per cert, just aquesta població dona nom a una de les portes de la muralla de la ciutat de València que encara romanen en peu: les Portes de Quart.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 20 de novembre de 2009

El verí del gos


(Encetem un micaco investigador...)Feixistes

Diu un vell refrany d'origen jueu que "mort el gos morta la ràbia", tot i que la adaptació més nostrada ho varia una mica i ens diu que "morta la cuca mort el verí". Dons bé, avui és un dia d'aquells en que podem veure que aquests refranys no es poden aplicar en tots els cassos, ja que tot i que fa uns 34 anys que el gos (amb perdó pels gossos) es va morí, el seu verí encara continua entre nosaltres, enverinant gent plena de ràbia i d'aspecte molt variat.

I tot i haver passat, segons uns, una etapa anomenada "Transición" que diuen que va eliminar gran part del verí, la realitat és que en menys d'un any hem pogut llegir aquestes noticies enverinades relacionades amb una alcaldessa i l'ajuntament d'una gran ciutat, un jutge (i recordant també l'advocat de l'Estat del cas 'Arenys de Munt'), els presidents de les diputacions de València i Castelló de la Plana i, com no, la Conferència Episcopal !!

El País

Font: Público

Font: Levante-EMV

Font: Levante-EMV

Font: Levante-EMV

Font: El Periódico

... i recordant que encara tenim símbols enverinats per les nostres ciutats ...

Gallina de Lleida

Gallineta València

... tot i que, sembla que (aeleuia!!) finalment alguns desapareixeran ...

Font: El Periódico

... però, realment, la pregunta és : fins quan el verí seguirà entre nosaltres ?



Nota Personal: Una tardor estranyament càlida aquesta que vivim... en fi, bon cap de setmana a tothom !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 16 de novembre de 2009

Estranys a un tren


(Encetem un micaco ferroviari...)Vies

En aquests temps de crisi que vivim s'ha tornat força corrent que ens venguin determinades actuacions o decisions amb l'argument de que són les meves sostenibles, verdes, ecològiques, racionals i amb les quals els nivells de CO2 emesos són mínims. Tan s'hi val si la campanya vol vendre cotxes, llaunes de coca-cola estatals o estalviar-se el que costen les bosses de plàstic, invariablement trobaràs una (o varies) de les raons abans esmentades per a justificar que la decisió que volen que prenguis/comparteixis/entenguis és la correcta.

És aleshores quan veus que, per a certes coses, les vares de mesurar són diferents i fan que es preguin decisions estranyes i alienes al sentit comú, fent així que, per exemple, el traçat ferroviari més lògic passi a ser una cosa de la que hom sembla desentendre's i de la que els que manen semblen no voler fer notar, convertint-se aleshores en una cosa estranya per a ells de la que quan menys se'n parli millor, fent-li allò que en l'àmbit laboral se'n diu "mobbing". Però... de què estem parlant concretament us preguntareu? Doncs del Corredor Mediterrani.

El Corredor Mediterrani és una proposta de traçat ferroviari per a mercaderies (però també per a passatgers) que uneix el sud-oest d'Europa amb Escandinàvia. Aquest traçat partiria d'Algeciras i arribaria fins a Sant Petersburg, passant per ciutats com València, Barcelona, Montpellier, Lyon, Hamburg, Copenhaguen i Estocolm. Per a la nostra terra té una importància enorme, ja que la travessa de nord a sud connectant a moltes de les seves principals ciutats i nuclis econòmics i industrials més importants, a més de que permet connectar directament la majoria d'aeroports i ports que, al seu torn, són també els principals punts de comunicació amb Ses Illes, i ens permet una sortida directe i sense intermediaris cap al centre i el nord d'Europa, cosa que per si sola explica la seva importància per a nosaltres.

Corredor Mediterrani

Per defensar aquest projecte més de cent cinquanta empreses europees (moltes d'elles de les diferents zones del nostre país) han format l'associació FERRMED i van presentar a l'Unió Europea no fa gaire un informe realitzat per dotze consultores de gran prestigi assegurant que un gran eix ferroviari Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrània Occidental és més curt, més econòmic i més sostenible (al provocar un estalvi de transport per carretera) que altres alternatives, entre altres motius perquè la major part de mercaderies procedents de l'Àsia entren, via el canal de Suez, per alguns dels ports (València, Barcelona, Sagunt, Cartagena, Marsella...) connectats directament a aquest corredor.

