divendres, 30 d’octubre de 2009

El fantasma del castell desaparegut


(Encetem un micaco llegendari...)Turó de Montcada

El topònim Montcada apareix per primera vegada l'any 986 per a fer referència a un estratègic turó situat al costat del riu Besòs entre Collserola i la Serralada de Marina, fent frontera entre la plana de Barcelona i el Vallès. En aquell turó, i sobre un vell poblat ibèric, es va alçar un castell esmentat per primera vegada l'any 1023. Conten que un dels primers senyors d'aquell castell, Guillem de Montcada, va participar en les conquestes de Tortosa i Lleida, en les quals va obtenir importants guanys. Acabades les campanyes en Ramon Berenguer, Comte de Barcelona, va reunir a Lleida als nobles i cavallers que hi van participar, però s'enfadà molt al veure que un d'ells, Guillem de Castellvell, no va acudir. Guillem de Montcada va mirar d'aplacar l'ira del Comte de Barcelona dient-li que no s'enfadés, que el pobre Guillem de Castellvell era tan deforme que li feia vergonya aparèixer en públic.

Turó de Montcada - Vista satèl·lit

Acabada la reunió en Guillem de Montcada va tornar cap a les seves terres. Per fer-ho primer havia de passar per les de Guillem de Castellvell, al qual no l'hi havien fet gaire gràcia aquelles paraules (sense considerar pas que gràcies a elles segurament havia salvat la seva posició i les seves terres), i el va fer empresonar col·locant-li, a més, un cep per a humiliar-lo puix era aquell un turment considerat indigne per a un noble. Per aquell temps visitava a Guillem de Castellvell el seu germà, Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, el qual va anar a visitar al de Montcada a la masmorra. Aquest, al veure'l, li va demanar ajut però en Berenguer li va dir que no era potestat seva el poder fer-ho i li contestà que només podia alleujar-li de forma lleu. Dit això va arrencar una petita estella del cep i va dir "ara esteu més alleujat". Davant d'aquesta burla al cor del de Montcada va néixer un fort desig de venjança.

Fotografia del Turó de Montcada

Aconseguida més tard la llibertat, un bon dia li van arribar notícies de quel'arquebisbe de Tarragona anava a passar aprop del seu castell de pelegrinatge cap a Roma. Guillem de Montcada, enfurismat, eixir a trobar-lo, i quan el va veure li va explicar que com agraïment per alleujar-li els patiments durant la seva estada al cep ell anava a alleujar-li els treballs d'aquesta vida, i el matà allà mateix. Per aquest fet va haver d'abandonar les seves terres, perseguit pel Comte de Barcelona i excomunicat per ordre papal.

Des d'aquells temps conten velles històries del poble que per Tots Sants les ànimes de tots aquells que han patit o protagonitzat mort airada vaguen per les terres on es van produir aquells trists successos. Així, expliquen que aquell dia hom pot veure l'espectre d'un vell cavaller muntat en un cavall blanc que apareix al costat del castell al cim del turó i que ràpidament baixa fins a on ara estan les vies fèrries, que antigament es coneixia com a Pla de Matabous, l'espai on va ocórrer l'assassinat i lloc on l'aparició es difuminava fins desaparèixer.

Boira

Com avui en dia la moderna fàbrica de ciment que hi ha en aquelles contrades no només s'ha menjat les restes del totpoderós castell, sinó que de pas s'ha menjat la major part del turó a on estava, qui sap si avui en dia el fantasma del cavaller va una mica desorientat o bé si a més d'aparèixer el cavaller també hi apareix el castell i el turó...



Nota tradicional: Una altra versió afirma que aquestes aparicions tenen lloc tots els dissabtes, puix va ser aquell el dia de l'assassinat. A més, hi ha una altra popular llegenda (molt més llarga) que relaciona aquests afers amb la fundació del Monestir de Santes Creus. Bé, espero que tingueu un molt bon cap de setmana i uns molts bons panellets.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Mobilitat no consensuada


(Encetem un micaco musical...)Mobilitat

L'Ajuntament de Badalona (la meva ciutat) ha aprofitat les facilitats que ofereixen les noves tecnologies per mirar d'apropar-se als badalonins, i ho ha fet creant, entre altres coses, Consensus, un espai a la seva pàgina web on qualsevol ciutadà pot adreçar preguntes, queixes o felicitacions a qualsevol membre del govern local. La idea és, sens dubte, molt bona i s'ha de felicitar la iniciativa, tot i que penso que es podria millorar una mica. Així, per exemple, s'haurien de contestar totes les qüestions , ja que queda una mica lleig veure com unes es responen i les altres no.

