divendres, 28 de novembre del 2008

Els llops de Girona


(Encetem un micaco llegendari...)Llops

Diuen que la millor època per visitar la ciutat de Girona és a la tardor. Tenen raó. En aquesta època de l'any la magnífica paleta de colors amb la qual pinta la natura la vegetació que envolta les contrades de la ciutat antiga són el complement perfecte a les velles i precioses pedres que formen els vells edificis. Aquest quadre queda contemplat per un clima més fred i, potser, amb alguna boirina que li acaba de donar un toc d'encanteri i misteri que, ja de per sí, sempre envolta a la ciutat gironina.

Girona a la tardor

Si visiteu Girona, ja sigui en aquesta època de l'any o en qualsevol altre, un dels carrers pel qual segurament passareu serà per la Pujada del Rei Martí, nom que recorda un dels vells edificis d'aquella contrada, un antic palau que va ser residència del rei Martí l'Humà i que avui dia amb prou feines s'aguanta dret...

Pujada del Rei Martí

... aquest carrer condueix a una de les antigues portes romanes de la ciutat i, de fet, segueix el traçat de l'antiga Via Augusta fins a aquestes portes. A partir d'elles, i ja dins de la vil·la, part del traçat d'aquesta famosa via romana el marca un altre famós carrer gironí, el carrer de la Força...

Carrer de la Força

... però tornem a la Pujada del Rei Martí. Aquest carrer també rep un altre nom, un de popular: el carrer del Llop. Diu la llegenda que fa molt temps baixava una processó de la Catedral cap a Sant Pere de Galligants quan, tot de sobte, va aparèixer un grap llop que venia de Sant Daniel i que va matar i devorar allà mateix a l'escolanet que, al capdavant de tots, portava la creu processional, davant la por i la fugida de tot el seguici. Avui en dia hom pot trobar, en una de les parets d'aquest carrer, una marca que representa una mà que porta una creu i que marca el lloc exacte d'aquest llegendari succés.

En tot cas, avui en dia no crec que hagueu de patir pels llops si passegeu perGirona, així que aprofiteu per a gaudir dels colors, dels aromes i de l'ambient d'aquesta mítica ciutat.

Imatges Clickables

Nota Fotogràfica: Certament, Girona és un plaer per a la vista. Bon cap de setmana a tots!!

Estampa Gironina

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!


Fonts

dimecres, 26 de novembre del 2008

Cremant etapes


(Encetem un micaco personal...)Etapes

La vida la podem contemplar com un conjunt d'etapes sobreposades, etapes que es tanquen i obren segons ens succeeixin determinats esdeveniments. Parlant del meu cas en concret no fa gaire, com ja vaig comentar, que vaig tancar la meva etapa d'estudiant universitari. Com aquesta etapa es va fer molt pesada i angoixant dintre meu tenia una cosa que em deia que no havia prou amb tancar-la, havia de fer alguna cosa més. I aquest cap de setmana ho vaig fer.

Així, vaig agafar aquella llibreta inseparable que m'ha perseguit allà on anava aquests darrers anys de la meva vida i on apuntava tot allò relacionat amb el projecte...

Llibreta

... i vaig decidir fer amb ella una falla com a simbologia de que tot aquell patiment finalment s'havia convertit en fum...

Flames

... i com d'aquest patiment va sorgir quelcom interessant, aquesta part interessant la va representar ....

Paella

... la qual va ser degustada després d'un excel·lent aperitiu de clotxines...

Clòtxines

... per afavorir la digestió de tot aquest tiberi vam anar a fer un tomb pels camps de tarongers on es veien les primeres taronges de la temporada...

Taronges

... on també vam poder gaudir d'una magnifica posta de sol tardorenca, d'aquelles amb aires misteriosos i fantàstics, puix el sol semblava talment una fada volant entre arbres fantasmagòrics...

Posta de Sol

... i, per acabar la jornada, vam gaudir d'una bona xerrada i d'un te adviento a la llum i l'escalfor d'un bon foc...