Tot i així, part dels Estats implicats en aquest traçat no semblen valorar-lo prou, ampliant les estructures amb una dissimulada desgana o, fins i tot, no fent-hi res. Aleshores, quin problema té aquest traçat, us preguntaríeu? Bé... una resposta curta seria "que no passa per Madrid", però seria simplificar massa les coses, ja que és un problema polític i de geoestrategia econòmica. En realitat, ni Madrid ni París semblen gaire entusiasmats amb aquest traçat i aposten més per un eix Algericas-Madrid-Irún-Lyon-Ginebra, que implicaria, en el nostre cas, haver de desviar cap a Madrid totes les mercaderies que entren pels nostres ports i que tenen com objectiu europa, convertint aquella ciutat (una vegada més) en un nus imprescindible. Ho sigui, el mateix que han fet amb les comunicacions aèries, semblen que no tenen prou utilitzant el trànsit dels nostres aeroports per a fer més gran el trànsit de Barajas que ara volen fer el mateix amb les mercaderies que arriben als nostres ports, perquè ja té nasos que un contenidor que arribi a València hagi d'arribar a Centreeuropa passant per Madrid !.

I és que el que realment preocupa a Madrid i París és la possible potenciació econòmica d'uns territoris fora del seu àmbit d'influència directe i que, sovint, tenen sectors crítics envers ells, sectors que sempre han defensat que aquests territoris pateixen un espoli econòmic que no faria una altra cosa que augmentar i que podria enfortir moviments polítics gens desitjables ni per espanyols ni per francesos. Per acabar, reprodueixo aquí sota un comentari que va aparèixer al diari Levante sobre aquest tema i que explica això de forma prou clara :

Comentari Levante

És aquest un clar exemple de com utilitzar la política per espoliar i manllevar els interessos d'un poble a favor d'un altre i una clara mostra de perquè la independència és absolutament necessària per a la nostra supervivència.



Nota redactora: Realment l'apunt d'avui ha estat influència pel cap de setmana, ja que hem anat a València i l'he redactat al tren, en una part d'aquest Corredor Mediterrani del que us parlo.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 13 de novembre de 2009

Fotografia desenllaçada


(Encetem un micaco fotogràfic...)FotoMicaco

Des d'un primer moment tenia clar que al blog hi posaria fotografies i imatges sempre que pogués. En un primer moment utilitzava fotografies trobades amb el Google Images per guarnir cada article sense fixar-m'hi gaire en la seva procedència, però poc temps després vaig mirar de posar un enllaç a la fotografia original i informar de qui era l'autor. Actualment la cosa l'he feta més exigent i sempre que puc utilitzo només fotografies i imatges amb llicència Creative Commons. Respecte a les fotografies més grans si que vaig ser força exigent des d'un primer moment i vaig indicar l'autor i un enllaç de referència, tot i que sempre que he pogut he utilitzat fotografies pròpies que emmagatzemo al meu compte de Flickr (de fet, sovint abans d'escriure sobre un determinat tema on vull ficar una fotografia miro la meva col·lecció per veure si tinc una adient, i en cas de no tenir-la miro de fer-ne una amb la meva petita però explotada càmera).

En el ja mencionat compte de Flickr comparteixo totes les meves fotografies sota la llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 2.0 Genèrica, que permet a qualsevol persona utilitzar i modificar la foto amb la única condició que l'obra derivada tingui la mateixa llicència i que indiqui (de la forma que cregui convenient) qui és l'autor. Per la seva part, la política de la comunitat Flickr indica clarament que si s'utilitza una fotografia d'aquesta web a una web externa és obligatori enllaçar la fotografia original. Jo, per la meva part, penso que al utilitzar la llicència CC estic retornant el favor que em fan altres a compartir les seves fotografies de la mateix manera i així tots hi sortim guanyant al poder disposar d'una enorme fototeca d'us lliure.

