divendres, 30 de maig del 2008

Tranquil·litat


(Encetem un micaco que va de bòlid...)

AVE litoral

Una mica de tranquil·litat és el que necessito urgentment. Bon cap de setmana a tothom.


Clickables

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dimecres, 28 de maig del 2008

Salvem als veritables frikis !!




(Encetem un micaco friki...)

En un món com aquest on cada 5,4 x 10-44 segons apareix una plataforma encarregada de defensar alguna cosa m'he proposat garantir la supervivència del meu col·lectiu, un col·lectiu fortament amenaçat. I si no teníem ja prous problemes nosaltres solets ara hem de veure com allò que tota la vida han estat anomenats "vividors televisius pocavergonyes" ens volen prendre el nom !! De fet, hi ha testimonis gràfics de quan està d'amenaçada la nostra espècie...


Dilbert

Així que per ajudar a que els frikis tinguem una llarga existència transcric tot seguit un decàleg de raons que m'ha arribat per correu electrònic que explica les raons per les quals les noies farien bé de triar un friki com a parella ...


1) Els frikis són útils: poden arreglar el teu ordinador, el teu portàtil... aquestes habilitats són molt útils avui en dia i poden fer que la teva vida sigui més fàcil.


2) Són més romàntics del que es diu. La seva idea de romanticisme potser és fer una pàgina web sobre tu, però, ey!, això dura més temps que unes flors i se la pots ensenyar a les teves amigues a tot hora !!


3) Tenen cervell i normalment tenen molta educació.


4) Són relativament de baix manteniment, així que no necessitaràs sopars complicats ni posades en escena sofisticades. I si no ets bona cuinera, pots encarregar una pizza que encertaràs de ple.


5) No has de preocupar-te per saber què estarà fent. Probablement el trobis davant del seu ordinador.


6) Confien en tu, així que pots ser tu davant d'ell. T'agrada anar per casa amb una samarreta esparracada perquè és còmoda? A ell no li importa. No s'enutgen perquè no et maquillis o no et vulguis molestar en arreglar-te el pèl.


7) Et farà brillar on sigui que aneu. No importa que no tinguis sentit d'estil, no importa les matusseres que siguin les teves habilitats socials, al seu costat seràs una estrella de la moda i una elegant diplomàtica. Farà que causis tan bona impressió, que t'enamoraràs de tu mateixa.


8 ) Si no t'interessen els ordinadors, televisors i DVD, i no et preocupa ser popular i estar a la moda, què hi ha dels darrers gadgets ? Si decideixes sortir amb un friki seràs l'orgullosa propietària dels gadgets més nous.


9) Tampoc no t'enganyarà. Col·loca la dona més sexy del món, posem Angelina Jolie, en una habitació amb un friki. A l'altre racó de l'habitació col·loca l'últim model d'un ordinador. Fixe que el teu friki preferirà molt més jugar amb aquesta computadora que conèixer a Angelina Jolie. De fet, potser ni la veurà si l'ordinador està encès i connectat a Internet., ja que ha de mirar el seu correu electrònic, navegar per la web i explicar al seu bloc que està a una habitació amb Angelina Jolie.


10) La raó final és: realment li importes. No l'aspecte que tens (encara que també compte), no la teva primor, no amb quant maquillatge t'arregles, sinó que li agrades per tu mateixa.


Nota Aclaratòria : El mateix raonament, convenientment adaptat, també serveix per a les noies frikis !!


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dilluns, 26 de maig del 2008

Les columnes de la vergonya


(Encetem un micaco simbòlic...)Columnes

Símbols... molt es podria parlar dels símbols, de símbols venerats pels dominadors, de símbols perseguits per aquests mateixos dominadors i venerats en secret pels dominats amb religiosa passió, de símbols menyspreats per aquells que diuen menysprear qualsevol símbol però que, ves per on, en el fons tenen també símbols que respecten, símbols de pau, símbols de guerra, símbols d'amor, símbols d'odi, símbols secrets, símbols universals, símbols que són quatre ratlles en una paret i símbols que són enormes monuments... certament, costaria molt explicar la història de la humanitat sense fer referència a cap símbol.


