divendres, 31 d’octubre del 2008

La missa fantasmal


(Encetem un micaco esotèric...)Missa Fantasmal

Demà és Tots Sants, dia màgic per excel·lència en el que, segons les diferents tradicions, els mons dels morts i dels vius s'entrellacen d'alguna manera esotèrica i es poden arribar, fins i tot, a comunicar. I com passa en aquestes dates des de fa uns dos anys (com passa el temps...) des de El Badiu dels Micacos publiquem una d'aquelles llegendes nostrades de fantasmes i apareguts en general. La d'aquest any té com escenari uns dels llocs emblemàtics de la ciutat vella de Barcelona: l'església del Pi.

Església del Pi

Conta la llegenda que una vegada un sacerdot d'aquesta església va dir missa sense escolanet que l'ajudés. La mala fortuna va voler que el mossèn morís al cap de pocs dies i que, per causa d'aquella missa mal celebrada, fou condemnat al Purgatori fins al moment en que pogués esmendar la seva culpa realitzant una missa ben oficiada. Així cada dia al punt de les dotze de la nit es presentava al peu de l'altar major de l'església del Pi, i amb veu molt llastimosa deia per tres vegades "Qui m'ajudarà?".

Això va durar molt de temps, tant que el veïnat es va adonar que cada nit es presentava una ombra blanca a l'altar major, cosa que va fer que tothom tingués una gran por i així que es feia fosc ningú no gosava sortir de casa seva per por de no topar-se amb el fantasma. En aquell temps era costum deixar les esglésies obertes a tota hora i heus ací que una nit un lladregot s'amagà a l'església, sense saber res del que hi passava al punt de la mitjanit. Arribada l'hora va presentar-se l'ombra acostumada i des del peu de l'altar realitzar el seu tètric ritual i preguntà "Qui m'ajudarà?".

El lladre el sentí des del seu amagatall i molt diligent va dir-li "Jo us ajudaré". Entre tots dos van celebrar la missa i un cop acabada el capellà beneí el seu ajudant i li digué "Déu t'ho pagui i et faci bo". El sacerdot va desaparèixer i se'n va pujar al Cel, puix havia acabat la seva penitència al Purgatori. Les seves paraules sembla que van ser escoltades, ja que van colpir tant l'esperit del lladregot que abandonà la mala vida i es va fer home de bé.

Nota Micaquil: No està de més recordar avui les entrades publicades els altres anys, així aquests dies podeu llegir la llegenda de Castellruf, la vigilància de la princesa, els fantasmes de la Seu o del cant de la Torana. Bon cap de setmana i bons panellets !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Fonts

dimecres, 29 d’octubre del 2008

El millor de tres mons


(Encetem un micaco migratori...)Virtuals

Una de les primeres coses que et passen pel cap al plantejar-te abandonar Windows per passar a Linux oMac OSX és: "trobaré els programes que necessito en aquestes plataformes?". Així d'entrada cal dir que hi ha diverses aplicacions que ja són multiplataforma (navegadors, programes de missatgeria instantània...), que moltes de les coses que utilitzem les usem directament des del navegadors i els seus plugins (com gmail o google reader), i que tant en Mac OSX (un sistema més visual) com Linux (gràcies sobretot a l'empenta d'Ubuntu) disposen d'un munt d'aplicacions visuals fàcils d'utilitzar i d'instal·lar que, si no són exactes als seus equivalents Windows, si són molt semblants.

Jo tinc per costum utilitzar el mateix programa en diferents plataformes sempre que pugui fer-ho (un cas clar és el Firefox) i, en el seu defecte, trobar una aplicació nativa Linux o Mac que faci el mateix. Això, però, no sempre és possible, i en aquests casos, fins no fa pas gaire, la única solució òptima era instal·lar varis sistemes operatius a un mateix ordinador i arrancar en un o en un altre. Aquesta solució, per a mi, era prou incòmoda. Per sort avui en dia podem triar altres opcions, com ara les virtualitzacions.

Virtualització a casa

Dient-lo de forma senzilla, una aplicació de virtualització és un programa que permet executar un sistema operatiu en una finestra tal qual com si fos un ordinador diferent, així, per exemple, en un mac osx podem instal·lar un windows i utilitzar els dos sistemes alhora. Software d'aquest tipus hi ha varis, però els més coneguts són VMware, VirtualBox i Parallels. Cadascú d'ells tenen productes gratuïts i de pagament que treballen en Mac OSX i Linux. La forma que tenen de treballar és la mateixa, així, una vegada instal·lat el programa al Linux/Mac (que anomenarem sistema hoste) definirem les característiques de la màquina virtual com ara potència del processador, memòria, capacitat del disc dur, utilització de xarxa, usb, etc... i una vegada definida aquesta instal·larem el sistema virtual, que direm sistema convidat (al meu cas, Windows XP) de la forma convencional en que s'instal·la a un ordinardor. La idea és definir una màquina virtual prou potent i que no resti massa recursos al sistema hoste, de forma que el treball en qualsevol del dos sistemes sigui còmode.

Una altra solució és instal·lar aplicacions que permeten utilitzar al nostre sistema operatiu aplicacions d'altres sistemes sense haver d'emular màquines senceres. Això és pot fer utilitzant programes com CrossOver o Wine, que permeten utilitzar alguns programes de Windows als Linux o Mac. Un exemple d'aquest us el podem veure amb la versió de Picasa per a Linux, que no és més que la versió de Windows preparada per a que funcioni amb Wine.