El que és, per a mi, particularment gratificant es veure com des d'altres projectes (com ara la Wikipedia) utilitzen aquestes fotografies als seus articles. Així, per exemple, ara mateix puc trobar la meva fotografia del Portal de la Valldigna a la Viquipèdia en català, la del Palau Reial Major de Barcelona a la versió en espanyol, la del castell de Rennes-le-Château a la Wikipedia en alemany i la vista aèria del Volcà del Croscat a la versió en francès. També m'agrada veure com altres blocaires les utilitzen a les seves pàgines, alguns fins i tot demanant-te permís abans! (tampoc cal tant companys), i arribats a aquest punt m'agradaria destacar un parell de casos curiosos. El primer va començar amb un correu electrònic en el que els senyors de la revista Aire Libre em demanàvem la autorització per a reproduir aquesta fotografia del Monasterio de Piedra a la seva revista ... cosa a la que vaig accedir gustós. Així, al número 185 de la seva revista, publicat en març de 2009, a la pàgina 41 la fotografia va quedar realment magnífica (encara que quedi malament que jo ho digui) ...

Revista Aire Libre

... i, per cert, cal a dir que van tenir el detall d'enviar-me un exemplar de la revista a casa. Un altre cas curiós va ser quan vaig veure la fotografia del Portal de la Valldigna a la revista Tecla, una revista en format electrònic dirigida a profesors i estudiants de espanyol que publica mensualment, durant el curso acadèmic la Consejería de Educación en el Reino Unido y Irlanda. En concret apareix a la fulla 3 de l'edició d'octubre de 2008, amb el seu corresponent enllaç a la fotografia original ...

Revista Tecla

Doncs bé, tot això ho dic perquè l'altre dia em va arribar un correu electrònic dels amics de l'AAVV Dalt la Vila on comentaven certs aspectes polèmics de la selecció dels Set Tresors del Patrimoni Cultural Material de Badalona convocada amb motiu de que aquesta ciutat sigui la capital de la cultura catalana l'any 2010. Sobre la polèmica podeu trobar més informació a la web de Dalt la Vila (molt recomanable) i en aquesta notícia de El Punt, només dir ràpidament que una de les polèmiques ve donada perquè part del material del dossier presentació s'havia copiat de la web www.poblesdecatalunya.cat, sense fer referència a ella, és clar !! Doncs bé, estava jo revisant aquesta documentació que em va enviar la gent de Dalt la Vila, en concret el document en pdf Dossier Badalona Capital Cultura Catalana - 7 tresors que podeu trobar en aquesta pàgina de l'Ajuntament de Badalona quan vaig veure una imatge que em resultava familiar ...

Captura Dossier Badalona 7 tresors

... i és que té "una semblança més enllà de la casualitat" (per no dir una altra cosa) amb aquesta altra fotografia que vaig publicar fa temps a la meva pàgina de Flickr ...

Captura Flicrk

... evidentment sense citar l'autor ni enllaçant a l'original i violant, d'aquesta manera, la llicència Creative Commons i l'ús d'imatges de Flickr. Un gest aquest realment molt lleig per part del'Ajuntament de Badalona i de l'organització Capital de la Cultura Catalana, sobretot quan un pensa en els logotips comercials de patrocinadors que sovint acompanyen la informació d'actes culturals, esportius, etc... i més encara comparat amb el bon fer de la majoria de bloggers i d'altres entitats particulars i privades, com he explicat anteriorment. I és que, realment, no els hagués costat gens indicar de quines fons havien extret la informació i les fotografies, i quedar, així, com uns senyors. Per cert, abans d'acabar voldria, de nou, agraïr a la gent de l'AAVV Dalt la Vila per fer-me arribar tota aquesta informació i indicar-me on podria trobar l'enllaç del Dossier Badalona Capital Cultura Catalana. Moltes gràcies a tots !!



Nota facebooística: Després de que li otorguesin el premi Ondas al polèmic presentador de Telecinco Jorge Javier Vázquez, nascut a Badalona, s'ha creat un grup a Facebook per a proposar que sigui aquesta persona (que cada vegada que pot recorda que és de badaloní i "català") la que llegeixi el proper pregó de les Festes de Maig. Doncs bé, considerant les idees que propaga el seu programa (per no dir aquella cadena de televisió sencera), si tingués un compte de Facebook jo miraria de crear un grup per a proposar que el Dimoni de l'any vinent tingués la cara d'en Jorge Javier. Total, molta brossa ja va a parar al foc a les incineradores, no?



