En primera persona

(Encetem un micaco vivencial...)

Jo no he vist atacar naus en flames més enllà d'Orió, ni raigs C brillant en la foscor a prop de la porta de Tanhäuser... però pel meu barri he vist galls lligats per la cama a un arbre del carrer, també he vist com caçaven coloms amb la part posterior de la caixa d'un televisor, com a vegades l'únic que pagava per entrar al metro era jo, com es penjaven dels braços d'un panell lluminós d'un comerç per a provar de trencar-lo, com s'ignoraven sistemàticament les polítiques de recollida de residus i els horaris per llançar la brossa, com lliguen els gossos a la barana del jardí mentre estan al bar ...

... i totes aquestes experiències, juntament amb la noticia de la posada en servei del TramBesòs em van originar una gran onada d'escepticisme i cinisme, puix m'imaginava el que passaria... i de fet em vaig quedar curt. Ara he pogut veure com els cotxes feien girs prohibits per sobre les vies sense ni mirar, com aparcaven damunt d'elles, com passegen alguns per mig de la via, com pugen més de vint persones a una parada i no pagava ni el Quico, com traficaven dintre dels trens,....

Així que podeu entendre la meva alegria quan vaig llegir que els Mossos anaven a realitzar una campanya per a combatre episodis d'incivisme en aquest mitjà de transport. Penso que era absolutament necessari perquè el problema ja no és només d'incivisme sinó d'inseguretat, la veritat és que fa respecte agafar el tramvia segons a on i segons a quines hores. Arreglarà aquesta mesura el problema?pfff ... momentàniament potser, però a la llarga no crec, ja que el problema té arrels profundes, arrels on es barregen un sentiment molt estès de manca de civisme, de sentiment d'impunitat i de "hago esto por que me sale de los c######s", de menyspreu cap els altres, però, en tot cas, benvingudes siguin totes les iniciatives possibles per mirar d'evitar-ho.

Nota vergonyosa : Aquesta és una d'aquelles notícies que si els protagonistes s'haguessin intercanviat hagués sortit a totes les notícies i a totes hores. Durant la manifestació per commemorar el 25 d'abril celebrada aquest cap de setmana passat a Alacant una persona situada en un balcó amb una visible bandera espanyola va apuntar als manifestants amb una pistola i davant de les queixes dels manifestants a la policia (espanyola) aquesta va contestar "idos rápido y así no estareis en la línea de fuego". Cal comentar res més ?

Nota Personal : Un altre cap de setmana llarg !! Espero que pugueu gaudir d'uns dies de tranquil·litat i de descans, o que els aprofiteu per a poder fer allò que més us agrada, i espero poder tornar a llegir-vos dilluns.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: En primera persona

La nostra llengua

Hi ha notícies que no ho haurien de ser pas, de fet la notícia hauria de ser que no ho són. Així, de la mateixa manera que un famós exemple ens deia que no és notícia que un gos mossegui un home i si que un home mossegui a gos, aquesta altra ...

... no hauria de ser notícia, ja que un dels "teòrics" motius de la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua era vetllar per la llengua comuna que parlem en aquesta terra nostra, amb la particularitat de centrar-se en les formes de la variant valenciana i fent una defensa de la llengua que no fos gaire ofensiva pels blavencians.... o sigui, eludint sempre que es pogués el terme "català". I si dic que aquest era un dels "teòrics" motius és justament perquè, a la pràctica, aquesta defensa de la unitat de la llengua ha quedat només en meres intencions sobre el paper, puix com si no hi hagués prou embolic amb el fet de que la llengua tingui dos o més denominacions (que això en teoria no hauria de ser cap problema) ara, gràcies a l'AVL, també té dues gramàtiques, cosa que, molt em temo, encara empitjorarà la defensa d'aquesta unitat.

Cal recordar que no fa pas gaire temps, el llavors Conseller de Cultura de la Generalitat de Baix, Alejandro Font de Mora, va irrompre bruscament qual militar colpista a un ple de l'AVL per evitar que aquesta aprovés la doble denominació català/valencià en alguns àmbits. Què ha passat ara doncs? Res de l'altre món, de fet ja ho explicàvem ahir: canvis d'estratègia política. Ara al PP ja no l'interessa tant fer veure que els catalans som una mena de reencarnacions del diable que mengem nens i aquest seria un gest més per a mirar de cercar una certa afinitat.

Però no us enganyeu, això no és una ruptura radical amb el passat, de fet aquesta denominació proposada per l'AVL encara pot trigar anys a ser oficial, i a hores d'ara el govern valencià continua sense reconèixer les certificacions de llengua catalana expeses per diferents administracions, ignorant d'aquesta manera setze sentències de diferents tribunals que avalen aquesta unitat. De fet, va ser necessària una sentència judicial per a que el Consell permetés que als estatuts de la Universitat d'Alacant aparegués el terme "acadèmicament català" fent referència al valencià. I encara que sembli mentida, aquest acatament de la justícia també és un gest de "bona voluntat", ja que fins ara ni les decisions dels tribunals es respectaven. Així les coses, tots aquests gestos només serveixen per a que els que defenen la unitat de la llengua ens conformem veient als "blaveros al borde de un ataque de nervios" com ara ...

... però no ens enganyem, si és això el que ens ha d'alegrar és que l'arbre no ens deixa veure el bosc, un bosc on tots els ocells canten que la nostra llengua resta molt lluny encara de gaudir de reconeixement, de defensa de la unitat i de respecte. Ja m'està bé que aquells que defenen teories inversemblants que atempten contra allò que la filologia i la història dicten només per pur odi xenòfob s'emportin un desengany, però jo no tinc prou amb això, ni de bon tros.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: La nostra llengua

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco aliat...)

Una persona de la nostra terra que hagués desconnectat del món el dia 20 d'abril (per exemple) i hagués tornat a connecta el dia24 del mateix mes podria arribar a pensar que per algun estrany i misteriós fenomen havia estat transportat a un món paral·lel. O bé que aquesta passada diada Sant Jordi va fer molta feina per la nostra terra...

I és que, en pocs dies, hem pogut contemplar canvis d'actitud radical respecte a les tendències marcades des de fa ja molts anys, tendències tan marcades que coses que haurien de ser normals ens sorprenen com si fossin extraordinàries, com ara ...

... que el País Valencià, les Balears i el Principat facin front comú en alguna cosa !! Ja... d'acord que és per aconseguir més diners i que en aquest tema és fàcil "fer amics", però la veritat és que ni amb guanys econòmics per mig era fàcil veure d'acord en alguna cosa a la Generalitat de Baix i la Generalitat de Dalt. I, de fet, si ara s'han posat d'acord és pel mateix motiu pel qual abans no es posaven d'acord en res: estratègia política. Aquesta circumstància no és més que la nova estratègia "rajoyística" del PP, o sigui, moderar el seu discurs, semblar més centristes i assetjar al govern socialista espanyol des de tots els angles possibles però sense caure en la crispació angoixant dels darrers temps, i quina millor manera d'assetjar que contant amb els "companyeros catalanes" ? I tot i saber això què us voleu que us digui? Fa goig poder llegir coses així.