Els dos sistemes tenen els seus pros i els seus contres, el de la màquina virtual ofereix força compatibilitat (jo de fet vaig acabar el meu projecte en una màquina virtual d'aquestes) i seguretat de tenir les aplicacions aïllades a una màquina que pot ser tan independent de la resta com tu vulguis. En canvi, solucions com Wine faciliten l'us de les aplicacions sense haver de pensar si són d'un entorn o d'un altres a l'hora de la seva utilització. Quina utilitzar? La que creguis més convenient pels diferents usos..., jo, al meu cas, utilitzo les dues !!

Nota Fotogràfica: Tardor Urbana

Tardor Urbana

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Fonts

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Una espasa inesperada


(Encetem un micaco passejant...)Jaume I

Com a mínim una vegada al més solc anar a València cap i cassal a passar el cap de setmana i veure família i amics. Sempre que puc miro de reservar unes quantes hores dissabte o diumenge al matí per a fer una passejada per Ciutat Vella, perquè m'encanta passejar sense rumb pels diferents carrers, placetes, racons i contrades d'El Carme, la Seu, Velluters, El Mercat, La Xerea o Sant Francesc, fer una parada per esmorzar i continuar caminant gaudint d'indrets com la Llotja, les Torres de Serrans, la Seu o la plaça de la Mare de Déu.

Plaça de la Mare de Déu

A vegades hi ha una mica de sort i es pot complementar la passejada amb la visita a alguna exposició o a un museu, cosa que em va passar, precissament, la darrera vegada que vaig anar i que vaig aprofitar per visitar dues exposicions que s'emmarquen dins de l'any Jaume I. La primera la podem trobar al Museu de la Ciutat, i porta per nom "Jaume I. Rei legislador: el Regne de València (1238-1276)" . Allà podem trobar materials audiovisuals i textos que expliquen les institucions, òrgans de govern, càrrecs i lleis que existien al Regne de València des de la seva creació fins a la seva derogació pel Decret de Nova Planta al segle XVIII. Entre els materials exposats podem trobar els Furs, cartes de repoblament i llibres de lleis de diferents èpoques.

Jaume I - Rei Legislador

La segona la trobem a l'Almodí, edificació gòtica del segle XIV que tenia com a funció emmagatzemar i la distribuir del blat i els cereals. És un edifici que per si sol ja val la pena de visitar, ja que al seu interior podem contemplar les inscripcions que hi ha al seu interior i que crec que feia cadascú dels responsables de l'almodí al rebre el càrrec. En aquest edifici podem trobar l'exposició "Jaume I. Rei Caballero" (si, escrit així, tal qual...) on es poden observar diferents armes i estris de guerra utilitzats tan a Europa com a Àsia Central. També es poden trobar alguns facsímils de documents de l'època. Cal prestar atenció a les espectaculars espases i, sobretot, els elms.

Jaume I - Rei Cavaller

I és precisament només entrar en aquesta exposició que hom pot trobar a una vella coneguda d'aquest bloc, ja que la primera peça que es troba és una espasa que va pertànyer al rei en Jaume i als monarques del Casal de Barcelona. Aquesta famosa espasa, qualificada de màgica, es coneguda com l'espasa de Sant Martí i també com a espasa d'en Vilardell, i està associada a una fabulosa llegenda que vam explicar en aquesta pàgina no fa pas gaire temps.

Espasa Vilardell

Si aneu a València i teniu una estona us recomano que visiteu aquestes exposicions, no s'ha de dedicar gaire temps i a més de gaudir dels objectes exposats també podreu contemplar els edificis. L'entrada és gratuïta i romandran obertes fins el 4 de gener de 2009. Per acabar, voldria remarcar que per a mi va ser una molt grata sorpresa trobar-me l'espasa d'en Vilardell a València, sobretot sabent que aquesta està actualment a un museu francès. La màgia de València no deixa pas de sorprendre'm !!

Nota Personal : Inici de setmana.... i un munt de coses a fer !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Fonts

divendres, 24 d’octubre del 2008

No mos fareu moros


(Encetem un micaco friki...)Blavencians

Sabeu quin és el col·lectiu més frikifolklòricgeek de la nostra terra? No, no són els seguidors de Star Trek (trekkies), tampoc els seguidors de Star Wars, ni tan sols els seguidors de Stargate (gaters). El col·lectiu més frikifolklòricgeek, però amb diferència, que podem trobar a la nostra terra són els blavers. Perquè? Doncs perquè, per a ells, no hi ha cap teoria ni afirmació ni vestimenta que sigui massa ridícula, sempre i quan, és clar, aquesta teoria o informació ajudi a desvincular el País Valencià dels catalans. I sinó em creieu doneu un cop d'ull a la seva darrera afirmació...

Rodolfo

I és que a ells no els importa gens que després de la conquesta de Balansiya pel rei en Jaume canviés l'estructura social, els òrgans de govern, les fronteres, la religió, la llengua... ells només veuen que abans hi havia rei, després hi havia rei i que la capital era València, amb això ja en tenen prou!! Una nova i brillant afirmació a la mateixa alçada d'aquelles que tracten al rei en Jaume de francès, que confonen de forma interessada el Regne d'Aragó amb la Corona d'Aragó, que afirmen que els aragonesos van envair Catalunya i les Balears o que asseguren que la llengua va originar-se a València i d'allà, després de la conquesta, va passar a la resta de territoris.