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 9 de novembre de 2009

El blau de l'accent


(Encetem un micaco accentuat...)Bandera de València

Hi havia una vegada un petit país a l'Europa Occidental que tenia una llengua pròpia. Com aquella terra feina molts anys que havia perdut la seva llibertat i estava dividia entre dos estats aliens la llengua havia esdevingut tot un senyal d'identitat pels pobladors d'aquella terra castigada pels esdeveniments de la història. Els estats dominadors, conscients d'aquest fet, havien fet tot el possible per a que aquella llengua mil·lenària s'oblidés: havien prohibit el seu ús públic, li havien tret el seu reconeixement oficial, havien prohibit el seu ensenyament i altres mètodes directes que ara es mereixerien l'etiqueta de genocidi cultural. I tot i que uns quants d'aquests mètodes ja no són utilitzats per un dels dos estats (per l'altre sí) altres es continuen utilitzant. Així, per exemple, no es estrany trobar una forta reticència per alguns organismes estatals a l'hora d'utilitzar aquella llengua amb normalitat. Dins de la mateixa línia, tampoc es estrany trobar un curiós (i acientífic) secessionisme lingüístic fomentat per diversos sectors socials, empresarials i oficials amb la finalitat de dividir als parlants d'aquella llengua i facilitar així la seva desaparició, no obstant, la millor manera per enfrontar-se a un problema gros es dividir-ho en altres de més petits.

La principal mostra d'aquest secessionisme lingüístic que pateix la nostra llengua és l'anomenat blaverisme. Aquest moviment, que defensa una "llengua valenciana" diferent de la catalana entre altres coses, va aparèixer a terres del País Valencià (molt focalitzada sobretot a la ciutat de València) durant l'anomenada Transición dels anys 70 del segle passat, impulsada per sectors culturals i polítics clarament conservadors i regionalistes com a contraposició a les tendències catalanistes de bona part dels sectors progressistes, influenciades per les idees de Joan Fuster. Aquestes forces conservadors, molt fortes al País Valencià, van rebre el suport dels seus homòlegs madrilenys (que veien el catalanisme com un dels grans perills per a l'Estat) i van poder aplicar moltes de les seves idees. Així, per exemple, van utilitzar la senyera coronada de la ciutat de València com a senyera per a tot el País Valencià, van aprovar el nom oficial de "Comunidad Valenciana" i van renegar de les normes lingüístiques unionistes conegudes com a Normes de Castelló i van adoptar altres de secessionistes impulsades per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) com ara les Normes del Puig. Tot això va fer que esclatés un conflicte identitari que es va conèixer com a Batalla de València i que, diuen, es va acabar amb la creació debl'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), única entitat lingüística reconeguda al País Valencià de forma oficial que utilitza les Normes de Castelló i avala (encara que sigui de forma molt dissimulada) la unitat de la llengua. Ara bé, dir que la Batalla de València s'ha acabat seria quelcom tan inexacte com dir que la Transición espanyola ha finalitzat...

Només cal veure que ha passat recentment a la ciutat de València. Cal recordar que de normes secessionistes van aparèixer unes quantes de diferents (fins i tot les normes de la RACV van patir diferents canvis en pocs anys), així, es podia trobar des de normes que no acceptaven cap tipus d'accent gràfic fins d'altres que els ficaven a tot arreu. En aquest estudi fet per la web Antiblavers podem veure que diferents entitats secessionistes escrivien una mateixa paraula de forma diferent. Això va originar un considerable desgavell normatiu. Com a mostra, m'agradaria destacar un comentari que vaig llegir a la web Antiblavers a on un dels seus comentaristes ens explicava que parlant amb persones que defenien el secessionisme lingüístic els va "... comentar que no arribava a entendre com una normativa lingüística (normes d'el Puig) pot canviar 5 o 6 vegades en 30 anys, i que fins i tot ara mantenen diverses línies en que accepten o no el signes de puntuació, la seva resposta va ser, que ells, els valencians, escriuen com els dona la gana."

Aquest raonament el podem veure encara avui. Cal indicar que amb l'arribada d'Unió Valenciana al consistori del Cap i Casal es va suprimir l'accent gràfic de la paraula "València" passant a ser el nom oficial "Ajuntament de Valencia". Doncs bé, no fa gaire l'AVL va determinar que el nom de la ciutat en valencià/català s'ha d'escriure "València"... i es va obrir la caixa dels trons! Així, una de les primeres declaracions des de l'Ajuntament anava en consonància a allò que explicàvem abans...

