En primera persona

(Encetem un micaco autocarat...)

"Ancha es Castilla" ... i nosaltres la vam travessar en autocar no fa gaire. Tot va començar la nit de la Cremà, nit que vam passar en vetlla, ja que no ens vam voler perdre el moment en que cremaven les falles i com l'autocar sortirà ben d'hora millor no córrer riscos innecessaris. Arribada l'hora pugem al vehicle i sortim cap a Madrid en autocar. Tot just sortir les passatgeres del darrere es posen a parlar; una li pregunta a l'altre que es el que mes l'ha agradat de les falles i l'altre li contesta que la "mascletada" i la "quemada", així, tal qual. Al cap d'una estona escolto que per la ràdio del conductor posen "suspiros de españa", ara mateix jo més que suspirs el que tinc són badalls. La carretera per on anem es la A-3, la "autovia del este", que està a l'oest de València i a l'est de Madrid... ja sabem quin és el criteri a l'hora de posar noms en aquest Estat.

Arribem a terres de la Manxa, terres planes d'un color vermellós cobertes d'una estora vegetal d'un color verd llampant que correspon, segurament, conreus de cereals. L'autocar fa una parada de 15 minuts i jo ho aprofitaré per trepitjar per primera vegada terra castellana. Estic desitjant fer-ho, ja que m'estic pixant amb urgència. Fa un fred que pela i torno de seguida a l'autocar, a la poca estona sortim i passem pel costat d'un toro d'Osborne que tan agraden a molts espanyols.

Entrem en terres de la Comunidad de Madrid... i això és un maleït desert!! Terra gris amb matolls i arbres esporàdics, muntanyes pelades i grises, i grisor grisor i més grisor, almenys la part de la Comunidad M per on passo és més lletja que un pecat. No m'estranya gens que a la mínima que puguin surtin tots pitant d'allà, i això es nota especialment avui Dijous Sant a l'Estación de Autobuses Sur, plena a vessar de gent estressada que no para de córrer d'un lloc a un altre. Penso que seria un bon servei a la societat obligar que les cafeteries d'allà nomes servissin til.la.

Després d'una espera que se'ns fa eterna finalment surt el nostre autocar, que ix de la Comunidad Madrilenya travessant aquelles localitats immortalitzades per artistes com la Terremoto de Alcorcon o las Supremes de Mostoles, agafant l'anomenada també segons criteris centralistes Autovia del Suroeste i passant per terres toledanes, que bàsicament són planícies ocres de verds marronosos empolvorats d'alzines i arbres dispersos adornats per ramats de bens i vaques, la veritat és que ens costa acostumar-nos a aquestes planes interminables on, a vegades, no es veuen quasi arbres. Aquest paisatge arriba fins a terres extremenyes, on els verds és fan mes intensos, els arbres mes abundants, els turons més habituals i on el mes habitual son les deveses, generalment de porcs ibèrics, que ens acompanyen fins al nostre destí, un poblet que llinda amb terres andaluses i portugueses. Tot plegat un fotiment d'hores en autocar que, si podem, no tornarem a fer mai més ja que cercarem una alternativa de transport més còmoda.

Per cert, l'increïble número de peatges que vam patir des de València a Badajoz va ser de ...0 !! Compareu-los amb els que hi ha entre Barcelona i València...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: En primera persona

Per la xarxa

(Encetem un micaco vaquer...)

M'encanten les sèries de televisió, encara que generalment no aquelles que tenen grans crítiques o grans audiències. Sobretot m'agraden de ciència ficció encara que no faig fàstics, ni molts menys, a les de temàtica aventurera, misteriosa, sobrenatural, còmica,etc etc . Doncs bé, en aquest món de les sèries et pots trobar de tot, des d'aquelles que t'enganxen en un principi i et cansen de seguida a aquelles que tenen justament el comportament contrari, aquelles que són més del mateix i aquelles que tenen un-no-se-què que les fa molt especials.

D'una d'aquestes que tenen el do de l'especialitat vull parlar avui. La vaig veure fa molt, molt de temps, en una galàxia llunyana, molt llunyana anomenada en aquella època TVE2. La sèries s'anomenava "Las aventuras de Brisco County Jr." i venia a ser un western amb tocs de ciència-ficció, aventures, fantàstics, humor... una combinació una mica estranya que a mesura que passaven els episodis anava agafant cos, amb més personatges habituals, més de recurrents i més trames. La trama principal eren les peripècies de Brisco County Jr ( interpretat per un dels actors més famosos entre els frikis, Bruce Campbell ), llicenciat en dret a Harvard i reconvertit en un mític caça-recompenses que perseguia als assassins del seu pare, el comissari Brisco County.

La sèrie constava de 27 capítols dels quals em vaig perdre bastants, però que recentment he pogut veure gràcies a la màgia del P2P. I aquí bé la nota curiosa... d'aquests 27 a l'Estat Espanyol es van emetre 26 ( el que no van emetre es pot trobar subtitulat en espanyol ), i aquest episodi perdut, el 14 de la primera, i única, temporada, titulat "Mail order brides" té un detall, si més no, curiós : a una de les trames de l'episodi apareixen els espanyols. A partir d'aquest punt desvetllaré una mica la trama de l'episodi on apareixen aquests personatges espanyols ( allò que diuen spoiler ) així que si no voleu saber més de la trama argumental no llegiu el tros marcat.