Símbols com ara la Pedra del Destí, aquella pedra llegendària on diuen que va recolzar el seu cap Jacob mentre somniava amb la glòria de Déu i on es van coronar tots els reis escocesos des del segle IX fins el segle XIII quan el rei anglès Eduard I se la va emportar a Anglaterra per mirar de trencar la identitat escocesa eliminant els seus símbols, i és que els símbols també es poden utilitzar com a poderoses armes. A Anglaterra va estar fins el 1996, any en que va ser retornada a Escòcia, i llavors els escocesos la van situar a un lloc de privilegi, al Castell d'Edimburg, juntament ambles Joies de la Corona d'Escòcia.


Els catalans també som un poble amant dels nostres símbols, símbols reprimits, eliminats o expropiats al llarg de la nostra història. Un d'aquests símbols eren les Quatre Columnes dissenyades per Puig i Cadafalch erigides el 1919 i enderrocades per la dictadura de Primo de Rivera fa ara vuitanta anys, i és que una de les característiques de les dictadures hispàniques és la catalanofòbia. D'aquest tema ja vaig parlar fa un temps, però ara hi ha notícies noves.


Quan a un polític no l'interessa que es parli d'un tema sol fer una de les tres coses següents: busca un altre tema per a que serveixi de distracció, crea una comissió de seguiment i estudi del tema en qüestió o, senzillament, l'ignora i fa com si no existís. Amb les Quatre Columnes va passar justament això darrer, així, fa un temps es va parlar molt del tema però al veure que les solucions proposades des de l'Ajuntament no eren satisfactòries ( i com ho anaven a ser si era una solució estil WC , ja que mirant des de la Plaça Espanya cap al Palau Nacional les volien situar al fons a la dreta ) de cop i volta es va deixar de parlar d'elles.


Ara es torna a parlar i es nota que els socialistes han ficat cullerada en el tema, ja que ja no proposen situar-les al fons a la dreta.... sinó al fons a l'esquerra !! El motiu segueix sent el mateix: com ara està la Font Màgica les columnes no poden anar al seu emplaçament original. I en això està d'acord la Xarxa d'Entitats Cíviques dels Països Catalans , principal organització que demana la restitució de les Columnes, i per això proposen que se les situï al darrer de la Font però mantenint la frontalitat respecte la Plaça Espanya, que és tal com les va dissenyar en Puig i Cadafalch. I aquesta idea de mantenir l'obra en el seu entorn el màxim possible la subscriuen gent tan entesa en la matèria com el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. Tot i així, l'Ajuntament de Barcelona no és del mateix parer.


Penseu per un moment ( Déu o qualsevol poder diví no ho vulgui ) que s'hagués de reconstruir el Partenó d'Atenes enderrocat per un tema polític... però que algú decidís que no s'havia de fer al seu emplaçament original de l'Acròpoli argumentant un problema d'estètica. O què passes el mateix amb la Torre Eiffel de París, i que no la tornessin a posar als Camps Elisis. Si passés això ja m'agradaria a mi escoltar tots els comentaris de la massa de pastafaris cosmopolites de ment oberta que campen per Barcelona regalant-nos perles multiculturals a la resta de pobrets provincians de mires curtes que tenim la sort de contar amb la seva presència.


Potser les Columnes no siguin un monument digne d'un geni com en Puig i Cadafalch, però es van fer per una ubicació determinada, amb una simbologia determinada i han esdevingut un símbol de repressió i de pèrdua de llibertats. Només per això ja es mereixen ser recuperades de la forma més fidedigna possible, és el que s'hauria de fer en qualsevol país amb una mica de dignitat, de no fer-se així transmutaran el seu simbolisme per a convertir-se en símbol vergonyós de aquella Catalunya plena d'un autoodi dissimulat que només pensa la millor manera de "caure bé" a les Espanyes sense semblar massa botiflera. I aquesta Catalunya ja té masses símbols avui en dia.


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

divendres, 23 de maig del 2008

El palau dels templers


(Encetem un micaco d'ombres del passat...)Palau Reial Menor

Quan passejo pel Barri Gòtic de Barcelona hi ha un indret horrorós que no m'agrada gens veure, bé... potser hi ha més d'un però aquest, per a mi, encapçalaria la llista : l'edifici municipal de la Plaça Sant Miquel. Espero que l'edifici sigui pràctic perquè, la veritat, queda com una patata sense pelar en mig d'un pastís, situat allà en mig en ple cor del barri antic de, just a tocar del lloc on s'aixecava una de les joies perdudes de Barcelona : El Palau Reial Menor.