Però el que realment haurien de mirar-se són algunes de les respostes que ofereixen. Així, per exemple, no fa gaire un veí del carrer Lleida, un petit carrer del barri del Gorg pròxim a la nova zona que s'ha d'urbanitzar i al Pavelló Olímpic,...

Carrer Lleida - Badalona

... va publicar un escrit a Consensus per a queixar-se que en el seu carrer hi ha uns quants incívics que aparquen els cotxes damunt de les voreres provocant greus inconvenients als veïns, puix aquestes són molt petites i no permeten als vianants caminar amb comoditat. Dies després de la seva primera queixa, aquest bon home va anar al centre de Badalona, va cercar un carrer de característiques similars i va veure com a una de les voreres presentava una sèrie de pilons que impedien que els cotxes aparquessin allà. Vist això, va utilitzar la seva càmera de fotos i va fer unes fotografies d'aquell carrer i del carrer Lleida per a poder-los comparar. Amb aquestes instantànies va publicar una nova queixa a Consensus on demanava mesures similars pel seu carrer, afegint les fotografies per acompanyar les seves paraules. Doncs bé, uns dies més tard li va contestar el regidor de Via Pública per a dir-li textualment:"he d'insisitir en què la col·locació de pilones, per qüestions de mobilitat (de persones amb mobilitat reduïda, cotxets de bebé...), no és una solució factible per a carrers com el que ens ocupa."

L'explicació sembla lògica, però si doneu un cop d'ull a la fotografia del carrer Lleida ...

Fotografia carrer Lleida

... i a la fotografia del carrer del centre ...

Fotografia carrer Lleida

... en quina penseu vosaltres que la mobilitat pels vianants està pitjor, on hi ha pilons o no ? Realment la contestació sembla ben bé un acudit dolent.



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 23 d’octubre de 2009

El mercat dels pirates i els penjats


(Encetem un micaco llegendari...)Mercat de Sant Antoni

Sempre m'ha sorprès l'habilitat que té el cervell per a relacionar temes. Ara fa uns dies, sense anar més lluny, llegia aquesta notícia sobre les reformes que es faran al mercat de Sant Antoni i de seguida hem van venir al cap imatges de fa anys, quan els ordinadors tenien menys memòria i menys colors que qualsevol dels telèfons mòbils d'avui en dia i llegien cintes de magnetòfon en la seva majoria, temps en els quals era aquell el lloc on acudien sovint els aficionats als ordinadors de l'època per mirar d'aconseguir còpies pirates dels darrers programes apareguts, puix els pirates informàtics aprofitaven que els diumenges es celebra el mercat de llibres vells i col·leccionisme per a fer els seus negocis. I és que durant molt temps el veritable punt on sovint "debutaven" a Barcelona la majoria de programes era justament el mercat de Sant Antoni.

El mercat de Sant Antoni és un mercat amb aires modernistes construït a finals del segle XIX en una part de l'Eixample situada entre el Raval i el Poble Sec. Emplaçat en un terreny fora de les muralles, davant de l'antic baluard de Sant Antoni, el seu emplaçament està situat avui dia just al davant del carrer de Sant Antoni, lloc per a on sortia del tercer clos de muralles de la ciutat aquell camí que va originar la famosa Via Augusta romana, i ho feia per un dels principals portals de les muralles de Barcelona, el portal de Sant Antoni.