I fa més goig encara perquè, com dic des de fa molt temps, si els nostres diferents territoris s'unissin altres territoris de l'Estat es posarien a tremolar. I ja no per demanar la independència ni res semblant ( cosa del tot improbable amb els governs espanyolistes que manen actualment en tota la nostra terra ) sinó només per demanar allò que ens pertoca. I, ho confesso, m'agrada que aquest fet hagi originat coses com ara ...

... veure al Chaves preocupat és un gest molt més destacat del que sembla a primera vista. Penseu que, tal com em comentava un conegut que és militant socialista, qui talla el bacallà al PSOE és la federació andalusa, i es pot ben dir que si en Chavez està preocupat, el PSOE està preocupat. I és que, per segons quines coses, els socialistes tenen molt clar el que són unes amistats perilloses.

Nota ferroviària: Això de Renfe comença a semblar als anuncis de les companyies de telèfon mòbil, on el que de veritat interessa s'ha de llegir a la lletra petita. Primer va passar amb allò de la tarifaweb, i ara ha passat amb els TGVs Regionals, on els preus que s'han esbombat han estat els aconseguits mitjançant abonament, quan l'ètic seria fer-ho amb el preu normal i, a posteriori, afegir els descomptes que es poden aconseguir, però és clar, així les notícies són menysimpactants...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Miro opino penso

Història i Llegendes

(Encetem un micaco llegendari...)

Avui parlarem d'un cavaller que va matar un drac.... ja, ja... ja sé que Sant Jordi va ser l'altre dia però no m'estic referint pas a ell. De fet el relat d'avui té dracs, cavallers i espasses màgiques, i no Anna no, no és cap nissaga de llibres de rol, només és una de les nombroses llegendes de la nostra terra en la seva variant barcelonina.

La història comença al barri que coneixem avui com a Born, concretament al carrer de Cotoners, al tocar de l'actual carrer Princesa. Allà hi tenia el seu palau el noble Vilardell. Un dia, al sortir de casa es va trobar un pobre molt afable que li demanà almoina. En aquell moment en Vilardell no portava ni una moneda sobre, però no dubtà ni un moment en tornar a ca seva a cercar-ne alguna i al sortir es va portar una gran sorpresa, puix en comptes de trobar al captaire es va trobar una flamant i lluent espasa. Sorprès i meravellat va interpretar que en Sant Martí, el sant amb espasa i patró dels teixidors, se li havia aparegut per a lliurar-li la seva espasa encisada per a que pogués combatre un dels mals que assolaven en aquells moments la nostra terra: un temible drac que tenia el cau a prop de Sant Celoni.

I és que segons conta la tradició, abans de ser foragitats de la nostra terra els àrabs van deixar un terrible i ferotge drac per a fer tan mal com fos possible al país i a les seves gents, ja que necessitava cada dia un gran nombre de persones pel seu nodriment i tenia un alè fètid que, a gran distància, emmetzinava i empestava. El bo i millor de la cavalleria catalana havia provat d'enfrontar-se amb el drac, però tots havien fracassat en el que semblava una empresa impossible. En Vilardell, però, estava convençut en que ell se'n sortiria gràcies a l'ajuda de la seua espasa encantada i es va posar de seguida en camí. Així no va trigar en arribar allà on rondava el monstre i de seguida va trobar al drac, que va matar d'un únic cop d'espasa. Joiós pel ràpid desenllaç va alçar l'espasa en l'aire com a senyal de victòria, però llavors una gota de la emmetzinada sang del drac va lliscar fulla avall i va tocar el braç de l'heroi, que va morir a la poca estona.

Aquesta llegenda va ser molt famosa en altres temps, com queda palés si visiteu la Porta de Sant Iu de la Seu de Barcelona , puix allà podeu trobar representada aquesta llegenda en les figures escultòriques que decoren part de la porta ...

... i també va comportar que l'espasa d'en Vilardell ( o de Sant Martí, ja que és coneguda pels dos noms ), arma de la qual se n'expliquen mil i una històries i que és membre destacat del conjunt d'aquells objectes històrics mítics de la nostra nació ( i que, sembla ser, actualment està a París ). De fet aquesta espasa era una de les dels Comtes de Barcelona ( i després reis d'Aragó ) i la podem trobar mencionada, com comenten els d'Histocat, al testament de Pere III ...

"... et quinque enses quorum unus vocatur Sancti Martini alius de Vilardello alius Tison..."

... on també apareix un altre dels nostres objectes històrics mítics, curiosament una altra espasa, l'anomenada Tisó... però aquesta és una altra història...

Efemèride : 25 d'abril, data de la Batalla d'Almansa, un d'aquells llocs on vam començar a perdre la nostra llibertat ara fa 301 anys. Una data per la memòria que no hem d'oblidar mai.

Nota Turística: Cap de setmana a la romana en Badalona, ja que celebrem de nou la Magna Celebratio, ací podeu trobar més informació. Bon cap de setmana a tothom.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Història i Llegendes

El món on vivim

(Encetem un micaco estrany...)

La mort i tot el que l'envolta és una de les grans obsessions del ser humà. L'inventor del fonògraf, el nord-americà Thomas Alva Edison, va declarar en 1920 a la revista Scientific American que proposava la creació d'una màquina amb la qual fos possible comunicar-se amb els morts. De fet la llegenda urbana assegura que va inventar el fonògraf cercant alguna manera de comunicar-se amb la seva difunta mare.

Més de vuitanta anys després la història es repeteix més o menys. L'altre dia llegia al Levante que una nord-americana va enterrar al seu marit amb el telèfon mòbil per a poder trucar-li quan el dolor de la seva pèrdua fos insuportable, ja que, segons ella, només d'escoltar el missatge que el difunt va gravar per a la seva bústia de veu ja es tranquil·litza. I tot i semblar, des de fora, una ocurrència un xic estranya sembla ser que ho pensa més gent del que es pot creure en un primer moment, ja que un inventor alemany ha inventat el "TelefonEngel" un mòbil dissenyat justament per a que l'enterrin amb els difunts, dotat d'una bateria que dura un any i que es despenja tot solet a la primera trucada. A mi, sincerament, em faria cosa trucar a un d'aquests números, la veritat.

Però de la mateixa manera que aquests fets que acaben de veure no deixen de ser meres adaptacions a la nostra societat actual de pràctiquesfuneraries que han existit des de sempre, hi ha d'altres que també ho són, però una mica més terrorífiques. Així, per exemple, una família de Granada ha acudit al jutge per a que els autoritzi a exhumar el cos d'un familiar. El motiu ? treure-li una creu amb la qual la van enterrar. L'origen de la petició ? Diuen que la morta els truca al mòbil i els ho demana; de fet han aportat gravacions a on, diuen, s'escolta la veu de la difunta. De moment la jutjessa ha declarat que això supera les seves competències i els ha enviat a parlar amb un capellà. Fa una mica de por tot plegat oi ?