Teories molt entretingudes i divertides, però que els hi falta una miqueta de geekifrikisme clàssic. I per omplir aquest forat formularem la següent teoria, que parteix del següent element...

Arc de Cabanes

... l'Arc de Cabanes, eixe resta arqueològica que els historiadors qualifiquen de monument funerari romà. Com ja sabem tots, la universitat és plena de catalanistes, i estos farien qualsevol cosa per furtar-nos la història. Perquè eixe monument és en realitat el punt central de la veritable història valenciana, que va començar fa més de quinze mil anys, temps en que Lo Regne no era només el primer regne de tota Europa, sinó les terres del déu més poderós que feia i desfeia, Baal-berá el Gros, senyor de l'Univers, del roig, del whisky i de les anguiles, que va arribar a estes terres per La Paella Original instal·lada en l'estructura que hui en dia encara podem veure a Cabanes. Aixina este bon Déu va fundar Lo Regne dels valencians amb esta llengua que mos volen furtar, la primera i més ben formada de tot el continent. Baal-berá va crear les primeres barraquetes, paelles i falles i va crear lo més avançada civilització de tot lo món, però tants avenços van cridar l'atenció de les bàrbares bestioles del nord, els Asgards (eixos grisos catalanistes) que amb la seua habitual traïdoria van furtar esta preuada terra al bon déu, van torturar les seves preuades anguiles amb l'all i pebre i van esborrar la seua memòria de la història per amargar llurs vergonyes. Però Baal-berá, abans de anar-se'n, va prometre que tornaria, i que tres senyals marcarien el seu retorn: una cerimònia del summe pontífex amunt un pont, una gran carrera de quadrigues damunt del mar i la construcció de Nova Atlàntida. I eixe dia, lo Déu tornarà i els valencians tornaran a ser lliures !!

Nota Comentarística: A la notícia sobre aquest tema que va aparèixer al diari Levante va haver un comentari que em va cridar molt l'atenció i que deia, entre altres coses: "Te guste o no, lo que dicen estas asociaciones es cierto, y esos príncipes y reyes islámicos eran valencianos. Tú que presumes de Valenciano deberías saber que las banderas que ondearon en el ayuntamiento de Valencia el 14 de Abril eran dos, la republicana y la blavera que le tienes tanto asco. Haber si estudiamos un poquito. Ya no cuela que los que queremos a nuestra bandera se nos llame peperos, fachas, blaveros, ya no cuela porque no teneis argumentos. ". Aquest "haber si estudiamos un poquito" a mi em va arribar a l'ànima !!

Nota Personal: Un altre cap de setmana comença, aquest l'aprofitarem per descanasar i per donar una volta per la zona de muntanya de Badalona, i mirar de fer unes quantes fotografies a les velles masies que hi ha. Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Mira qui parla


(Encetem un micaco judicial...)Blavers

En aquest Estat que ens toca patir hi ha molts temes tabú. Un d'ells és el que fa menció als assassinats i desapareguts durant la guerra civil espanyola, tema aquest que encara pica a part de la població, i tal com em deia el meu pare "si una ferida pica és que encara no està curada". Essent aquest un tema calent, era de preveure el rebombori que hi hauria quan, no fa gaire, el jutge Garzón de l'Audiencia Nacional es va declarar competent per a investigar el crims de la guerra civil espanyola i del franquisme, en una d'aquestes decisions judicials que, per a mi, profà i analfabet en tot aquest món legal i judicial, em semblen més properes al creacionisme que a cap altre cosa, per allò de "jo dic el que jo puc fer".

I el rebombori no va trigar gaire en arribar, ja que poc després la fiscalia de l'Audiencia Nacional espanyola va presentar un recurs contra aquesta decisió considerant que aquells crims s'han de considerar com a delictes comuns (o sigui, com si et robessin la cartera, per exemple) ja que són objecte de discrepància la prescripció del fets, l'aplicació de la llei d'amnistia de l'any 1977 i la seva tipificació com a crims contra la humanitat (com ho considera en Garzón) segons la legislació vigent en aquells temps.

Això darrer no deixa de ser curiós i ens ve a dir que aquests fets, segons la llei de l'època, no eren crims contra la humanitat. Coi, i tant que no!! Com si la dictadura (que era qui es feia les lleis) s'anés a fer una llei que digues que els qui manaven eren una colla de criminals contra la humanitat!! I si aquest punt és inversemblant, l'anterior no ho és menys, sobretot sabent que la llei d'amnistia de 1977 va ser un xantatge en tota regla.

Però jo voldria fer notar, des del meu analfabetisme judicial, qui es qui realitza aquesta petició, i des d'on la realitza. Per fer això, millor aclarir uns quants termes:

·a) Fiscal: Funcionari públic, integrant del Ministeri Públic, que porta la direcció de la investigació criminal i que ha de realitzar les funcions d'aquest organisme.

·b) Ministeri Públic: Organisme públic al que se li atribueix la representació dels interessos de la societat mitjançant l'exercici de la direcció de la investigació dels fets que puguin ser delictes, així com protegir a les víctimes i testimonis i exercir d'ofici les tasques pertinents per a la persecució d'un delicte.