Mercat de Sant Antoni

Però, com va ser que es va construir un mercat davant d'una de les antigues portes de les muralles de Barcelona? Doncs l'explicació és una mica... com dir-ho... macabre, puix sembla ser que es va fer un mercat perquè, literalment, ningú no volia fer-hi res allà. Per entendre-ho cal retrocedir als temps en que la ciutat estava closa per les muralles. Davant de les seves portes, i en el cas concret del Portal de Sant Antoni, s'havia aixecat en certes ocasions el patíbul per a penjar als condemnats a aquella horrible pena. Era aquell un lloc molt transitat i de pas obligat (recorde'm que per allà passava l'antiga Via Augusta) tan per entrar com per sortir de la ciutat, i així les autoritats s'asseguraven que servís d'escarni per a la població. Cal a dir que en aquella època els cossos dels pobres penjats restaven allà, penjats, com avís i com a càstig, sense que ningú els recollís per a donar-los cristiana sepultura (excepte algunes ordres i agrupacions religioses que, de tant en tant, enterraven les restes). Les despulles generalment acabaven caient al carner però sovint quedaven escampades per terra . Sembla ser, per exemple, que l'any 1526 foren recollides set caixes d'ossos dels pobres condemnats.

Quan després de centenars d'anys es van enderrocar les muralles i es va planejar l'Eixample ningú va voler adquirir aquell solar per a edificar-hi, puix tenia fama de maleït i, a més, tothom tenia escrúpols i pors per anar-hi a viure. Per això l'Ajuntament, davant l'impossibilitat de fer una altra cosa, va decidir fer-hi un mercat. I és que sembla mentida les voltes que dóna la vida, ja que un lloc que durant segles ha estat temut i evitat, des de fa poc més de dos cents anys s'ha transformat en un lloc força transitat i ple de vida.


Nota fotogràfica : Amb la fotografia de l'entrada del centre excursionista de l'altre dia volia mostrar un racó en el que sovint no ens hi fixem perquè hi ha un altre de més espectacular a prop. Però com alguns blocaires m'han comentat que trobaven a faltar les columnes romanes i, a més, el company Pd40 s'ha pres la molèstia de fer-me arribar una foto d'elles, aprofito el seu generós gest i completo la imatge de l'altre dia amb allò que es pot trobar allà mateix, al fons a la dreta ...

Columnes romanes de Barcelona

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Finestres, felins i pingüins


(Encetem un micaco de sistemes...)Virtuals

En diferents àmbits estem acostumats a que apareguin novetats de forma periòdica i massiva, així, per exemple, al món de la moda això passa cada any a les mostres i desfilades de moda més importants, o, a un nivell més comercial, en les èpoques de canvi de temporada. El món de l'automòbil i el de l'electrònica funcionen de forma similar, aprofitant les grans fires anuals per mostrar les seves novetats, tot i que comercialment la seva aparició ja es força més aleatòria encara que, generalment, sovint es fa pocs mesos abans de l'època nadalenca. En el món dels sistemes operatius, en canvi, això no acostuma a passar, i fins ara no hi ha hagut un esdeveniment que marqui la presentació de noves versions d'aquests productes. Per això és curiós que aquest any ens que en un període de tres mesos hagin aparegut noves versions dels sistemes més utilitzats.

Desktop Ubuntu

Comencem pel més mediàtic, el nou Windows 7 de la companyia Microsoft que es posarà a la venda el proper dia 22 d'octubre. El primer que crida l'atenció és la celeritat de la seva aparició, sobretot si ho comparem amb el temps que va passar entre l'aparició del Windows XP i el Windows Vista i la seva causa, sens dubte, ha estat el recel amb el que el mercat ha respòs a Vista, que realment no ha acabat mai de convèncer. El segon que crida l'atenció és el nom "Windows 7". Des de Microsoft asseguren que aquest nom és resultat del nom intern del projecte de desenvolupament d'aquest sistema (Windows versió 7) i al desig de reflectir, ja des del mateix nom, la simplicitat d'ús que el sistema oferirà a l'usuari. No obstant, i tal com ja vaig comentar fa temps quan va aparèixer Windows Vista, no hem d'oblidar les connotacions culturals que té el nombre 7 a la nostra cultura: 7 són els astres que van veure els primer astrònoms, 7 són els dies de la setmana, els pecats capitals, les notes musicals, els colors de l'Arc de Sant Martí, els braços de la Menorà, els cels de la religió islàmica i, fins i tot, les boles de drac !!. Com veiem, el set és un número important tant en la nostra cultura com en les principals religions i això, sens dubte, no se'ls haurà passat per alt als experts comercials de l'empresa de Redmond.