Nota Periodística: Hi ha que veure el que pot donar de si una certa perspectiva al fer fotografies i un cert titular...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: El món on vivim

En primera persona

(Encetem un micaco de Sant Jordi... )

Avui és un dia que s'ha de viure al carrer, perquè el veritable esperit d'aquest dia està allà, en veure pels carrers i les places de les nostres vil·les les parades de llibres, els venedors de roses, la gent que tafaneja per les paredes, la gent que passeja amb la rosa a la mà i la bossa de llibres; la gent, aquest és el secret d'aquest dia, la gent. Com avui tinc sort i no treballo per la tarda aprofitaré per fer allò que faig cada any, una passejada pel Gòtic de Barcelona, puix trobo que aquesta és una de les millors jornades per perdre's pels seus carrerons i placetes. No tinc un rumb fix però segurament aprofitaré per passar per la plaça de Sant Jaume, m'agrada veure el balcó així ...

... potser m'animi a entrar a l'Ajuntament, ja que la sala del Consell de Cent és una d'aquelles coses que no em canso mai de mirar i, per cert, allà podem veure aquesta estàtua de Sant Jordi...

... també passaré pel costat delPalau de la Generalitat (de Dalt), i potser també entri. D'aquest edifici les parts que més m'agraden són la Capella Sant Jordi, trobo que té un-no-se-què màgic, la façana del carrer del Bisbe i l'escala gòtica, però voldria ressaltar un altre punt, les pintures del Saló Sant Jordi, on entre altres pots trobar una bandera de la ciutat de València ...

... ciutat germana on, per cert, va ser la primera de la nostra terra on es va oficialitzar la Diada de Sant Jordi, com ja vaig comentar fa temps. El meu passeig segurament em portarà a la Plaça de Sant Just, on es sòl realitzar la Mostra del Llibre Valencià i on sempre m'agrada tafanejar una mica...

... i una vegada tafanejat tot allò que tenia previst tafanejar segurament acabaré el passeig anant a prendre un te o a berenar i aprofitaré per tafanejar els llibres que, de ben segur compraré, llibres que espero que siguin ...

... com aquesta rosa, frescos, bonics i amb una trama que et faci sentir com en un remolí del qual no et pots pas escapar. Per cert, aquesta rosa és la que us regalo virtualment a tots vosaltres desitjant que tingueu una molt bona Diada de Sant Jordi.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: En primera persona

Miro, Penso, Opino

Si no és per l'aigua és per l'Estatut, quan no és per l'Estatut és per la bandera, quan no és per la bandera és per la llengua que s'utilitza a l'ensenyament, quan no és per la llengua que s'utilitza a l'ensenyament és per una pel·lícula d'en Woody Allen, quan no és per una pel·lícula d'en Woody Allen és per l'himne que sona en un partit de futbol, quan no és per l'himne que sona en un partit de futbol és pel finançament, quan no és pel finançament és pels papers de Salamanca, quan no és pels papers de Salamanca és per les infraestructures ferroviàries, quan no és per les infraestructures ferroviàries és pel catalanisme, quan no és pel catalanisme és per la gestió de l'aeroport, quan no és per la gestió de l'aeroport és per la Fira de Frankfurt, quan no és per....

Amics, no us cansa que *sempre* ens estiguin foten canya des d'Espanya per qualsevol cosa ? pel sòl fet de ser catalans ? per dir qualsevol cosa ? per parlar una altra llengua, tenir altres costums i veure el món d'una altra forma ? No n'esteu tips que a la mínima salti la fraseta dels nassos "los catalanes esto...", "los catalanes aquello..." ? Què us tatxin de feixistes per defensar la nostra cultura i la nostra llengua quan a la nostra terra viu moltíssima gent de fora que no ha renunciat pas a la seva i, moltes vegades, no n'ha assimilat pas la nostra ? Què us diguin allò de "para ser catalán eres simpático" ? No us cansa estar amb gent que no para de ficar-se amb vosaltres mentre t'espolien tot el que poden, provant de retallar-te cada vegada més drets mentre et van dient que encara n'has d'estar content ?

I a sobre és queixen de que no ens sentim espanyols !! "Manda güevos" com diria "el hondureño"...

Nota Agradable : A vegades, no sé perquè, la mare natura ens obsequia amb regals inesperats a la ciutat...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Miro opino penso

La nostra llengua

(Encetem un micaco d'hipocresies...)

Què hi ha gent que té una cara més dura que una paret de formigó armat no és res estrany, de fet, vivim a un lloc on ja estem més que acostumats a aquest tipus de gent. I això no deixa de ser curiós, ja que mentre ells es dediquen a escampar les seves mentides per tots els mitjans de comunicació afins i a crear rebombori social, nosaltres ens ho mirem amb una fredor que moltes vegades m'és totalment al·lucinant. Perquè, d'acord, estan dient rucades ( de fet n'hi ha que no saben dir una altra cosa que no siguin rucades ) però... és que no hi ha ningú amb accés als mitjans que els pugui posar en evidència ? no es cansa ningú d'escoltar tantes falsedats ? És que sembla ser que com no tenen la raó els hem de deixar fer i, home, de tant en tant estaria bé tancar-los la boqueta, la veritat.

Parlem d'una d'aquestes coses que m'han sorprès darrerament i que té a veure amb la pel·lícula, encara no estrenada, que va rodar en Woody Allen a Barcelona. Vaig comentar fa temps que aquesta pel·lícula em donava mala espina, més que res perquè feia tot l'afecte de que la Barcelona retratada seria aquella Barcelona provinciana espanyola i "multiculti" en el sentit més folclòric de la paraula que ens venen els d'El Periódico cada dia. Tan de bo m'equivoqui, ho sabrem dintre de no gaire. Doncs bé, ara haig de dir que m'han donat una alegria, bé,... no completa, però alegria ( i això ja és molt ), ja que és va anunciar que al Principat la pel·lícula s'estrenaria en versió en català i en anglès subtitulat ( si també ho haguessin fet així al País Valencià i a Ses Illes ja hagués estat el summun !! )

I ací es on van aparèixer els senyors del FF. AA. (Formigó Armat), ja que el Partit Popular exigeix que la pel·lícula es pugui veure en espanyol al Principat perquè, segons ells "es necesario garantizar la libertad y la publicidad de las dos lenguas" i s'aferren a que la pel·lícula ha rebut subvencions públiques per a exigir-ho, com si, per exemple, als de la Feria de Abril (que també en reben) se'ls exigís gaire en aquest aspecte.