Notícia Las Províncias

... i des del mateix partit que va crear l'AVL li van ploure crítiques a aquesta institució ...

Notícia Las Províncias

... perquè, segons diuen, els valencians pronuncien aquella "e" tancada i no oberta i, per tant, s'hauria d'escriure Valéncia. Encara que, segons la meva pròpia (i inexperta) oïda, quan el més blau dels blavers crida allò de "vixca Valencia" o "amunt València" remarca aquesta "e" en discòrdia de forma tan clarament oberta que no sé jo si en pronunciarà pas cap altra de forma tan clara. En tot cas, i tot i que alguns membres del PP s'havien mostrat clarament en contra i que des d'associacions secessionistes treuen foc pels queixals ...

Notícia Levante-EMV

... sembla ser que les coses tornaran a allò que no havia deixat de ser mai... o no, que amb aquesta gent mai es sap !! Per finalitzar voldria destacar aquesta mentalitat de desestimar aquelles resolucions que no t'agraden per part d'aquelles institucions que has creat expressament per a fer-les... serà que, com l'has creat tu, la institució ha de dictaminar allò que tu vulguis? De què em sona a mi aquesta mena de raonaments?



Nota lingüística : I si per terres valencianes sembla que, d'una forma o una altra, es recupera de tant en tant el seny, per ponent hi ha qui vol posar la nota blava. Així, en la discussió de la llei de llengües de l'Aragó el Partido Aragonés Regionalista vol eliminar qualsevol referència al català que parla la gent de la Franja i vol anomenar a aquella llengua "aragonés". Us sona la pel·lícula? Sí oi? Molt semblant al cas valencià, però més esperpèntic... perquè resulta que *si existeix* una llengua anomenada aragonès i que és una llengua totalment diferent al català. Què uns "regionalistes aragonesos" facin això demostra que poc estimen la llengua de la seva terra i quant odien aquella que parlen part d'aquells que, diuen, són paisans seus... apart de mostrar un anticatalanisme furiós, però bé, això ja comença a no ser estrany, oi?


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 6 de novembre de 2009

Un friki es fa vell quan...


(Encetem un micaco friki...)Sèries TV

* En comptes de trucar als Caçafantasmes avisa als germans Winchester

* quan no sap si l'episodi que veu és d'Stargate, Farscape o Galactica

* al Senyor dels Anells no hi veu ni rastre d'en Tom Bombadil

* Starbuck, el ros de Galactica, passa a ser la rossa de Galactica

* veu com un metge hologràfic s'ha transformat en buròcrata cercaraons comandant d'una expedició a una altra galàxia

* Superman no vola i no porta capa

* Encara que no ho hagués dit mai en McKay li cau bé, tot i que per aconseguir-ho s'ha hagut d'anar fora de la Via Làctia

* el Capità Picard ha canviat l'earl grey i l'Enterprise per una cadira de rodes i poders mentals

*La Força ha deixat de ser un poder misteriós per a convertir-se en l'efecte d'unes cuques estranyes

* en Pirates del Carib espera que en qualsevol moment aparegui Guybrush Threepwood dient "ei! és el segon pop més gran que he vist mai!!"

* veu que Spiderman ja no utilitza capsules de fluid aràcnic

* Les adreces d'Stargate cada vegada tenen més símbols

* Els vampirs caminen de dia, no es maten amb una estaca, prenen sang sintètica i n'hi ha de bons

* Les naus dels Visitants no semblen un lacasitos gegant

* veu que McGyver s'ha aficionat a les armes, s'ha enrolat a l'exèrcit i ha passat de coronel a general



Nota Personal : Una setmana força moguda aquesta que acaba, serà qüestió d'aprofitar el cap de setmana per recarregar bateries. Bon cap de setmana a tothom !


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 2 de novembre de 2009

Temps de ventiladors


(Encetem un micaco investigador...)Diners

El temps passava plàcidament a l'oasi, territori on gairebé mai passava res que destorbés la immobilitat de la seva vida política. És cert que, de temps ençà, s'escoltaven sorolls inquietants que alguns endevins juraven que anunciaven futurs desastres De fet aquests agosarats fins i tot juraven que d'aquell sons havien extret termes com "carretero" o "millet" que, asseguraven, serien alguns dels protagonistes d'un incert futur.