Per la seva part, un dels principals competidors de Microsoft, Apple, va presentar el seu nou sistema operatiu Mac OS X 10.6 "Snow Leopard" a finals d'agost. Els noms dels darrers sistemes operatius del Mac tenen nom de felí des de la versió 10.0 (tot i que no es van utilitzar públicament fins a la versió 10.2 Jaguar). La versió 10 és la que va originar també el canvi de nom comercial del sistema, ja que si amb anterioritat s'utilitzaven xifres romanes per a indicar la versió (Mac OS 8, Mac OS 9) a partir de la 10 es va utilitzar la xifra romana X, bàsicament per dos motius: el primer, per indicar una nova família de sistemes operatius, ja que va ser el primer sistema operatiu desenvolupat per Apple basat en Unix. El segon, molt relacionat amb l'anterior, perquè la majoria de sistemes operatius basats en Unix tenen una 'x' al final (Linux, Minix, Aix...)

Desktop Mac

Per acabar parlarem d'Ubuntu, una de les distribucions més conegudes deLinux, basada en Debian, una altra distribució molt coneguda i apreciada a la comunitat Linux. Ubuntu té la vocació de voler apropar el món linux a qualsevol usuari, facilitant al màxim la seva instal·lació, el seu manteniment i el seu ús, i cal a dir que, de moment, ho ha fet realment bé, ja que avui dia es pot treballar en un ordinador amb Ubuntu de forma tan fàcil i còmoda com es pot fer amb un Apple amb Mac OS X. Aquesta recerca de facilitat de l'ús es mostra des del mateix nom del sistema operatiu, ja que Ubuntu és un terme que per llocs de sud d'Àfrica vol dir "humanitat cap als altres" i fa referència en aquesta aproximació del món linux cap al públic general, que sovint l'ha vist com un món misteriós i només per a gent amb coneixement informàtics avançats. Des del seu començament, cada nova versió d'Ubuntu (hi ha una cada sis mesos) porta el nom d'un animal al qual se l'associa un adjectiu que comença per la seva lletra inicial, així, la versió actual d'Ubuntu, la 9.04 és diu Jaunty Jackalope, l'anterior 8.10 Intrepid Ibex i la nova, que apareixerà el dia 29 d'octubre 9.10 Karmic Koala. Cal remarcar que Ubuntu és un sistema totalment gratuït, amb un conjunt de programes de sèrie molt complet i que funciona raonablement força ràpid en ordinadors de fa uns anyets (en el meu cas jo tinc ordinadors amb tres anyets on funciona a la perfecció).

Espero que us hagi interessat aquest repàs pels noms sistemes operatius més coneguts actualment, i voldria recordar-vos que, tot i el bombardeig publicitari i mediàtic que acompanyarà a la nova versió del Windows, hi ha altres sistemes operatius on triar, tant o més robustos que aquest i molt més senzills d'utilitzar.



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 16 d’octubre de 2009

Polítics i "trepes"


(Encetem un micaco recopilardor...)Polítics

Els meus gustos musicals són variats, escolto una mica de tot i, generalment, al conjunt de cançons que porto al meu reproductor la barreja sòl ser dispar. Evidentment hi ha estil musicals que no m'acaben d'agradar però sóc capaç de reconèixer que, tot i no agradar-me la seva música, un cantant o fa bé o no. Doncs bé, canviem ara de camp, passem al món polític i mirem un moment el nostre panorama local, nacional i estatal ... hi ha cap polític actual (independenment del seu color polític) que us faci el pes? A mi no, la veritat. I és ho tenia més fàcil el nen del "sisè sentit" per veure morts que jo per a veure polítics, ja que darrerament només veig "trepes", personagets grisos sense cap tipus de carisme i massa replenats d'ambició incapaços de fer vibrar amb la seva oratòria a ningú tret dels seus més acèrrims seguidors, gent aquesta per a la qual aquests "trepes" no són més que la personificació del seu partit (una mena de sigles amb potes) i que viuen la política com si fos una competició esportiva.