I és que allà al costat havia estat el convent dels Templers, originat per la donació que un tal Ramon Massanet havia fet a l'Ordre del Temple d'una casa emmurallada i emmerletada construïda parcialment amb els murs de l'antiga muralla romana i tocant al castell de Regomir, i és que, sembla ser, tenir el convent aprop d'una porta de la muralla era tot una costum dels templers, tal com també van fer a València. La situació de l'edifici a l'actualitat seria aquesta ...


Mapa

Les obres es van iniciar cap a 1134 i quan l'Ordre dels Templers va ser dissolta l'edifici va passar primer a l'ordre dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital i després va anar canviant de mans fins arribar a ser possessió reial i convertir-se en el que es va anomenar Palau Reial Menor i va esdevenir un dels edificis medievals més interessants a Barcelona. El nom de Menor li venia de haver estat habitat pel Rei després del Palau Reial situat a la Plaça del Rei, no pas per les seves mesures, doncs tan per la seva grandiositat com per la importància artística era superior a aquest.


Pintura Palau Reial Menor s. XIX

Al llarg de la seva existència l'edifici va arribar a aplegar diversos estils arquitectònics, des del romà al barroc. Tres portes donaven accés a una gran plaça amb diversos edificis com ara torres, esglésies i jardins. Tenia un gran saló semblant al Saló Tinell que es va arribar a utilitzar de teatre. Gràcies a diverses pintures de mitjans del segle XIX ens podem fer una idea de la majestuositat de l'edifici, que lamentablement es va anar degradant i va ser enderrocat a mitjans passats del segle XIX.


I no queda res de l'edifici ? Doncs ben poca cosa, com ara la Capella del Palau Reial, que anteriorment havia estat la Capella del Convent dels Templers i que ara està a l'església del número 4 del carrer d'Ataülf ...


Timpà de l'església del carrer Ataülf

... i no lluny d'allà queda una altra de les restes del palau, una misteriosa i solitària port al fons del carrer Timó. Segons uns era la porta que conduïa als jardins i a l'hort del palau, segons uns altres era una porta que travessava la muralla permetent comunicar el convent templer directament amb l'exterior i que va ser construïda amb autorització del rei en Jaume I, gràcies a l'estima que tenia cap aquesta ordre de cavalleria, puix van ser ells qui el van criar i educar.


Porta

Quan passo a prop d'indrets com aquest en qualsevol ciutat m'agafa com una pena dins meu al pensar en quantes coses meravelloses s'han perdut en el transcórrer de la història !! Quan meravellós que seria poder tornar en el temps per poder visitar aquells indrets !!


Nota Personal: Cap de setmana viatger, a veure si hi ha sort i el temps acompanya ni que sigui una mica. Bon cap de setmana a tothom.


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dijous, 22 de maig del 2008

Paella a la chikichiki


(Encetem un micaco paeller...)

Ja que aquest cap de setmana fan allò del festival d'Eurovisió, aprofitarem l'ocasió per fer una musical lliçó de paella, en versió chikichiquera....


1. elstrossetsdecarn


Primera lliçó

2. laverdureta


Segona lliço

3. elxupxupet


Tercera lliçó

4. larrosset


Quarta lliçó

el final... mastega mastega !!


Resultat final

Què tal Chispa? Té bona pinta, oi ?


Chispa

Clickables

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dimecres, 21 de maig del 2008

Un mal model


(Encetem un micaco urbanista...)Gorg

Tot i que el liberalisme va ajudar a la nostra societat, i molt, a sortir de l'Antic Règim, hi ha àmbits on s'ha demostrat que és un model francament dolent. Potser no és el model en si mateix, però el que sembla clar és que aquest egoisme innat que tenim els humans i que actua sovint en moltes de les iniciatives individuals i, sobretot, empresarials fa que al sentir parlar d'una economia liberal més d'un s'esgarrifi recordant el que va passar amb el Crack del 29 o, d'una forma més pel·liculera, en un futur dominat per macrocorporacions on els governs ni siguin més que titelles i els ciutadans consumidors.


I si l'economia és un dels àmbits on la paraula "liberal" fa por, un altre dels àmbits és l'urbanisme. Fa uns dies us parlava de com l'Ajuntament de Badalona s'estava replantejant una de les obres estrelles que ens havia venut als badalonins, i de la por de que aquest replanteig tornés a passar factura als ja de per si patidors badalonins. I mireu que l'obra en si ja s'havia començat a fer ...