Però a mi el que de debò em molesta és això de "garantizar la libertad". Llibertat per a qui? pels monolingües espanyols? No he vist jo mai que hagin sortit en defensa de la llibertat dels catalanoparlants quan més del 95% de les pe·lícules que s'estrenen al nostre territori ho fan en versió espanyola; i les que ho fan també en versió catalana has de recórrer mitja ciutat per a poder veure-la. En aquest casos els senyors del PP no veuen cap problema per garantir la llibertat, és veu que aquestes garanties els catalanoparlants no tenim perquè gaudir-les, en una altra mostra per part d'aquest partit per a recordar-nos que, per molt que ho vulguin dissimular tots plegats, només som una colònia.

Nota Fílmica: No és aquesta la única pel·lícula que mira d'aprofitar les qualitats de la Ciutat Comtal, també hi podem trobar d'altres ...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: La nostra llengua

Escapades

(Encetem un micaco caminant...)

Les meves companyes sempre em diuen que vaig "de comarques" perquè m'agrada molt anar visitar pobles i indrets de la nostra terra que estan relativament propers a la zona on visc, en contraposició a alguns grans viatges que elles solen fer. I la veritat és que tenen raó, ja que m'agrada molt anar a visitar qualsevol raconet de la nostra terra mentre hi hagi alguna cosa que justifiqui, ni que sigui mínimament, la visita. Així no és estrany veure'm un matí de cap de setmana equipat amb la meva motxilla, la meva ampolla d'aigua, el meu entrepà de tonyina amb olives ( què no falti!!! ), un paquet de galetes, un suc i la càmera de fotos disposat a anar allà on sigui i a anar en transport públic que sóc encara una d'aquelles rares cuques que no té cotxe.

I una d'aquestes excursionetes ens va portar a Castellet, un poblet del municipi de Castellet i La Gornal situat a la comarca de l'Alt Penedès i dins d'un dels parcs de la Xarxa de Parcs Naturals, el Parc del Foix. És una excursioneta ideal per aquest temps de primavera en que fa bon temps i per començar a estirar les cames, ja que no és un recorregut massa llarg i és molt senzill i pla...

... partim de l'estació de Renfe de l'Arboç i agafem la carretera que va cap a Castellet i de seguida que travessem la N-340 ens trobem a banda esquerra el Camí del Pantà amb els senyals vermells i blancs dels Senders de Gran Recorregut que ens portaran cap al poble. És nota que estem a una comarca vinícola perquè des d'un primer moment el paisatge és així ...

... continuant el camí, i ja a prop del poble de Castellet, que és visible durant gran part del camí, travessem el riu Foix ...

... i ja pràcticament hem arribat al peu del turó on està el poble, sense deixar en pràcticament cap moment la companyia de les vinyes ...

... en aquell moment comença una de les poques pendents del trajecte just pels carrers de Castellet, poble que té vistes i racons preciosos ...

... i així arribem al Castell de Castellet, fortificació del segle X amb molts afegits posteriors i que formava part de la densa xarxa de defensa que separava els territoris originàriament francs de la Marca Hispànica i els mahometans de l'Al-Andalus i va participar als diferents episodis bèl·lics de la història com ara laGuerra Civil Catalana del segle XV ...

... rodejant el castell s'arriba a l'església que hi ha darrere seu i a un excel·lent mirador del Pantà de Foix ...

... i una vegada descansats, ja sigui en algun dels pedrissos del poble que ofereixen unes vistes inmillorables del pantà i del Penedès o bé prenent algun refrigeri al bar-restaurant del poble ja podem fer el camí de tornada... encara que si us heu quedat amb ganes de caminar també podeu anar a fer un volt per la carretera que porta cap a Clariana des d'on podeu observar panoràmiques com aquesta ...

Nota Seat : Als espanyols a la mínima que els deixes sols se'ls hi veu el llautó, com ha mostrat , una vegada més, un senyor manaire de la Seat : els catalans no som espanyols i la seva fàbrica no està a Madrid perquè no se la poden emportar. I és que el bo d'en Francisco García Sanz ho té tot : espanyol, bocamoll, amb ganes d'espoliar i un pèl ignorant, ja que s'hi haurà de posar fulles perquè Eivissa és una ciutat tan catalana com pot ser-ho Tarragona...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Escapades

Imatges

Si viatgeu en aquestes dates al País Valencià podreu gaudir d'un dels millors plaers que ara podeu trobar per aquelles terres. Gaudir-ne és molt fàcil, cerqueu un dia esplèndid que faci una mica de vent, localitzeu un agradable camí entre camps de tarongers i gaudiu de l'espectacle de veure els arbres carregats d'aquelles precioses i oloroses flors blanques, amb una fragància tan magnífica que el vent, qual Mercuri, s'encarregarà de fer-vos arribar la seva flaire, fina delícia que us embriagarà amb l'olor de la tarongina...

... potser estic exagerant, però a mi és que m'encanten aquests petits grans plaers que ens ofereix la vida, què voleu que us digui, sóc senzill!! I com sóc senzill m'agrada veure que es recorden de mi, i per tant, em va agradar que la Rita em nomenés amb el premi-mem anomenat Premis Dardo...

"El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s'obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blogaire mostra cada dia en l'esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades".

I com ja sabeu tots que aquests premis-mem han de continuar la seva singladura nomino a...

· en Dan, perquè sé que té molta il·lusió a fer un estudi geneticoevolutiu dels mems i necessita quants més millors!! Bé... i perquè dels seus apunts aprenc un munt de coses, tantes que en Petete estaria orgullós de mi.

· l'Anna per la seva continuada i gran feinada comentant llibre rere llibre que ens permet als que no som tan lectors com ella afinar la punteria quan hem d'escollir un llibre i conèixer d'altres que, per l'idioma, no els coneixeria pas.

· l'Isaac i la seva gran tasca de divulgació de la cultura i societat japonesa entre tots aquells que no sabrem si algun dia trepitjarem aquelles terres, però sobretot per ser un dels millors ambaixadors que la nostra maltractada i estimada terra pot tenir en aquests mons de Déu.

· La trappola, per moure el foc de la nostra consciència nacional impedint que les brases s'apaguin i recordar-nos que, per molt que alguns estiguin encaparrats a repetir-nos-ho, no som pas un país normal... encara.

· La Nimue, per aportar relats plens d'aquesta fantasia i vitalitat que falta ens fa avui dia per mirar d'aïllar-nos alguns moments i enfrentar-nos a una societat que cada dia sembla, lamentablement, més inhumana.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

El món on vivim

(Encetem un micaco cagat...)

Cada dia que passa li tinc més por als ocellots. Dit això pot semblar que m'hagués fet un tip de veure "els ocells" i això m'hagués afectat mentalment com si fos una mena de Quixot modern, però la cosa no va per ací. Els ocellots als que em refereixo no tenen plomes ni volen, més aviat seients i es desplacen damunt dues vies. I sabeu quin ha estat el darrer motiu de por als ocellots? Doncs l'anunci del futur TGV Barcelona-València.