No sé si a vosaltres us passa, però jo sovint sento vergonya aliena al veure el que diuen determinats polítics quan es senten una mica acorralats o estan quedant en evidència. Mirem sinó les darreres declaracions de diferents polítics del PP, i em centro en els populars perquè actualment estan passant una temporada remoguda en la que estan fora de lloc, cosa que permet veure realment com són aquestes persones, però això mateix es podria extrapolar a personatges d'altres partits en situacions similars. Veiem una mostra de les virtuts d'aquests "polítics", com ara...

Frase Aguirre

... grans nocions de geografia i història (a saber on situa aquesta senyora Varsòvia, Brussel·les o Dublín) ...

Frase Camps

... una oratòria vibrant construïda amb un vocabulari ric i variat ...

Frase Rita

... assumir els propis errors sense caure en actituds infantils de fer recaure totes les culpes en els altres ...

Frase Pons

... diferenciar clarament càrrecs (entitats abstractes) de persones (entitats físiques) (molt important!!) ...

Frase Fraga

... mostrar una contundent imatge d'ètica i honestedat ...

Cas Asensio

... i amb una trajectòria ideològica coherent i d'àmplia tradició democràtica.

On han quedat aquells polítics d'ingeni ràpid i formes educades? On han quedat els discursos vibrants i la coherència ideològica? On ha quedat l'elegància de les formes i la convicció ferma en allò què és creu? Què lluny queden el temps on hi havia gent com en Churchill, que eren capaços fins i tot de declarar la guerra amb elegància i justificar-se davant de les crítiques amb un enginy envejable. Potser l'Obama, el tan anomenat Obama, és d'aquesta tipus de gent? Potser per això està la gent tan esperançada amb ell? Només el temps ho dirà, espero que no es quedi només en promesa, però el que realment espero és recuperar a la nostra terra polítics aquest tipus de polítics, realment ens fa falta.



Nota Capitalística: Després de fer referència a la frase de la sr. Aguirre, voldria fer notar que al blog del company Met vaig poder veure una fotografia que demostrava la importància que li donen a la capital del regne del costat a les terres del nord...

Foto met

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Racó del Gòtic


Racó del Gòtic


Nota Interrogatòria: Perquè alguns trobem fatal que xiulin al rei espanyol en un esdeveniment esportiu i en canvi trobem d'allò més normal que xiulin al president de govern espanyol en un acte oficial el dia en que celebren la seva festa nacional?


Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Sorpresa al Google Earth


(Encetem un micaco curiós...)Google Earth

Aquest cap de setmana passat l'he estat aprofitant per anar configurant el meu nou iMac, anomenat Maximini per cert (similar al Mac Mini que s'anomena Minimis...). Doncs bé, estava jo comprovant el funcionament del Google Earth (que per cert es mou i es veu excepcionalment bé en la fantàstica pantalla del Maximini) quan ens va trucar la meva cunyada, ja que estava al centre de València i ens volia preguntar si sabíem on queia un caixer d'una determinada entitat financera, pregunta que vam contestar ràpidament aprofitant la informació subministrada pel Google Earth.

Centrada la finestra en la ciutat del Túria vaig anar aprofitant per veure les fotografies que mostrava dels diferents indrets, ja que, per aquells que no ho sabeu, el Google Earth et mostra informació de llocs (generalment un enllaç a la Viquipèdia) i fotografies dels diferents indrets (de Panoramio). Aquestes fotografies venen representades per un puntet blau i un text descriptiu. Anava jo per les alçades damunt del Convent de Sant Domènec quan el títol d'un puntet em va cridar l'atenció, així que vaig clicar a sobre i vaig veure el següent :

Captura Google Earth

Una descripció molt encertada la d'aquesta fotografia. A més, just la setmana passada havia llegit aquesta notícia que feia referència justament a aquesta estàtua. I és que, tot i estar dins de Capitania General, aquesta estàtua pertany formalment a l'Ajuntament de València, així que és la Rita Barberá la qui té la darrera paraula respecte a la seva nova ubicació (i això, almenys a mi, em fa por de veritat...). Així que ara, que es farà efectiva l'entrega, s'està discutint des de el seu nou destí fins a com la trauran físicament d'allà on està. Una polèmica gens interessant des del meu punt de vista, ja que jo la esmicolaria sense gaires miraments, perquè per molt que diguin alguns que "la historia no se debe borrar" (els mateixos que la retoquen en tot allò que els interessa) en realitat aquesta no s'està reescrivint i el personatget aquest tindrà sempre el lloc que es mereix. No oblidem que una estàtua es, generalment, una mostra d'honor, honor que aquest personatge no es mereix.