Obres del canal

... però com sembla que els números no quadren es vol tirar enrere. I em sembla perfecte, tal com ja vaig comentar no ho havia vist mai gaire clar, però quan vaig llegir l'altre dia això ...


Font: El Periódico

... automàticament vaig pensar en aquelles monstruositats que van fer al mateix costat de la sorra de la platja ( i que ara tenen tot un seguit de problemes ), pura còpia del pitjor urbanisme especulatiu mediterrani ...


Edificis a primera línia de mar

..i és que a un barri on s'estaven imposant edificis de quatre o cinc alçades com a molt ( exceptuant les monstruositats de primera línia de mar ) , uns edificis més alts tornaran a trencar la estètica seguint aquella tradició dels anys 60 i 70 on cadascú feia els edificis com li rotava i que molts pensàvem que, afortunadament, ja havíem deixat enrere. I és que una ciutat amb edificis més alts és una ciutat més claustrofòbica, una ciutat amb menys cel i una ciutat menys humana. Espero, de tot cor, que això finalment no sigui així i que els badalonins puguem començar a gaudir d'una ciutat més humana i és que, senyors de l'Ajuntament, l'urbanisme de la ciutat ha de dependre de vostès i vostès han de vetllar pels interessos dels ciutadans, no pels de les constructores.


Nota Al·lucinant : De pedra em vaig quedar al llegir que al barri del costat "una dona perd casa seva per no saber llegir". Com no sé de primera mà el que ha passat i els tribunals no han parlat encara poca cosa puc dir, però no és pas una bona senyal que es pugui relacionar una empresa pública amb aquests fets.


Nota Vergonyosa: A una ciutat moderna, a una ciutat pensada pels ciutadans els serveis són bàsics, i dins d'aquests serveis, els sanbitaris, d'ordre, mobilitat prevenció són clau. No es pot anar dient que es farà una mega ciutat amb mega projectes mentre el Cos de Bombers de la ciutat estan passant per moments molt durs. Potser es pensen que fer Ciutats del Bàsquet i Ports Esportius mentre els bombers no tenen ni una caserna decent és fer una ciutat millor. Us podeu informar més sobre la problemàtica dels bombers de Badalona ací.


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dimarts, 20 de maig del 2008

Minicowboy de ciutat


(Encetem un micaco animal...)

No fa gaire vaig encetar un apunt dient que al meu barri havia vist coses com ara un gall lligat per la pota a un arbre, potser alguns de vosaltres pensàveu que exagerava, per això avui us porto avui proves gràfiques recents, de divendres passat per la tarda. I de fet no del meu barri, sinó d'un indret molt a prop del centre de Badalona. I és que si Mari Trini deia allò de "por que a mi se me ha caido una estrella en el jardín" jo li podria dir "doncs mira, a mi se'm va caure un poni !!"


Poni a la ciutat

I és que veure un poni a un trosset de jardinet de no res al centre de la ciutat és una cosa que encara no m'havia passat mai, digueu-me estrany !!


Nota Personal : Ara que ho penso, potser el bon home aquell és pensava que era un gos força estrany...


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dilluns, 19 de maig del 2008

L'estrany cas d'en Franki i en Fabra


(Encetem un micaco judicial...)Justícia

En Francesc Argemí "Franki" és un jove egarenc acusat d'ultratge i d'haver atemptat contra la autoritat. En Carlos Fabra és un polític valencià, president de la Diputació de Castelló, imputat en delictes com tràfic d'influències, suborn, negociacions prohibides i frau fiscal. Tot i que els dos estan embolicats en processos judicials, les seves situacions són "una mica" diferents, ja que mentre en Franki està a la presó en Fabra no té ni jutge que vulgui portar les seves causes.


Els fets que van portar a en Franki a la presó van ocórrer a l'any 2002 a la Festa Major de Terrassa mentre que la condemna va arribar l'any 2005, sense que servís per a res els tres recursos presentats demostrant que aquell dia estava a un altre lloc. De fet, sembla ser que no hi ha més proves més enllà de l'acusació de la policia, i ´és que si apareix pel mig una bandera espanyola ultratjada la cosa sempre agafa un to especial, com expliquen alhora en Víctor Alexandre i la Pilar Rahola . Com ja he comentat diverses vegades jo no sóc gens partidari de vexar cap tipus de bandera, però tot i així penso que no s'hauria de penalitzar pas, i molt menys per via penal. També haig de dir que sóc un gran partidari de la coherència, i si la llei castiga la vexació de la bandera que sigui de totes, o no diuen que la justícia és cega ? És que fent una mica de memòria me'n recordo de quan una noia va celebrar una victòria esportiva del Real Madrid a Reus cremant una senyera i, la veritat, ara mateix no recordo pas haver llegit enlloc que la processessin o, si més no, que fos simplement denunciada.