·c) Audiencia Nacional: Tribunal amb seu a Madrid i jurisdicció a tot l'Estat que s'encarrega de casos d'especial gravetat, com ara delictes de terrorisme o injuries a la corona entre altres.

Amb aquestes definicions, jo, des del meu absolut analfabetisme judicial, penso que els fiscals de l'Audiencia Nacional haurien d'estar més aviat fent costat al Garzón que no pas oposant-s'hi. O potser els interessos de la societat no són aclarir aquests fets? O no són pas les víctimes les persones desaparegudes i enterrades en Déu sap quina cuneta? O no és pas aquest delicte d'especial gravetat per a ser tractat a l'Audiencia Nacional i, en canvi, cremar una bandera espanyola si que ho és?

En tot cas, hi ha unes quantes afirmacions més que cal saber i que, potser, puguin portar una mica de llum sobre aquest estrany comportament:

·1) Audiencia Nacional: Creada el 4 de gener de 1977, al mateix temps en que es dissolia el Tribunal d'Ordre Públic, i es traspassaven les competències del primer al segon.

·2) Tribunal d'Ordre Públic: Instància judicial especial existent en la fase final del franquisme. La seva missió va ser la repressió de les conductes que sota aquest règim dictatorial eren considerades delictes polítics i garantir l'estabilitat del règim franquista. Fou creat a Madrid el 2 de desembre de 1963 com a continuació del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme i tenia jurisdicció sobre tota Espanya.

·3) Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme: Creat a Espanya l'1 de març de 1940 quan es va dictar la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. El tribunal fou suprimit el 8 de febrer de 1964, però gran part de les seves funcions s'havien transferit al Tribunal d'Ordre Públic creat en 1963.

Un tribunal que es va crear com a eina repressiva en l'esdeveniment de la història resulta que vol acabar investigant crims humanitaris perpetrats en el marc d'aquesta repressió que va coprotagonitzar. Tant ha canviat la societat espanyola i aquest tribunal com per a fer-ho? Jo crec que no. Em refio gaire de la investigació començada per en Garzón? Ben poc, la veritat, però ja anava sent hora de que es provés de treure a la llum aquest tema.

Nota Personal: Si algú coneix persones de confiança que facin reformes de la llar i que treballin bé que m'avisi !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Educació + política = citizenship


(Encetem un micaco surrealista...)Aula

Imagineu un laberint format per habitacions on cada habitació té múltiples sortides que et porten a altres tantes habitacions. Ara suposem que el número de sortides que pot veure una persona en cada habitació depèn de la seva agudesa visual, així, les persones amb major agudesa visual veuran més sortides i, per tant, podran triar un major número de camins. En canvi, aquells amb menor agudesa estaran destinats a utilitzar uns pocs camins i tindran, per tant, menor capacitat de tria. Canvieu agudesa visual per cultura/coneixements i laberint per la vida i obtindreu una senzilla explicació de perquè és important tenir una bona educació. És fàcil d'entendre que la gent amb menys capacitat de triar és més fàcilment manipulable per a que triïn un determinat camí.

Una cosa tan important com és l'educació sempre ha estat utilitzada pels que manen com a instrument per a dominar el poble, puix controlant allò que el poble sap és controla allò que el poble pot fer. Avui dia l'educació s'ha convertit en camp de batalla per a les diferents faccions que volen controlar la societat.

Això ha arribat fins extrems esperpèntics a l'Estat Espanyol. El darrer show va començar amb la decisió del Gobierno d'implementar una assignatura per a l'Educación a la Ciudadanía, decisió fortament contrastada per part de "la oposición". El motiu és fàcil: uns pensen que els nens que cursin Educación a la Ciudadanía es convertiran en votants socialistes i els altres pensen que els que cursin religió esdevindran votants populars.

On es pot veure millor tot aquest despropòsit ha estat al País Valencià, és tan exagerat que explicat de forma resumida sembla gairebé increïble. Com la Generalitat Valenciana no volia impartir classes de Ciudadanía, va decidir fer-les en anglès (segurament amb la intenció de que els xiquets no en poguessin treure profit). Però resultava que no tenien bastants professors preparats per a fer-ho... així que van decidir posar un traductor a cada aula !! Tot i que això creava un altre contrast, ja que resulta que no tenien prou recursos per obtenir professors d'anglès per fer les classes d'aquesta llengua i els volien per a la assignatura de Ciudadanía. I no només això, sinó que van crear un cos d'inspectors per assegurar-se que la docència d'aquesta assignatura es fes tal i com ho manava la Generalitat de Baix.

I tot això seria increïble que passes a un país democràtic sinó fos perquè, no fa pas gaire, els mitjans informaven que en Francisco Camps, per a reduir despeses, planejava unificar les conselleries d'educació... i turisme !! Tot un despropòsit (excepte si la teva intenció es formar cambrers i hostesses, és clar) si  es té en compte que ara fa uns mesos es va denunciar que la taxa del fracàs escolar al País Valencià es situava al voltant d'un preocupant 40%.

I després de veure tot això, un no pot fer més que preguntar-se: de debò interessa l'educació als que governen, més enllà dels seus propis interessos partidistes i/o nacionals?