Foc

... i és que, la veritat, jo signaria ara mateix poder tancar/cremar totes les etapes així !!

Nota Informativa: Com ja vaig comentar fa dies l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va convocar una consulta popular vinculant per a decidir si enderrocaven o no les tres xemeneies de la FECSA característiques del municipi i del Barcelonès nord i mig Maresme. La consulta va acabar aquest cap de setmana i el resultat va ser que es mantinguessin, opció triada pel 82% de la gent que va participar. Des de El Periódico se'ns informava que el primer tinent d'alcalde de Barcelona, entre altres, va seguir molt interessat aquesta consulta, la primera d'aquest tipus que es feia al Principat, per mirar de fer una experiència similar. Curiosa aquesta sobtada passió socialista per les consultes populars quan no fa gaire no en volien saber-ne res. Més curiosa encara si pensem que aquesta de la que parlem va tenir una participació del 9,1%... acceptarien aquests senyors aquestes xifres en altres consultes populars que tractessin altres assumptes? Però bé, tornant al tema de Sant Adrià, com l'Ajuntament es va comprometre a no utilitzar el seu pressupost per a la conservació de les xemeneies , penso jo que ara se'ns hauria de consultar a la resta de principantins si volem que s'utilitzessin part dels nostres impostos per a mantenir aquell monstre, ja que sembla difícil que ho puguin fer amb fons privats, la veritat.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 24 de novembre del 2008

El bombardeig del PP


(Encetem un micaco badaloní...)Bombes

Els badalonins darrerament estem d'allò més entretinguts ja que a Badalona tenim, políticament parlant, el millor de cada casa. Així, ens trobem amb un ajuntament en mans d'uns socialistes que practiquen una política d'esdeveniments populars i gestió urbanística similar a la que practiquen els populars a la ciutat de València (en un altre nivell econòmic, és clar...) i un PP (que ja no sé si significa Partit Popular o Partit Productor), que a la mínima et produeix una vídeo-denuncia amb el seu particular estil nodo-groguenc-intereconomia-cope. La resta de partits del consistori queden bàsicament decoratius i es mouen entre l'utopisme més fantàstic i la irrellevància més folklòrica.

Però avui vull centrar-me en la darrera producció videogràfica del PP local. Em vaig assabentar mitjançant aquesta notícia de El Periódico de Catalunya, on també hi podeu veure el vídeo. Per començar cal a dir que el PP té raó, la zona del Gorg fa pena, com ja vaig comentar fa temps ací i ací. I també els hi dono la raó quan diuen que a un alcalde se li hauria de caure la cara de vergonya davant d'un fet similar.

El que ja no estic tan segur és en aquesta política de denunciar les coses de forma grandiloqüent quan comença a acostar-se el període electoral; jo, almenys, d'aquestes estratègies em refio molt poc, ja que solen ser soroll per avui i silenci per l'endemà. Em refio també molt poc de les solucions que proposarien aquests senyors (que de fet no proposen cap), ja que si l'actual Ajuntament apostava molt en la iniciativa privada per urbanitzar tota aquesta zona (de forma totalment errònia segons el meu parer), aquesta aposta s'ha anat en norris amb la caiguda del mercat immobiliari. Però és que molt em temo que els populars farien exactament el mateix, vist el que fan a les zones on governen!!. I és que L'urbanisme és un dels mals congènits de Badalona, originat en el període 1960-1975 quan la ciutat va rebre un gran nombre de immigrants que van originar un gran creixement de la ciutat, creixement que es va deixar en mans privades, resultant d'aquest fet un urbanisme caòtic, d'edificis desiguals i sense equipaments ni serveis. Sembla mentida que més de 30 anys després es vulgui fer el mateix.