En canvi en Carlos Fabra és un tema apart, un tema que segur que ens alegra molt a tots aquells als quals, tot i haver estat sagnats mensualment per la retenció de l'IRPF ara aquestes dates els senyors de la Agencia Tributaria ens saluden amb un bonic paper dient que encara hem de pagar una mica més, ah!! què maco allò de "Hacienda somos todos"... encara que no sé ben bé si ho som tots. I és que llegint ací que el senyor Fabra a l'any 2004, segons la seva declaració d'hisenda, va guanyar 185.229 euros i, tot i això, va pagar prèstams per valor de 355.000 es pot pensar que hi ha alguna cosa no quadra. Quan a més és llegeix que en 1999 va ingressar a les seves 94 comptes bancàries 600.000 euros de procedència desconeguda hom pot pensar que això olora malament... i quan t'informes que des de 2000 fins 20004 totes les declaracions d'hisenda li van sortir a retornar i Hisenda en total li va pagar 14.482 euros ja penses que això és el cony de la Bernarda i que a aquest senyor l'ha de caure una de bona.


Doncs... oh sorpresa !! a Carlos Fabra no només no li ha caigut damunt cap de bona, de moment no té ni jutge que porti les seves causes, i és que el jutjat d'instrucció número 1 de Nules té deserta la plaça de titular. I el més significatiu de tot és que el Consejo General del Poder Judicial no ha sigut capaç de trobar ni un sol professional que demani el trasllat voluntari a aquesta plaça. Fonts del Consejo expliquen que els motius són, principalment, que el jutjat està saturat de causes pendents i té pocs mitjans per tramitar-les i que el Cas Fabra és un assumpte molt embolicat que esquitxa a diversos ex-càrrecs importants del Gobierno.


I així està la cosa, mentre un noi acusat de forma no gaire clara de cremar una bandera espanyola està a la presó, un home amb un càrrec públic acusat de diversos delictes contra l'Administració Pública i de frau fiscal no té ni jutge. I ja em direu, però penso jo que la societat hauria d'estar més preocupada pel segon comportament que pel primer. No, si ja s'intuïa que en Pedro Pacheco tenia més raó que un sant ...


Nota Personal: No deixeu de visitar la web llibertatfranki.org


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

divendres, 16 de maig del 2008

El casament dels cagadubtes


(Encetem un micaco llegendari...)Nuvis

Com darrerament us he parlat tant de la meva boda penso que avui seria adient explicar una llegenda-rondalla que, justament, ens narra un curiós casament que va haver fa temps a un dels indrets antics d'aquella Barcelona que tan m'agrada caminar... en concret a la plaça de Sant Pere i més concretament a l'església de Sant Pere de Puelles.


Resulta que un bon dia es celebrava, davant d'una gran assistència, un casament a l'esmentada església. Tot anava segons el que sòl ésser habitual en aquestes cerimònies fins que va arribar el moment en que el sacerdot li va preguntar a la núvia si volia casar-se amb el seu promès, puix la minyona va contestar que no per gran sorpresa de tots els pressents.


Tota la gentada va sortir de l'església i tota la plaça va ser un ventall de plors,comentaris i exclamacions. Preguntada la noia del perquè de la seva decisió va contestar en un primer moment que veia que el seu promès la mirava malament i que creia que no l'estimava prou, però va acabar confessant que els nervis l'havien traït i que havia dit que no amb molta lleugeresa. Dit això tots es van posar d'acord en continuar la cerimònia i van entrar a l'església.


Sant Pere de Puelles

Començat de nou el casori, el sacerdot li tornà a preguntar a la núvia si volia casar-se amb son promès, i aquesta vegada contestar que si per gran descans de tot el personal, però quan li va preguntar al nuvi aquest va contestar que no. De nou, tot l'acompanyament va sortir de l'església a la plaça i de nou aquesta va ser testimoni de plors, crits, comentaris i exclamacions encara més fortes que l'anterior vegada. Preguntat aquesta vegada el nuvi aquest va contestar que estimava molt a la seva promesa i que si havia dit que no era per a que ella passés tota la vergonya que li havia fet passar a ell, i que una vegada fet això no tenia cap inconvenient en cassar-se amb ella.