Nota Lingüística: Us heu fixat com els grans defensors del castellà i del valencià canvien de seguida a l'anglès sense cap tipus d'escrúpol quan és favorable pels seus interessos?

Nota Dibuixada: No us perdeu la vinyeta/sainet que va dedicar El Jueves a aquest tema. Val la pena !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 17 d’octubre del 2008

Basea


(Encetem un micaco llegendari...)Carrer Basea

Passejant per l'encisador barri del Born no és estrany que us topeu amb el carrer Basea. Actualment és un petit carreró que travessa el carrer de l'Argentaria i que no té res d'especial, de fet, el que més pot cridar l'atenció és el local d'una cadena de pinxos bascs que podem trobar a la seva cantonada. Però anys enredera, pels nostres besavis, aquest carrer era el més típic, interessant i amb més caràcter de tota Barcelona. Començava a la Plaça de l'Àngel i després de fer un gran nombre de giragonses anava a parar al carrer de l'Argenteria. Era un carrer habitat per gent important, i no era estrany trobar-ne palaus, cases o castells. Lamentablement, la major part d'aquest emblemàtic carrer va desaparèixer a l'obrir la Via Laietana. Actualment només queden dos trossos, el tros final que fa cantonada amb el carrer de l'Argenteria i el tros inicial, que s'anomena Sots-tinent Navarro i que està al tocar de la Plaça de l'Àngel.

carrer sots-tinent Navarro

Segons el nomenclàtor de Barcelona, el toponímic Basea prové del nom Basília, que apareix mencionat al Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona l'any 1189 per a designar aquest tros de la ciutat. Però com les explicacions llegendàries són més divertides i entretingudes que les que fa la història tradicional ens centrarem en les primeres. Així, s'ha opinat que el nom Basea venia d'una antiga família noble que tenia una fortalesa o castell en aquest indret que utilitzaven per a defensar a la ciutat dels enemics provinents del mar. També s'ha especulat que tingués el seu origen en el mot bassa, puix en aquest paratge era molt habitual trobar-ne doncs era un paratge on abundaven els blanquejadors o adobadors de pells. Una altra explicació possible era que provenia del mot "bassetja", mandró gros emprat per tirar pedres, ja que en aquest indret els mandroners s'exercitaven a tirar pedres a llarga distància amb precisió.

Carrer de Basea

Però, al meu parer, la millor explicació llegendària és la següent: Explica la tradició que en temps del Comte Borrell II sobre el tram de muralla romana del carrer Basea estava alçat el palau dels Comtes de Barcelona. Per aquells temps els musulmans havien envaït el Vallès i el Comte, sabedor que no trigarien a posar setge a la ciutat, va decidir organitzar la seva gent i fer una sortida per escometre als moros. Mentre feia els preparatius, un vell moro i la seva filla, esclaus del comte, es van adonar del que pensava fer en Borrell II i van avisar a les host musulmanes. Així, quan les tropes del Comte de Barcelona van eixir de la ciutat, els musulmans els van esperar prop del Turó de Montcada i, en trobar-se, va haver una batalla terrible que es va saldar amb la desfeta dels catalans. El Comte, amb un petit escamot, van aconseguir fugir, però els moros els van capturar i decapitar.

Mentrestant la gent de Barcelona estava esperant ansiosa noves del que passava. La Comtessa estava al mirador del palau quan va observar una gran polseguera que s'aproximava, i que no permetia distingir qui era qui s'aproximava. De sobte, enmig de la polseguera, va observar que tenia alguna cosa als peus. Era la testa del Comte que els moros havien tirat dins de la ciutat mitjançant una bassetja com a senyal de que començaven el setge. El macabre senyal va donar resultat, ja que la ciutat, mancada de direcció i de força davant un enemic superior, aviat es rendí. I és justament per la ubicació de la bassetja que van utilitzar els moros per llançar el cap del Comte dins de la ciutat que aquell indret es va acabar anomenant Basea.

Nota Aclaridora: Tot i que en temps de Borrell II Barcelona va patir ràtzies musulmanes, la història ens explica que aquest comte no va morir en cap d'elles. Tot i així, ja saps, no deixis que la veritat t'arruïni una bona llegenda!! Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Referèndums guiats


(Encetem un micaco consultant...)Ximeneies

Segons la Viquipèdia un referèndum és una votació popular convocada pel poder legislatiu amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'una reforma legislativa, tot i que el seu ús s'ha fet extensible per a qualsevol consulta popular. Aquesta eina, tot i semblar la màxima expressió de sobirania popular, és una eina perillosa, ja que depèn de molts factors, com ara de la gent que pot participar (ja que controlar qui pot votar permet controlar el resultat), del moment en que es realitzi (moments d'alta agitació social respecte un determinant tema condicionen el resultat) o fins i tot de la pregunta utilitzada a la consulta.

Anem a veure una d'aquestes consultes, una que es realitzarà al costat de casa meva. Ja fa un temps que a l'antiga casa vaig parlar de les tres ximeneies situades a la costa de Sant Adrià del Besòs...

Fecsa Sant Adrià

... i ara aquestes ximeneies tornen a ser noticia perquè, finalment, aquest municipi realitzarà una consulta popular durant el mes de novembre per a determinar el seu futur...