No us penseu pas que jo sóc contrari a aquest TGV, de fet podria subscriure fil per randa aquest article d'en Vicent Partal defenent-ho i tinc clar que un bon TGV de Perpinyà a Alacant seria molt beneficiós per a la nostra terra. El que em fa por és la forma en que ho estan fent ( i ja no només físicament, que també... ) perquè després de veure el que ha passat amb el Barcelona-Madrid em temo que el futur ens portarà una substitució progressiva de la majoria de trens de gran recorregut per TGV amb un preu gens econòmic i ens obligarà a la "plebe" a viatjar en regionals o en autocar perdent una qualitat de vida que, fins ara, teníem.

Això si, es mantindran les tradicions, i una d'elles diu que els catalans paguen més que els altres pel mateix servei. Fem una petita comparació del que passa amb altres TGVs. Començarem estudiant la línia Madrid-Sevilla. La distància entre aquestes dues ciutats espanyoles, segons el Google Maps, és de 529 km. Si volguessin anar de Madrid a Sevilla en TGV el dia 10 de juny ( per exemple ) la tarifa més econòmica que trobaríem seria de 65,30 euros (sense aplicar cap tipus de descomptes) i el viatge duraria 2h i 35 minuts en tots els casos segons podem trobar a la web de Renfe. Fent una simple divisió podem veure que el quilòmetre de TGV que paga el client és de 0,12 euros/km i si ho contem per temps és de 0,42 euros/minut

Mirem ara el trajecte Madrid-Màlaga, la distància en aquest cas és de 535 km, la tarifa més econòmica 68 euros i el temps de trajecte pot variar entre 3h 05 min, 2h 40min i 2h 55 minuts depenen de l'hora d'eixida. Amb aquestes dades, el preu per quilòmetre és de 0,13 euros i amb el menor temps de viatge possible el preu per minut és de 0,43 euros/minut.

Canviem de línia i estudiem ara el TGV Madrid-Barcelona. En aquest cas la distància és de 629 km, i si consultem els viatges en data 10 de juny podem veure que la tarifa més econòmica és de 101,30 euros i la durada del viatge seria de 2h 57 minuts en dues ocasions, 3h 24 minuts en sis ocasions i 3h 03 minuts en una ocasió depenen de la hora en que fem el viatge. Si dividim veurem que el quilòmetre surt a 0,16 euros i si considerem la menor durada del viatge el minut surt a 0,57 euros/minut.

Per finalitzar estudiem el cas del'Euromed, que fa el trajecte Barcelona-València. En aquest cas la distància és de 351 km, el preu 38 euros i el temps mínim de viatge 2h 59 minuts. Fent les operacions de costum obtenim que el preu per quilòmetre és de 0,11 euros/quilòmetre i el temps per minut és de0,21 euros/minut.

Moltes dades i molts numerets, i per a què serveix tot això? Bé, així d'entrada serveix per veure que, dels tres TGVs analitzats, allà on es paga més és el que va a Barcelona. I també podem veure, cosa curiosa, que el cost per quilòmetre és gairebé igual en el TGV Madrid-Sevilla que enl'Euromed Barcelona-València. I això és veritablement força curiós, ja que s'ha de tenir en compte que mentre que el TGV té una infraestructura exclusiva i molt més cara quel'Euromed que, de fet, utilitza les mateixes vies que es fan servir també per a mercaderies i que tenen un cost molt més baix.

També és curiós com ens vulguin vendre ara el TGV Barcelona-València, primer anunciant una millora pre-TGV del servei que existeix actualment. Així, per exemple, s'anuncia que s'utilitzaran trens Alvia (que poden anar per vies d'alta velocitat i per vies normals) per mirar de reduir el temps de viatge en una hora, passant de tres a dues hores i permeten que en diferents indrets del trajecte la velocitat pugui ser de 200 km/hora, cosa que, per cert, ja passa ara mateix. Una vegada aconseguida la connexió Barcelona-València en dues hores vindrà el TGV pròpiament dit, que no se sap quan trigarà encara però, s'entén, que hauria de ser menor de dues hores.

I ara és on es materialitzen les meves pors... els Alvia eren els trens que abans feien la ruta Barcelona-Madrid i que quan van inaugurar el TGV van desaparèixer. Si ara volen substituir els Euromed per Alvia... què passarà quan hi hagi TGV? Jo crec que això és fàcil d'endevinar, oi?... és que més que una millora gradual del servei ens volen fer una substitució gradual del servei i a una juguesca com ja han fet anteriorment de deixar només TGV a preus sensiblement superiors, amb l'agreujant, en aquest cas, que la reducció del temps no ho acaba de justificar.

I, com ja he dit, no és que estigui pas en contra del TGV, ja m'agradaria tenir un TGV Barcelona-València en condicions, però hauria de tenir un preu ajustat i oferir alternatives econòmiques, just el que no passa amb el que tenim ara mateix. Per una altra part, si sabem que només desdoblant les zones existent amb via única l'Euromed reduiria en mitja hora el temps del viatge, estic segur amb la inversió que s'ha de fer per a la construcció del TGV es podrien millorar no només la connexió entre aquestes dues ciutats sinó també els respectius serveis de rodalies i regionals, que bona falta fa. I això si que seria, de debò, un gran avanç.

Nota Ocellotística: És fàcil veure la mentalitat de classe social que hi ha al darrera de tot aquest tema dels ocellots. Així, per exemple, al bar del TGV Barcelona-Madrid pots trobar fins a 5 tipus diferents de tes. A l'Euromed, com a molt, trobes "infusions"...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: El món on vivim

La nostra llengua

Les llengües són entitats vives i mutables; de fet no poden ser d'una altra manera ja que s'utilitzen per descriure i comunicar un món dinàmic immers a un continu procés de transformació. D'aquesta forma, no és gens estrany trobar noves paraules, veure com altres es deixen d'utilitzar o, fins i tot, que hi ha d'altres que canvien de significat. Hi ha llengües, com ara la nostra, on tots aquests canvis venen regulats per determinats organismes que s'encarreguen de vetllar per la llengua, però, tot i així, no és gens estrany trobar aspectes nous de la llengua en altres llocs. Per exemple, podem veure el següent cas...

... on gràcies a El Periódico de Catalunya hem pogut saber que el terme català "País" es tradueix per "Comunidad" en espanyol ( o és això o és que aquesta gent és mulla menys que en Moisès travessant el Mar Roig ). Així, per exemple, si parlem dels Països Baixos haurem de referir-nos a "las Comunidades Bajas", el País de Gal·les seria "la Comunidad Galenciana" i el País de les Meravelles "la Comunidad Maravillosa". En l'altre sentit també ho haurem de fer i si ens referim a "la Comunidad Murciana" haurem de dir "País Murcià" i la "Comunidad de Vecinos" seria el "País Veïnal". Sembla ser que aquest nou significat de la paraula "comunidad" en espanyol és degut en gran mesura a una certa hostilitat existent entre els hispanoparlants ibèrics monolingües d'aquest idioma envers la paraula "país" quan no fa referència a l'Estat Espanyol.

Però no és aquesta la única novetat lingüística de la que m'he assabentat a El Periódico, ja que gràcies a aquest article...