Els plors i les males cares van canviar-se per rialles i alegries i tots van entrar de nou a l'església per a poder realitzar, per fi, la cerimònia. El capellà començà de nou i preguntà a la núvia, que va dir que si, i després preguntar al nuvi, que també va contestar que si, i digué :


"Si vosaltres us estimeu jo en tinc gran alegria, però ara sóc jo el que dic que no us vull casar i que aneu a cercar a un altre capellà que us casi, puix que a mi ja m'heu fet ximplejar prou"


Clickables

Molt bon cap de setmana per a tothom.


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dijous, 15 de maig del 2008

Enyorança


(Encetem un micaco gràfic...)

L'AVE que enyorava el litoral...


AVE litoral

Clickables

Cita

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dimecres, 14 de maig del 2008

Imatges d'una boda


(Encetem un micaco narratiu...)

Si fem cas d'una dita castellana que diu "boda lluviosa, boda dichosa" i que en català podríem dir, més o menys, "boda mullada, boda benaurada" el nostre enllaç matrimonial serà un dels més benaurats dels darrers temps, ja que durant els dos dies que vam estar celebrant-ho amb la família gairebé no va parar de ploure en cap moment, de fet, diuen que va ser l'episodi de pluges més beneficiós dels darrers dotze anys !!


I és que si ja el dia de l'esdeveniment va començar plujós i la Rambla de Badalona tenia aquest aspecte ...


Rambla de Badalona amb pluja

... l'endemà per la tarda la cosa "va millorar" i tenia tot l'aspecte de tempesta de pel·lícula de catàstrofes ...


Temporal a la Rambla

... de la cerimònia en si no hi ha gaire que contar, vam anar al jutjat i ens vam sorprendre de veure com la resta de bodes que hi havia aquell dia anaven vestits tradicionalment, mentre que nosaltres lluíem models ben esportius i ben calentets ( tot s'ha de dir ) que no hagués canviat en aquell moment per cap altra cosa. De fet hi havia tanta gent que vam haver d'esperar fora fins que ens va tocar, per sort, tot i el fred no ens mullaven gaire i feiem més amena l'espera contant acudits entre altres coses ( el més recordat va ser aquell de "saps qui va descobrir el foc?".... "Pinotxo mentre es masturbava" ), així que entre una cosa i una altra ens va tocar, vam entrar, vam signar i vam sortir amb el llibre de família ( i vam patir un inesperat atac d'arròs a traïció !!)


I després vam passar al típic dinar... i aquí cal a dir que vam triomfar totalment !! El dinar de divendres ha estat recordat per tot i cadascú dels assistents ( els quals s'ofereixen a repetir quan vulguem ) i dels quals us deixo ací sota uns detalls com ara el bacallà a la mel ...


Bacallà a la mel

... o l'entrecot al punt ...


Entrecot

... i no va faltar la crema catalana ...


Crema Catalana

... o el valencià, per aquells que necessitaven ajuda per pair el dinar...


Valencià

Cal a dir que la resta de dinars i sopars també van agradar, però aquell va ser el memorable !! Així que si, va ploure... però el ploure, amb bon menjar i bona companyia, sembla menys ploure !!


Nota d'agraïment: Voldria agrair-vos els comentaris que vau deixar a la darrera entrada. Moltes gràcies a en Dan ( i tan que mereixia un apunt especial ), a en Tobuushi ( moltes gràcies pel gràfic, quan l'imprimeixi penjo l'escriptori al bloc ), a en Pd40 ( bona parella, si tu ho dius serà veritat ), a la Marga ( ens va encantar el poema ), a l'Anna ( ja compartirem xocolata o cafè qualsevol dia d'aquests ), a l'Uribetty ( poca gent a la Rambla aquests dies...), a l'Isaac Garcia ( ja ho sé que sóc un privilegiat, però gràcies per recordar-m'ho ), a l'AhSe ( els detalls de la meva vida prefereixo parlar-los en "petit comité" al voltant d'una tassa de quelcom calent que no pas pel bloc, respecte allò del paper tens raó, però de fet jo ja estic casat des de fa anys ara només he fet un tràmit per a que la societat m'ho reconegui ;) ), a García ( si no t'importa et diré així per diferenciar-te de l'altre Marga, i tens raó en això dels papers, només són un tràmit, el que passa és que va anar bé per reunir uns dies a la família ), a la Nimue ( hehehehe ja sabia que al final t'adonaries... falla? bé, no arriba ni a infantil, però el castell està bé ), a en Vullunfestuc ( si que vam gaudir, si ), a la Laia ( va ser dolç però sense empalagaments eh? ;) a la llista tot és parlar-ho i fer una quedada xocolataire ), a la Rita ( el teu desig de felicitat es va convertir en pluja sembla ser !! ), a en ddriver ( moltes gràcies pel detall d'enviar el mail ), a la Susana ( a ti que te vamos a contar que no sepas ya !!! ) i a en Raül ( aquest any no hi haurà reportatge de la cremada del Dimoni, estava esgotat!!! ). Moltes gràcies per tot, de debò.