Font: El Periódico

... i aquí és on comença la diversió. A un món ideal el poder convocant de la consulta es mantindria neutral, no faria campanya a favor de cap de les opcions, oferiria tota la informació sobre el tema als votants i prepararia una pregunta ben clara i concissa amb respostes clares i concisses, per a que la gent pogués indicar clarament la seva opinió. O sigui, una cosa de l'estil "Vol l'enderrocament o la conservació de les tres ximeneies?" amb dues opcions: "Enderrocament" i "Conservació". Doncs bé, la pregunta d'aquesta consulta serà ...

Pregunta

... una pregunta a la que fa fins i tot greu respondre "no". A més és una pregunta que deixa moltes incognites a l'aire, com per exemple:

·a) Si surt el "Sí" però després resulta que condicionen el pressupost, s'enderrocarien les ximeneies?

·b) Quines són les condicions en que es pot afrimar que s'està condicionant el pressupost i/o els espais?

·c) Si penso que s'han de conservar condicionant el pressupost... què haig de votar, "Sí" o "No"?

En fi, no deixa de ser curiós el fet de realitzar consultes populars i al mateix temps fer tot el possible per obtenir el resultat desitjat. És allò tan vell de "ens deixen votar, però ens diuen que hem de votar".

Nota Personal: Quan s'acabarà d'una vegada aquesta horrorosa xafugor que estem patint a Barcelona i rodalies?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Qüestionari per a blavers


(Encetem un micaco preguntaire...)Blavers

Després de llegir tots els esdeveniments de la commemoració del 9 d'octubre a València Cap i Cassal i d'haver llegit un gran nombre de comentaris ací i ací, m'agradaria poder formular als blavers unes simples qüestions, com ara :

1) Un dubte que he tingut des de sempre: perquè defenseu la llengua valenciana parlant/escrivint en castellà?

2) Si els valencians i els catalans no tenim res en comú... qui va repoblar part del territori del País Valencià juntament amb els aragonesos, quina llengua parlaven i quin escut tenia el bon rei Jaume I quan va conquerir València? Nota: Sento comunicar-hos que a Girona mateix podeu trobar aquest escut en obres datades abans de la unió del Regne d'Aragó i del Comtat de Barcelona.

3) Continuant en aquesta línia, si catalans i valencians no tenim vincles comuns i formen pobles separats... quina necessitat hi ha d'accentuar les diferències? No són aquestes ben evidents?

4) Pel mateix raonament, si la llengua valenciana no és la llengua catalana... perquè invertiu tants esforços per modificar-la artificialment, afegint-hi paraules i formes castellanes?

5) Si fins i tot des de les branques més radicals de l'independentisme català no es contempla mai ni una annexió del País Valencià ni cap pressa de decisions en terres valencianes des de Barcelona, ben al contrari, sempre s'ha defensat un model confederal d'igual a igual amb molta més llibertat pels diferents territoris de la que poden gaudir ara mateix com "autonomies"... d'on han sorgit les mentires que afirmen el contrari? Perquè les continueu repetint si tothom, excepte vosaltres i els espanyols, saben que no són veritat? No us agradaria tenir més llibertat?

6) Qui va derogar els Furs Valencians i va acabar amb el Regne de València va ser un rei d'origen francès que va conquerir el territori mitjançant tropes castellanes i franceses. Aleshores, com és que odieu als catalans i en canvi esteu tan bé amb els castellans-espanyols?

7) Moltes vegades dieu que vosaltres sou els veritables valencians i renegueu d'aquells valencians que defensen fer front comú amb els catalans del Principat titllant-los de "pancatalanistes" i "progres". Vosaltres, per la vostra part, sovint aneu de la mà de grupets espanyolistes d'extrema dreta com España 2000. Seguint el vostre raonament, vosaltres sou "panespañolistes" i "fatxes"?

8) Els catalans del Principat no han anul·lat mai cap llei, fur o organisme valencià ni han perseguit la llengua ni els símbols al País Valencià, cosa que si han fet els castellans-espanyols. Perquè, aleshores, titlleu als catalans d'imperialistes i no dieu res dels espanyols?

9) Com ja he comentat, els castellans-espanyols van acabar amb els Furs i el Regne de València. Si sou tan i tan valencians... perquè porteu sempre a una mà la senyera coronada i a l'altre la bandera espanyola?

10) La Senyera Coronada no s'ha d'inclinar respecte cap altre bandera. Adduint això un grup de blavers, amb l'ajuda de l'extrema dreta espanyola, va aturar la passejada de la Senyera Coronada adduint que no podia passar per sota d'una estel·lada doncs seria motiu de vergonya. Cal recordar que cada 9 d'octubre la senyera coronada baixa pel balcó de l'ajuntament per no inclinar-se. Però resulta que en aquest balcó...

Font: Google Images

... està la bandera espanyola damunt de la porta. Coneixent a la Rita & CO podem assegurar que aquell dia la bandera espanyola està al balcó puix seria impensable que la retirés. Aleshores tenim que la Senyera Coronada *cada 9 d'octubre* desfila *sota* la bandera de l'invasor, o sigui, l'espanyola. Com és que no us heu queixat *mai* d'aquest fet? Si us fixeu en la fotografia, podeu apreciar com es veu part de la bandera espanyola i de la bandera europea a la part superior de la fotografia, mentre la senyera coronada està just a sota seu a peu de carrer.