Però deixant de banda el problema en qüestió, en que, repeteixo, tenen tota la raó del món en denunciar-lo i tant de bo ho fessin més sovint, el que m'agradaria fer notar és el com ho han fet. I sobretot voldria centrar-me en el començament del vídeo. Comprenc que comparin l'estat actual d'aquesta zona amb el d'una zona de guerra (de fet, jo també ho he pensat més d'un cop). Potser no us heu fixat, però tots els aeroplans de la primera i segona guerra mundial que apareixen al vídeo són aliats (de fet, el que més es veu és un bombarder, diria que Lancaster, de la RAF). No entenc que s'hagin d'anar a aquells temps i a aquell indret, ja que en el mateix lloc on apareix el president del PP de Badalona podríem veure imatges similars ara fa uns 70 anys justos.

Bombardeig Badalona 1938

La imatge d'aquí sobre es va publicar no fa gaire a la revista Sapiens. La va realitzar l'aviació feixista italiana l'any 1938 en un dels seus bombardejos damunt la meva ciutat. Senyalada en vermell està la zona on el PP va gravar el seu vídeo, una de les zones bombardejades, ja que estava al costat de l'antiga fàbrica de productes químics Cross i de l'estació de mercaderies del ferrocarril. És curiós que el PP utilitzi imatges de bombarders aliats al seu vídeo, quan justament el vídeo està gravat a una zona bombardejada per l'avió feixista italiana durant, si fa o no fa, la mateixa època que esmenta a la seva propaganda.

De la mateixa manera que té raó el PP quan diu que a l'alcalde de Badalona se li hauria de caure la cara de vergonya davant la situació d'aquests terrenys, jo penso que a un candidat a l'alcaldia se li hauria de caure també la cara de vergonya de no "recordar" la història de la ciutat que vol governar (i dic això fent un esforç per a no pensar malament ) i fer broma sobre un bombardeig a una zona que, precissament, va ser bombardejada. Encara que després de veure casos com el de la Rita Barberá ja no em sorprenc de res, la veritat.

Nota Informativa: L'altra dia em va arribar un correu electrònic que em va fer molta il·lusió, ja que no em solen arribar notes informatives. Provenia de la Comissió de Veïns de Dalt de la Vila i informava que aquesta comissió es dissolia després d'haver aconseguit el seu objectiu de modificar el pla de modificació urbana de la zona i de que la gran majoria dels seus membres formi part de la nova junta de la AA.VV. del barri. Si alguna de les coses que he escrit sobre el tema ha ajudat d'alguna forma, per petitíssima que hagi estat, a mantenir l'esperit que, penso jo, ha de tenir aquest barri singular de Badalona i a tota la gent que ha lluitat per a què això fos així, us puc assegurar que em trobaria molt satisfet. Vull envia una amplia salutació a tota aquesta gent i desitjar-los la millor de les sorts en la seva gens fàcil feina.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Fonts

divendres, 21 de novembre del 2008

Una Mare de Déu patriòtica


(Encetem un micaco llegendari...)Moreneta

Ara fa uns dies l'amic Dan va fer aquest interessant apunt sobre la Mare de Déu de Montserrat i el seu peculiar color. Aprofitant aquest fet avui voldria explicar una de les versions llegendàries que utilitza la tradició per explicar aquest mateix fet, i per a fer-ho, el primer que cal saber és que, tot i que la llegenda montserratina assegura que la Mare de Déu no va voler que la traslladessin a Manresa, davant d'altres trasllats sembla ser que no va filar tan prim, ja que al ser destruïda l'església de Montserrat durant la Guerra del Francès la imatge va ser traslladada a Barcelona sense cap tipus d'impediment celestial.

Església de Sant Just

I parlant de la Ciutat Comtal caldria fer esment de l'església de Sant Just , església gòtica que segons la tradició va ser fundada l'any 804 pel mateix Lluís el Pietós, just després d'haver reconquerit Barcelona del poder sarraí. Al timpà d'aquesta església podem observar una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, en record de que va estar venerada per primera vegada precisament en aquell lloc.