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dijous, 8 de maig del 2008

Confessions


(Encetem un micaco personal...)

Quan de vegades he registrat el bloc a algun lloc i m'han preguntat de quin tipus era sempre he seleccionat l'opció "bloc personal", però més per eliminació de la resta d'opcions que per un altre motiu, perquè... el meu és un bloc personal ? Potser si, ja que explico allò que penso, allò que em crida l'atenció, mostro allà on he anat o opino d'allò que he llegit... però ja està, puix de coses personals ben poques explico. Potser sóc massa reservat o potser no tinc gaires coses que explicar, no ho sé.


Tot i així avui si que m'he animat a explicar-vos una cosa personal, bé... més que animar-me ha estat quasi com una necessitat, ja que això dels blocs, dels blocs personals o no tan personals no deixa de ser un altre mitjà de comunicació entre persones, i darrera de cada pàgina, de cada apunt i de cada comentari el que hi ha és una persona amb la que t'estàs relacionant. I tal com succeeix amb les persones al món físic quan més t'hi relaciones més afinitat agafes, de tal manera que arriba un punt que el dia ja no és el mateix si no t'has passat per les pàgines d'aquelles persones que sols llegir. I això ho sé bé perquè mira que el cap de setmana miro de desconnectar de tot, doncs així i tot ho trobo a faltar.


Com qualsevol tipus de relació aquestes evolucionen i a vegades arribes a quedar amb aquelles persones que hi ha darreres dels blocs. És curiós el que m'ha passat a mi, ja que al primer que vaig conèixer va ser al que més lluny viu, el company Isaac i a la seva família, tots encantadors i simpàtics, per cert. I després van venir en Dan, un d'aquells blocaires de post interessant diari, i en Pd40, un blocaire de vacances que s'ha agafat un període de desconnexió ( perquè és això, veritat? ). De moment només porto tres, esperem anar ampliant el número quan es pugui.


Doncs bé, el que us volia contar... que demà ens casem la meva parella i jo, aquell tresoret de noia a la que represento amb una taronja de tant en tant pel bloc i que no sé com encara m'aguanta !! No serà cap boda majestuosa, de fet serà un simple tràmit burocràtic que durarà tres minuts ( sinó és que aconseguim que en duri dos ), però que, tot i així, és un moment que desitjo que arribi i ho desitjo també en part perquè el compartirem amb la família més propera i això, quan uns estan a 300 quilòmetres i els altres a més de 1000, sempre és un luxe. Nosaltres sempre vam dir que no volien fer cap tipus de celebració ni res, i de fet no ho farem directament, però gràcies a aquest fet passarem un cap de setmana tots plegats en família i això em ve de gust, la veritat. A més, ha donat la casualitat que a Badalona són les festes de Sant Anastasi, la nit en que és crema el dimoni ( i per això la capçalera, malpensats !! ), així que podran, de pas, gaudir de l'ambient i d'una falla a la badalonina ( tot i que potser serà passada per aigua, però la pluja és una convidada habitual d'aquesta festa... )


I bé, ja no sé que més explicar-vos, veieu com no serveixo per a coses personals ?... només que ens seguirem llegint per ací la setmana vinent, i que qualsevol dia d'aquests segurament compartirem cervesa, xocolata o el que sigui... i que si no sabeu que fer dissabte a la nit sempre podeu venir a Badalona a veure cremar el dimoni si la pluja ho permet !!


PS: En tot cas, almenys espero que no em passi res similar a ...



PS2: No puc deixart de posar el dimoni de Badalona d'aquest any, inspirat en el canvi climàtic...