-Inici Spoiler

El Rei d'Espanya regala un brau de pura sang, "el Magnifico", al govern dels Estats units com a mostra d'amistat. L'entrega és fa a un poble de Califòrnia anomenat Madrid com a senyal d'agermanament. L'enviat del govern espanyol, un personatge amb bigotet vestit enterament de negre i molt altiu, es desplaça fins allà per comprovar el lloc on viurà el brau i quan troba coses que no li agraden amenaça diverses vegades de forma explícita al representant del govern nord-americà. En una de les ocasions diu "vam oferir un regal similar a un altre país que no el va saber apreciar, ara és una colònia d'Espanya" i en una altra "vigili perquè es poden despertar amb La Armada picant a la porta del pati del darrere". Al final de l'episodi surt un moment el Rei d'Espanya, del qual s'insinua que és "molt atent" amb les dones.

-Fi Spoiler

Quina cosa més curiosa que un dels pocs episodis on apareixen personatges espanyols ( apareixen a un altre però només una mica i ni tan sols parlen ) no s'hagi emet justament a l'Estat Espanyol. No els haurà agradat alguna cosa? A saber... en tot cas no és la primera vegada que passa una cosa similar, recordem que quan van emetre 'Hotel Fawlty' a TV3 per gràcia de la màgia de la televisió es va convertir a "Manuel from Barcelona" en mexicà. Sembla ser que hi havia gent ara fa uns anys que va decidir que la visió que tenien de nosaltres fora no era adequada i la van retocar una mica. Passaria avui dia quelcom de similar ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Per la xarxa

Imatges

Tot i que no ho sembli, i que l'hivern es resisteixi a marxar, han arribat els dies llargs, aquells on el sol ens acompanya més estona, aquells on les temperatures ja no son impediment per a matinar, aquells que conviden a que l'aire ens acaricii la pell i jugui amb els nostres cabells. I són aquests dies els que més conviden a perdre'ns per aquells racons encantadors de les nostres viles...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

Imatges

Avui s'han acabat les falles d'aquest any amb la Cremà. I tot i que jo voldria haver vist cremar aquesta falla de Na Jordana ( digueu-me recaragolat ) ...

... la cosa no ha estat possible perquè hem d'agafar un autocar molt d'hora avui, així que ens hem conformat amb veure cremar una falla de barri, que tot i ser molt més petita i menys espectacular, no per això deixa de tenir tots els ingredients com ara la mascletà, el castell de focs i l'encesa de la falla.

... i d'aquesta forma s'acaben les meves cròniques falles d'aquest any, tot i que m'agradaria comentar i ensenyar alguns detallets que m'han agradat, però això ja serà quan torni, que ara estaré uns dies de desconnexió. A reveure !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

Imatges

Ja s'acosta el fi de les falles, tres senyals indiquen que s'acaba : la Nit del Foc ...

... el mantell de flors de la Verge ...

... i els bunyols de la meva cunyada

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

Imatges

Els darrers apunts sobre les falles els he escrit a les tantes de la matinada quan he tornat de voltar per València, i entre el cansament que portava a sobre i que volia explicar allò que havia fet i vist no s'ha pogut comprovar la grandiositat d'aquests efímers monuments. Ara miraré de remediar-ho, i per fer-ho us poso ací sota les fotografies de les falles premiades.

Comencem per la falla guanyadora en categoria especial, la de Nou Campanar...

... i continuem amb la que ha quedat segona, Convent de Jerusalem ...

... i la tercera, la d'Exposició...

Ara veurem les falles infantils de secció especial premiades, la guanyadora va ser la d'Exposició...

... en segon lloc va quedar la de Nou Campanar ...

... i el tercer premi va ser per la falla de Sueca ...

... falla que, per cert, també es va emportar el premi al millor enllumenat ...

Una altra falla imprescindible és la Falla de l'Ajuntament, que està fora de concurs...

... i molt a prop d'aquesta està la de Periodista Azzati que va guanyar el primer premi de la categoria Primera A...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

Imatges

La jornada en números és : 13 km de caminada ( coses de la vaga de l'EMT ), 6 hores i mitja utilitzades, més de 250 fotografies fetes i 8 falles visitades, entre elles la guanyadora de categoria especial... i què voleu que us digui ? ; si, molt gran, si, molt ben feta,... peeeerò li falta "aquella cosa" que la fa veritablement especial, i és que a mi no m'acaba d'agradar això de sacrificar detalls, sarcasme i ironia a canvi de grandiositat i espectacularitat, però ja se sap que sobre gustos... Per una altra banda una altra falla, Na Jordana, que, sense ser tan espectacular, era ben divertida, llàstima que li faltés ser "més falla" i concretar el seu humor en més figuretes falleres, puix es basava massa en els textos i, en una falla, els textos són, sens dubte, importants però no la part principal. Com a prova i model de la meva idea de com hauria de ser una falla tenim la falla de l'Ajuntament que aquest any era força divertida, ja que unes figures hilarants i ben fetes s'encarregaven de canviar completament el sentit a uns textos curs i concisos.

Però ja aniré parlant de tot això amb més calma, us deixo ací sota un detall de la falla guanyadora, la de Nou Campanar

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

Imatges

Avui han fet públic la llista de les falles premiades. De les de secció especial (les més grans) hem visitat la que ha quedat 2a i la 3a. La campiona la vam visitar ahir però com no estava acabada de muntar anirem demà a visitar-la de nou, d'igual forma que farem amb altres falles que no hem vist acabades. També hem visitat la falla infantil campiona de secció especial, i cal a dir que és una autèntica obra mestre, tota plena de detallets simpàtics. Avui no havia molt ambient ni molta gent pel carrer, almenys per a on hem estat nosaltres, cosa que s'agraeix ja que així es poden visitar (i fotografiar) les falles molt millor. Demà segurament la cosa serà diferent, ja veurem.