Nota maquera : Per a aquells que no tingueu gaire clares les avantatges d'un iMac sobre un PC, només una imatge demostrativa...

iMac vs PC

... i això que el teclat i el ratolí de l'iMac es amb cables, que si opteu per les versions sense fils, com he fet jo, el número de cables es redueix a un !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Relacionades ara per la música


(Encetem un micaco musical...)Música

Si hom es deixés emportar per les notícies que apareixen als principals mitjans de comunicació podria arribar a pensar que dues ciutats veïnes com ara Barcelona i València s'ignoren mútuament. I des del punt de vista polític potser si és així, diferents interessos tan a València com a Barcelona (i sobretot a Madrid, no ho oblidem) han portat a aquesta estèril manca de relacions polítiques. Però en els aspectes històrics, artístics i socials la cosa és bastant diferent. De fet només cal agafar un divendres o un diumenge per la tarda un tren entre les dues ciutats per veure com el trànsit de persones entre elles és immens. Què amb altres ciutats (com ara Madrid, de nou...) també hi tenen molt trànsit? Doncs és veritat, però ni molt més al mateix nivell.

Però és que, a més, sembla que hi ha com una "llei de relació oculta" que fa que succeeixin de tant en tant fets molt similars a les dues ciutats, tot i que en aquesta darrera ocasió han canviat una mica d'allò que venia sent habitual els darrers temps. Recordem que en aquests darrers temps es parla molt dels escàndols polítics i financers a València, mentre que a la Ciutat Comtal es torna a parlar de la llengua i de les acusacions que fa sovint l'espanyolisme de que es censurà al castellà i a tot allò que ve d'Espanya. I just ara va i resulta que tan el Palau de la Música de Barcelona com el de València es posen d'actualitat per afers d'aquest tipus, però a l'inrevés del que venia sent habitual.

Palau de la Música de Barcelona

Així, el Palau de la Música de Barcelona està en boca de tots per la investigació de les apropiacions indegudes de diners que va fer el president de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música, Fèlix Millet, part dels quals, sembla ser, van anar a parar a partits polítics, com ara aquella efímera aventura de l'Àngel Colom anomenada PI, a una fundació vinculada al CDC i, potser, fins i tot a les FAES del PP. A una ciutat acostumada a veure com els escàndols relacionats amb diners i política passaven en altres bandes això, diu la premsa més socialista, ha estat com una revelació a la crua realitat, tot i que jo penso que si investiguessin a fons diversos ajuntaments i diputacions, organismes aquests que no han canviat d'amos des de fa massa temps, es trobarien molts cassos similars.

Palau de la Música de València

I mentre això passava al Palau de la Música de Barcelona, al de València el Cor de la Generalitat de Baix estava assajant l'òpera "Roger de Flor" escrita pel valencià Ruperto Chapí al segle XIX i que es vol representar amb motiu de la Diada del País Valencià el 9 'Octubre quan arriba el director de l'orquestra i els hi diu: "Por órdenes de arriba tenemos que eliminar las referencias a catalán y Cataluña", amb les propostes de canviar "pueblo catalán" per "pueblo valenciano o valencianoaragonés". Davant de l'escàndol que es va organitzar el director va assumir la responsabilitat de la substitució i diu que ho va fer després de reunir-se dilluns amb varies persones i perquè "pensaba en lo que fuera mejor para el público de aquí". Oh... que maco... el govern procurant preparar allò que pensa que és millor per als seus governats,... en quin tipus de govern hauré vist jo aquest tipus de filtratge social d'obres artístiques durant el segle XX?