... he aprés una nova paraula: "vivenda", encara que, lamentablement, no sé ben bé a que es refereix, ja que de moment el diccionari no l'inclou pas. Per mirar d'aclarir les meves idees he anat a la zona de Badalona on han de fer aquestes "vivendes" però, de moment, l'únic que estan construint són habitatges. Potser les "vivendes" les construiran més endavant i, per tant, he decidit passar-me de tant en tant per veure si, finalment, aconsegueixo saber a que es volen referir els senyors de El Periódico.

Nota Ministerial : Carmen Chacón, la personificació de la Catalunya Optimista, és la nova ministra espanyola de defensa. Es podrien fer molts comentaris, però prefereixo no fer cap, bé, només un: Estic segur que els senyors del Polònia estaran encantats amb aquest nomenament.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: La nostra llengua

Història i Llegendes

(Encetem un micaco sant...)

Fa temps, a l'antic bloc, vaig fer un petit apunt explicant que un dels principals carrers comercials del centre de Barcelona, l'Avinguda del Portal de l'Àngel, té l'origen del seu nom en un fet que li va ocórrer a Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià, quan entrava a la Ciutat Comtal en una dels diversos viatges que va realitzar per pregonar per terres del Principat. Però no és aquesta la única empremta que podem trobar d'aquest sant valencià al nomenclàtor de la ciutat de Barcelona, ja que a l'actual barri del Born en podem trobar una altra segons conta la tradició.

Conta la tradició que durant l'estada de Sant Vicent Ferrer a Barcelona va fer tants miracles que el bisbe li va demanar que no en fes més puix la gent podria arribar a tenir més fe en el sant valencià que no pas en Nostre Senyor. Un dia tornava el sant valencià del Born cap a la ciutat pel carrer Montcada després d'haver fet un multitudinari pregó seguit d'un munt de gent quan un paleta, que estava enfilat adobant la teulada al carrer de la volta d'en Junyent, es va encuriosir al escoltar tan de xivarri i es va abocar per veure que passava, amb tan mala fortuna que, sense saber com, va caure.

El sant es va trobar sense saber que fer, ja que tot i que el seu cor li deia que salvés al paleta per una altra banda li devia obediència a allò que li havia demanat el senyor bisbe, així que es dirigí al pobre obrer i digué "atura't, que li preguntaré al senyor bisbe si et puc salvar o no" i només per l'efecte de la seva paraula el pobre desgraciat es va quedar allà sospés a l'aire mentre el dominic anava ràpidament a veure al bisbe, que li va dir "ai Vicent, heu dubtat en fer un miracle xic i heu fet encara un de més gros, apa, aneu i salveu aquell bon home en bona hora i nom de Déu".

Així que el sant va tornar de pressa al carrer Montcada on encara es congregava més gent que abans, puix la nova del nou miracle del sant ja havia corregut per tota la ciutat i molts curiosos i havien fet via, i va fer que el pobre paleta descendís lentament cap a terra. Aquest fet va incrementar la seva fama milagrera i va fer que el carrer on va succeir canvies de nom i es conegués amb el nom de Volta de Sant Vicenç, nom que ha arribat fins avui dia.

Avui fa 15 anys que feixistes espanyols van assassinar a en Guillem Agulló al País Valencià. El seu assassí va passar a presó menys de quatre anys dels setze a que va ser condemnat i tot i ser detingut més tard per possessió d'armes i propaganda racista es va poder presentar a eleccions i està en llibertat a hores d'ara. Guillem Agulló, ni oblit ni perdó !!

Nota irònica: Ja és curiós veure aquesta imatge a la plaça George Orwell, autor de 1984 i del concepte de Gran Germà...

... curiós oi? Bon cap de setmana a tothom, per a mi serà una mica més llarg, així que ens llegirem dimarts.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Història i Llegendes

Imatges

"qui s'ha menjat el peix?"... ho vaig haver de preguntar dos cops. El del fons em va donar l'esquena i es va posar a xiular, mentre el que tenia davant mru evitava la meva mirada. "Has estat tu eh?" li vaig dir i es va quedar parat; "doncs no ho tornis a fer mai més, d'acord?" li vaig deixar anar mentre ell baixava els ulls i mirava fixament davant seu...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

El món on vivim

(Encetem un micaco reial...)

Diverses vegades he llegit que elsr. Francisco Camps, president de laGeneralitat Valenciana, era un gran admirador de la figura de Jaume I, conqueridor del territori i fundador del Regne de València, regne del qual va sorgir l'ànima dels valencians actuals. Això si, té una curiosa forma de mostrar-ho, ja que no va assistir a l'acte de commemoració del 800 aniversari de naixement del rei que es van realitzar al Monestir de Poblet la setmana passada i on si que van anar els altres presidents autonòmics dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

La figura de Jaume I és digne d'estudi, però no un estudi centrat en el personatge històric, sinó un estudi centrat en la seva imatge anys després. I és que amb els personatges històrics el que sol passar és que siguin admirats, odiats o les dues coses alhora; bé, això passa amb la figura de Jaume I, però s'hauria d'afegir un aspecte més l'admiració odiada, aquesta que diu admirar al personatge però en el fons, els incomoda. Això és el que crec que li passa al senyorFrancisco Camps i al grapat de blaverets que campen pel País Valencià.

Perquè clar, com es pot argumentar ser més valencià que ningú i després no honrar la memòria del fundador del Regne de València i el seus legats com ara els Furs, la llengua i els símbols? Com fer casar a Jaume I i alhora defensar una Espanya castellanocèntrica ? De la mateixa manera que molts nens creien que les vaques eren liles perquè les úniques que veien eren les que sortien a un famós anunci de xocolata molts blavers es pensen que Jaume I va entrar a València amb l'actual senyera de València a l'escut, que era francès per haver nascut a Montpelhièr i que, de seguida, va adaptar la llengua i la cultura dels valencians acabats de conquerir.

Quan se'ls fa veure que era català i del Casal de Barcelona per a ells és tota una provocació, així que prefereixen inventar-se una llengua i una història per justificar allò que prefereixen creure, creences que, per una altra part, defenen des d'una postura que no té gens a envejar a certs fanàtics religiosos, un fanatisme fruit d'una barreja d'auto-odi i un infundat sentit de la inferioritat, com si per compartir idioma i cultura amb unes altres regions fossin menys poble, com si la gent del Nord els volgués subjugar i dominar sense parar-se a pensar que, de fet, els que els subjuguen i dominen no són pas al nord, sinó a l'oest i que són aquells independentistes als que tant odien els que més defenen llur llengua i cultura, els que més criden "País Valencià, lliure i sobirà" i els que mai han defensat una estructura de govern pels valencians que no fos una de pròpia inspirada en els seus Furs i mantenint totes les seves llibertats, drets i privilegis, sense cap tipus d'influència aliena que no fossin les decidides per ells mateixos.