Us deixo un detall de la falla que ha quedat 2a, la de Convent de Jerusalem

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

Imatges

A mi m'agrada visitar les falles de nit, no sé, sembla que amb la foscor de l'ambient les figures agafen més protagonisme, aquesta ha estat la primera nit que hem sortit de falles aquest any i la veritat és que hem fet una bona passejada. És la nit de la Plantà i, tal com el seu nom indica, les comissions falleres estan acabant de muntar els monuments, per tant no les hem vist acabades ni molt menys, però ja hem pogut veure detalls curiosos i fer-nos una idea general. Aquest any s'han posat de moda dues coses : la primera és veure gent que megàfon en mà es dedica a "compartir" la música que porta al telèfon mòbil amb la resta de la gent. La segona és trobar parades d'artesania, bijuteria i similars al costat de falles importants. Una cosa no canvia, però :el barri del Carme ja és un macrobotelló.

Per acabar una imatge. De totes les falles que he vist avui la que més m'ha agradat, per la seva simpatia, originalitat i missatge ha estat aquesta d'ací sota, plantada a la plaça del Tossal...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

Escapades

(Encetem un micaco de castells...)

Diumenge vinent, 18 de març, farà 764 anys que els catòlics cristians van cremar a 210 persones a una gegantina foguera que van plantar als peus d'un turó occità de 1207 metres d'alçada i que està coronat per un castell. El motiu ? no renunciar a la seva fe. El nom del lloc? Montsegur.

Montsegur, un nom que està clavat en la nostra memòria com lloc de misteri i enigma. El turó on està el castell ja va estar habitat des de la nit dels temps, primer a les coves de la muntanya i després a un castrum celta i romà situat al damunt. El 1204 el senyor del lloc, Ramon de Perella, va fortificar el lloc, que es convertí en fortalesa-santuari del catarisme i l'indret on molts càtars, entre ells perfectes, es van refugiar de la croada organitzada pel Papa i els nobles francesos, croada que va arribar fins a Montsegur i el va assetjar durant 10 mesos. La negociació per la rendició de la fortalesa va fer que els vencedors donessin a triar als assetjats entre l'abjuració de la seva fe o la foguera, i els van donar 15 dies per a que abandonessin el castell. 15 dies que van ser la forja de nombroses llegendes, ja que la tradició assegura que durant aquell temps uns voluntaris càtars van descendir per la pitjor cara de la muntanya emportant-se amb ells el tresor dels càtars, entre els quals, diuen, figurava el famós Sant Graal.

Deixant de banda tradicions i llegendes, el que avui és pot visitar a Montsegur són les restes del castell que va aixecar l'any 1246 el seu nou propietari Guy de Lévis, antic company de Simó de Montfort. El paisatge és preciós i la vista llunyana del turó on està el castell impressiona, tan que arribes a pensar "allà pujaré jo?", però un cop arribes al peu de la muntanya ja veus que la cosa no és tan difícil com semblava, en la següent fotografia podeu veure el camí, el "Camp dels Cremats", el tros de bosc, el cim rocallós i el castell.

Com ja he comentat, pràcticament al començament del camí està el "Camp dels Cremats", el lloc on van cremar als càtars que no van voler renunciar a la seua fe. Una estel·la de pedra recorda aquest fet...

... el camí no es gaire difícil, i al començament, com travessa un espès bosc, gens impressionant excepte per trobar-te, de sobte, amb la taquilla on s'ha de pagar l'entrada. Però a mida que s'arriba al cim rocallós la cosa canvia, ja que el camí transcorre damunt de la roca nua, roca molt polida a causa de la quantitat de gent que ha passat per allà i que fa que sigui fàcil relliscar-se si no es va amb compte. A més, quan desapareixen els arbres les vistes són impressionants, només cal dir que els puntets blancs de la part inferior de la foto són vaques ...

... al final s'arriba a unes escales que condueixen a un tarima de fusta que porta a l'entrada del castell ...

... i ens permet entrar dins del recinte emmurallat ...

... val la pena estar un temps passejant i tafanejant pel cim, ja que les vistes són espectaculars. Una visita que val la pena, sobretot si el temps acompanya.

Nota Informativa : Ahir vaig llegir això...

... o sigui que si ens hem d'entendre amb Espanya és que *no* som Espanya oi? Ai com ens delata l'inconscient per molt que vulguem dissimular!!! Per cert, què n'opina d'això "el compañero" Bono ?

Nota Personal: Me'n vaig de vacances uns dies, primer a gaudir de les Falles i després de visita familiar a l'altre punta de l'Estat. Tot i que estaré uns quants dies sense escriure ni llegir miraré de cercar una mica de temps per a compartir amb tots vosaltres unes fotografies de les Falles. Gaudiu de les vacances ( si en teniu ), cuideu-vos i espero que ens tornem a llegir a finals de març. Bon cap de setmana i bones vacances.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Escapades

Imatges

S'acosta el temps en que la natura revifa, en que els verds són més llampants, les flors més oloroses, els colors més vius, els ocells més dinàmics, una època en que una passejada pel camp o per la muntanya és tot un plaer pels sentits i tota una font d'energia i optimisme que és molt d'agraïr en aquesta vida de bojos que portem.