Detall del timpà

És precisament en aquesta església on assenyala la tradició que la Mare de Déu de Montserrat va adquirir el seu actual color. Segons explica la llegenda, durant la Guerra de Successió la imatge de la Moreneta va ser trasllada pels monjos a aquesta església, temorosos de que no patís cap dany per efecte de les hostilitats (de nou la Mare de Déu no va posar cap impediment al trasllat, sembla ser que davant del perill que suposen els francesos la imatge tendeix a deixar-se moure sense gaires problemes).

Doncs bé, després de la caiguda de la ciutat davant les tropes de Felip V de Castella, aquest va manar cremar els Furs, els Privilegis i les Llibertats del Principat, fet que va originar que tota la ciutat de Barcelona s'omplis d'un fumerol persistent que va durar varis dies. Quan finalment es va dissipar, els catalans es van adonar que la Mare de Déu de Montserrat, blanca i rosada fins aleshores, s'havia ennegrit. I afegeix la llegenda que la talla, adolorida, no recobrarà el seu color natural fins que la nostra terra no recuperi les llibertats perdudes.

Nota : No és aquesta la única llegenda associada amb aquesta església de Ciutat Vella, puix té associades moltes altres llegendes i tradicions... però això ho deixarem per a un altre dia. Bon cap de setmana per a tothom.

Me'n vaig al badiu...



Visca la terra !!

Fonts

dimecres, 19 de novembre del 2008

L'estrany cas de l'accent reivindicat


(Encetem un micaco estrany...)Màgic

Una de les coses que ha marcat darrerament l'actualitat badalonina ha estat un accent, bé, per ser exactes la mancança d'un accent. Tot començava amb la inauguració, fa poc, del centre comercial Magic Badalona. Un badaloní, en Jaume Lleal, va notar que a la paraula "magic" li faltava l'accent (si es considerava escrita en català) i va iniciar una campanya mitjançant la plataforma Facebook per reivindicar aquell accent perdut, reivindicació que va originar una concentració al centre i que va obtenir la promesa de la direcció del centre comercial i del consell d'administració del Club Joventut de Badalona, vinculat al centre, de posar el més aviat possible l'accent "caigut".

La campanya també va estar recolzada per altres organismes i associacions de la ciutat. Així, per exemple, a la pàgina web d'Esquerra a Badalona es podia llegir això...

Web Esquerra Badalona

... i des de la mateixa plana, ERC Badalona se n'alegra d'haver catalanitzat el nom de "màgic" i felicita a tots els simpatitzants i militants que van recolzar la campanya.

Tot i aquest ambient favorable va haver també algun que altre problema, tal com comentava el mateix Jaume Lleal, com ara unes declaracions que va fer el regidor de Cultura de la ciutat a Ràdio Ciutat de Badalona on qualificava la campanya com a "xocolata del lloro". I justament aquí hi ha una cosa curiosa que m'agradaria fer notar. Si hom entra a la web de l'Ajuntament de Badalona veurà això ...

Web Ajuntament Badalona

... que ens indica que el regidor de cultura és en Jaume Vives i Sobrino. I si cerquem informació sobre ell al Google mateix trobem això ...

Info Jaume Vives

... i és en aquest punt on jo haig de reconèixer ja no entenc res sobre política ... o bé que ho entenc tot massa bé !!

En tot cas, la paraula "màgic" ja té el seu accent. I bona falta li fa, perquè molt em temo que, deixant de banda els diferents rètols, de llengua catalana escoltarem ben poca en aquell centre. I és que com a veí d'aquelles contrades sé que ja puc estar ben content si m'entenen (i dic entenen i no atenen conscientment) en català, ja que la situació de la nostra llengua en aquests indrets és francament dolenta, però bé, aquest és un altre tipus de debat que, sembla ser, els que manen no estan gaire interessats en fer.