Nota Destacable: Dels molts comentaris apareguts al diari Levante, voldria destacar el següent, que reflexa clarament la mena de democràcia que es pot respirar al País Valencià: "Resumen: unos fascistas de España 2000 y de Coalición Valenciana interrumpen la procesión, tirando las vallas en el suelo durante 40 minutos y la policía no solo no hace nada, sino que se va a identificar unas personas que están en un sexto piso y que ni han cometido ningún delito ni han interrumpido la procesión. ¿A los que han interrumpido el acto no se les ha identificado?. Esto se llama impunidad. Los fascistas en Valencia campan a sus anchas amparados por el PSOE=PP" Autor: Vicente

Nota Premonitòria: Com ja em temia, aquella gran desfilada de recreació història no va ser tan de recreació històrica com ens venien, ja que la senyera coronada no va faltar...

Font: Levante-EMV

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 10 d’octubre del 2008

La llegenda de Sant Medir


(Encetem un micaco caminant...)Bosc

Els catalans tenim la sort de poder gaudir de paisatges molt diferents en espais reduïts, fins i tot en grans urbs com Barcelona. Així, sembla mentida que a la Ciutat Comtal es pugi passar en poca estona de remullar-se els peus a la vora del mar a caminar per mig d'un espès bosc lluny de l'angoixa que provoca la vida a la ciutat. I utilitzant transport públic !!

Una de les rutes típiques és l'excursió Barcelona - Montserrat. Un dels camins que fa aquesta ruta és el sender de gran recorregut anomenat GR-6, que partint del costat del Parc del Laberint de Barcelona arriba fins al Monestir de Montserrat. El camí sencer costa unes 15 hores fer-ho, però fer petits trams pot ser una activitat perfecte per un dissabte o diumenge pel matí. Així, no fa gaire vam fer el tram comprés entre el Parc del Laberint i Sant Cugat, que es pot fer en unes dues hores i és força senzill.

Per molt que ho sàpiga no em deixarà de sorprendre que a la poca estona de començar el camí, passem de veure panoràmiques de gran ciutat com aquesta...

Vista Barcelona

... a veure paisatges de bosc tardorenc ...

Bosc de tardor

... o de vegetació de torrent ...

Vegetació torrent

...i tot això en poca estona, tot just el que es triga en creuar la carena. I és que el GR-6 transcorre enmig de l'espès bosc que hi ha a la part obaga de la Serralada de Collserola, bosc que, de tant en tant, mostra esplanades i clars, i en aquests clars podem trobar velles edificacions, com ara l'ermita de Sant Medir, situada al Vall de Sant Medir, abans anomenada Vall de Gausac...

Ermita de Sant Medir

... aquesta ermita, del segle X com a mínim i d'origen romànic (tot i que ara no queda pràcticament cap vestigi), està situada al mig de la vall i al costat del vell camí romà que comunicava Egara (Terrassa) amb Barcino (Barcelona) passant per Castro Octavianum (Sant Cugat). I, com no podia ser d'una altra manera en una edificació antiga construïda al mig d'un frondós bosc, és protagonista d'una popular llegenda.

Així, diu la llegenda que al segle IV Sant Sever, bisbe de Barcino, era perseguit pels romans. Mirant de fugir d'ells va prendre el camí cap a Castro Octavianum i va passar per un pla on un pagès anomenant Medir plantava faves. Van encetar conversa i en Sever li va explicar a Medir la seva situació, i conscient de que els seus perseguidors passarien per allà, li va demanar que no poda permetre que mentís per la seva causa i els expliqués la veritat, o sigui, que l'havia vist i el camí que havia pres. Medir li va contestar que no es preocupés, que així ho faria.

A la poca estona, i a causa de la fe que havia demostrat Medir en Sever i a seguir la seva cristiana petició, les faves que acabava de sembrar ja eren crescudes i preparades per ser recollides, i això anava a fer l'hortolà quan van arribar els romans. De seguida li van preguntar si havia vist a en Sever, i Medir els va contestar que si, que feia poca estona havia passat, tot just quan estava sembrant les faves que ara recollia.

Aquesta contestació va molestar a la soldadesca, que va pensar que ho bé els mentia o bé era cristià, puix aquell miracle no tenia cap altra explicació, Així que van agafar pres a en Medir i quan, finalment, van capturar a Sever els van martiritzar a tots dos.

Nota Personal: No sé jo si aquest cap de setmana les condicions meteorològiques convidaran a fer passejades pel bosc, però si podeu, a aquells de Barcelona i rodalies us recomano fer una passejada fins a Sant Medir, la Vall de Gausac és un lloc excel·lent per fer fontades al mig de la natura sense haver d'allunyar-se gaire de la gran ciutat. Bon cap de setmana..

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Recreació manipulada


(Encetem un micaco desfilant...)Cascs

Més de 700 personatges, 800 vestits fets segons les tècniques del segle XV, 120 cavalls... aquestes són les impressionants xifres que composaran la desfilada cívica amb la qual la ciutat de València vol celebrar el 9 d'Octubre, Diada del País Valencià, que vol recrear la desfilada amb la que Alfons el Magnànim va honrar a Jaume I l'any 1428, i així honrar de pas el 800 aniversari del rei En Jaume i el 550 aniversari de la mort d'Alfons el Magnànim.