Nota electoral: La veritat és que ja no pensava parlar de temes polítics aquesta setmana, però ahir vaig llegir això ...

... i no m'he pogut estar. Anem a pams, el PSC va guanyar 86029 vots, CiU va perdre 61154, Esquerra 348975 i Iniciativa 53037. Amb aquestes dades, en que es fonamenten els senyors d'El Periódico per afirmar que els vots que han guanyat els socialistes són ex-Esquerrans ? Ja sé que segur que hi ha casos així, però, segons el meu parer d'habitant de "país imaginari" el que l'ha passat a Esquerra és que s'ha oblidat, molt, de la paraula "independència", que hi ha coses que amb aquesta paraula de bandera no es poden fer i si les fas ho pagues molt car. I, ho dic clarament, això del "país imaginari" m'ha toca els nassos. Una de les coses que més em molesten dels socialistes és aquesta mega-superioritat moral que es gasten, com si tinguessin sempre la veritat absoluta, toquessin la perfecció amb la punta dels dits i els demés fóssim una colla de provincians babaus i rucs. Potser amb els peperos això els hi funciona, però jo per ací no hi passo. Si no fos en gran mesura per una part d'aquest "país imaginari" el socialisme a l'estat ara mateix s'estaria menjant els mocs.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco repetitiu...)

Segons la Viquipèdia, la xenofòbia "és l'animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres. Es pot tractar de prejudicis racials, culturals, religiosos o simplement cap a individus.". Vivim a una societat que, en teoria, es preocupa molt d'eradicar aquesta mena de comportaments i altres de similars, com ara el racisme. Lamentablement hi ha molta feina a fer.

No fa gaires dies El Periódico de Catalunya titulava el seu editorial amb l'inequívoc títol 'Contra la xenofòbia'. Tristament, no feia referència a cap pla del govern per mirar de lluitar contra aquest comportament, sinó que es feia ressò que a un dels debats que van fer el sr. Zapatero i el sr. Rajoy aquest darrer, segons el parer del diari, havia vinculat de forma perillosa la immigració amb la delinqüència i la insuficiència d'alguns serveis públics, i de pas denunciar que els populars utilitzaven aquesta problemàtica de forma electoralista. Vés quina cosa !! Com si els socialistes no fessin el mateix encara que amb altres arguments, com mostrava, precisament, aquesta editorial.

D'aquesta editorial em va cridar l'atenció la frase "És tan absurd negar que el fenomen migratori planteja enormes dificultats de cohesió social". "Planteja"? no seria millor dir "segueixen plantejant" ? Què no han hagut pas migracions abans? O és que a la nostra terra no arrosseguem ja abans problemes de cohesió social causats per la immigració un nombre gens menyspreant de gent aliena ? De fet el nostre territori porta des de fa més de 50 anys rebent gent de fora, no és pas un fenomen nou. Ja sé que les diferències culturals que podem tenir els catalans amb un senyor de Còrdova o un senyor de Ghana no seran pas les mateixes, però no per això deixa d'haver un xoc cultural. I no és cap mentira dir que, a la nostra societat, la cohesió social no es pas una cosa estable, només cal veure les ampolles que s'aixequen amb el tema de la llengua catalana als territoris on aquesta es parla. I és que els reptes per integrar a la gent vinguda de fora són molt majors a la nostra terra que no pas a altres zones de l'Estat, ja que fer que coneguin una altra llengua i una altra cultura els implica fer més esforç que no pas als altres llocs. I no és que jo vulgui que tots els immigrants cantin "els segadors", facin castells o ballin sardanes, però no estaria malament que m'entenguessin en la meva llengua sense fer-me canviar a una llengua que no és la meva.

Però és que, a més, sembla ser que el combat que fa el govern contra la xenofòbia no la fan gaire bé. Només s'ha de llegir el titular del diari Levante l'altre dia ...

... alguna cosa falla quan per culpa d'una relliscada de la Delegación del Gobierno s'autoritza a un partit manifestadament racista i xenòfob a realitzar actes a llocs amb alta concentració d'immigrants "recents". I no és que hagi passat una vegada, o dues... ha passat tres !! De veritat que s'està lluitant contra la xenofòbia ? Com és, llavors, que partits amb lemes com "Español tú primero" són perfectament legals ?

I no cal oblidar que no és necessària gent de països llunyans per trobar reaccions xenòfobes. En podem trobar ací mateix...

... per que, encara que sembli quasi insultant recordar-ho, fomentar l'odi envers Catalunya i els catalans *també* és xenofòbia, tot i que estiguem arribat a uns extrems tan delirants on ficar-se amb els marroquins, negres o homosexuals als mitjans públics pot constituir delicte però dir que tots els catalans són "unos polacos de mierda" no. I és que de xenofòbia, com d'altres coses, hi ha de molts tipus, i s'ha de lluitar contra totes. O no seria una contradicció en sí mateix lluitar contra unes xenofòbies i no contra unes altres?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Miro opino penso

Somriures

(Encetem un micaco divertit...)