Nota d'Actualitat: No ha trigat gaire en Garzón a fer marxa enrere sobre el tema de les víctimes del franquisme, inhibint-se a favor dels jutjats territorials. Ja es podia intuir que passaria això, ja que l'Audiencia Nacional Espanyola no està per investigar aquests cassos, sinó d'altres més importants com ara la crema de fotografies dels reis d'España. Ajudarà aquesta descentralització a aclarir el tema? Potser en un estat normal si que ho faria, però no estem parlant d'un estat normal...

Fonts

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 12 de novembre del 2008

Foses plenes d'històries


(Encetem un micaco reflexiu...)Foses

Què és la història? Aquesta pregunta té una ràpida resposta segons la Viquipèdia: "La història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials". En canvi, la pregunta de "quan comença la història?" és una mica feixuga... el que vam fer ahir és història? o és el que hem fet fa una hora? i el que va passar fa 10 anys? Acadèmicament s'ha classificat els temps passats en grans etapes anomenades edats, però no s'ha aclarit pas quina és la vaporosa línia fronterera entre el que es pot considerar història i el que, de moment, encara no és considera així. Potser és perquè aquesta línia, simplement, no existeix... o potser és perquè hi ha qui li interessa poder situar aquesta línia segons els seus interessos.

En un episodi de l'entretinguda sèrie de la BBC "Boneckickers" els protagonistes han d'investigar uns fets de la Primera Guerra Mundial. En un moment, mentre examinen restes i cadàvers, el carismàtic professor Gregory diu "deixa que passin 1000 anys i la majoria d'atrocitats es converteixen en una bona diversió... però aquests homes eren els nostres besavis, no estan preparats per ser part de la 'història' encara". Doncs bé, en aquest estat que ens ha tocat patir, a la història se l'ha fet avançar una quants anys. Així, a hores d'ara, la Guerra Civil Espanyola sembla que hagi ocorregut fa molts molts anys a una galàxia molt molt llunyana, de fet, tothom hi fa referència en aquests termes: "que si remoure el passat", "que si llei de la memòria història"...

I contrastant amb aquesta voluntat de llunyania temporal dels fets els tribunals són molt contraris a tractar el tema. És un tema tabú, tal com va quedar ben palès a la decisió de Tribunal Supremo de parar la investigació que s'havia fet sobre les foses del franquisme, decisió que ha creat polèmica fins i tot dins d'aquest tribunal. Les foses són llocs terribles que van sepultar no només homes i dones, sinó també desitjos, esperances i il·lusions. Sigui qui sigui qui hi hagi a les foses, sigui quin sigui el seu color i el seu bàndol, aquestes persones mereixen que sabem qui són, que els va passar i qui van ser els responsables, i recuperar, en la mesura del possible, aquelles il·lusions i desitjos que un dia algú els va arrabassar mitjançant la violència. Aquesta idea sembla se l'ideal que hauria de tenir una societat democràtica.

Aleshores... perquè no és fa? perquè s'hi posen traves? Sembla que "encara no toca", que encara ha de passar més temps. Per a què? Una persona benpensant podria creure que és per poder tractar el tema amb objectivitat històrica. En canvi, una persona "no tan benpensant" podria creure que es per deixar refredar connexions actualment masses calentes que connecten aquells trits successos amb la realitat, i així poder escriure, en part, aquella "història" que es vol treure a la llum. De teories, com sabeu, hi ha per remenar i per vendre.

Jo, per la meva part, continuaré observant el que passa amb tot aquest tema. És curiós veure com hi ha casos en que l'Audiencia Nacional actua de seguida i altres en els que no. Ves a saber que passaria si dintre d'una aquestes foses hi haguessin les restes cremades d'una foto del Rey de España !!

Nota Personal: La història és com una corda gruixuda constituïda per milers de fils, on cada fil és la vida d'una persona. Fa poc un d'aquests fils que em toquen molt a prop va deixar de teixir-se. Només espero que hagi anat a un lloc millor amb la gent que l'estimava. Jo, per la meva part, el trobaré a faltar i me'n recordaré d'ell sempre.