Font: Levante-EMV

L'Ajuntament vol allunyar qualsevol acusació de folklorisme de baixa estrofa, folklorisme al que sol ser addicte (i on s'emmarquen molts d'aquells que es diuen valencians però que només ho són alhora de desfilar en falles i de fer paelles) i s'esforça per dotar aquest esdeveniment amb una aureola de seriositat, remarcant el caire de "representació històrica" i el "rigor històric" que tindrà l'acte. Però... ai-las que al barri ja ens coneixem tots i ja sabem el tipus de representació històrica que acostumen a realitzar els peperos, sobretot al País Valencià !!

El primer que em va passar pel cap al llegir la notícia va ser "i quina senyera apareixerà?". Perquè tot i que la senyera coronada, bandera de la ciutat de València (i utilitzada per a representar a tot el País Valencià des del temps de la Transición per decisió de Madrid) sembla ser que podria haver existit al segle XV, el seu simbolisme hagués estat exclusivament municipal i en cas cap reial. De fet, no hi ha documentada cap acte on els Reis de Aragó, de València, de Mallorca i Comptes de Barcelona utilitzessin aquest penó en comptes del seu estàndard. De fet, tampoc hi ha documentada cap utilització d'aquesta senyera per a representar al conjunt del Regne de València. Així les coses, fora assenyat deduir que si el rei Alfons el Magnànim va organitzar una desfilada de les seves hosts a la ciutat de València per a honrar la memòria del Rei en Jaume I, l'estàndard que portessin les tropes fos el del rei vigent i el del rei homejaneat, o sigui, el del Casal de Barcelona i el mateix amb l'emblema de Sicília, i no pas el municipal de la ciutat de València, per molta ciutat reial que fos.

Doncs bé, aquest acte tan històric que es celebrarà demà estarà encapçalat per aquesta senyera...

Font: Senyera Coronada

... que ha estat especialment restaurada per a l'ocasió ...

Font:Levante-EMV

És curiós posar tanta cura en tots els detalls... menys en aquest. Per a què prendre's tantes molesties doncs? No serà per posar en pràctica allò de "una mentida entra millor si va embolicada de veritats"?. Els peperos & CO. segueixen demostrant que en això de la història continuen tenint greus problemes de memòria, serà per això que no volen sentir mai a parlar de "memòria històrica", perquè fer memòria els fa mal, excepte si la tenen manipulada, és clar. I mira que d'això ells i els seus antecessors en saben un munt, ja que no hi ha precissament poca gent que, encara avui dia, pensa que "España se originó con la boda de los reyes católicos". Segur que aspiren a que, d'ací no gaires anys, es pugui realitzar aquesta processó onejant la bandera espanyola. Total, a les falles ja ho han aconseguit.

Nota Econòmica: Si us pregunteu quan els ha costat als ciutadans de València aquest acte, heu de saber que sou unes persones gens sensibles i vulgars, ja que, segons les seves pròpies paraules, "Es materializar demasiado algo tan importante".

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Realitat i ficció


(Encetem un micaco rosa...)Notícies

En aquest darrers temps es francament difícil posar la televisió generalista sense veure cap notícia relacionada amb allò que s'anomena "premsa rosa", aquests programes tan peculiars on la gent que hi va més que divulgar informació la genera.

Doncs bé, a vegades aquests temes s'entronquen amb altres temes i donen lloc a situacions on la realitat supera amb escreix a la ficció, de tal manera que sembla ben be que aquesta realitat està escrita pels guionistes del "Polònia". Així que tot seguit passo a escriure una escena basada en aquesta realitat i que, ben bé, podria ser una escena d'aquest programa, protagonitzada pel Rei d'Espanya i el cap de la casa reial.

Nota: Tot i que l'escric en català, els protagonistes parlarien en castellà, com és obvi...

Entra el cap de la casa reial (cr) al despatx del rei d'Espanya (re):

re: Ui quina cara portes, la mateixa que aquella vegada en que em vas dir que el meu fill s'havia enamorat de la presentadora del "Telediario".

cr: Majestat, hi ha un assumpte que requereix de la seva immediata atenció.

re: vaja.. en aquella ocasió em vas dir el mateix. Bé, que succeeix?

cr: la duquesa de Alba, Grande de España, es vol casar.

Duquesa de Alba


El rei d'Espanya posa una cara molt seria, se'l mira fixament i es posa a riure sense parar.

re: huahuahuahuahuaa.... molt bo... no coneixia aquesta faceta teva d'humorista, i tant serio que ho diu el tio catxondo, com l'Eugenio aquell.... huahuahuahuaaa... ai....

cr: No és cap broma majestat

re: ... no?... no serà avui el dia dels innocents no? - diu el rei dEspanya posant cara de despistat - Perquè clar, si és així ja faig tard per aprendrem el missatge de cap d'any, encara que el començament ja me'l se. Mira mira... "Me llena de orgullo y satisfacción..."

cr: No majestat, no és el dia dels innocents i no és cap broma. La duquesa de Alba es vol casar.

re: Si home, vinga va,... molt divertit però ja està bé, així que deixa't de romanços, que com això segueixi així la propera vegada encara em diràs coses més inversemblants com ara que el Marichalar pren drogues !!

Nota Personal: Aquestes darreres falles, tot passejant, vaig trobar la icona que defineix a la perfecció al país del costat...

Torito i Botijo

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!