És curiós apreciar certes coses que passen pel món, on podem trobar pautes i fets que ocorren de forma similar a diferents països, nacions o pobles. Mirem el cas dels acudits, per exemple. Si de fet és comú que els diferents pobles facin acudits dels pobles veïns, també ho és que hagin certs col·lectius dels que sigui tradicional fer acudits. A Espanya, per exemple, el que és tradicional es fer acudits de la gent de Lepe, a Argentina de "gallegos" i a França són els belgues els protagonistes dels acudits. Doncs bé, això que explicaré ara ben bé podria ser un acudit de belgues.

A la bonica ciutat de Girona hi ha una llegenda. Bé, de fet hi ha moltes llegendes, però hi ha una que interessa molt als turistes i visitants en general. De forma similar al que passa en altres ciutats aquesta llegenda ens assegura que si fem un petit ritual tornarem a visitar la ciutat de l'Onyar. De fet no és gens difícil, només has de fer-li un petó al cul d'una lleona... de pedra. Aquesta estàtua està situada davant de l'antiga església de Sant Feliu molt a prop del riu, damunt d'una columna d'uns tres metres d'alçada on s'ha habilitat unes escales per a facilitar la tradició i té el següent aspecte...

No fa gaire un grupet de belgues que anaven passejant van veure una estàtua que els hi va cridar l'atenció. Coneixedors de la llegenda, van decidir complir-la, i tot decidits van pujar a fer-li els petons de rigor. I ací és on la cosa comença a posar-se interessant, ja que de sobte apareix la policia local que els hi pregunta que què fan. Els belgues, sorpresos, els hi contesten que miren de complir la tradició de petonejar el cul de la lleona. Aquest és el moment en el qual als policies els hi costa aguantar el riure i miren d'informar als turistes que l'estàtua de lleó situada damunt d'una columna d'uns tres pisos d'alçada a la plaça del Mercat no és la lleona que estan buscant. Els belgues, perplexos, no s'ho acaben de creure i els policies, morint-se de riure, els hi han de mostrar que l'estàtua té, amb perdó, collons i que, per tant, és mascle, per acabar de convèncer-los.

La cosa acaba amb els policies acompanyant als grupet de belgues despistats a la lleona protagonista de la tradició i amb un comunicat de premsa de la policia que acaba amb un irònic "mai fa nosa un repàs de ciències". I si no hi ha encara més rialles és perquè a França no s'han assabentat, sinó a hores d'ara encara estarien rient, com encara ho fan molts gironins quan se'n recorden de la notícia.

Nota electoral: Aprofitar un mitjà de comunicació de fora de l'Estat per a publicar en plena jornada de reflexió una enquesta que explica que el PSOE no ha perdut suport després de que assassinessin a uns dels seus ho trobo d'una baixesa moral extrema.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Somriures

Somriures

(Encetem un micaco d'eleccions...)

Ahir vam viure una emocionant jornada de votacions a l'Estat Espanyol. Uns resultats més incerts que mai, unes enquestes gens aclaridores, una participació misteriosa, una gran tasca a fer en el futur i certes maniobres sospitoses a les fosques feien que el resultat fos, a priori, tot un enigma. Per sort va guanyar el candidat més incomode, aquell que no volia l'stablishment, aquell que no havien parat de boicotejar i xiular. Al final, qui se'n va portar el gat a l'aigua va ser en Rodolfo Chiquiliquatre, aquest serà el representant de RTVE a la gala d'Eurovisió 2008.

El seu camí cap a la glòria va començar al programa d'en Buenafuente a La Sexta...

... i ja de seguida va saltar com a fenomen d'internet, cosa que va anar d'allò més bé per a la seva candidatura a Eurovisió 2008, que aquest any va ser via MySpace. De fet, va anar tan bé que va ser el més votat. I d'aquesta forma va arribar a la gala televisiva on s'escolliria, entre 10 participants, al representant eurovisiu d'aquest any. Confesso que mai m'havia atret aquest món d'eurovisió des de que vaig deixar de ser xiquet ( era un dels pocs programes de televisió, juntament amb el "Un, dos tres", que em deixaven veure fins ben entrada la nit ), però aquest any no m'ho vaig perdre i, la veritat, va valer la pena. Feia temps que no reia tant !! El xou va començar amb l'actuació ...

... i la conya va seguir amb la posterior entrevista al cantant, amb moments genials com quan la presentadora, Rafaella Carra, li pregunta qui són aquells tres personatges del públic i en Rodolfo li contesta "mon pare, ma mare i el meu cosí. Per cert, el meu cosí també va escriure la lletra. El segon 'chiqui' és seu. Jo vaig escriure el primer, i ell em va dir 'perquè no hi poses un altre' ?" I a partir d'aquí es va començar a fer més evident encara la hostilitat que hi havia en contra seva. Crits de "fuera, fuera" i diverses al·lusions a que allò "como broma de internet está bien", "que Televisión Española ha mostrado que sabe aceptar una broma" i que a l'eurocertament s'havia d'enviar un representant amb bona veu, com no va parar de repetir en José Luis Uribarri, l'etern presentador d'Eurovisió a TVE. En Uribarri no parava de donar arguments per recalcar la seriositat i la necessitat d'enviar un representant amb "bona veu" a un event com Eurovisió, arguments que a mi em feien venir encara més rialles al recordar que no fa gaire va ser una banda de trolls els que van guanyar Eurovisió, i que aquest any mateix es presenta la versió musical de la granja de Pin i Pon, un número musical de Barri Sèsam i un iaio folklòric-raper.