Pau

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 7 de novembre del 2008

Ombres de Baetulo



(Encetem un micaco badaloní...)Ombres de Baetulo

Badalona, des de l'exterior només sembla una ciutat dormitori més d'aquestes que es van originar entre els anys 50 i 70 al voltant de Barcelona per a aixoplugar a tots els nouvinguts, però els badalonins de tota la vida sabem que sota d'aquesta imatge s'amaga una població mil·lenària d'arrels iberes i romanes.

Avui voldria proposar-vos una passejada per aquella Badalona que rarament surt als diaris, aquella Badalona que va ser el nucli de la Badalona que coneixem avui en dia, aquella Badalona massa oblidada. Avui farem un tomb pel nucli vell de Badalona, aquell indret on els cases tenen arrels romanes i medievals i on hi ha carrers estrets d'aquells on lluiten les ombres i el sol. Un indret conegut com Dalt la Vila.
Ruta Dalt la Vila
Comencem l'itinerari a la Plaça de Barberà (punt 1) on podem veure dos dels edificis més significatius de Dalt la Vila: l'església de Santa Maria i la Torre Vella. L'església de Santa Maria és un edifici construït al segle XVIII damunt de l'anterior església romànica i es sospita que està edificada sobre un antic temple romà del segle I. Va ser remodelada després de la Guerra Civil Espanyola ja que els revolucionaris van decidir enderrocar-la completament l'any 1936.
Església de Santa Maria
La Torre Vella ha estat la casa tradicional dels senyors feudals de Badalona, tradicionalment els Sant Climent, tot i que ha passat per les mans de varies de les famílies nobles més conegudes de la nostra terra com ara els Pinós i els Barberà. De fet, la plaça de Barberà es va originar en terrenys donats al municipi per aquesta família al enderrocar la vella torre que formava part de la casa. Aquest edifici presenta una portalada renaixentista i un celler, una sala i diversos finestrals gòtics.
Vista Antiga
Prenem ara el passatge de Barberà, a la dreta de l'església de Santa Maria i sortim a la plaça de l'Oli (punt 2), lloc on sembla que en època medieval havia un molí d'oli. En aquesta plaça podem veure un edifici actual d'aparença típica catalana i a la nostra dreta surt el carrer Fluvià, d'origen medieval, el vell carrer que portava cap al Maresme i cap al cementiri.
Plaça d'Oli
Seguim recte per la plaça de l'Oli i a l'arribar al fina girem a la dreta, sortim al carrer d'en Pujol. En aquest carrer, que fa baixada, podem trobar les restes d'un conducte d'aigua romà (cal consultar al museu per saber quan es pot visitar) i les cases construïdes per la família Pujol per als seus treballadors, cadascuna amb un esgrafiat diferent a la façana i que ja formen part del patrimoni badaloní.
Cases carrer d'en Pujol
Tornem sobre les nostres passes i anem a parar al carrer d'en Lladó (punt 3), on a la planta baixa de dos moderns edificis podem trobar les restes de dos domus romanes. Una d'elles està ja musealitzada i l'altra està en fase de musealització. En aquestes domus podem observar les diferents estàncies que hi havia i representacions dels mosaics, tot i que la majoria són reproduccions ja que els originals estan en diferents museus.
Carrer d'en Lladó