Si donem un cop d'ull als comentaris que van deixar a un dels seus diaris favorits, Las Provincias, podem trobar exemples d'això que dic. De fet, el titular de la notícia en si ja ajudava bastant "El acto en Poblet de homenaje a Jaume I sirve para reivindicar la lengua catalana" ...

... per sort també hi ha gent que demostra un sentit comú que fora desitjable que estigués més estès ...

... segurament, si fos així, les coses funcionarien molt millor.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: El món on vivim

Miro, Penso, Opino

La característica més destacada del litoral de la meva ciutat que tot badaloní coneix (o hauria de conèixer) és el Pont del Petroli. Aquesta plataforma d'uns 250 metres que s'endinsa dins del mar ja porta més de cinquanta anys a la nostra costa, i tot i que va ser concebuda per a que els petroliers poguessin descarregar combustible destinat als dipòsits que la Campsa tenia al costat mateix de la fàbrica d'Anís del Mono els nostres pares i avis li van trobar aviat una altra utilitat i no van ser poques les vegades que es van acostar per pescar o recollir musclos.

El temps passa i on abans hi havia uns quants dipòsits blancs per a guardar combustible ara s'hi aixequen diversos blocs de pisos d'alt standing amb piscina i a primera línia de mar. Privat de la seva utilitat, què seria del vell pont? Doncs segons vaig llegir l'altre dia en aquest article de El Periódico el pont serà reconvertit en un passeig marítim que oferirà espectaculars vistes del litoral. Però no només això, ja que també s'utilitzarà el seu entorn per a crear estructures per a que es desenvolupi la vida marina i s'instal·laran al pont una sèrie d'aparells per a fer observacions metereològiques, ambientals i biològiques tal com poden llegir a la pàgina web dedicada al Pont del Petroli.

I tot això està molt bé... però ( sempre hi ha un però ) tinc una pregunta... quin ambient volen controlar? quina biologia marina volen estudiar? aquella que s'han carregat recentment? Perquè, com també informava El Periódico no fa gaire, resulta que la costa badalonina, un dels pocs llocs on sobrevivia el cavallet del mar, ha perdut recentment aquest graciós i espectacular animaló. Els responsables municipals sospiten que l'arribada de grans bancs de sorra provinents del Maresme ha afectat a aquests animalons.

Però això no passava abans? Doncs si, de fet si passava, ja que en aquest tram de costa és àmpliament coneguda que la circulació de sorra es fa de nord cap a sud? Llavors... què ha canviat ara? Doncs mireu, no tinc estudis oceanogràfics ni mediambientals, però jo he trobat, d'un temps ençà, uns quants canvis a les platges badalonines. Aquestes platges no han estat mai ni massa amples ni gaire poc profundes, vaja, que quan et ficaves a l'aigua n'hi havia prou amb donar un parell de passos per a que l'aigua et cobris ( una de les raons per les quals agafava la bicicleta i m'anava a les platges de Montsolís a banyar-me). Però des de que van fer el Port Esportiu de Badalona això ha canviat una mica. Ara es pot comprovar com la platja situada al nord del port es força més ampla que d'altres de la ciutat, i més ample del que ho havia estat mai, com si el port de Badalona fes de barrera a la circulació natural de la sorra, cosa no tan estranya ja que a Masnou o a Premià de Mar passa el mateix ...

... si el fenomen no és tan espectacular a Badalona és, bàsicament, perquè el port no té gaires anys i perquè, en part, està construït en terrenys terra endins. Però sembla ser que el seu efecte de parar la sorra en circulació ja s'ha fet notar en l'ecosistema. Per la seva part "L'ajuntament creu que la falta de recursos per a la investigació farà difícil determinar la causa del fenomen.", mira tu quina pena oi? Bé, qui sap... potser amb els nous recursos d'investigació situats al Pont ho podrem determinar, no ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Miro opino penso

Miro, Penso, Opino

Voldria deixar quatre reflexions sobre la problemàtica de l'aigua, problemàtica que tot i ser una d'aquelles de les que sempre es parlen darrerament ha guanyat embranzida per les amenaces de talls d'aigua per a consum humà a la regió metropolitana de Barcelona. Però abans consideraria força interessant fer una repassada a diferents notícies relacionades amb aquest tema publicades sis mesos ençà. Aquests titulars estan ordenats cronològicament de més antic a més recent...

Aquesta guerra d'aigua no és res més que una altra guerra per diners, pels diners que pot generar aquest or transparent, i com guerra que és hi ha interessos que semblen no contar gaire, ja que les necessitats bàsiques de les persones es deixen en un segon pla, o pitjor encara, s'exploten política i econòmicament per obtenir-ne més aigua amb la qual poder generar encara més diners. I és que en aquesta guerra, com en totes les guerres en general, no hi ha ni bons ni dolents puix cap de les parts ha fet una política correcte i coherent de gestió de l'aigua i del territori, tot i que si que n'hi ha qui ho ha fet millor i qui ho ha fet pitjor. Si a tot això sumem el fet que l'aigua és, en aquest moment, una de les armes polítiques més fortes en aquesta part de la península, ens trobem davant d'un problema amb encara més implicacions que dificulten de forma artificial el cercar una solució eficaç.

Jo, per la meva part, sóc contrari a tot tipus de transvasaments i partidari d'una política molt més estricta sobre la utilització de l'aigua en tots els àmbits, però també s'ha de deixar clar que circumstàncies excepcionals necessiten mesures excepcionals i, certament, que gairebé la mitat de la població del Principat pugui patir restriccions de consum domèstic és una circumstància excepcional, com, d'una altra banda, també ho seria que passés en qualsevol altre punt de població de tot el nostre territori. I no és que no sigui important que en un determinat poble no tinguin aigua, que ho és, i molt, però el problema logístic i tècnic per a cercar una solució no és, ni molt menys, el mateix. Com tampoc ho és l'impacte polític i mediàtic. I això, el qui mana, ho sap prou bé.

Encara que, clar, si ja hem patit mesos sense rodalies, sotracs interminables per culpa de la negligència en al realització de diferents obres públiques, dies sense llum i amb soroll de generadors i fuites radioactives... perquè no hem d'aguantar uns quants dies sense aigua ? Total, com mai protestem per a res i sempre tornem a votar als mateixos...

Nota Meteorològica: Diuen que aquesta setmana potser tindrem pluges!! umm... ara que hi penso... no comença aquesta setmana una nova edició d'Operación Triunfo??? Vaja... serà aquesta la solució a la sequera??

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Miro opino penso

Història i Llegendes

(Encetem un micaco històric...)

Hi ha diversos llocs a València on un passejant distret pot patir moments de confusió, i avui parlarem d'un d'ells. Si aquest hipotètic passejant està caminant tranquil·lament, per exemple, per la Gran Via Ferran el Catòlic i mira cap al fons del carrer Quart pot veure una imatge que, en un primer moment, associarà a una altra ciutat. Concretament a Nàpols i molt més concretament al Castell Nou de Nàpols. No ha passat, però, res d'estrany, no ha estat teletransportat màgicament a la ciutat napolitana, només està mirant les Portes de Quart de València.