Va transcórrer el programa ( un programa força avorrit si deixem de banda el chiquiefecte ) i va arribar el moment de les votacions i de donar els resultats. Quan anava veient els resultants anava pensant si els de TVE havien pensat en tenir un desfibrilador a mà, perquè la veritat és que temia el que li podia passar al pobre Uribarri si sortia allò que ell no volia. I la veritat és que després de fer-se pública la victòria d'en Rodolfo va semblar que als de TVE se'ls van perdre els papers, ja que van haver moment de completa confusió a l'escenari, entre crits de "tongo, tongo","si eres español, retírate" i el dit negatiu de l'Uribarri movent-se sense parar. Però això més que llegir-ho, val la pena veure-ho...

... tot i que hi havia gent que no s'ho acabava de creure ...

... i una altra que ja ha trobat als culpables ...

... la darrera estocada va venir de nou, com no podia ser d'una altra manera, de boca d'en Rodolfo quan per agrair el resultat va dir "estoy muy agradecido a toda España, que ha votado y ha demostrado que tiene sentido del humor e intentaremos hacerlo lo más dignamente posible,... intentaremos por lo menos que las bailarinas no se caigan".

Un veritable crack. Allò que no va aconseguir ni el mismíssim David Bisbal i que a la Rosa de España ( una de les poques que el va defendre en el programa d'ahir ) li va costar mesos de gales ho va fer en Rodolfo des del programa de Buenafuente amb un video de internet. Aquesta gala eurovisiva si que no me la penso deixar perdre, ha de ser tot un puntàs escoltar alguna cosa estil "Espanya. música: Pedro Guerra, lletra: Santiago Segura, intèrpret: Rodolfo Chiquilicuatre, cançó: el chiqui chiqui" i veure'l aparèixer amb la seva guitarra de joguina. "Uno, el breikindance, dos, el crusaito, tres, el maiquelyason, cuatro, el robocop"...

Nota electoral: Ah... ahí també feien un altre tipus d'eleccions a l'Estat Espanyol, però aquestes no han portat gaires sorpreses, de fet, els espanyolistes segueixen augmentant i concentrant-se (com era d'esperar) i els independentistes que s'alien amb espanyolistes sense treure res que no siguin poltrones se l'acaben fotent (com també era d'esperar). Així que toca renovació, alternatives clarament sobiranistes i, potser, aquella mascletà que s'hauria d'haver fet sota la cadira del president de la Generalitat de Dalt ja fa temps com a acomiadament del sr. Carod i la seva tropa. Potser ara veuran que els nostres problemes no només s'anomenen PP... o és que fins el 2014 res de res ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Somriures

Història i Llegendes

(Encetem un micaco de llegendes ...)

Quan ara fa uns anys es va anunciar que en George Lucas anava a rodar més pel·lícules de l'univers d'Star Wars em vaig portar una alegria, però quan em vaig assabentar que en comptes de les típiques seqüeles anaven a ser unes "preqüeles" el primer que vaig pensar va ser "pre quèeee?" i vaig trobar-ho força inhabitual i estrany. Doncs bé, ara anys més tard això de les preqüeles ja és una cosa habitual i, ves per on, ara m'apuntaré jo a fer una, encara que també té part de seqüela, així que tindrem una mica de cada.

A l'antic Badiu dels Micacos vaig explicar, ara fa uns mesos, la llegenda de'n Cap d'Estopes i el seu fidel falcó. Si aquesta llegenda tenia com a entorn geogràfic les terres gironines la d'avui, que és preqüela i seqüela d'aquella, es situa, en canvi, a la Ciutat Comtal. La història comença amb la coneguda alternança en el govern del Comtat dels dos germans, en Ramon Berenguer, Cap d'Estopa, i en Berenguer Ramon. En Berenguer Ramon es va enamorar de la filla d'un caçador, i com la seva condició de comte no li permetia casar-se amb una dona del poble, és va casar d'amagat i, una vegada casat, va presentar la seva muller al seu germà.

Però la reacció del seu germà no va ser la que ell esperava i aquest va repudiar a la seva cunyada i li va dir a son germà que el tenia per solter. Això va oferir molt a la minyona, la qual no va parar de punxar al seu marit per a que vengés l'ofrena que li havia fet son germà. No va parar de burxar-lo fins arribat el dia en que va anar a trobar al seu marit al monestir de Sant Pau del Camp , on aquest estava resant davant el sepulcre de Santa Madrona, i li va fer prometre allà mateix que es trauria a son germà del davant. Per a fer-ho li va aconsellar que li organitzés una partida de caça, partida a on en Cap d'Estopes va morir com ja vam comentar amb anterioritat.

Aquesta mort, però, va aixecar moltes sospites i el Duc de Cardona, que sospitava de Berenguer Ramon i que havia jurat venjar al seu senyor, el va desafiar a un duel. El Comte de Barcelona es va veure obligat a acceptar pels costums de la cavalleria, i en aquest duel el Duc de Cardona el va derrotar i amb aquesta derrota, com era costum en l'època, demostrava la seva culpabilitat en la mort de son germà. Davant d'això, deshonrat, no va poder seguir governant Barcelona i se'n va anar a Terra Santa a lluitar contra els moros.