Seguim pel carrer d'en Lladó i a l'arribar al carrer de la Quintana Alta girem a l'esquerra i continuem per aquest carrer fins arribar al carrer Barcelona. Es sospita que la banda que ens queda a la dreta del carrer Quintana Alta era on s'aixecava la muralla romana i a la cruïlla amb el carrer Barcelona hi havia un portal (punt 4), el que donava pas al camí que portava a la Barcino romana. A la part baixa del carrer hi ha una escola que porta en aquell indret molts anys. Durant unes reformes al seu patí van aparèixer soterrades unes bales de canó llançades per fragates angleses durant la guerra del Francès, no sé sap ben bé perquè. En una altra casa d'aquest carrer van aparéixer més.
Carrer Barcelona
Agafem carrer Barcelona amunt i a l'arribar al carrer de les Eres, girem a la dreta i prenem aquest carrer, on podem observar les poques restes que queden del teatre romà de Baetulo, restes que es volen arreglar i estudiar en un futur (punt 5). També trobem una masia urbana reformada al segle XVIII.
Carrer de les Eres
Seguint pel carrer de les Eres arribem al carrer de la Costa (punt 6), un altra dels carrer típics de la ciutat i que comunicava Dalt la Vila amb Baix Mar i la platja. Aquest carrer és conegut sobretot pel seu paviment particular.
Carrer de la Costa
Pujem pel carrer de la Costa i girem a mà esquerra per sortir a la plaça de la Constitució, centre de la vila medieval i la plaça més típica de Badalona (amb la seva típica font també) (punt 7), on estava ubicat originàriament la Casa de la Vila, motiu pel qual s'anomenava Plaça de la Vila. Se li va dir de la Constitució en record de la Constitució de Cadís de 1812 i es va colocar una plaça en llur record. Durant la guerra del Francès els francessos van arrancar aquesta placa.
Plaça de la Constitució
Sortim de la plaça pel carrer de Vilamajor, un clar exemple de carrer medieval on no hi falta ni una capella, en aquest cas dedicada a Sant Miquel dels Sants.
Carrer de Vilamajor
On sortim a un altre dels carrer clàssics del barri, el carrer de Dalt (punt 8), on podem veure una casa amb finestra gòtica, l'única resta que ha quedat al lloc d'aquella època.
Carrer de Dalt
Girem a mà dreta fins arribar a davant de la rectoria (cantonada amb l'església) edificada al segle XVII i on s'han trobat importants restes romanes, i girem de nou a la dreta i seguim recte fins sortir al damunt de l'escalinata de l'església, des d'on podem observar perfectament la porta gòtica de la Torre Vella, on dos faunes aguanten l'escut dels Sant Climent.
Porta Torre Vella
Travessem la plaça de Barberà i anem a la plaça de Font i Cussó, plaça que guarda sota seu les restes romanes d'una zona comercial i del decumanus, visitables des de no fa gaires anys. Des d'allà també és té una bona vista de la Torre Vella i del campanar de l'església.
Vista Torre Vella i Campanar
Travessant la plaça, girem a la dreta pel carrer de les termes romanes i baixem fins al Museu de Badalona, lloc on acabem el nostre recorregut i indret on podem aprofitar per visitar les restes de les termes romanes i les diferents peces trobades a la ciutat, com per exemple la Venus de Badalona o la Tabula Hospitalis, lloc on apareix per primera vegada la paraula "baetulonensis" (badalonins).
Taula
Ací acabem la nostra passejada d'avui, però no és aquest l'únic aspecte de Badalona que s'hauria de conèixer, també val la pena donar una ullada a les masies que hi ha disperses per la zona de muntanya, testimoni d'una ruralització medieval que va arribar a ser més important que el nucli de la població, d'aquelles altres masies fortificades de prop de la costa testimoni del perillós que era viure a prop del mar durant molt temps i dels diferents poblats íbers que hi ha al voltant del territori. Badalona té més coses a descobrir, i a cuidar, del que sembla, tot i que, lamentablement, no s'ha sabut potenciar-les.

Nota Personal: Tot i no haver viscut al barri, sempre he tingut una relació especial amb ell, ja que, per exemple, la meva àvia va néixer i viure al carrer de Dalt, els meus pares es van casar a l'església de Santa Maria i el meu avi va estar treballant cuidant horts i jardins al carrer d'en Fluvià. Trobo que aquest barri, tot i estar degradat per construccions que no s'haurien d'haver fet mai, encara manté aquell aire de quan Badalona no era més que un petit poble entre el mar i la muntanya i que té força potencial. Lamentablement, aquest potencial no és del tipus que l'agrada al consistoribadaloní. Bon cap de setmana a tots !!
Fons
Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!