Dimoni de Badalona 2008

Clickables

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dimecres, 7 de maig del 2008

El castell de les caragoles de xocolata


(Encetem un micaco viatger...)Castell d'Almonacid

Hi ha indrets que, per sort, mantenen part del seu esperit, i dic mantenen perquè si digués que no canvien mentiria, si que canviem, però o bé d'una forma diferents o bé menys del que han canviat altres indrets, i és aquesta "mancança de canvi" un dels seus millors valors, però no l'únic. I és que l'indret del qual us parlaré també té una altra característica especial que el fa únic a la regió. Aquest indret és un petit poblet de 270 i poc habitants de la comarca de l'Alt Palància, al País Valencià, i el seu nom és Vall de Almonacid ( Vall d'Almonesir en valencià )


Situat a la zona hispanoparlant del País Valencià, l'Alt Palància té la curiositat de que originàriament havien estat terres de parla catalana, tot i que això seria més teòric que no pas pràctic, ja que la major part de la població era musulmana. Arran de l'expulsió dels moriscos al segle XVII aquelles terres van ser repoblades d'aragonesos, els quals van portar la llengua castellana ( i l'aragonesa ) i un caràcter del qual encara podem trobar rastres avui en dia. Tot i així, hi ha tres coses que criden fortament l'atenció a l'arribar : la primera l'entorn, ja que podem veure una vall amb muntanyes pelades i altres amb densos boscos que corresponen al Parc de la Serra d'Espadà, la segona que lluny de les hiperturístitiques i macromassificades viles del País Valencià aquest poble no conta amb megaurbanitzacions que l'envolten i el casc urbà és perfectament distingible i la tercera, bé... la tercera es visible des de lluny: el castell d'Almonacir


Vista del Castell

Però aquest castell no és com d'altres similars, i no només pel seu origen, àrab, sinó pels seus habitants, els murábitin, una comunitat de monjos guerres musulmans que habitaven en monestirs fortificats que rebien el nom de "ribat" i que eren edificis amb diversos usos, ja que s'utilitzaven com a fortalesa i indret de vigilància en llocs fronterers i també com a monestir àrab. La seva particularitat ve d'ací, ja que aquest és l'únic ribat conegut del País Valencià, i només això ja justificaria una visita. Aquesta visita la podem realitzar mitjançant un camí força arreglat i senyalitzat...


Senyal

... que comença entre camps de conreu envejables, com ara aquest cirerer...


Cirerer

... i que, després, mica en mica, va canviant el paisatge a un més de muntanya i típic de la Serra d'Espadà ...


Arribant a Castellet

... tot i que en cap moment deixem de veure oliveres, ja que una de les altres coses remarcables del poble és el seu excel·lent oli d'oliva ( i, segons diuen alguns, les caragoles de xocolata, però això no va poder ser comprovat lamentablement ). El fet és que les oliveres ens acompanyen fins gairebé la mateixa porta del castell ...


Panoràmica del Castell

... on el primer que trobem és la torre de l'homenatge, que a més servia com a protecció de l'entrada ...


Torre de l'homenatge

... juntament amb una torre auxiliar de la que només resta la base. La torre de l'homenatge la podem veure per dins i contemplar que, originàriament, contava amb quatre plantes ...


Interior de la torre

... i les restes de les muralles exteriors dels dos recintes rectangulars del castell, algunes de les quals encara conserven merlets ...


Merlets

... mentre que la muralla que separava els dos recintes té grans forats des d'on podem començar a veure el paisatge ...


Forats al mur

... un paisatge panoràmic que és un dels majors atractius del castell i, sens dubte, la millor recompensa d'haver fet el camí fins allà dalt, veure aquell preciós paisatge amb el poble allà abaix ...


Panoràmica des del castell

... de tornada al poble no us oblideu de provar la fresca aigua de les seves fonts, com ara la del Lentisco, d'una frescor i un sabor boníssim. I si podeu fer-hi una fontada allà al costat, millor que millor !! Però recordeu.... per molt que plori, per molt que es queixi, per molt que cridi, no deixeu de provar les caragoles de xocolata !! Jo ho vaig fer... i encara em penedeixo !!


Clickables

Nota Anecdòtica: Com ja he comentat, el camí està força senyalitzat, ara bé, vaig tenir problemes per saber de quin segle era el castell...


Cartell Informatiu

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!