La seva dona va restar abandonada a Barcelona i, sentint la pesada culpa d'allò que havia fet, va anar a confessar-se al prior de Sant Pau, el qual no la va poder absoldre. Davant d'aquest fet, va decidir apaderar-se de per vida al monestir, en una petita cel·la on cabia tot just una persona amb dues petites escletxes a l'exterior, per on de tant en tant la gent que passava li feia almoina d'un tros de pa que era tot l'aliment que rebia i el qual agraïa amb la frase "Déu us guardi d'una mala dona" (avui dia fa també d'un mal home), frase que es va fer proverbial. Així va viure anys i anys fins que un dia una ombra blanca va baixar amb solemnitat de l'altar major, va recollir la seva animeta i la va portar al cel, puix estava perdonada. Aquesta ombra era Santa Madrona, testimoni del seu delicte i executora del seu perdó.

Nota Personal : Cap de setmana d'eleccions i demà, jornada de reflexió... em fa gràcia que et deixin "reflexionar" un dia després de bombardejar-te sense parar amb els seus missatges durant dies i dies a totes hores. En tot cas si voleu "solucions justes lògiques valentes" per a que arribi un dia en que "el teu vot farà respectar Catalunya" i així obtenir una "Catalunya Optimista" on ja no t'hagin de dir que "si tu no vas ellos vuelven", ja sabeu el que és necessari i que "per això volem la independència", la qual "Con Rajoy, es posible". Bon cap de setmana.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Història i Llegendes

Imatges

Tot té el seu moment. Tan s'hi val si has estat mil cops a un determinat lloc, si has parlat amb una persona mil vegades o si has fet una cosa mil vegades, si no l'has fet el moment adequat no és el mateix. Tot en aquest món té el moment adequat en el qual mostren una cara totalment desconeguda, i com exemple us deixo la fotografia d'ací sota, una fotografia feta des de l'aparcament del costat del MNAC de Barcelona, qui ho diria oi ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Imatges

Dites PoPulars

(Encetem un micaco hidrogràfic...)

Un dels fets més coneguts ocorreguts durant el mandat de Mao Tse-Tung a la Xina va ser l'anomenada matança de pardals. Tot cavil·lant com es podia obtenir una producció major de arrós va observar que els pardals picaven grans i va deduir que sense aquests ocells les collites de arrós serien molt més nombroses, així que dit i fet va decretar l'extermini de tots els pardals. Durant un temps era un gran honor portar filferros plens de pardals morts com a collarets, però contra el que va vaticinar en comptes d'obtenir majors collites de arrós aquestes van ser assolades per enormes plagues d'insectes... insectes que els pardals s'encarregaven de controlar, i es va originar una gran fam.

Molts anys després d'aquest fet, i per demostrar que cert tipus "d'intel·ligència" no depèn de la ideologia política, la senyora Celia Villalobos vol imitar allò que va fer en Mao, ...

... i el sr. Pons no la vol deixar sola ...

... que no sé que fa més por, que diguin aquestes coses sense saber de que parlen o que de veritat es creguin que un fet d'aquest estil pot ser beneficiós. I ja sé que la senyora Villalobos té unes quantes de similars, però cal dir que la culpa no és només seva, i per demostrar-ho donem un cop d'ull a les declaracions que va fer l'altre dia el sr. Rajoy...

... que em van provocar un cert dilema. Tinc com axiomes que l'Ebre passa per Aragó, que quant surt d'Aragó passa pel Principat de Catalunya i que la major part del Principat de Catalunya, a hores d'ara, constitueix la Comunidad Autónoma de Cataluña dins de l'Estat Espanyol. Amb tot això no sé si el sr. Rajoy el que vol dir és...

• que els principantins no utilitzem l'aigua de l'Ebre per a una altra que no sigui fer bonic i, per tant, ens poden assecar el riu sense més problemes
• que "a los catalanes ni agua"
• que el principat de Catalunya no és Espanya i no tenim dret a l'aigua de l'Ebre
• que l'Ebre desemboca a no-se-quin-punt d'Aragó al mar, i jo no ho sabia.
• que no sap que l'Ebre també passa pel Principat de Catalunya.
  
• que el riu és seu i se'n porten l'scatergory on ells volen
• que Aragó té platja mediterrània
  
• totes les anteriors
• que miro de despistar perquè "ya ve que no quiero hablar de la inmigración"
  
• cap de les anterior, ja que els periodistes han tret la frase fora de context

Si a qualsevol persona que hagi anat a l'escola franquista li pregunteu que sap del riu Miño segurament obtindreu una resposta molt similar a "El Miño nace en Fuentemiña, provincia de Lugo. Pasa por Lugo, Orense y Tuy, desemboca en La Guardia, entre España y Portugal y su principal afluente es el Sil." producte d'aquella forma d'estudiar on la memorització era bàsica i el raonament inexistent. Doncs bé, tota aquesta gent pot haver de revisar els seus coneixements de la hidrografia estatal en breu, ja que els rius ja no tindran desembocadura. Difícil? Ni molt menys, "con Rajoy es posible" !!

Nota: Són coses meves o el següent cartell té una lectura que no s'assembla gens a la que tenien en ment. Pot ser que per això els van canviar ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Dites PoPulars

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco ramat...)

Estic segur que si poguéssim utilitzar un friki-aparell per a poder veure les imatges que té la gent dins del camp, el que veuríem dintre del cap d'un polític quan li parlen del poble seria quelcom similar a això...