Però el cert era que allò poc semblava pertorbar el funcionament polític del país, més centrat en escoltar els trons que arribaven de les terres del sud i que feien que no fos estrany escoltar que els noms de "costa", "camps" o "gurtel" ressonessin pels quatre cantons de l'oasi. I Així les coses el dimarts de la setmana passada semblava que anava a ser un nou plàcid i tranquil dia, que començava amb una juguesca tecnològica que li havien gastat als diables del sud ....

Web hackejada

... però, de sobte, tal i com solen fer les bones tempestes, el panorama va canviar radicalment i des del centre de l'univers (per a alguns) van mostrar a tots aquells que no ho sabien que de dimonis hi ha arreu i de tots colors......

Detenció batlle Santa Coloma

... i la sorpresa (per a alguns) va ser quan, de sobte, van veure aparèixer el nom de Badalona enmig de la tempesta. I tot i que en un primer moment sembla que va ser infundat, cada dia que passa sembla més clar que a Badalona també hi ha força neteja a fer ...

Marina Badalona

... i més després de llegir que s'han deixat d'ingressar 14 milions d'euros a les arques municipals per culpa de totes les manipulacions i corrupteles existents, tema sensible per a un ajuntament que sempre es justifica amb la falta de fons quan se li pregunta el perquè no s'han fet determinades millores a la ciutat. Aquestes darreres hores sembla que des de l'ajuntament es vol concentrar tota la culpa en Marina Badalona, societat que gestiona els afers sospitosos. Podria ser cert, ara bé... aquesta societat pertany en un 50% a l'Ajuntament de Badalona, i, a part d'això, sembla mentida que des de l'ajuntament no s'hagi detectat res de tots els moviments sospitosos, i això, juntament amb el que va dir l'altre dia l'alcalde Jordi Serra ...

Declaracions alcalde Badalona

... no semblen deixar en gaire bon lloc al consistori, i més encara si recordem que el regidor d'urbanisme era (i és, perquè segueix desenvolupant el càrrec tot i haver agafat un altre alhora) el mateix alcalde. Fa falta una investigació prou escrupolosa per treure l'entrellat de tot l'assumpte i deixar-ho tot sense cap tipus de dubte. Per cert, sr. alcalde... quan diu que ara "mirarà al màxim l'urbanisme" vol dir que abans no ho feia? I perquè, si es pot saber?

Tot i així, molt em temo que tot això només servirà per ficar-nos a tots enmig de l'eterna guerra del "i tu més", "nosaltres no ho sabíem" o "només són uns quants descarriats". Perquè? Doncs perquè aquí segurament *tots* estan emmerdats, perquè tots semblen tenir por de fins a on pot esquitxar la merda si es continua burxant. Realment dignes de destacar les recents declaracions de Jordi Pujol en TV3, on preguntat sobre el "cas millet" va arribar a dir que "Si entrem aquí prendrem molt de mal" , "jo hi tindria una resposta fàcil. Li podria dir: 'aquests van donar tant a tal, aquests van donar tant a tal...' i aleshores, tots els casos són diferents, però tots farien una mica de ferum", en la seva desconeguda besant cruzyrayera : "No hi entrem" , "Bé, si cal entrar-hi, hi entrarem, però jo crec que no hi haig d'entrar, encara que si hi haig d'entrar jo també hi entro."

S'encendrà realment el ventilador per netejar tota la mala olor que acompanya des de fa massa a la nostra classe política?. Queda trist dir-ho, però penso que no, és que cada dia costa més confiar en tota aquesta gent. Això sí, cada dia es fa més urgent i necessari encendre tants ventiladors com calguin. Ah... i per cert, del "cas Gurtel" es seguirà parlant i investigant o ja no interessa a ningú?



Nota Campsista : I enmig de tot això, va el senyor Bertín Osbone i ens explica que ...

Declaracions Bertín Osborne

... home, de vestir-se segur que el sr. Camps té uns quants vestits jaquetes amb que fer-ho... ara bé, ha de ser tot un espectacle veure com es col·loca les americanes pels peus... i dic americana per no dir corbates...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!