Nota Comentarista: En aquest món bloquístic és comú veure com els comentaristes apareixen i desapareixen, tots tenim les nostres obligacions i inquietuds i és normal i legítim que canviin amb el temps. El que ja no es tan comú és que un comentarista t'envii un correu electrònic indicant-te que per motiu de les seves obligacions no té gaire temps lliure i potser ja no apareixerà més, afegint que transmetis una salutació de la seva part a la resta de comentaristes. Això va fer el company Jordi Mas i Manjon l'altre dia, i la seva actitud d'autèntic senyor cal que s'ho reconegui de la millor manera possible. Moltes gràcies pels teus comentaris, pel teu missatge i aquí estarem pel que necessitis, company.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 2 d’octubre de 2009

Surrealisme bananer


(Encetem un micaco politicjudicial...)Bananes

Que l'Estat que patim té una estructura democràtica "curiosa" és una cosa que uns quants sabem des de fa temps. Que aquesta estructura és herència directa de la història més recent, també. Què, tot i saber-ho, no existeix cap partit polític d'àmbit estatal que vulgui, seriosament, canviar aquesta tendència, també és prou conegut. I què tot això provoca situacions pròpies de república bananera i del tot inacceptables en països amb veritat tradició democràtica són fets que tothom amb dos ulls a la cara pot veure, per molt que un munt de gent prefereixi no fer-ho.

Posem un exemple del que ja vaig parlar fa un temps: la separació de poders. En aquest estat la separació del poder legislatiu, executiu i judicial és, sovint, massa diàfana. Concretem una mica més i anem a un lloc on la situació d'això s'ha tornat particularment escandalosa: el País Valencià. Resumint breument tenim el cas que en aquella part de la nostra terra el president del Tribunal Superior de Justícia és amic íntim del president de la Generalitat de Baix. Però això no és tot... resulta que viu en un pisset de 300 metres quadrats situat en un palauet declarat edifici històric-artístic que paga la Generalitat Valenciana, i sovint a assistit a actes electorals del PP, tot i que en virtut del seu càrrec és el president de la Junta Electoral, l'organisme que vetlla per la netedat de les eleccions.

Amb aquest historial és francament difícil pensar que aquesta persona es mostri imparcial per jutjar fets relacionats amb el president de la Generalitat de Baix, amb el PP o amb el Consell (que, recordem, és qui l'està pagant l'habitatge...). El que dicta el sentit comú seria que en casos d'aquest tipus el personatge s'abstingués de participar, ja que "la dona del Cèsar a més de ser virtuosa ho ha de semblar"... doncs no. Aquí, sense la més mínima vergonya, va ser ell el màxim responsable del tribunal que jutjava el cas del presumpte suborn del sr. Camps, i va ser qui va decidir arxivar el cas. I també va ser ell qui va decidir no tramitar una investigació de la policia on s'apuntava a una presumpta finançament del PP a través de la trama Gürtel i on estaven esquitxats importants personatges del PP i del Consell del País Valencià.

I si no hi hagués prou amb el bananerisme endèmic present a les nostres institucions va el sr. Rajoy l'altre dia i s'apunta al marxisme, però no al de Karl sinó al de Groucho, i respecte a una pregunta referent a aquest tema ofereix una resposta d'allò més surrealista...

Frase Rajoy

I aquest és el panorama que tenim ara mateix, un estat que no eś federal ni centralista sinó tot el contrari, on la independència de poders és relativa (cosa normal a un lloc on la paraula "independència" per si sola ja origina rebuig) i on l'altre gran partit que hi ha, el socialista, no sembla gaire interessat en investigar el cas per por als draps bruts que poden aparèixer entre les seves files. Un panorama realment desolador...



Nota tecnològica: I per si amb la frase del sr. Rajoy no hi hagués prou, va l'altre dia la sra. Aguirre i ens deixa anar que ...

Frase Aguirre

... un "ordinador gegant"! Serà la versió espanyola de l'Skynet de Terminator ? Prendrà consciència de si mateix ? I en cas de fer-ho, i com Espanya no té armes nuclears que li permeten acabar amb la humanitat, es dedicara a intervenir totes les comunicacions mundials programant a totes hores el "Sálvame", la discografia completa de Kamela i Falete o els programes de cor de Canal 9 i folklòrics de Canal Sur a totes les televisions i emisores de ràdio del planeta per acabar amb tots els éssers humans ?


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!