Les Torres de Quart es van construir entre 1441 i 1460 i formaven part dela muralla del segle XIV de València, construïda per ordre del rei Pere del Punyalet per a protegir els nous ravals extramurs i per a protegir millor la ciutat en cas de que el rei de Castella, Pere el Cruel, mirés d'atacar-la, com de fet va passar. Tot i presentar una sòlida defensa de l'exterior, i tal com passa a les Torres de Serrans, la part que dona a l'interior de la ciutat està oberta i sense cobrir, formades per sales obertes formades per voltades gòtiques. Això és així com a petició dels Jurats de València per assegurar-se que les portes tindrien una finalitat defensiva només cap a l'exterior i que no es podrien utilitzar contra la pròpia ciutat.

L'estil de les portes és un gòtic català tardà inspirat en el que va realitzar alCastell Nou de Nàpols el mallorquí Guillem Sagrera després de que aquesta població fou conquerida per les tropes d'Alfons el Magnànim. Encara podem veure en el seu morter les marques rebudes pels projectils d'artilleria que es van disparar contra elles en diverses guerres com la Guerra de Successió o la Guerra del Francès.

La Porta de Quart té aquest nom perquè per allà passava el camí que anava des del centre de València a la veïna població de Quart de Poblet. A més, aquesta porta era l'accés per a tots aquells que provenien de ponent i, per tant, de Castella. Suposo que per aquest motiu la bandera espanyola acompanya a la bandera de la ciutat de València, a diferència del que passa a les Torres de Serrans on només està la bandera de la ciutat de València.

Fa poc les van restaurar i les van obrir per a poder-les visitar. Gràcies a això podem apreciar molt millor els molts detalls del nostre gòtic militar, ja sigui en les arquivoltes per defendre l'entrada...

... com les voltes de les portes ...

... les magnífiques escales de caragol que condueixen a la part superior de les torres ...

... o els merlets de dalt de tot. Una altra part de la nostra història que no està de més conèixer i una visita inexcusable si mai aneu per la ciutat de València. Per cert, part de les dades d'aquest apunt han estat extretes d'aquesta entrada de la Viquipèdia, lloc in encara hi trobareu moltes més si esteu interessats.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Història i Llegendes

Imatges

Hom pot pensar que les terres extremenyes són terres seques, potser és veritat, potser en una altra època de l'any tenen uns colors ben diferents, però ara mateix mireu com llueixen amb tot el seu esplendor...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco religiós...)

Les celebracions de Setmana Santa són una de les coses que em treuen de polleguera. Em sembla molt bé, i ho respecto, que cada religió celebri els seus ritus i les seves festivitats, però trobo molt hipòcrita el que passa amb aquestes festivitats de la religió catòlica, i ho trobo molt hipòcrita perquè els màxims jerarques d'aquesta religió ens volen marcar directrius al conjunt de la societat, siguem o no creients, fent ostentació de la seva elevada (per a ells) posició moral quan és evident que aquesta moralitat deixa molt de desitjar entre els seus fidels.

Francament em molesta veure com els dies de Setmana Santa no es deixa de parlar de la fe dels que participen a les processions i com no paren de posar per televisió imatges de com aquests ploren si no poden treure la seva imatge de passeig o de com d'orgullosos es senten quan ho fan, posant-nos exemples com l'Antonio Banderas. Però clar, resulta que aquest senyor va deixar a la seva muller per anar-se'n amb una altra, i això, segons la seva religió, li agradi o no, és pecat. I si tirem del fil... ens hem de creure que entre tots els demés participants ningú ha avortat, ha robat, ha mentit, s'ha separat o l'ha fotut banyes a la seva parella ? Es comporten durant tot l'any com cristians catòlics segons diu la Santa Mare Església ? Jo no m'ho crec, i com no m'ho crec em toca els dellonsis que durant aquesta setmana es vulguin comportar com a tals.

I no m'ho crec perquè després de veure tot de senyores i senyors ben arregladets per assistir a les representacions religioses, d'aquests als que els molesta tan que a la unió d'un home i un home se l'anomeni matrimoni, me'ls trobo en Divendres Sant menjant tot contents un garrí al forn i bevent vi sense parar, per no parlar d'aquells que se'n van a veure processions... i mentre esperen es dediquen a anar de bar en bar a prendre vinets. "Esto es lo tradicional" et contesten si els hi dius que aquests costums no acaben de quadrar amb les seves creences religioses. Doncs que voleu que us digui, serà la tradicional hipocresia que molts practiquen, que els agrada estar a missa i repicant.

Per si no hi haguessin prou contradiccions poses la tele i veus que a una processió amb la imatge de Crist crucificat hi participen soldats de la Legión (espanyola, no romana) d'uniforme amb subfussells automàtics d'assalt i cantant el "soy el novio de la muerte" entre gran alegria del públic. Però no diuen les escriptures que Jesús renunciava a la violència? No deia allò de "posar l'altre galta" ? No és un dels déu manaments "no mataràs" ? I ja posats a recordar coses de la Biblia, no repeteix diverses vegades que Déu no vol que s'adorin estatuetes ? Llavors que fan els catòlics en Setmana Santa sinó passejar estatuetes ?

Però és que això de les interpretacions de les escriptures és una de les altres coses prou interessants, ja que segons la Bíblia la figura de Jesús seria més comunista que en Karl Marx, i avui en dia, paradoxalment, la seva figura i les de les seves religions són sovint monopolitzades i utilitzades pels partits de dretes mentre els d'esquerres miren de que no se'ls relacioni gaire amb tot això. Curiós oi ? Estaran bojos aquests catòlics? tal com diria l'Obèlix, o potser els bojos són tots aquells que es deixen donar lliçons de moral per gent d'aquest tipus? I a tot això no dic pas que no hi hagi catòlics conseqüents, que segur que n'hi ha... però als que veig per la tele jo els qualificaria com a "folklorics catòlics" com a molt. En fi, serà que avui no tinc, ves per on, un dia molt catòlic jo ? ( ni ahir, ni abans d'ahir, ni l'altre, ni...)

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Miro opino penso

Somriures

Cada any una falla elegeix una temàtica en voltant de la qual, amb major o menor enginy, giraran els seus ninots. Aquest any el tema de la falla de l'Ajuntament ha estat "desitges el que desitges... segur que et quedes a mitges" i era una de les falles més gracioses que es podien veure, així per exemple estava representat aquell que desitjava que li toqués la primitiva, una primitiva un xic diferent a aquesta ...

... aquell que volia ser invisible per a fer certes coses ...

... aquell que desitjava fer un trio, encara que menys melòdic ...

... aquell que desitjava a la veïna... de dalt i no a la del costat ...

... i aquella que volia ser fallera major, però d'un altre tipus... i que ací podem veure entre la fallera i el faller ...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Somriures