... i encara estic més segur que quan més s'apropen eleccions més present tenen aquesta imatge. Agafem per exemple els socialistes del Principat, aquesta gent que està mirant d'exprimir tot el que poden aquella sucosa i dolça taronja que ells anomenen AVE ( que, per cert, penso jo que no és tan dolça com ens volen fer veure ). Doncs bé, com que en aquest tema hi ha certa polèmica en allò del túnel que ha de travessar l'Eixample han fet allò que es sol fer en aquests casos. I que és?, portar experts mundials en aquest tema que amb les dades a la mà t'ho expliquen d'una forma clara i sense deixar cap mena de dubte ? Doncs no, és més aviat quelcom així ...

... reunir als alcaldes ( socialistes, és clar ) de les poblacions dels voltants per a que ens intentin convèncer què aquest túnel és una infraestructura del tot necessària i avantatjosa per a tots nosaltres i que seriem autèntics rucs si no la volguéssim. En aquests termes es va pronunciar la ara candidata a senadora Maite Arqué, alcaldessa de Badalona...

... i arribats a aquest punt jo voldria que la sra. Arqué em pogués contestar a això :

Per a mi, ciutadà de Badalona, sabent que una de les estacions del TGV estarà a la Sagrera, com m'afecta la forma en que el TGV arribi a aquesta estació? Notaré diferència si el tren passa per sota de l'Eixample o pel Litoral ?

Perquè , la veritat, no trobo en que m'afecta, bé si... en que el partit de l'alcaldessa ho aprofita per a ficar-me la por dins del cos i, de pas, tractar-me de babau. Sincerament, és insultant tanta manipulació.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Miro opino penso

Dites PoPulars

(Encetem un micaco cabrejat ...)

Què és el País Valencià? El País Valencià és moltes coses; és una terra encantadora i totalment imprescindible per entendre el que som, és el lloc on la nostra literatura va florir, és el lloc on la nostra gent veu de forma més clara el perill immediat que correm com a poble, és la terra on s'ha emmotllat una manera de parlar la nostra llengua encisadora, és verd taronger, blanc tarongina i blau mar, és història lluitant per no ser enterrada i oblidada, és ara mateix un hostatge.

Tot va començar fa molt de temps, al segle XI, quan el gran heroi dels castellans, el Cid Campeador va conquerir València. València era Castella. No importa si era un regne de taifa, tampoc si el Cid es va aliar amb el seu vell enemic el Comte de Barcelona per poder-se defensar dels almoràvits o si finalment València va caure de nou sota el poder dels mahometans després de que el rei de Castella ordenés la seva evacuació, no importa si qui va conquerir el territori fins a Múrcia i fundés el Regne de València fos en Jaume I, no importa que l'escut de la ciutat mostri l'ensenya dels Comtes de Barcelona i les dues L atorgades per Pere el Cerimoniós com a reconeixement a les dues vegades que la ciutat es va mostrar lleial enfrontant-se a les tropes castellanes que l'atacaven, no importa que qui va posar les bases dels actuals valencians fos en Jaume I, no importa que el Cid governés València 5 anys i Jaume I 38... pels castellans, i pels governants espanyols, València sempre serà la Valencia del Cid ,València sempre serà el mar de Castella, el Cid tindrà una avinguda a la ciutat i en Jaume I, en canvi, un petit carreró al barri del Carme.

Lamentablement per a ells la història i la llengua diuen una cosa ben diferent, però ja ho tenen controlat i a falta de l'aparatet de "Men in Black" per a esborrar-nos la memòria a tots utilitzen mitjans "democràtics" per a decidir que els valencians i els catalans no tenim res en comú, i si després d'escoltar els més grans disparats se'ns ocorre denunciar les barbaritats que fan els manaires del País Valencià, aquests ens contesten com dient "ei ei, no us passeu que encara podem fer més, ja veureu ja...". Només s'ha d'escoltar al sr. González Pons, el de "con v de valencianos", quan diu sense cap tipus de vergonya i molta fanfarroneria ...

... i és aquí on m'indigno. I m'indigno perquè el mínim que se l'ha d'exigir a un polític és que compleixi la llei. Els tribunals de justícia han dictaminat nombroses vegades que els mots "català" i "valencià" designen la mateixa llengua, i de la mateixa manera que als funcionaris que no volien autoritzar matrimonis entre homosexuals se'ls ha cridat l'atenció i se'ls ha inhabilitat si calia, amb aquests senyors s'hauria de fer el mateix. No es pot permetre que un polític no faci cas d'una sentència judicial per motius partidistes ni que ignori criteris científics per motius polítics. I el millor de tot és com ho justifiquen : "això és el que sent la majoria de la gent" diuen, com si tots els temes es poguessin decidir per majoria. Si la majoria de la gent decidís que la llei de la gravetat no existís, llavors flotarien ? Molt em temo que no. Aquest és el pervers jocs de la majories. Vols carregar-te la democràcia? és fàcil, afegeix 1000 capsigranys afins a una població de 500, els hi dones el dret a vot i tindràs una massa decisòria fàcilment manipulable i que votaran allò que vulguis.

Tenim una sèrie de senyors, candidats a càrrecs públics, que diuen públicament que només faran cas d'aquells dictàmens judicials que els interessi, posant com excusa que són els representats triats per la gent ( com si ara la gent votés per decidir quines lleis s'han de complir i quines no ) i no existeix ningú, *ningú* a tot el punyeter Estat que no sigui capaç de dir "no senyors, vostès reiteradament no acaten la justícia i això no pot pas ser". Una vergonya, una veritable vergonya.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Etiquetes de comentaris: Dites PoPulars